L’Espasa Fosca (X)

Anterior

10

Mentre les forces del Suprem Senyor de la Guerra Harrsk intentaven recuperar-se de l’atac, l’almirall Daala es va trobar al pont de comandament del Destructor Estel·lar de la classe Imperial Tempesta de Foc.

Va examinar la carnisseria que havien causat les forces del Gran Almirall Teradoc: les restes fumejants del navili insígnia, els cadàvers congelats de tots els soldats perduts en l'explosió... Tres dels Destructors Estel·lars d’en Harrsk havien quedat prou danyats com per necessitar complexes reparacions que trigarien un temps considerable a ser dutes a terme. La Daala no podria utilitzar-los en el seu atac de represàlia.

Això li deixava vuit Destructors Estel·lars, el doble de les naus que li havia donat el Gran Moff Tarkin per defensar la Instal·lació de les Goles. N'hi hauria prou.

Daala va romandre rígidament immòbil al pont i va clavar els ulls en el gegant vermell. Uns gruixuts filtres havien estat col·locats sobre els visors perquè pogués contemplar l'oceà de gasos calents sense parpellejar. La commoció dels preparatius de batalla va seguir desenvolupant-se al seu voltant sense que la Daala li prestés cap atenció.

Un calder de frustració bullia dins la Daala. No volia lluitar amb Teradoc. No volia lluitar amb Harrsk. Volia que els dos, i tots els altres senyors de la guerra que sempre estaven enfrontant-se entre ells s'unissin per lluitar contra els maleïts rebels. El comandant Kratas havia mort a causa de les seves disputes. Els senyors de la guerra eren una ofensa per a la memòria de l'Imperi, i si allò era tot el que la idea imperial podia oferir... Bé, llavors potser seria millor que fracassessin.

Però la Daala no podia acceptar això. Tarkin li havia ensenyat a no rendir-se mai. Va ajuntar les mans darrera l'esquena, tensant els seus guants negres amb tanta força que li van fer mal els ossos. Hauria d'haver una manera millor, encara que tingués que obligar a entendre’s aquells que cridaven i es barallaven.

La imatge ampliada d’en Harrsk va arribar fins a ella a través del sistema de comunicacions. El senyor de la guerra mantenia el seu rostre mig ple de cicatrius tornat cap a la zona de transmissió, de manera que mostrava tant la meitat horrible com el costat que no havia patit danys.

-Almirall Daala, estic a bord del Destructor Estel·lar Remolí, en el seu flanc. Vostè ocuparà la punta en la formació del nostre atac, i confio que ja hi haurà desenvolupat una estratègia.

-Senyor de la Guerra Harrsk -va dir la Daala, contemplant la una mica borrosa imatge del seu rostre -, acabo de començar a estudiar les dades concernents a la fortalesa d’en Teradoc que han anat acumulant els seus espies. Doni’m uns moments per avaluar les possibilitats d'atac.

-No -va insistir Harrsk -. El Gran Almirall mai esperarà que ataquem amb tanta rapidesa. Cada segon de retard fa que anem perdent una mica més del nostre element de sorpresa. Llançarem un atac frontal amb tot l'armament escopint foc. Li fotrem un cop tan terrible que el farà trontollar!

Daala va arrufar les celles, i va fer diverses inspiracions el més ràpides i controlades possible a través de les seves dilatades fosses nasals.

-He estudiat els meus fracassos, i he comprès que la causa de molts d'ells té el seu origen directe en accions imprudents empreses sota els efectes de la ira.

-Així i tot seguirà les meves ordres i llançarà un atac immediat -va replicar en Harrsk -. No disposo del temps o de la paciència necessaris per tractar amb la seva covardia i la seva insubordinació. Si continua discutint, la degradaré i la tancaré al calabós.

Daala es va encarcarar. Volia lliurar-se d'aquell comandament que en realitat només era una mascarada, per descomptat, però no volia ser empresonada i jutjada per traïció. En Kratas havia mort. La seva antiga tripulació havia estat dispersada. Totes les seves connexions s'havien anat encongint fins a la insignificança, i la Daala havia de començar a reconstruir les seves capacitats per algun lloc. Allò era un començament, i la Daala va decidir utilitzar la seva imaginació per descobrir alguna manera de treure’n el màxim profit possible de la situació i impedir que acabés en una catàstrofe.

