CINTURÓ D’ASTEROIDES
DE HOTH
4
Una tempesta de
roques volava per l'espai, agitant-se i tremolant amb la força suficient per
aixafar penyals, o naus espacials, i reduir-les a pols.
El Cinturó
d’Asteroides de Hoth era el malson d'un navegant. Uns quants fragments van
xocar amb els escuts deflectors davanters de la nau de Mines Celestes Orko i es
van esvair, convertint-se en raigs resplendents de pols vaporitzat.
Durga el Hutt, que
semblava un enorme tall de carn crua, descansava sobre la seva plataforma levitatòria
a la coberta principal mentre observava l'espai a través dels visors de
comandament. Durga només veia una cosa mentre contemplava els asteroides que
topaven entre si: recursos, immenses quantitats de recursos sense explotar que
contenien metalls i minerals de tota mena que podien ser de gran utilitat per
al nou projecte secret dels Hutts.
-Augmentin la
potència dels escuts deflectors -va dir en Durga, inflant les galtes i
gratant-se la marca de naixement que cobria la banda esquerra del seu cap.
Els seus esbirros es
van afanyar a obeir. Weequays, gamorreans, esclaus humans i criatures d'altres
espècies es van amuntegar al voltant dels controls de la nau expedicionària i
van començar a discutir sobre quina era la millor manera de posar en pràctica l'ordre.
En Durga no estava gens impressionat per la intel·ligència o la capacitat per
pensar pel seu compte del personal al seu servei, però no els havia contractat
per aquestes qualitats.
El general imperial
Sulamar, que estava immòbil al costat de la massa de llimac gegant del hutt, va
apartar la mirada d'una pantalla de situació i es va col·locar en posició de
ferms. El general, sempre obsessivament atent al protocol, mantenia el seu
uniforme impecablement net i planxat amb uns talls tan aguts que podrien haver
tallat el ferro mandalorià. La part esquerra de la pitrera del seu uniforme
estava recoberta pel que semblava el contingut de tot un cofre del tresor, una
infinitat de medalles atorgades per campanyes anteriors en les que havia
obtingut la victòria (i sobre les que mai parava de xerrar). Sulamar, un home
de rostre malenconiós i ulls durs com una roca que semblava inexplicablement
petit dins del seu uniforme, com si en realitat només fos un noi espantat
atrapat dins d'una disfressa d'adult, va corbar els llavis en un fosc somriure.
-L’Explotador de
Mineral Alfa ja ha iniciat la seva rutina de cerca i processament -va dir -.
L’Explotador de Mineral Beta acaba de ser llançat. -Sulamar va fer entrexocar
els negres talons de les seves botes -. Confio que els beneficis de Mines
Celestes Orko pujaran considerablement aquest trimestre, no?
-Val més -va
replicar en Durga -. Faci que avancem una mica perquè pugui observar les
activitats de mineria -va afegir, movent una mà petita i viscosa.
Mines Celestes Orko
no era més que una empresa-tapadora que l'imperi criminal hutt havia creat per
disfressar les seves despeses, i consistia merament en una falsa operació
comercial que explotaria les riqueses verges del Cinturó d'Asteroides de Hoth.
Els Hutts volien trobar un lloc remot i recursos il·limitats per al seu
projecte secret. L’increïblement complex i car Explotador de Mineral era el
primer pas en el que acabaria sent el domini de la galàxia pels Hutts.
-Estem seguint la
trajectòria de Beta, senyor -va dir un dels tècnics humans -. Avancem per poder
veure’l.
-Assegureu-vos que
es manté allunyat d'aquests asteroides, navegant -va ordenar secament el
general Sulamar, fent que la veu sonés més ronca i aspra, com feia sempre que
donava ordres.
En Durga va deixar
anar un grunyit gutural.
-Jo estic al
comandament d'aquesta nau, general, i jo donaré les ordres.
Sulamar es va
inclinar davant el hutt, visiblement avergonyit, i va fer un pas cap enrere.
-Li demano
disculpes, noble Durga.
En Durga va
entretancar els seus enormes ulls color vermell coure i va dir al navegant.
-Ja ha sentit el
general -va dir -. Faci el que diu!
