Salvadora (II)

Anterior

Capítol Dos

En Korsin va reconèixer el so immediatament. Sabres de llum xocaven a la galeria de la capital, just a l'exterior del vestíbul de la seva oficina.

Girant com un remolí pel terra brillant, en Jariad envestia a tres atacants vestits amb les robes negres dels Sables. Les seves fulles no traçaven innocus recorreguts en l'aire aquesta vegada. Els assaltants d’en Jariad arremetien amb força contra ell, només per retrocedir davant la seva furiosa resposta.

Un darrere l'altre, en Jariad va superar als seus oponents... dirigint a un sota una estàtua desplomada, llançant a un altre a través d'una flamant vidriera. El tercer va veure com el seu sabre de llum rebotava per un passadís quan Jariad li va separar la mà enguantada del seu canell.

En Korsin va sortir del vestíbul, sostenint el sabre de llum... i la mà amputada.

- Segur que vols anomenar-los Sables en aquest grup teu? No sembla que els tinguin.

En Jariad va desactivar la seva arma i va deixar anar l'aire.

- Això és el que volia mostrar, Gran Senyor. Han estat desarmats massa ràpid.

- No hauries de desarmar-los de manera tan contundent, fill -va dir en Korsin, llançant la mà al seu propietari, que es recargolava de dolor per terra -. No és que tinguem aquí un laboratori mèdic excessivament modern.

- No hi ha lloc per la incompetència!

- Es tractava d'un exercici, Jariad, no del Gran Cisma. Pren-te un respir i acompanyeu-me fora -va dir en Korsin amb un sospir. Malgrat els seus sentiments cap al seu antic germanastre, havia tractat de ser un guia per a Jariad. Però no estava funcionant. Jariad tenia massa dels mateixos defectes egoistes que havien arruïnat a Devori. O no feia res en absolut... o es passava de la ratlla. Sort que no hi ha cap estupefaent a Kesh, va pensar en Korsin; en Jariad hauria continuat on el seu pare ho va deixar.

En Korsin va sortir a l'exterior sota el feble sol. El volcà havia arruïnat últimament molts dies bonics. Un criat keshiri va aparèixer, portant refrescos.

- Les coses no estan bé aquí -va dir en Jariad, apareixent de cop -. Hi ha massa distraccions aquí en aquesta ciutat.

- Desvien l'atenció -va dir en Korsin, fent un cop d'ull al pati. L’Adari Vaal havia arribat.

En Jariad la va ignorar.

- Gran Senyor, sol·licito permís per conduir als Sabres a un retir a l'Extrem del Nord per a una missió d'entrenament. Allà, poden concentrar-se.

- Hmm? – En Korsin va tornar a mirar al seu nebot-. Ep, és clar. - Va agafar la segona copa de la safata -. Disculpa’m.

En Korsin va pensar que l’Adari l’estava mirant. Unint-se amb ella al jardí, va descobrir que realment estava mirant un relleu que estaven tallant en un frontó triangular en l'edifici sobre ells.

- Què... què és això? -va preguntar.

En Korsin aclucà els ulls.

-Si no m'equivoco, és una representació del meu propi naixement. - Va prendre un glop -. No estic segur de com el sol i les estrelles estan involucrats. - Mirés on mirés en aquest palau, els keshiri havien esculpit alguna cosa representant la seva divinitat. Rigué per a si mateix. Ho hem venut realment bé-. No t'esperava avui.

- Ara som veïns -va dir ella, prenent ociosament la copa.

- Amb una casa d'aquesta mida, som veïns de la meitat de Kesh.

- I l'altra meitat està dins de la casa, netejant el terra...- L’Adari es va aturar de cop i va mirar-li als ulls. Molt sovint, ella flirtejava amb la idea de creuar la línia. En Korsin va riure amb ganes. Ella sempre li feia riure.

Però quan unes ales aguerrides es van agitar sobre ells, en Korsin va veure el motiu real de la visita de l’Adari. Tona, el fill que li quedava, va sortir corrent d'una adornada estructura exterior per agafar les regnes de l’uvak que estava aterrant. La Nida Korsin havia tornat del seu passeig matinal.

En Korsin havia nomenat a Tona cap d'estables de viatge del grup de la Nida just després de la seva fundació. El jove semblava bastant afable, encara que no especialment agut. I la Nida semblava haver-se encapritxat amb ell. L’Adari es va emportar al seu fill a part i van intercanviar unes silencioses paraules.

Després, l’Adari va tornar fins a ell.

- Ho sento, però tinc coses a fer a la ciutat.

- Tornaré a veure't?

- Quan, avui?

- No, vull dir alguna vegada -En Korsin va tornar a riure. Està intranquil·la, va pensar. Es va preguntar per què -. És clar que avui. Ara estem en la mateixa ciutat, no és així?

L’Adari va posar els ulls en blanc davant el colossal edifici que s'alçava darrere.

-Aquest és un esforç colossal només per tenir-me més temps a prop - Va aconseguir mostrar un somriure.

-Bé, que sàpigues que jo no hi seré demà -va dir en Korsin -. El centre mèdic de la Seelah es traslladarà aquí des del temple. Pujaré allà al matí per inspeccionar tot el lloc abans de tancar-lo completament. Només serà un dia.

Absorbint les seves paraules, l’Adari li va fregar la mà.

- Hauria d’anar-me’n ja.

Mentre ella s'allunyava, en Korsin va tornar a mirar a la seva filla, a l'altra banda del pati. La Nida s'havia aturat per mirar com Jariad i els seus humiliats combatents marxaven decidits cap a les seves pròpies muntures.

I va poder veure com en Tona l'observava.

-El teu fill hauria de tenir cura, Adari -va dir en Korsin -. Ha estat passant molt temps amb la Nida. - Va somriure lleugerament -. Sembla que l'encant dels Korsin us manté als Vaals a prop.

-Bé, avui no, Sa Gran Senyoria -va dir l’Adari, fent un gest al seu fill que s'acostava -. Tona ve avui amb mi. Assumptes de família.

- Comprenc -va dir en Korsin. Assumptes de família. Observant com Jariad s'allunyava volant cap al nord, va pensar que tant de bo ell mateix tingués menys d'aquests assumptes.

Anys enrere, l’Izri Dazh havia estat el seu turmentador. Inquisidor dels Neshtovar, en Dazh havia titllat l’Adari Vaal d'heretge per no combregar amb les llegendes sobre la creació de Kesh... i amb el paper jugat en elles pels seus déus del cel, els Celestials.

En Dazh portava molt temps mort. Però ara els seus fills i néts estaven asseguts en silenci davant l’Adari al saló dels Dazh, a la llum de les espelmes. El moviment de resistència de l’Adari s'havia reunit en diversos llocs al llarg dels anys, des de sota d'un aqüeducte fins a la part posterior d'un estable d’uvaks que en Tona regentava a Tahv. Però rarament s'havien reunit en un lloc tan luxós... o que s’hauria considerat luxós, abans que l’Adari introduís entre la seva gent a unes persones que deien ser els Celestials i reformar els estàndards keshiri. Ara, en l'estatge que antigament havia acollit temporalment al propi Gran Senyor Korsin, els Neshtovar i l’heretge decidien junts el destí del poble keshiri.

- Això funcionarà -va dir ella -. El que m'heu ensenyat sobre els uvaks... el que hem acordat que faci la teva gent. Funcionarà.

- Val més -va murmurar el més gran dels homes-. Estem renunciant a molt.

- Ja heu renunciat a molt. Aquesta és l'única forma de tornar a com estaven les coses abans.

L’Adari sabia que havia corregut un gran risc en dur a membres dels Neshtovar dins del seu cercle. Però ho havia de fer, ja que els Neshtovar més grans encara recordaven el que els Sith els havien arrabassat. El record dels beneficis que l'antiga societat havia proporcionat injustament als pilots d’uvak havia aconseguit ara la seva cooperació.

L’Adari havia descobert recentment que els uvaks eren la clau. Els Sith eren poderosos; un, actuant sol, podia mantenir a dotzenes de keshiri a ratlla, potser a un poble sencer. Però havien d'arribar abans al poble. I aquí Kesh, amb les seves grans extensions de terra, jugava en contra seu.

Els Sith eren ara prop de sis-cents, gairebé el doble dels que eren quan van arribar. Però els pobles de Kesh seguien sent més nombrosos. Mantenir l'ordre requeria que els Sith volessin freqüentment amb els seus uvaks cap a l'interior. Els genets Neshtovar d'altres èpoques havien unit al continent sobrevolant les nombroses barreres naturals. Ara els Sith usaven la mateixa estratègia, despatxant genets que anaven recorrent el terreny, apareixent en els llocs i consultant amb les burocràcies locals, majoritàriament compostes per antics membres dels Neshtovar.

Però, sent els lloctinents dels Sith en terra, ara els Neshtovar també estaven confinats a la terra. Encara que els Sith havien pres els uvaks més forts per a ells poc després de la seva arribada, això encara deixava molts milers de bèsties domesticades pels keshiri. Moltes s'havien usat com animals de labor, però inicialment encara es permetia que els Neshtovar volessin en uvak per visitar la retirada Sith de la muntanya, entre altres tasques administratives.

Això va acabar després del desastre dels llacs. Els genets d’uvaks eren tradicionalment els missatgers de notícies dels keshiri, però els Sith no volien que s'expandís més veu que la seva. Els antics genets que no van ser reduïts a treballs policials, es dedicaven ara a cuidar els estables, alimentant criatures que mai se’ls hi permetria muntar. Els seus uvaks pertanyien a Sith que probablement encara estarien a la guarderia. L’Adari havia estat autoritzada a conservar Nink perquè pogués seguir visitant a Korsin, però era l'única.

- Korsin anirà demà al temple de la muntanya -va dir -. La Seelah ja hi és... i en Jariad ha partit cap al nord.

Els homes Neshtovar es van mirar entre ells assentint.

- Molt bé -va dir el més gran -. Tenim prou persones col·locades a tot arreu, si els teus càlculs són correctes.