-Molt bé, Suprem Senyor de la Guerra -va dir, saludant-lo marcialment -. Tenint el comandament suprem sobre aquest Destructor Estel·lar, faré el que pugui per assestar un cop en nom de l'Imperi.

-Bé. -Harrsk es va fregar les mans -. El meu Destructor Estel·lar personal romandrà en el flanc que ocupa actualment per no atreure el foc directe de l'enemic. Els confondrem fent que vostè dirigeixi la càrrega. No em falli.

-L'Imperi està per sobre de tot. Suprem Senyor de la Guerra, i mai li fallaré -va dir la Daala.

Va donar ordres al navegant i el Tempesta de Foc es va col·locar en primera línia de la formació de naus de guerra. Els tres Destructors Estel·lars danyats van romandre dins de la zona d'eclipsi planetari, amagats entre les ombres del tòrrid món d’en Harrsk. Les vuit naus restants van seguir les coordenades hiperespacials de la Daala quan va ordenar el llançament cap a la fortalesa del Gran Almirall Teradoc.

Un seguici de planetoides orbitava un gegant gasós groc i blanc, formant un disc de roques en l'espai. El sistema anul·lar de penyals mig ensorrats i carregats de gel reflectia la daurada claredat solar i era molt bonic vist des de lluny, però la Daala el veia com un mer desafiament tàctic. Els enderrocs espacials creaven desenes de milers de possibles objectius, i cada un d'ells era un lloc que el Gran Almirall podia haver triat per amagar la seva fortalesa.

-A veure si els seus espies li han proporcionat una bona informació -va dir la Daala pel sistema de comunicacions sintonitzat amb Harrsk a bord del Remolí.

-Més val que així sigui, perquè paguem molts diners per ella -va replicar en Harrsk -. Una part prou significativa del meu pressupost va ser dedicada a subornar a altres imperials per aconseguir aquesta informació.

L'expressió de la Daala no va canviar, encara que va sentir com una onada de disgust s'estenia per tot el seu ésser. Mai hauria d'haver estat possible subornar soldats imperials. Aquesta classe de conducta tan poc professional havia provocat la caiguda de l'Imperi, que va acabar sucumbint al pes de la corrupció, la deshonestedat i una falta de visió tan tremenda que fregava el criminal.

-Molt bé, Harrsk -va dir -. Seguirem un rumb directe cap al sistema anul·lar i ens dirigirem cap a l'objectiu. Totes les bateries turbolàser estan activades i preparades per fer foc.

Els Destructors Estel·lars es van submergir en el pla anul·lar com projectils llançats per un gegantí canó, i van avançar veloçment cap al seu objectiu. Enormes fragments de gel i roques reflectants es desplaçaven al seu voltant. La flota va arribar a tota velocitat, esperant poder caure sobre Teradoc abans que aquest tingués ocasió de tornar a agrupar les seves forces.

Daala suposava que el Suprem Almirall Teradoc devia estar celebrant la seva victòria i que els seus comandants estarien descansant, sense esperar una represàlia tan aviat. Va somriure pensant que s’anaven a dur una gran sorpresa..., igual que en Harrsk.

Mentre la Daala guiava l'ofensiva a màxima velocitat dels atacants, dos planetoides de l'anell van esclatar. Les càrregues de proximitat ajustades per detectar el pas de naus hostils instal·lades en ells havien actuat. Les restes flamejants de les detonacions van sortir acomiadades en totes direccions i van ploure sobre els Destructors Estel·lars d’en Harrsk, deixant seriosament avariat un i destruint a dos.

«Queden cinc -va pensar la Daala -. Quina merda... “

Harrsk estava cridant pel sistema de comunicacions. La seva veu sonava fràgil i trencadissa a causa de l'excitació.

- Què ha passat, almirall Daala? Per què no va preveure aquesta eventualitat?

Daala va tallar el so de la transmissió, i va gaudir amb l'espectacle del rostre lívid del senyor de la guerra mentre aquest seguia llançant crits inaudibles.

-Estem arribant a la fortalesa d’en Teradoc, almirall -va dir el navegant.

Diagrames d'alta resolució del sistema anul·lar van aparèixer en una pantalla davant d'ella, i la Daala va contemplar com una roca de dimensions mitjanes que no tenia res de particular començava a parpellejar per indicar la situació de la fortalesa del Gran Almirall.

- Destructors Estel·lars de la classe Victòria aproximant-se! -Va cridar el sergent d'armament.

Daala va tensar les mans sobre la barana del pont i va estudiar tots els components de la situació. Va veure que dotzenes de petits planetoides eren en realitat d'altres guarnicions, roques buides que servien com hangars per als navilis carmesí de la classe Victòria. Les naus de guerra més petites van emergir i van iniciar la seva persecució, algunes recentment reparades i aprovisionades i altres encara mostrant les cicatrius de combat sofertes durant el recent atac al món de roca fosa d’en Harrsk.

-No anem a lluitar amb ells -va dir.

L'oficial tàctic es va aixecar en el seu seient, i una guspira de sorpresa va brillar en els seus negres ulls.

-Disculpi, almirall, però em temo que no l'he entès.

-He dit que no anem a lluitar amb ells -va replicar secament la Daala -. Aquests navilis de la classe Victòria no són el nostre objectiu. Tenim una missió molt més important que dur a terme, i no podem permetre que aquests intents d'aficionat amb els que pretenen desviar la nostra atenció ens apartin d'ella.

Harrsk, que estava darrere de la nau de la Daala i avançava entre les malmeses restes de la seva falange de Destructors Estel·lars, va ignorar les seves directrius i va ordenar als artillers del Remolí que comencessin a disparar contra els navilis de la classe Victòria que els perseguien. Dues naus de guerra més van imitar l'exemple d’en Harrsk, però la Daala es va afanyar a utilitzar el sistema de comunicacions intern de la flota.

- ¡Alto el foc! Necessitem tota la nostra energia per emprar-la contra l'objectiu principal.

La imatge d’en Harrsk va seguir udolant en silenci amb el so desconnectat. La Daala la va ignorar.

Es va tornar i va contemplar la dotació del pont que estava sota les seves ordres.

-Oficial tàctic, vull control personal dels sistemes d'armament.

-Però almirall... Està segura que és prudent? -Va preguntar el sergent d'armament.

-Control personal -va repetir la Daala -. Tinc intenció de disparar la primera andanada. -Després va fingir un afable somriure, confiant en la seva reputació -. Fa molt de temps que estic lluitant per veure arribar aquest moment.

El sergent d'armament es va afanyar a assentir.

Llances flamejants de foc turbolàser van sortir disparades de la fortalesa d’en Teradoc i van anar cap a ells. La imatge amplificada de la pantalla que estava contemplant la Daala li va permetre discernir bateries camuflades, i la Daala sabia que el Gran Almirall probablement estaria amagat en les profunditats d'un búnquer blindat, fora de perill de la batalla, mentre els seus eixams de navilis de la classe Victòria actuaven com defenses mòbils del perímetre.

Va anar cap a la consola d'armament i el sergent li va cedir el seu lloc, contemplant-la amb respectuosa por mentre s'apartava. La Daala es va asseure i va donar un cop d'ull als controls, familiaritzant-se amb ells en un instant. Havia passat l'últim any aprenent a convertir-se en part del futur de l'Imperi, en comptes de conformar-se amb romandre atrapada en el seu passat.

-Estic derivant tota l'energia de les bateries turbolàser per concentrar tota la potència del nostre primer atac en el canó iònic -va dir.

L'oficial tàctic va tossir i la va mirar, visiblement nerviós.

-Però almirall... El canó iònic només fa que els sistemes elèctrics i els ordinadors deixin de funcionar. Està segura que això serà suficient per complir el nostre objectiu? -Va preguntar, baixant la mirada cap a les lectures de la fortalesa rocosa d’en Teradoc i contemplant-la amb els ulls entretancats.

-Serà suficient per assolir la meva meta -va dir la Daala.

Els navilis de la classe Victòria es van aproximar, esquivant les restes gelades del sistema anul·lar, i la Daala va centrar el canó iònic del Tempesta de Foc i va posar un dit sobre el botó de tret.

- Almirall! -Va cridar el sergent d'armament-. Aquestes coordenades corresponen a...

Daala va desenfundar la seva arma i va disparar una ràfega atordidora contra el sergent. Arcs d’encegadora llum elèctrica van envoltar el responsable de l'armament, i el seu cos es va ensorrar sobre la coberta en una pasterada de membres. La Daala va disparar el canó iònic abans que els altres ocupants del pont poguessin reaccionar.

L'arma del Tempesta de Foc va emetre un esclat d'energia disruptora que es va escampar sobre la torre del pont del Remolí, el Destructor Estel·lar d’en Harrsk. Llampecs de terrible intensitat van lliscar un miler de dits malèvols per sobre del casc, desactivant els seus sistemes de comandament, ordinadors i armes.

La dotació del pont del Tempesta de Foc va saltar dels seus seients entre un esclat de crits, i la Daala es va posar dreta.

-Estic al comandament d'aquesta nau -va dir, alçant la veu per fer callar les objeccions -, i tots vostès seguiran les meves ordres!

Després va alçar la seva pistola desintegradora i va col·locar el dial de potència en la posició MATAR.

-Qualsevol persona que qüestioni les meves ordres serà executada a l'instant per amotinar-se contra la legítima comandant d'aquesta nau -va seguir dient -. Ho han entès?

Daala només els va concedir un segon perquè la contemplessin en un temorós silenci.

-Anem a retrocedir. Seguirem un curs paral·lel al del Remolí. La nau d’en Harrsk no es pot moure, de manera que incrementarem la potència dels nostres escuts per protegir-la en el cas que alguna de les naus d’en Teradoc decideixi perseguir-nos.

L’atordida dotació del pont tot just havia començat a moure’s per obeir les seves ordres quan uns potents cops sords van reverberar per tot el casc del Tempesta de Foc. Dos dels tres Destructors Estel·lars de la classe Imperial restants havien començat a disparar contra la nau de la Daala.

-Són lleials al Senyor de la Guerra Harrsk -va dir el navegant.

-No saben el que estan fent -va respondre la Daala -. Si algun de vostès sentís el més petit amor per l'Imperi, hauria fet això fa molt de temps.

-Els nostres escuts estan a màxima potència, almirall -va dir un membre de la dotació del pont amb veu tremolosa -. Estem a cobert i mantenim cobert al Remolí, però el camp dels escuts és bastant difús. No podrem suportar un atac a gran escala si els navilis de la classe Victòria, o els nostres, decideixen acabar amb nosaltres.

-Obrin un canal de comunicacions -va dir la Daala -. Utilitzin totes les bandes de transmissió. Vull assegurar-me que els nostres Destructors Estel·lars escoltaran el missatge amb tanta claredat com els d’en Teradoc..., i els del Senyor de la Guerra Harrsk.

Va entrar a la zona de transmissió i va aspirar una profunda glopada de l'aire processat del pont. Les bones naus imperials tenien una acre olor de neteja metàl·lica, i aquesta olor va donar noves forces a la Daala per seguir el camí que li marcaven les seves conviccions.

-Aquí l’almirall Daala -va dir -, al comandament del Destructor Estel·lar de la classe Imperial Tempesta de Foc. Serveixo a l'Imperi. Sempre he servit a l'Imperi, i mai dispararé contra cap lleial servidor de l'Imperi. –Va tragar saliva amb expressió ombrívola -. He executat un atac preventiu contra el Destructor Estel·lar del Senyor de la Guerra Harrsk per impedir que ataqués una altra fortalesa imperial. L'atac d'en Harrsk és una resposta directa a una acció hostil empresa pel Suprem Almirall Teradoc. També condemno aquesta acció. No puc seguir tolerant que es malgastin tants esforços i es malgastin tants recursos que podrien utilitzar de manera molt més profitosa en la destrucció de bases rebels.

» Molts de vosaltres heu sentit a parlar dels meus intents de destruir l'Aliança Rebel, quan jo només comptava amb quatre Destructors Estel·lars, informació antiquada i cap suport de l'Imperi.

La imatge d’en Harrsk la va interrompre entre un sorollós esclat d'estàtica. A la Daala el va sorprendre que hagués aconseguit tornar a fer funcionar llurs CPU de comunicacions amb tanta rapidesa, però també la va complaure.

- No l'escolteu! És una traïdora i una renegada! -Va cridar en Harrsk-. Ordeno a la tripulació lleial del Tempesta de Foc que redueixi a la Daala usant la força i que l'executi. Els seus crims són obvis.

Daala va seguir empunyant la pistola desintegradora, però va permetre que el seu canó s'inclinés cap avall mentre escombrava a la dotació del pont amb la mirada.

- És realment tan obvi el meu crim? -Va preguntar -. L'únic que vull és aturar aquesta guerra civil perquè puguem enfrontar-nos al nostre veritable enemic. De debò creieu que el Senyor de la Guerra Harrsk actua en defensa dels interessos de l'Imperi..., o merament està interessat en el seu poder personal?

» No estic intentant fer-me amb el control d'aquesta flota. No vull poder personal o un lideratge polític. L'únic que demano és que em permeti enviar tropes. Serviré a les ordres de qualsevol líder que consagri totes les seves forces a la tasca de derrotar l'Aliança Rebel d'una vegada i per sempre.

Els dits de la Daala van volar sobre els controls del sistema de comunicacions, i no va trigar a obrir-se pas a través de la transmissió carregada d'interferències per poder tornar a dirigir-se a totes les naus. Va veure que estaven envoltats per un eixam de dotzenes de navilis carmesí de la classe Victòria, una acumulació d'armament prou poderosa per aniquilar als Destructors Estel·lars d’en Harrsk..., però de moment no havien obert foc.

Daala va anar fins al lloc de comandament del pont del Tempesta de Foc, donant l'esquena a la dotació per demostrar la confiança que tenia en ells. Seguia estant extremadament tensa, però es negava a permetre que se li notés. Va veure de cua d'ull com el navegant s'aixecava lentament del seu seient i començava a desenfundar el seu desintegrador reglamentari. La Daala es va preparar per girar sobre els seus talons i disparar contra ell sense cap avís previ, però un cap d'operacions va posar la mà sobre l'avantbraç del navegant i va evitar que disparés. Un sotrac d'alleujament va recórrer tot el cos de la Daala.

Va teclejar els codis dels sistemes de control principals del Tempesta de Foc i va introduir el seu codi d'accés, alegrant-se d'haver obligat a Harrsk a atorgar-li plens privilegis d'accés a l'ordinador abans que consentís dirigir l'atac contra la fortalesa d’en Teradoc. Harrsk no havia sospitat res, i la Daala havia aconseguit el dret a dir l'última paraula en cada decisió.

L'ordinador del Tempesta de Foc només reconeixia a l’almirall Daala. Els seus dits van teclejar una ordre en la qual tot just s'havia atrevit a pensar ni tan sols quan estava a bord de la seva nau. La Daala la va verificar, i després va prémer el botó de EXECUCIÓ.

Va tornar a parlar pel camp de transmissió.

-Si això és el que el meu Imperi ha acabat arribant a ser, ja no vull seguir sent la seva servidora -va dir -. Acabo d'iniciar el compte enrere d'autodestrucció del Destructor Estel·lar Tempesta de Foc.

La commoció en el pont va ser més feble aquest cop, com si la dotació encara no s'hagués recuperat de la seva perplexitat davant el primer acte d’amotinament de la Daala.

-El compte enrere ha començat. La nau del Senyor de la Guerra Harrsk està atrapada dins dels meus escuts deflectors i no pot fer res per escapar. L’autodestrucció tindrà lloc d'aquí a quinze minuts estàndard, això si en Harrsk no ordena el cessament immediat de totes les hostilitats.

El vicealmirall Pellaeon estava assegut en el seu lloc del no molt espaiós pont de comandament del Destructor Estel·lar de la classe Victòria 13X, i estudiava aquell inesperat canvien la situació sentint-se tan complagut com perplex. La seva gorra cenyia impecablement els seus grisos cabells. Pellaeon va tirar suaument del seu llarg bigoti ros mentre anava meditant en les implicacions del missatge transmès a la banda ampla de l'espectre.

Si l'enemic hagués continuat el veloç atac per sorpresa, no hi havia dubte que la flota de Destructors Estel·lars de la classe Imperial hauria infligit seriosos danys a la fortalesa del Gran Almirall Teradoc. L’eixam de navilis de la classe Victòria d’en Pellaeon hauria pogut acabar amb les naus restants, però hauria hagut de pagar un preu molt alt per aconseguir-ho.

I llavors la líder d'aquella represàlia tan inesperada com sobtada havia iniciat una acció ofensiva contra una de les seves pròpies naus. El Senyor de la Guerra Harrsk no havia encapçalat la càrrega, cosa que no tenia res de sorprenent, i havia preferit romandre fora de perill en un dels Destructors Estel·lars de la rereguarda.

Però aquella almirall Daala...

Pellaeon es va tirar cap enrere fins a recolzar l'esquena en l'encoixinat del seient. Havia sentit parlar d'ella dos anys després que la derrota del Gran Almirall Thrawn hagués significat la humiliació i la caiguda en desgràcia per Pellaeon. La Daala havia sorgit del no-res i havia llançat un atac en solitari contra els rebels. Amb una flota tan petita no podia tenir cap esperança d'acabar alçant-se amb la victòria, però la Daala només semblava interessada a causar danys realment significatius el més de pressa possible. No tenia cap estratègia global, únicament un ardent desig de destrucció.

Pellaeon havia admirat els seus esforços per actuar, especialment perquè els altres comandants imperials semblaven preferir les lluites internes. Va recórrer amb la mirada la minúscula coberta de control d'un navili de la classe Victòria, la nau més petita en la que havia manat des de feia molt de temps. Pellaeon creia en el pla de crear una enorme flota de naus més petites i versàtils concebut pel Suprem Almirall Teradoc, però així i tot trobava a faltar la grandesa de comandar el Quimera.

Pellaeon va fer que la seva flota s'aproximés una mica més, amb l'armament preparat però sense obrir foc, i la seva nau va acabar detenint-se sobre els Destructors Estel·lars de la classe Imperial encallats en l'espai. Va baixar la mirada cap a la nau de l'almirall Daala, i va contemplar com havia deixat incapacitat al Remolí, on viatjava el Senyor de la Guerra Harrsk. El seu sobtat regirament contra el seu líder havia estat una tàctica interessant, desesperada i inexplicable..., però Pellaeon admirava la puresa del seu propòsit. La Daala era una persona que, igual que en Thrawn, posseïa la capacitat de centrar totes les seves energies en un objectiu i consagrar tots els recursos i les tàctiques a aconseguir aquesta fita. Comparats amb ella, tant el Suprem Almirall Teradoc com el Senyor de la Guerra Harrsk semblaven un parell de nens mal educats que intentaven espantar-se l'un a l'altre.

Va sentir l'apassionat discurs en què la Daala suplicava un front unificat contra el veritable enemic. Diversos tripulants de la nau d’en Pellaeon van emetre murmuris d'assentiment. Pellaeon es va guardar les seves opinions per a si mateix, tot i que també estava d'acord amb ella. Mentre contemplava la imatge de la Daala, Pellaeon es va preguntar quins serien els seus gustos en qüestions artístiques.

-Vicealmirall Pellaeon, si la seva amenaça d’autodestruir les naus és autèntica... Bé, en aquest cas potser que reculem -va dir el seu navegant -. Si aquests dos Destructors Estel·lars esclaten serem assolits per l'ona expansiva i patirem greus danys, i això suposant que no ens destrueixi.

Pellaeon va romandre rígidament immòbil durant un moment i després va sacsejar el cap en una encarcarada negativa.

-No, seguirem on som -va dir -. Obrin un canal de comunicacions.

La dotació del seu pont el va contemplar amb sorpresa.

- Voleu que obrim un canal de comunicacions amb el Tempesta de Foc, senyor? -Va preguntar l'oficial de comunicacions.

-No, ho vull a la banda oberta. Vull que totes les naus sentin això.

L'oficial de comunicacions va parpellejar, i després va assentir i va obeir l'ordre d’en Pellaeon.

Pellaeon es va aixecar lentament de la seva butaca negra.

-Aquí el vicealmirall Pellaeon, comandant de la flota del Suprem Almirall Teradoc, enviant una ordre específica de mantenir la posició actual a totes les meves naus.

Diversos navilis carmesins havien començat a allunyar-se de la seva xarxa de confinament. Els Destructors Estel·lars d’en Harrsk ja estaven retrocedint, i s'anaven allunyant més i més a cada moment que transcorria.

-Com a gest de bona fe i en senyal de respecte a la petició de l’almirall Daala, ordeno el cessament immediat de les hostilitats per part nostra. Un llum vermell va començar a parpellejar gairebé a l'instant al tauler de comunicacions del 13X. L'oficial es va tornar cap a Pellaeon.

-Tinc un missatge urgent del Suprem Almirall Teradoc, senyor.

L'oficial de comunicacions va arquejar les celles, clarament intimidat i esperant ordres.

-Parlaré amb ell des del pont -va dir Pellaeon, alçant les espatlles -. Tothom pot escoltar.

La imatge d’en Teradoc va aparèixer a la pantalla. Estava esbufegant i tenia el rostre enrogit. La circumferència de la seva panxa s'havia triplicat durant l'últim any.

- Què creu que fa, Pellaeon? -Va cridar -. Li ordeno que aprofiti el seu avantatge! Utilitzi aquesta oportunitat per acabar amb els Destructors Estel·lars d’en Harrsk mentre estan debilitats. Ara podem aniquilar-los del tot.

Pellaeon va arrufar les celles i va pensar en el gros Teradoc assegut en el seu búnquer darrere de dotzenes de metres de blindatge de la millor qualitat, totalment fora de perill dels perills mentre la batalla rugia a l'exterior. Pellaeon no creia que un veritable líder militar hagués de mantenir-se tan aïllat.

-Amb tots els meus respectes, Almirall Suprem, he de dir-li que no estic d'acord amb vostè. El Senyor de la Guerra Harrsk no és el meu enemic. Penso que hauríem de parlar amb l’almirall Daala i sentir el que hagi de dir-nos.

El rostre d’en Teradoc va passar del vermell al púrpura.

-Tant me fa el que pensi. Si no obre foc contra Harrsk, s'haurà convertit en un traïdor. No recorda l’ensinistrament? Tota la seva vida parla del servei a l'Imperi, de seguir les ordres dels seus oficials superiors. Si no obeeix al seu legítim comandant, llavors no és més que un excrement. Què pensaria de vostè el Gran Almirall Thrawn?

L’arrufament de celles d’en Pellaeon es va tornar encara més profund mentre s'encarava amb la imatge del gros senyor de la guerra. Teradoc tenia raó, almenys des de cert punt de vista. Pellaeon havia passat moltes dècades de la seva vida servint a l'Armada Imperial. Hi havia comandat Destructors Estel·lars. Després de la batalla d'Endor, havia assumit el comandament del Quimera quan el seu comandant va morir durant les hostilitats. Pellaeon havia dedicat els anys següents a tractar d'aconseguir que l'Imperi recuperés el seu poder anterior al llarg d'una successió de governants febles, rendicions que minaven les seves forces i pèrdues de territori. Pellaeon havia vist com aquell Imperi, que havia estat tan magnífic en el passat, s'anava empetitint fins a quedar-se convertit en una mera illa en què havien estat considerats com els territoris més remots i menys importants i en els sistemes anteriorment inhabitables propers al nucli de la galàxia.

Pellaeon va haver d'esperar que el Gran Almirall Thrawn tornés dels Territoris Desconeguts per trobar un autèntic líder a qui pogués seguir i obeir tenint una veritable possibilitat de recuperar la glòria perduda. Quan en Thrawn va ser derrotat, Pellaeon va tornar a perdre les esperances i es va limitar a servir a qualsevol comandant imperial que l'atzar posés en el seu camí, obeint les ordres més com un autòmat que com un veritable soldat.

El convenciment i l'entusiasme de l’almirall Daala, i el que estigués disposada a arriscar-ho tot per la causa correcta, van fer que alguna cosa tornés a agitar-se dins d'ell..., i aquesta cosa era molt poderosa.

Pellaeon va respirar profundament i li va parlar a l'afició imatge d’en Teradoc.

-Crec que sé què pensaria de mi -va dir amb amargor -, i vostè, senyor, no és cap Gran Almirall Thrawn.

Va tancar el canal del sistema de comunicacions i es va tornar cap a la seva tripulació.

-Preparin una llançadora i informin a l’almirall Daala que pujaré a bord de la seva nau. No disposem de molt temps, i vull parlar amb ella cara a cara.

Següent