La nau
expedicionària de Mines Celestes Orko va serpentejar per entre les roques que
xocaven unes amb altres, i en Durga es va inclinar cap endavant. El hutt va
obrir i va tancar les gruixudes parpelles que cobrien els seus ulls, intentant
localitzar el puntet metàl·lic en el panorama estel·lar.
A mesura que
s'anaven acostant van poder veure amb creixent claredat la descomunal unitat
processadora de mineral, que brillava i centellejava en un veloç voleteig de
moviments. «Una màquina magnífica», va pensar en Durga mentre contemplava
l'estructura consistent en un gegantí contenidor de càrrega en la part
davantera on hi havia una sèrie de boques mecàniques i torretes turbolàser per
convertir els asteroides en runa. La màquina ficava la runa en una enorme boca
processadora, i després la mastegava, escopia l'escòria inservible i
emmagatzemava al seu interior els preuats lingots de metalls valuosos. Els
Explotadors de Mineral Automatitzats eren un disseny molt recent que tenia una
missió molt senzilla: sensors altament sofisticats dirigien als leviatans en la
seva cacera de les concentracions de metall més pures i elevades del cinturó
d'asteroides, i els guiaven per desmantellar les roques i explotar el tresor.
-Semblen estar
funcionant a la perfecció -va dir Sulamar, tornant a posar-se en posició de
ferms després d'haver estudiat la pantalla de diagnòstic -. Confia plenament en
les seves capacitats?
En Durga va deixar
escapar una sorollosa riallada des de les profunditats del seu enorme estómac.
- Naturalment! Van
ser dissenyats per Bevel Lemelisk, i Lemelisk és el meu científic particular.
Potser hagi sentit parlar dels seus altres treballs... -El hutt es va inclinar
cap endavant fins que el seu enorme cap va quedar molt a prop de la cara
citrina del general Sulamar -. Quan estava sotmès a la voluntat de l'Emperador,
Lemelisk va dirigir la construcció de les dues estrelles de la Mort.
Les celles de
Sulamar van pujar veloçment, indicant com d’impressionat que estava.
-Bevel Lemelisk va
dissenyar aquests Explotadors de Mineral, i també s'esforçarà al màxim
supervisant la construcció de la nostra nova arma.
-Bé, sembla com si
haguessin trobat l'home ideal per al treball -va assentir Sulamar, i després es
va girar cap endavant per contemplar com l’Explotador de Mineral Beta seguia
operant.
La màquina va acabar
de devorar un asteroide de mida mitjana i va llançar a l'espai l'escòria fosa,
que es va anar endurint per formar un deixant de petits fragments voladors
darrere d'ella. Els sensors de la màquina van escombrar el cinturó d'asteroides
a la recerca d'un nou objectiu.
-Beta està captant
una concentració de metall molt alta -va dir un dels diagnosticadors
devaronians -. És sorprenentment pura.
L’Explotador de
Mineral va alterar el seu curs i va accelerar cap al seu nou objectiu. En Durga
va contemplar el seu avanç amb creixent plaer.
- Aquí fora deu
haver encara més recursos dels que havíem esperat! -Va exclamar un altre tècnic
-. L’Explotador de Mineral Alfa també ha trobat una font molt rica. L'objectiu
sembla estar seguint un curs bastant estrany per al que és habitual en aquests
asteroides, però els registres indiquen que és metall pur. Mai havíem vist una
massa de mineral tan superba.
En Durga va deixar
anar una rialleta de satisfacció.
-Si aquests
Explotadors de Mineral continuen trobant tals riqueses, potser no necessitem
als altres dos que encara estan en procés de construcció.
El pilot de la nau
expedicionària hutt va augmentar la potència dels escuts mentre seguien a
l’Explotador de Mineral Beta a través del cinturó d'asteroides.
-L’Alfa també ve cap
aquí -va dir el tècnic humà. El general Sulamar va arrufar les celles.
- Creu que poden
haver triat el mateix objectiu?
-Oh, oh -va dir el
supervisor de controls devaronià.
En Durga s'alçà
sobre la seva plataforma repulsora i va tornar a inflar les galtes d'aspecte
gomós.
-Aquest to no
m'agrada gens, supervisor de controls.
-I a mi no m'agrada
gens el que estic veient -va respondre el devaronià de banyut cap mentre alçava
les mans-urpes en un gest de pànic -. Alfa i Beta no han escollit el mateix
objectiu... ¡S'han detectat l'un a l'altre!
-Bé, doncs llavors
desconnecti’ls -va dir en Durga -. Només és una fallada de programació
inesperada. No ens podem permetre perdre tot aquest equip.
El devaronià va
introduir instruccions en els seus panells de control amb un veloç martelleig
de les seves mans-urpes. Els altres tècnics van treballar frenèticament...,
sense obtenir cap resultat. Els guàrdies gamorreans estaven paralitzats per la
perplexitat, parpellejant i intercanviant mirades plenes de confusió.
El devaronià va
acabar colpejant el panell amb els punys.
- No puc, senyor! No
disposo del codi d'anul·lació!
-Bé, i qui té aquest
codi? -Va udolar en Durga.
-Només Bevel
Lemelisk, senyor.
- Porteu-lo aquí!
-Va cridar en Durga.
-Però és que va
demanar que no se li molestés, senyor -va dir el devaronià. En Durga va rebre
la resposta amb un clapoteig de ràbia i va pressionar un botó de control de la
seva plataforma repulsora. El seient del tècnic devaronià va esclatar en una
sobtada erupció de foc elèctric, i arcs d'un voltatge letal van lliscar per les
mans i els braços de la víctima, van reptar al llarg de la seva columna vertebral
i van ballotejar d'un costat a un altre dins del seu crani. La pell de
l’alienígena es va ennegrir i es va cremar. El devaronià va obrir la seva boca
plena d'ullals per cridar, però l'únic que va sortir d'ella va ser un llampec
blavós.
El devaronià es va
ensorrar en qüestió de segons, convertit en un cadàver esquelètic que va
començar a deixar anar fum mentre les escates de cendra queien sobre la coberta
de la nau expedicionària.
-I ara, hi ha algú
que tingui la bondat de portar-me a Bevel Lemelisk? -Va retrunyir la veu de tro
d’en Durga-. Abans que sigui massa tard!
Un tècnic humà es va
aixecar d'un salt del seu seient i va anar corrents al turboascensor.
El general Sulamar
va fer petar els dits i dos guàrdies gamorreans van avançar per emportar-se el
cos calcinat del devaronià. Els gamorreans van fregar la pell socarrimada amb
les puntes dels dits per assegurar-se que tot el corrent elèctric s'havia
esvaït i després es van afanyar a fer desaparèixer el cos, que semblava estar a
punt de desintegrar-se.
Malgrat el seu
esclat de ràbia, en Durga sabia que mai aconseguirien portar l'enginyer
d'armament prou de pressa perquè la seva presència servís d'alguna cosa. El
hutt va contemplar amb escandalitzat horror com les dues màquines gegantesques
s'aproximaven l'una a l'altra, amb cada Explotador de Mineral considerant
l'altre com una font primària de riquesa metàl·lica. Els dos colossos incapaços
de pensar van seguir la mateixa programació: 1) subjectar l'objectiu, 2)
desmantellar mitjançant els talladors làsers, i 3) processar totes les matèries
primeres.
Les gegantines
màquines van començar una massacre totalment irracional, llançant feixos
d'energia sobre les planxes del casc, arrencant braços metàl·lics i ficant-los
dins de les goles processadores. Tot un desastre sense consciència es va anar
desenvolupant davant els ulls d’en Durga.
Els Explotadors de
Mineral eren molt eficients. Menys de deu minuts van bastar perquè es fessin
trossos l'un a l'altre fins a quedar-se convertits en restes, incapaços de
seguir operant, meres closques de components arrencats i lingots mig fosos. Les
despulles metàl·liques es van anar separant a poc a poc, impulsades per la
deriva espacial per anar ocupant el seu propi lloc en el cinturó d'asteroides.
En Durga va sentir
un incontenible bull de fúria en el més profund del seu ésser i va deixar caure
els punys sobre els panells de control. Va mirar al seu voltant, buscant algun
tècnic del que pogués prescindir per donar la culpa del que ha passat..., però
tots ells s'havien aixecat d'un salt dels assentaments cablejats que podien
matar-los i estaven rígidament immòbils al costat dels seus panells, prou lluny
de les seves butaques com per trobar-se fora de perill.
Següent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada