16
Mentre la Callista l'observava, amb
els seus ulls grisos il·luminats per la curiositat, en Luke va anar acostant el
iot espacial al cometa vagabund. Va entrar a la coma nebulosa on les partícules
de gasos i les esteles iòniques centellejaven xocant amb els seus escuts,
causant esclats d'estàtica en el sistema de comunicacions.
-Aquesta és la Pedrera d'Aigua
Primordial de la Corporació Mulako -va explicar en Luke -, un cometa periòdic
de llarg terme que torna aproximadament cada segle. En aquests moments es troba
molt a prop d'assolir el seu punt de màxima proximitat al sol, i estem en la
temporada alta del turisme.
El iot espacial va seguir
acostant-se a l'esfera plena d'irregularitats i protuberàncies embolicada en
una cua de vapor congelat. En Luke va anar assenyalant les masses quadrades de
les màquines que s'arrossegaven sobre la superfície opaca per dur a terme les
operacions de mineria en el gel. Guèisers de gas llançaven substàncies volàtils
a l'espai allà on la feble gravetat del cometa no era capaç de retenir-los,
creant una tènue cua que s'anava escampant al llarg de l'òrbita del cometa.
-Però, què fan aquí? -Va preguntar
la Callista -. Mai havia sentit parlar d'aquest sistema.
-Ei, t'has passat dècades atrapada
dins d'un ordinador -va replicar en Luke.
-No m'ho recordis -va dir la
Callista.
-Durant la major part de l'òrbita
del cometa -li va explicar en Luke -. La corporació minera va recollint l'aigua
en forma de gel, emmagatzemant-la i destil·lant-la. Després la venen, cobrant
preus molt elevats, als gourmets i els alts càrrecs a qui els hi encanta poder
exhibir-se demostrant que només es conformen amb el més bo i millor. Estem
parlant d'aigua absolutament pura que mai havia estat tocada o reciclada a
través de formes de vida orgànica. -Luke va arronsar les espatlles -. L'aigua
és químicament idèntica a qualsevol altra, naturalment, però això no ho
esmenten en els seus anuncis.
-Sí, però... Bé, per què vas triar
aquest lloc? -Va preguntar la Callista.
La Pedrera de la Corporació Mulako
els va enviar una balisa d'orientació, i l'ordinador de guia d’en Luke va
centrar els seus lectors en ella i va anar portant la seva nau cap a una
cavernosa obertura envoltada de llums, groc brillant alternant-se amb porpra
fosc, vermell fort i algunes que semblaven gairebé negres, transmeses per a
aquells clients a qui els seus ulls veien en parts diferents de l'espectre
lluminós.
-Quan és a prop del periheli -va
seguir explicant en Luke - el cometa es converteix en un dels centres turístics
més exclusius d'aquest sector. El clima es va tornant més càlid, una part de les
substàncies volàtils prou gran com per formar una atmosfera respirable
s'evapora del gel, i la gent pot viure dins d'aquesta bola de neu. És una cosa
molt inusual. Vaig pensar que potser t'agradaria... I a més, aquí ningú ens
trobarà mai.
El seu iot va entrar per l'obertura
i va anar deixant enrere llums indicadores amb feixos que brillaven amb tanta
potència com espases de llum a través de les denses capes de boirina que
s'anaven desprenent de la superfície del cometa.
-El gran atractiu d'aquest lloc és
la seva transitorietat, naturalment -va seguir explicant en Luke -. La
Corporació Mulako explota el cometa en cada òrbita a mesura que es va dirigint
cap al sol i es torna habitable. Tornen a muntar les instal·lacions, les obren
als turistes durant uns quants mesos i després tornen a tancar-les quan el
cometa s'acosta massa al sol, ja que en aquell moment l'excessiva evaporació de
gasos, l'erupció de nous guèisers, i fins i tot una petita possibilitat que la
bola de gel acabi feta trossos a causa de tots els túnels i l'activitat minera,
fan que es torni massa inestable. Després, quan el cometa es va allunyant del
sol i els gasos comencen a congelar-se, hi ha un altre període de diversos
mesos durant els quals el complex turístic torna a ser muntat i obert. Quan el
fred acaba tornant-se excessiu, la cantera queda tancada al públic i durant els
cent anys següents la companyia minera treballa en l'espai profund, explotant
les capes de gel que acaben de dipositar-se sobre el cometa.
-Oh, desitjo tant veure-ho -va dir
la Callista, i va allargar el braç per estrènyer la mà d’en Luke entre els seus
dits.
Van baixar en una zona de recepció
càlidament il·luminada. Tons grocs i ataronjats brillaven entre la boirina
omnipresent, i uns androides portadors van sorgir del no-res per descarregar el
seu equipatge. En Luke es va ocupar dels tràmits de recepció teclejant les
seves reserves en un terminal automatitzada, i els androides els van escortar
al complex turístic pròpiament dit.
