L’Espasa Fosca (XIX)

Anterior

19

La balisa de Tsoss transmetia la seva cega senyal a la sopa flamejant d'estrelles i gasos que s'estenia pel cor del nucli. L'estació automatitzada havia estat construïda per androides i quadrilles suïcides en un planetoide assotat per la interminable marea de tempestes radioactives i esclats solars que escombraven la regió. Cap criatura viva havia visitat Tsoss en quinze anys, i el flux ionitzat havia fet que la majoria dels androides de manteniment s’avariessin feia ja molt temps.

L’almirall Daala va pensar que Tsoss era el lloc ideal per celebrar una reunió de senyors de la guerra imperials.

L'estació-far consistia en un gran quadrat enganxat a terra, una ciutadella de murs bastant baixos que tenien més d'un metre de gruix per impedir el pas de la radiació. Abans d'introduir el seu Destructor Estel·lar en aquella regió tan hostil, la Daala havia enviat una llançadora d'assalt de la classe Gamma tripulada per androides de construcció que van aterrar a la superfície del planetoide i van iniciar els treballs de reparació de major envergadura, seguint la programació i les especificacions desenvolupades personalment per la Daala.

Quan els androides de construcció van haver acabat els treballs més urgents i instal·lat generadors d'escuts de radiació d'alta eficiència, la Daala va portar el Tempesta de Foc a l'interior d'aquell sistema temible en el qual els gasos calents es van arremolinar al voltant d'ells i les ones expansives sorgides de les tempestes estel·lars van omplir d'estàtica els seus sensors. A la Daala li va recordar el seu amagatall a la Nebulosa del Calder, quan s'havia vist aïllada de l'Imperi amb només una flota lamentablement petita per atacar els rebels. Ah, si els imperials aconseguissin unir els seus recursos...

Quant la seva nau va estar en òrbita al voltant del far de Tsoss. La Daala va enviar un grup de soldats de les tropes d'assalt a la superfície perquè completessin els preparatius, i va decidir anar amb ells a fi de supervisar els seus esforços. Va escollir un dels magatzems principals de l'estació per celebrar la reunió pacificadora.

Els androides de construcció ja havien dut a terme canvis estructurals altament significatius en el recinte, que no tenia finestrals i no tenia més sortides que una sola porta equipada amb un gruixut pany blindat.

Seria el lloc perfecte.

Grups de soldats de les tropes d'assalt es van dur l'equip inservible i els subministraments oblidats que s'havien utilitzat per construir el far. La maquinària era molt vella, i estava impregnada de perilloses radiacions secundàries. Els soldats de les tropes d'assalt protegits per les seves armadures van llançar tot allò a la superfície rocosa.

Daala romania immòbil en el seu uniforme gris oliva, amb els cabells color vermell coure caient sobre les seves espatlles i les mans enguantades de negre unides darrere de l'esquena mentre ho supervisava tot. Intentava produir una impressió intimidatòria i compassiva a la vegada..., encara que la part de la compassió li resultava bastant difícil.

Va observar als antics soldats d’en Harrsk i va veure que alguns seguien estant una mica inquiets davant el que percebien com el seu amotinament, encara que la immensa majoria s'havien convertit a la causa de la Daala. Tots eren soldats imperials ensinistrats per seguir el seu líder, i a la Daala no el va sorprendre massa descobrir que la majoria de les seves tropes havien menyspreat a Harrsk i havien aplaudit en secret les accions de la Daala. Tots aquells homes havien après a respectar l'ideal de l'Imperi, i la Daala els oferia un retorn a allò: Harrsk només els prometia la continuació de la guerra civil.

Els navilis de la classe Victòria d’en Pellaeon van arribar un dia després que la Daala hagués completat els preparatius. Mentre els soldats de les tropes d'assalt escortaven al vicealmirall davant la seva presència, la Daala va sentir que se li formava un gèlid nus de terror a la base de l'estómac. Si Pellaeon no havia aconseguit dur a terme la seva missió, llavors tot estaria perdut..., però el lleu somriure que va veure en el seu prim rostre i la lluentor dels seus ulls de seguida li van revelar que Pellaeon no havia fracassat.

-Missió complerta, almirall -va dir el vicealmirall, alçant-se davant seu i mirant-la als ulls-. Tretze dels més poderosos senyors de la guerra imperials acudirà a les converses. -El somriure d’en Pellaeon es va afeblir una mica, fent que el seu bigoti s'inclinés sobre els seus llavis-. Convèncer-los no va resultar gens fàcil, per descomptat... Vaig haver d’utilitzar totes les tàctiques que se’m van ocórrer, i em vaig veure obligat a explotar a fons la seva llegendària reputació i el meu període de servei a les ordres del Gran Almirall Thrawn. Amb això hem consumit tota la influència de què disposàvem. -Pellaeon va baixar la veu, sabent que les seves paraules podien ser interpretades com una falta de respecte-. Més valdrà que faci tot el possible perquè el seu pla doni resultat, almirall. No tindrem una segona oportunitat.

Daala va tirar dels guants negres que cobrien les seves mans.

-Ho comprenc, vicealmirall -va dir-. No tinc cap intenció de fracassar.

El somriure d’en Pellaeon es va tornar una mica més ombrívol.

-Si no ho cregués, no seria aquí amb vostè.

Els senyors de la guerra van arribar amb les seves flotes armades fins a les dents, i la Daala sabia que el mínim error podia desencadenar un holocaust que acabaria amb les últimes restes de la potència militar imperial. Va moure el cap amb resignació, el rostre tens i ple de cansament..., i un instant després va comprendre que si aquest havia de ser la destinació de l'Imperi, seria millor que acabés allà en comptes de fer-ho a través d'un llarg i deshonrós procés de desgast i consumpció.

Daala es va anar posant en contacte amb cada flota a mesura que anaven arribant.

-Només el senyor de la guerra té permís per aproximar-se al sector -els va anar dient-. Cap força armada pot accedir a aquest sector.

Els senyors de la guerra van discutir, insistint a anar acompanyats per les seves escortes personals, els seus guàrdies i els seus navilis de combat protectors. Però la Daala va rebutjar totes les peticions.

-No. Ningú anirà a aquesta reunió amb armes. Ningú podrà desplegar les seves forces per llançar un atac secret. Això és una negociació política sobre la destinació de l'Imperi. No hi ha cap necessitat de fer demostracions de poder.

La fúria impotent dels senyors de la guerra va fer que el començament de les converses es retardés dos dies fins que per fi l'última flota va acabar marxant. La Daala estava convençuda que no anirien més enllà dels límits del sistema i que es limitarien a sortir del radi d'abast dels gairebé inservibles sensors de la seva estació, però amb això ja n'hi havia prou per als seus propòsits. Aquesta distància li proporcionaria el temps suficient per enfrontar-se a una crisi, si és que arribava a sorgir-ne cap.

Daala va esperar als senyors de la guerra al magatzem blindat, immòbil al costat de la capçalera de la gran taula que havia fet instal·lar allà perquè acollís la reunió pacificadora. La taula tenia una forma bastant irregular, amb cantonades arrodonides i un perímetre serpentejant que tenia com a objectiu eliminar qualsevol subtil jerarquia en l'ordre de seients. Pel que concernia a la Daala, tots els senyors de la guerra que havien de reunir-se allà eren totalment iguals en la seva pomposa estupidesa. Però si volia que iniciessin les negociacions, havia de crear una impressió d'imparcialitat i joc net.

La manca de finestres feia que el magatzem semblés una masmorra, per la qual cosa la Daala havia afegit cristalls d'il·luminació d'un color blau elèctric que havien estat escampats per la sala per proporcionar una fresca i relaxant claredat des dels seus pals metàl·lics que li arribaven a l'altura de l'espatlla. Eren com torxes d'alta tecnologia on la llum es reflectia a les parets grises. A l'altre costat de la porta, guàrdies imperials de túniques carmesines romanien ominosament silenciosos, reforçant l'aurèola d’imperiós poder que envoltava la presència de l’almirall.

La Daala es va recolzar en el seu gens còmode seient. Preferia que el mobiliari fos el més rígid i funcional possible perquè això contribuïa a què la seva atenció romangués concentrada en els assumptes realment importants. Va inspirar profundament i va començar a ordenar els seus pensaments, fer provisió de forces pel que sabia seria una reunió espantosament difícil. La Daala menyspreava les reunions, i preferia prendre decisions unilaterals i posar-les en pràctica costés el que costés..., però aquest sistema no donaria resultat en aquell cas. Si més no, encara no. Havia de donar una oportunitat als senyors de la guerra.

Pellaeon estava immòbil a un costat de la porta com una mena de guàrdia d'honor. El Suprem Almirall Teradoc va ser el primer a creuar el llindar, gros i amb el rostre suat, caminant amb pas lent i trontollant fins i tot en aquella gravetat tan baixa. Un odi terrible va il·luminar els seus ullets, fent que semblessin un parell de comptes de vidre quan va llançar una mirada verinosa a Pellaeon. Teradoc, que mantenia el llavi inferior estès en una ganyota desafiant, va anar cap al seient més pròxim per reduir al màxim la distància que havia de recórrer. Es va col·locar entre Pellaeon, al que considerava un traïdor, i la Daala que, en qualitat d’intrusa, era probablement encara pitjor que en Pellaeon, deixant el mateix nombre de seients buits a cada costat.

Després d'ell va entrar el Suprem Senyor de la Guerra Harrsk, l'homenet del rostre cobert per una horrible massa de cicatrius. Després va arribar el General Superior Delvardus, un home alt i esquelètic de cabells castany fosc i celles molt blanques que sobresortien del seu front com un parell de descàrregues elèctriques. El seu mentó, quadrat i ferm, estava bisecat per un profund clotet. Seguint a Delvardus va arribar una interminable successió de Grans Moffs, Excel·lentíssims Nobles Senyors, Líders Suprems i altres comandants que ostentaven títols igualment pomposos però mancats de tot significat.

Quan l'últim senyor de la guerra hi va haver ocupat el seu seient, Pellaeon va fer entrexocar els seus talons i va anar amb pas ràpid i decidit cap a un extrem de la sala. El vicealmirall va acabar posant-se en posició de ferms al costat de la Daala, assegurant-se que cada un dels seus girs fos el més brusc i exagerat possible.

-Vull agrair a tots el que hagin vingut aquí -va dir Pellaeon-. Sé que el simple fet d'accedir a reunir-se ja suposa un compromís molt difícil d'acceptar, però han d’escoltar-nos pel futur de l'Imperi.

Daala es va aixecar lentament, calculant meticulosament tots els seus moviments per obtenir el compàs exacte que esperava atrauria la seva atenció: no prou ràpid per distreure'ls, i sí prou lent perquè tinguessin temps de témer que podia arribar a dir o fer. Els seus ulls verd maragda espurnejaven.

-Un Imperi, una flota... Només això ens garantirà la victòria.

L’obès Suprem Almirall Teradoc fer petar els llavis, emetent un so clarament groller des del seu seient.

-Aquests tòpics potser donin resultat amb els soldats joves que encara es deixen impressionar fàcilment, però no serviran de res amb nosaltres -va dir-. Hem deixat molt enrere totes aquestes ximpleries altisonants.

Pellaeon es va encarcarar al costat de la Daala, i el seu rostre va empal·lidir. La Daala va poder percebre la ira que bullia dins seu mentre començava a parlar.

-Són alguna cosa més que tòpics i ximpleries, senyor -va dir Pellaeon-. Estem parlant de la destinació de l'Imperi.

- Quin Imperi? -Va exclamar Teradoc-. Nosaltres som l'Imperi -va afegir, i va moure la seva mà grassoneta en un gran gest per abastar als altres senyors de la guerra mentre arrufava les celles.

Daala va llançar les seves paraules a l'aire com si fossin un grapat de trossets de gel.

-Suprem Almirall Teradoc, si l'Emperador fos aquí això seria causa d'execució immediata.

-Però no és aquí -va replicar secament Teradoc.-I en conseqüència hem d'actuar i obtenir resultats sense ell.

Daala va fulminar amb la mirada al Suprem Almirall durant una fracció de segon, i després va permetre que els seus ulls recorreguessin les cares dels altres senyors de la guerra, que semblaven avorrits o divertits per aquell altercat.

-He vist el que queda de la flota estel·lar imperial -va dir-. Durant l'últim any he anat a veure'ls a gairebé a tots per apressar-los a què deixessin de banda les seves diferències. El Suprem Senyor de la Guerra Harrsk compta amb una flota de Destructors Estel·lars de la classe Imperial. El Suprem Almirall Teradoc posseeix una força de navilis de combat de la classe Victòria. Quant als altres, tenen canoneres, naus-capital, milions i milions de soldats de les tropes d'assalt... Si triem utilitzar-los com a tal, és un poder militar incontenible!

» El Gran Almirall Thrawn va demostrar que els rebels encara no han aconseguit consolidar els escassos recursos de què disposen. Les rivalitats que enfronten a un senyor de la guerra amb un altre han fet que cadascun dels seus sectors hagi dedicat immensos recursos a la creació d'armament. Ha arribat el moment d'utilitzar aquests recursos contra els nostres veritables enemics en comptes de què cada senyor de la guerra la faci contra els altres.

-Unes paraules magnífiques, almirall Daala. -Harrsk va aplaudir burleta-. I com proposa que fem tot això?

Daala va colpejar la taula amb un puny enguantat.

-Forjant una aliança. Si els rebels poden fer-ho, nosaltres també.

El General Superior Delvardus, que s'havia assegut en una cantonada bastant allunyada de la taula, es va aixecar i es va allisar l'uniforme, disposant-se a marxar.

-No penso sentir més estupideses. Això no és més que un pèssimament mal disfressat intent de fer-se amb el poder. He gastat més fons que qualsevol de vostès per reforçar el meu poder militar. -El seu front es va omplir d'arrugues, i les seves frondoses celles blanques es van unir-. No vaig a compartir la meva glòria.

Mentre aquell home esquelèticament prim començava a girar sobre els seus talons per donar-li l'esquena, els dits de la Daala es van posar damunt d'un tauler de control ocult sota la taula. La gruixuda porta de duracer va xiuxiuejar sobre els seus pistons hidràulics per tancar-se amb un sorollós estrèpit metàl·lic, i els tancaments de seguretat van quedar activats al llarg de tot el seu perímetre. Fileres de llums multicolors van parpellejar al tauler quadrat del mecanisme d'operació, anant d'un costat a un altre com veloços eixams d'insectes enfurismats.

- Què és això? -Va cridar Delvardus, tornant-se cap a la porta.

-Una porta proveïda de pany cibernètic amb un mecanisme de cronòmetre -va dir la Daala-. Ni tan sols jo podré obrir-lo durant les tres hores següents. I ara vol seure, Delvardus.

Diversos senyors de la guerra es van afanyar a aixecar-se. El Suprem Almirall Teradoc va intentar posar-se dret, però va ser arrossegat cap enrere per la seva enorme massa i va acabar conformant-se amb deixar caure una mà suada sobre el tauler. Els comandants imperials van cridar, van udolar, colpejar la taula amb els punys i van intercanviar ferotges retrets, però la Daala es va mantenir ferma i va esperar fins que les seves rebequeries s’anessin dissipant a poc a poc. Pellaeon romania immòbil al seu costat, visiblement inquiet.

-Això no és cap intent de fer-se amb el poder -va dir la Daala per fi quan l'estrèpit inicial es va haver calmat una mica-. Sé que altres oficials imperials han abandonat la flota i han decidit compartir la destinació dels criminals i l'escòria perquè això els proporcionava una oportunitat d'obtenir patètics beneficis personals però, i per molt repugnants que em semblin les seves tàctiques destructives, també sé que vostès encara conserven encara que només sigui una ombra de lleialtat cap al nostre Imperi, que tan gran va arribar a ser en el passat.

» Disposen de tres hores per triar un líder. A part d'això, no poden fer absolutament res més. Tots estem atrapats dins d'aquesta cambra..., així que potser seria preferible que traguessin el màxim profit possible de les circumstàncies.

Daala es va asseure i va ajuntar les mans, estrenyent el cuir negre entre els seus dits amb un lleu so d'estrangulació..., i va esperar.

Les discussions es van anar tornant més estridents i infantils a mesura que anaven transcorrent les hores. Les rivalitats que s'oposaven als diferents senyors de la guerra no van trigar a esclatar: velles venjances van ser declarades de nou, i les al·legacions de traïció i les amenaces de represàlia van volar d'un rostre a un altre.

Durant la primera hora la Daala es va sentir bastant preocupada, però encara albergava algunes esperances. Durant la segona hora, i encara que va aconseguir mantenir oculta la seva ira, va començar a sentir desitjos d’agafar-los pel coll i fer entrexocar els seus cranis. A meitat de la tercera hora, va decidir que no seguiria tractant d'ocultar el profund menyspreu que sentia cap a aquells senyors de la guerra incapaços de posar-se d'acord.

En Harrsk va acabar perdent el control de si mateix durant una ferotge discussió a crits amb Teradoc. L'homenet de les cicatrius va saltar per sobre de la taula, caient de genolls i aixecant ràpidament del sòl per llançar-se sobre l'obès Suprem Almirall i tractar d'envoltar la seva grossa gola amb els seus curts dits. La cadira es va bolcar, i els dos van rodar pel terra entre crits i malediccions.

Els altres senyors de la guerra es van posar dempeus, alguns llançant visques mentre altres els cridaven que deixessin de barallar-se. Pellaeon va esperar fins que no va poder seguir contenint-se i va intervenir amb salvatge decisió, agafant a Harrsk i aprofitant la baixa gravetat per aixecar-lo per l'aire i llançar-lo sobre la taula. Teradoc, que estava tan vermell com si anés a rebentar d'un moment a l'altre, va començar a deixar anar udols de ràbia. L'aire entrava i sortia veloçment dels seus pulmons, fent tant soroll com un vell sistema de ventilació avariat.

Daala va girar sobre els seus talons i va agafar una de les llums elèctriques escampades al seu voltant, aixecant-la del sòl.

- Prou! -Va cridar.

Va alçar el prim cilindre de duracer i el va deixar caure sobre la taula. El vidre il·luminador va esclatar, quedant fet miques entre un núvol de guspires blavoses, i els fragments van sortir volant en totes direccions. La Daala va tornar a colpejar la taula una vegada i una altra, doblant el cilindre de duracer, esquerdant el seu extrem i deixant profunds senyals al tauler. El compte enrere del pany cibernètic acabaria en cinc minuts.

La seva acció, tan inesperada com violenta, va sumir als líders enfrontats en una sorpresa immobilitat. La Daala va llançar el cilindre metàl·lic a terra, i el llum destrossat va rodar sorollosament sobre les planxes fins a acabar detenint-se al costat d'una paret.

Daala estava tan farta i tan fastiguejada que les paraules van anar sorgint dels seus llavis amb una espantosa i terrible lentitud per caure sobre el grup de senyors de la guerra, aixafant-los sota la força incontenible d'un immens garrot invisible.

-No volia governar -va dir-. No tenia cap intenció de convertir-me en una líder política. L'únic que volia era aixafar als rebels..., però no em deixen una altra elecció. No puc permetre que la destinació de l'Imperi estigui en les mans de semblant colla d'imbècils.

Va ficar la mà a la butxaca lateral del seu uniforme gris oliva i va treure d'ell una membrana respiratòria translúcida que va col·locar sobre la seva boca i el nas. La Daala va activar la màscara amb el tou d'un dit i la prima membrana es va segellar al seu rostre, adherint les seves vores a les cèl·lules de la pell. Pellaeon va alçar sobtadament la mirada al seu costat, i els primers centelleigs de comprensió van il·luminar els seus ulls. El vicealmirall va agafar la seva màscara mentre la Daala tornava a lliscar la mà per sota la taula i premia un botó, activant els sistemes emissors de gas nerviós que els androides constructors havien instal·lat obeint les directrius de la seva programació. Els conductes de l'aire van deixar escapar un so sibilant, com serps que expulsessin el seu alè verinós a l'interior de la sala.

Els senyors de la guerra van reaccionar a l'uníson i la van acusar de traïció amb un estrident cor de crits. La Daala, divertida per aquella ironia, va veure que per fi havien trobat una manera de fer alguna cosa junts.

Teradoc va intentar aixecar el seu cos inflat de la cadira. La Daala va suposar que moriria d'un atac cardíac si el gas nerviós no acabava amb ell abans.

Harrsk i tres senyors de la guerra no van malgastar el temps pregonant la seva ràbia, i van córrer cap a la porta per colpejar el pany cibernètic amb els punys en un frenètic intent de desactivar-lo i provocar la seva obertura. Però el cronòmetre encara tenia quatre minuts per comptar, i la Daala sabia que el gas només necessitava segons per completar la seva acció letal.

L'alt i esquelètic Delvardus es va dur la mà a la insígnia que adornava el seu pit mentre arrufava la cara en una ganyota d'intensa concentració. Delvardus va aconseguir unir diverses medalles i galons metàl·lics. Després va extreure una prima vareta d'un dels seus entorxats, i quan va haver acabat d'unir els components amb una ràpida successió d'espetecs la Daala va veure que havia obtingut un ganivet primitiu, però d'un aspecte bastant temible.

Delvardus va anar cap a ella, alçant el full i trontollant sobre les seves llargues cames ossudes. El seu rostre va anar quedant cobert per un empolvoreig d'erupcions rosades a mesura que anaven esclatant els vasos sanguinis de les seves galtes i els seus ulls. La seva respiració s'estava tornant cada vegada més ràpida i entretallada.

Daala va romandre immòbil, oferint un blanc molt fàcil, i va contemplar a Delvardus amb educat interès. Delvardus havia acceptat el fet que anava a morir, i només volia enfonsar el seu ganivet en el cos de la Daala abans de sucumbir a l'efecte del gas nerviós.

Els senyors de la guerra ja estaven caient a tort i a dret, esfondrant-se uns sobre altres. Alguns tossien i panteixaven mentre s’agafaven la gola amb les mans, i altres vomitaven. Dos d'ells es van desplomar sobre la taula. Gairebé tots havien aconseguit arribar a terra.

Delvardus seguia apropant-se, fent un pas vacil·lant darrere l'altre i movent-se amb tanta lentitud com si els seus membres estiguessin recoberts per una capa de duracret que s'anava endurint ràpidament. Els seus ulls s'havien tornat d'un espantós color vermell fosc d’anar-se omplint de sang des de dins mentre s'esforçava per alçar el ganivet.

Daala va veure com Delvardus queia als seus peus. El ganivet va tritllejar sorollosament sobre les planxes del sòl.

Pellaeon semblava horroritzat, però també resignat a contemplar aquella massacre tan inesperada. El gros Teradoc seguia panteixant i tossint. A la Daala li va sorprendre bastant que l'obès senyor de la guerra fos l'últim a morir.

Següent