- Ho són. - El seu moviment incloïa keshiri que servien com a ajudants a molts dels Sith més importants. Tilden Kaah havia estat reclutant gent entre el seguici de la Seelah, també tenia una altra gent propera a Korsin i Jariad. El seu propi fill estava controlant al grup de genets de la Nida -. Demà al migdia. Això funcionarà.

Va pensar en Korsin sortint al carreró il·luminat per torxes darrere del domicili. Sent convocat a anar al temple - per la Seelah? -, Korsin no aniria només per molt mundà que fos el motiu. Va comprovar una altra vegada les xifres que tenia escrites a la mà. Sí, hi tenia prou gent, entre els mossos de quadra que estaven desmuntant el lloc.

En Tona va aparèixer des de la foscor.

- T'he estat esperant.

- Ho sento -va dir l’Adari, alçant la mirada -. Volien repassar-ho tot de nou.

Va poder veure un parpelleig de disgust en el seu fill quan aquest va sortir a la llum. Sempre havia pensat que els seus dos fills havien sortit al seu pare, ara, prop dels trenta anys, en Tona la sorprenia per tot el que s'assemblava a ella.

- Hi hauria d'haver estat amb tu, mare. Jo també sóc dels Neshtovar.

- Només estan sent curosos, Tona. Com menys gent conegui els detalls, millor.

-Vull volar amb tu demà -va dir en Tona.

- Tens una feina a fer aquí -va dir l’Adari -. I em veuràs quan l’hagis completat. -Li va acariciar la galta -. No hauries d’allunyar-te tant de temps de la Nida i la seva gent. Demà estarem ocupats. Vés a dormir una mica.

L’Adari el va observar perdre’s en la nit. El dolç i senzill Tona. No li ho havia explicat tot... però com podria fer-ho? La seva difunta mare mai havia entès la seva heretgia... ni la seva canonització. Com podria el seu fill acceptar seu martiri?

L'edat daurada havia començat, va pensar la Seelah comprovant la seva sala d'oficials buida. I ella era la responsable.

Havien fet una bona feina allà durant els anys que ella havia dirigit la plantilla mèdica de la Tribu. Totes les malalties locals havien estat identificades i controlades. Amb ajuda dels keshiri, els biòlegs de la Seelah havien pentinat els camps, classificant remeis botànics útils per als humans. L'habilitat curativa mitjançant la Força de la seva plantilla, lluny d’atrofiar-se, s'havia incrementat. Igual que la taxa de supervivència dels amputats.

La tribu era un poble més pur, també... gràcies a la seva atenció a l'eugenèsia. No passarien gaires generacions abans que la sang dels Sith a Kesh fos completament humana. Només lamentava que no estaria viva per veure-ho.

O sí que ho estaria? Un pensament força agradable.

Però els Sith ja eren més atractius a la vista. Hi havia instigat en els joves el respecte als seus cossos, l'anhel de la perfecció física. Els Senyors Sith que havien deixat enrere eren uns models de conducta atroços: la majoria d'ells plens de penjolls i quincalla bàrbares i pintures de guerra. La Tribu de la Seelah no tindria res d'això. Els tatuatges eren etiquetes per als esclaus. Un Sith de Kesh ja era una obra d'art nata.

I després de les pèrdues en la purga, els números de la Tribu havien començat a créixer ràpidament en els últims anys. La perspectiva d'una llar càlida prop del nivell del mar era suficient per plantar la idea de crear una família en la ment del Sith més independent. A fora, al pati, la Seelah va veure la major hedonista de tota la Tribu, Orlenda, lluint un embaràs molt avançat. Mai deixava de sorprendre’s.

-Això és tot -va dir l’Orlenda, recolzant-se contra un carro de subministraments que estava a punt de marxar cap a Tahv. La dona més jove va abaixar la mirada amb nerviosisme; en Korsin podia arribar en qualsevol instant -. Vols... vols que em quedi? No puc volar, però puc baixar muntada en aquest carro amb els objectes fràgils.

La Seelah es va mossegar el llavi. Veure l’Orlenda al costat de la Seelah quan hi arribés el tranquil·litzaria. Però si alguna cosa anava malament, l’Orlenda podia assegurar-se que les polítiques de la Seelah continuessin.

- Vés -li va dir amb un sospir -. Però afanya't. Estan a punt d'arribar.

L’Orlenda va sortir caminant rere dels portadors keshiri. A part dels uvaks, eren les úniques bèsties de càrrega de Kesh.

Ja era hora. La Seelah va sortir corrent cap a la plaça formada pels habitatges i el santuari del Presagi. La comitiva d'en Korsin havia aterrat a l'altre extrem. Just segons el previst, per variar. Els quatre guardaespatlles d’en Korsin i Gloyd van ocupar les seves posicions mentre els servents keshiri apartaven els uvaks. Els seus estables serien l'últim que es tanqués.

En Korsin estudià la plaça al seu voltant.

- Ah, Seelah. Ets aquí. - Va caminar cap a ella. Cap a l'espai obert.

-Sí. Aquí estàs. - Ella va tancar els ulls i es va concentrar. Ara, Jariad!

Següent