En Luke i la Callista es van agafar
de la mà mentre seguien els androides carregats d'equipatge. La Callista no
parava de mirar al seu voltant, i els seus curts cabells d'un color ros malt es
balancejaven lleugerament d'un costat a un altre amb cada moviment. La Callista
va contemplar el que l'envoltava amb un parpelleig sorprès i després va
somriure. El logotip de la Corporació Mulako -les lletres CM envoltades per un
cercle del qual brollava una llarga cua cometària -adornaven gairebé totes les
portes i ornaments.
El complex turístic del cometa estava
ple d'aigua i sorprenents cavernes tropicals, i era molt més càlid del que
podria haver suggerit una bola de gel. Les parets congelades havien estat
polimeritzades, i mostraven el gel atrapat dins d'una capa impenetrable del
gruix d'una molècula i il·luminat per relaxants llums blavoses. Algunes
seccions de la paret havien estat tretes perquè els gasos gelats poguessin
sortir flotant per elles i complir una funció d’humidificadors mentre emetien
circells de boira que es lliscaven al llarg del sòl. Gotetes d'aigua ultra neta
anaven baixant per les parets com altres tantes deus de valor incalculable. Les
cascades queien dels sostres, xiuxiuejant en un teló diamantí que desapareixia
amb un suau clapoteig pels desguassos del sòl.
Un sorpresa infantil va omplir la
cara de la Callista.
-Això és preciós, Luke. Tanta
aigua... Adoro l'aigua.
-Ja ho sé -va dir en Luke -. Em vas
explicar les històries suficients perquè sàpiga tot el que enyores de Txad, el
teu planeta natal.
La Callista semblava una mica
trista. Havia crescut en un planeta aquàtic i havia viscut amb el seu pare i la
seva madrastra en un ranxo marí, destinada a seguir amb el negoci familiar.
Però la crida dels Jedi havia estat més forta, i la Callista s'havia vist
obligada a abandonar els seus bells oceans..., encara que els seguia trobant a
faltar.
Els androides portadors van guiar al
Luke i la Callista per passadissos que s'anaven corbant suaument, i van anar
deixant enrere les portes d'elegants suites fins que van arribar al conjunt
d'habitacions que en Luke havia reservat. Unitats il·luminadores multicolors
reflectien la seva claredat en les parets de gel polimeritzat, creant la
il·lusió que estaven caminant a través d'un arc de Sant Martí atrapat entre
vidres.
La Callista, encantada, es va aturar
per besar al Luke.
-Això és tan meravellós... -Va dir
-. Puc sentir el poder, l'energia que hi ha en aquest lloc. Sé que aquí podrem
obtenir algun resultat!
A l'interior de la seva espaiosa
suite, les fonts bombollejaven en els racons i les boirines vagaven per les
habitacions, surant al costat dels escalfadors il·luminats que feien que les
múltiples càmeres resultessin acollidores i casolanes. El mobiliari tenia
formes estranyes i diferents mides, i havia estat tallat a partir d'inclusions
rocoses trobades dins de l'escorça de gel cometari. Tots els mobles lluïen
l'ubic logotip de la corporació. Els androides portadors van dipositar les
seves càrregues a terra i van començar a fer sonar anuncis pregravats dels
diferents restaurants i cafeteries dels que es podia gaudir a la luxosa Pedrera
CM.
Luke es va afanyar a fer-los fora de
la suite abans que els androides poguessin iniciar un monòton recitat de tots
els llocs magnífics que mereixien ser vistos. Després va tancar la porta i es
va girar cap a la Callista amb un somriure i un sospir.
-Ja som aquí -va dir.
Es va deixar caure sobre els coixins
d'un sofà de pedra, i la Callista es va reunir amb ell.
-Segons els fulletons, hi ha munts
de coses a fer en aquest lloc -va dir -. Podríem explorar els túnels, o posar-nos
un vestit de buit i sortir a la superfície. La baixa gravetat fa que resulti
molt divertit anar fent salts per aquí -va afegir -. O podríem anar a veure un
dels guèisers de gasos en erupció. Se suposa que són francament espectaculars.
La Callista va moure el cap.
-Només vull ser aquí amb tu, Luke.
Podem relaxar-nos i parlar..., limitar-nos a estar totalment sols durant algun
temps.
Luke va tancar els ulls i va
comprendre com de bé que sonava aquella perspectiva.
-No trobaràs cap oposició per part meva.
La Callista va clavar la mirada a la
font escumant, i els seus ulls van adquirir una expressió fixa i distant. En
Luke sabia que devia estar concentrant els seus pensaments, encara que seguia
sense poder percebre-la, era com si la mateixa Força ignorés l'existència de la
Callista.
-Estic pensant en els oceans del
Txad - va dir la Callista, sense mirar al Luke però plenament conscient que
l'estava observant -Especialment de nit, quan la marca estava més alta, quan
totes les llunes plenes brillaven al cel a la vegada... Les algues errants que
manteníem tancades en corrals marins durant la temporada d'aparellament
començaven a relluir amb els centelleigs del fòsfor que havien absorbit, i
brillaven com una taca d'oli a la que hagin calat foc.
- Què són les algues errants? - Va
preguntar en Luke.
-Solíem criar-les al nostre ranxo
marí -li va explicar la Callista -És una forma de vida que es troba a mig camí
entre la planta i l'animal... Són realment estúpides, però poden moure’s i anar
on vulguin. Una alga errant és una gran massa de fulles plenes de iode que
podíem tallar diverses vegades l'any per destil·lar-les i vendre-les pel seu
contingut medicinal, i després fèiem servir la resta de la biomassa com a fibra
proteínica barata per alimentar els animals.
» Vivíem temps molt durs. La demanda
seguia sent tan alta com sempre, però el govern opressiu de l’Emperador havia
causat seriosos problemes en les rutes comercials. Totes aquestes taxes i
regles impossibles de complir havien arruïnat els nostres comerciants. De
vegades havíem de bullir els mol·luscs que creixien sota dels nostres corrals
per poder menjar alguna cosa. Ara tota la meva família és morta, si... Van
morir fa anys mentre jo estava atrapada dins d'aquest ordinador.
El seu llavi inferior va començar a
tremolar, i la Callista es va negar tossudament a mirar al Luke. Va estrènyer
els llavis.
-Una part de mi se sent culpable
perquè no em vaig quedar amb ells.... però he portat amb mi aquesta
culpabilitat durant tots els anys en què vaig ser una Jedi. No tinc res a
reprotxar o de lamentar. I només sento tristesa.
La Callista es va girar cap en Luke
i el va mirar. Els seus ulls estaven secs i plens d'una ferma decisió.
-Però Djinn Altis, el meu Mestre
Jedi, va entrar en la meva vida, em va ensenyar el camí dels Jedi. Va arribar
en aquella enorme nau amb la qual viatjava amunt i avall, el Chu'untor, una nau
que no tenia cap destinació fixa..., molt semblant al teu praxeum a Yavin IV.
-Ja ho sé -va dir en Luke -. Trobem
les restes sepultades del Chu'untor allà on s'havia estavellat a Dathomir i ens
els vam emportar.
La Callista va deixar escapar un
suau sospir.
-Suposo que devia saber que Djinn
Altis era mort -va dir -. Potser es va ensopegar amb les Germanes de la Nit.
–Les seves celles es van unir -. Recordo una ocasió en què el Mestre Altis em
va portar en un llarg viatge a baixa altura per sobre dels mars del Txad.
Passàvem sobre eixams de cyeens que cantaven, i vam veure com els estranys
dibuixos que formaven les anguiles tubulars brillaven amb reflexos rosats sota
la llum de la lluna. El Mestre Altis em va ensenyar a percebre les formes de
vida amb les meves noves capacitats. Al principi no el vaig creure, però quan
em va ensenyar com de fàcil que era fer-ho... Ah, llavors vaig saber que era
una Jedi. No em va necessitar convèncer. Va ser a la meva família a la qual
havia de convèncer..., i em sembla que no ho va aconseguir del tot.
Luke es va aixecar, va anar fins a
una taula negra i va treure d'un calaix un diminut disc, una fitxa blava que
els proporcionaria un descompte si menjaven en un dels excel·lents restaurants
de la Corporació Mulako.
-Anem a provar una cosa -va dir. En
Luke va permetre que les seves parpelles baixessin fins que els seus ulls van
quedar mig tancats, i va canalitzar els seus pensaments a través de la Força en
un exercici molt senzill. La fitxa es va alçar del palmell de la seva mà i va
quedar suspesa en l'aire -. Vaig a sostenir-la -va dir -, i tu intentaràs
empènyer-la. Envia-la cap a mi. Això hauria de resultar més fàcil que aixecar-la.
Obre't a la Força i deixa que flueixi. Només una empenta, d'acord?
-Ho intentaré -va dir la Callista,
no gaire convençuda..., i un instant després la rèplica d’en Luke va fer que
torcés el gest.
-El fet d’intentar-ho no existeix
-va dir en Luke.
-Ja ho sé, ho sé -va respondre la
Callista -. No hauria d'haver dit això.
Va tancar els ulls i es va
concentrar. La seva respiració es va anar tornant més ràpida i entretallada, i
la seva expressió es va fer més tensa, més concentrada.
Luke va desplegar uns gairebé
imperceptibles circells d'exploració per veure si podia detectar alguna
manipulació de la Força per part de la Callista. El disc blau seguia immòbil en
l'aire.
El rostre de la Callista es va anar
enrogint a poc a poc a causa de l'esforç, i va acabar deixant escapar un sospir
tremolós i va obrir els ulls. El seu front estava ple d'arrugues de frustració.
-No puc. No hi ha res. -La Callista
va alçar una mà abans que en Luke pogués parlar -. No, si us plau, no diguis
res. Ara no. No cal que m'ensenyis a fer-ho. Sé com fer-ho..., però no puc.
Luke es va conformar amb
estrènyer-li la mà.
-No perdis les esperances, Callista
-va dir -. Si us plau, no perdis les esperances.
Unes hores després en Luke estava
prenent glops d'un got d'aigua de gel primordial destil·lada dels dipòsits del
cometa. La superfície exterior del vas estava coberta de gotetes de
condensació. En Luke va contemplar la boira que brollava dels sòls i va
respirar l'aire humit, omplint-se els pulmons amb ell i assaborint la sensació.
-Aquest lloc és tan diferent del
planeta en el qual vaig créixer...
La Callista es va asseure en
l'enorme butaca i es va arraulir al cos d’en Luke.
-Parla’m d'ell -va dir -. Vull
saber-ho tot sobre tu.
Luke va permetre que els records
agredolços tornessin a la seva ment.
-En una ocasió vaig dir que si hi
havia un centre resplendent de l'univers, Tatooine era el lloc més allunyat
d'ell. -Va bellugar el cap -. Era un lloc ressec i calent, un lloc terrible que
matava totes les esperances... Qualsevol persona que naixés a Tatooine tenia
moltes probabilitats de morir allà sense haver anat a cap lloc. El meu oncle
Owen i la meva tia Beru eren grangers d'humitat, dues persones de ments
estretes que es mataven a treballar. Sabien la veritat sobre el meu pare i em
van explicar un munt de mentides, esperant contra tota esperança que no
seguiria els seus passos, que no voldria portar una vida plena de perills i
glòria com Cavaller Jedi. Volien que em quedés a casa, on estaria fora de
perill..., i totalment allunyat de tot sense prendre part en res del que passés
allà fora. Em volien molt, a la seva manera..., però quan sents la crida dels
Jedi, no hi ha manera de negar-la.
-Ja ho sé -va murmurar la Callista,
recolzant el cap a la seva espatlla.
-Quan l’Obi-Wan Kenobi va començar a
ensinistrar-me -va seguir dient en Luke -, no tenia ni idea de com anava a
dir-ho a l'oncle Owen i a la tia Beru. –Va tragar saliva, i va sentir que la
seva expressió s'enduria -. Però mai vaig tenir l'oportunitat de fer-ho.
L'Imperi els va matar i va cremar la seva granja abans que jo pogués tornar.
També m'haurien matat si hagués estat allà.
La Callista li va fregar el braç amb
les puntes dels dits, irradiant una suau calor amb el seu contacte.
-Ara en Biggs també és mort -va dir
en Luke-. Biggs, l'únic dels meus amics que va aconseguir escapar de
Tatooine... Va anar a l'Acadèmia Imperial durant un temps, i després es va unir
a l'Aliança Rebel. Vaig tornar a trobar-lo a la base de Yavin IV, encara que a
penes vaig tenir ocasió de parlar amb ell. Biggs era el meu home d'ala quan vam
atacar l'Estrella de la Mort. Em va salvar, però va morir en la batalla.
- Era l'únic amic que tenies allà?
-Va preguntar la Callista.
Luke va ficar un dit a la font i va
deixar que l'aigua freda gotegés pel seu compte.
-Tenia dos amics amb qui passava
molt de temps, Camie i Trucs. Solíem rondar per l'Estació d’en Tosche, i
parlàvem dels nostres somnis i de com anàvem a sortir d'aquella bola de pols.
La família de Camie conreava jardins hidropònics en el subsòl i li comprava
l'aigua al meu oncle. L'oncle Owen sempre deia que l'únic que fèiem era perdre
el temps, però nosaltres exercitàvem la nostra imaginació, pensàvem en les
coses que podíem fer..., encara que mai arribéssim a fer-les. Això evitava que
ens tornéssim bojos en aquell horrible planeta.
En Luke va sospirar.
-Em pregunto si la Camie i en Trucs
encara hi seran. La meva vida semblava no estar anant a cap lloc -va murmurar
-, i ara sóc un Mestre Jedi. He conegut a una germana bessona que no sabia que
tingués, i resulta que ara és la cap d'Estat. L'Imperi ha estat derrotat, i
estic restablint l'Orde dels Cavallers Jedi. -Va deixar anar una rialleta
-Moltes coses han canviat.
Va baixar la mirada cap a la
Callista, i li va somriure i li va acariciar els cabells. S'havia quedat
adormida als seus braços.
Següent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada