KHOMM
17
Kyp Durron contemplava l'enreixat
sorprenentment perfecte de les ciutats mentre Dorsk 81 pilotava la seva nau
durant el trajecte fins a l’espaiport principal de Khomm.
Dorsk 81 es removia davant del
tauler de control i semblava una mica nerviós mentre dirigia la nau durant la
maniobra d'aproximació. Hi havia unes quantes naus més estacionades als
rectangles senyalitzats, comerciants de l'exterior del sistema que havien
vingut al planeta dels clons per oferir les seves mercaderies. Els habitants de
Khomm poques vegades sortien del seu món, i preferien quedar-se a casa i fer el
que sempre havien fet.
La pell verda oliva del clon
alienígena es va enfosquir una mica.
-Què agradable és estar de tornada
-va dir -. Quan vaig marxar no sabia res sobre la Força, però ara puc
percebre-la i entendre el que em deien els meus sentits mentre creixia aquí.
Sento la influència tranquil·litzadora d'aquest lloc, tota la seva còmoda
familiaritat... Després de totes les decisions difícils amb les que m’he hagut
d’enfrontar al praxeum, vull tornar a enfonsar-me a l'estany del meu poble i
absorbir la seva calor i la seva benvinguda. Tu també percebràs tot això, Kyp.
En Kyp va assentir, ocultant el seu
escepticisme.
-Ja puc sentir una sensació
general... com ofegada, d'un nivell força baix.
Dorsk 81 va inclinar el seu estrany
cap gairebé sense paraules en un veloç assentiment i va obrir els seus
lluminosos ulls en un parpelleig ple d'innocència.
-Sí, sí, això és.
Quan els van obrir l'escotilla
d'accés, en Kyp es va quedar sorprès de veure tota una multitud vinguda fins
allà des dels grans edificis. Va contemplar als centenars de clons de llisa
pell que s'havien congregat per donar-los la benvinguda. Tots van aplaudir quan
Dorsk 81 va sortir a la suau i una mica boirosa claredat solar i va alçar el
braç dret en un gest de salutació.
- Per què hi ha tanta gent? -Va
preguntar en veu baixa en Kyp, que estava al costat del seu amic -. Això és
sorprenent.
Dorsk 81 li va respondre amb un
somriure radiant als llavis.
-Haver-me convertit en un Cavaller
Jedi m'ha donat una gran fama a Khomm. -Va llançar una mirada una mica
avergonyida a Kyp-. Sóc l'única persona en tota la memòria col·lectiva recent
de Khomm que ha fet alguna cosa..., impredictible.
La plataforma levitatòria va seguir
avançant, i més alienígenes van treure el cap per les finestres per a saludar-los
amb la mà. Kaell 116 va acabar baixant-los a terra davant d'un edifici idèntic
a tots els altres. El líder de la ciutat els va deixar allà amb un ràpid i sec
comiat.
Dorsk 81 va córrer cap a l'edifici
sense intentar ocultar la seva impaciència, alçant la mirada cap al bloc de
pedra com si mai l'hagués vist abans.
- Aquesta és casa meva! -Va
exclamar.
En Kyp el va seguir mentre el clon
alienígena pujava gairebé a la carrera tres trams d'esglaons que portaven al
seu estatge personal.
El corredor estava molt ben
il·luminat i contenia una successió de portes idèntiques que marejava, com una
miríade d'imatges reflectides en un laberint de miralls. Una de les portes es
va obrir en el mateix instant en què Dorsk 81 arrencava a córrer en aquella
direcció.
Dues figures van sortir per la
porta. Els seus rostres de pell olivada i trets curiosament suavitzats estaven
il·luminats per grans somriures, i durant un moment en Kyp va tenir la sensació
d'estar contemplant un vòrtex de seqüències temporals alternatives que li
mostraven imatges de la mateixa persona en diferents etapes de la seva vida.
Els dos clons eren idèntics Dorsk 81, de més gran que ell i amb alguns senyals
del pas del temps a la cara i un altre més jove i una mica més baix.
Els tres clons es van abraçar i van
començar a parlar ràpidament en veu baixa. Kyp va retrocedir una mica,
sentint-se inexplicablement fora de lloc allà..., però no li importava. Va
observar als clons sentint una punxada de nostàlgia, i va recordar amb
malenconiosa tendresa els moments que ell, els seus pares i en Zeth, el seu
germà, havien passat junts a Dèyer, el seu món natal: les plataformes de pesca
flotants, els plàcids crepuscles al llac... Però l'Imperi havia destruït tots
aquells llocs, i en Kyp no havia tornat a veure'ls des de la infància.
Després de la breu i intensa
benvinguda, Dorsk 81 li va fer un senyal al Kyp perquè li seguís a l'interior.
-Aquest és el meu amic Kyp Durron,
un altre Cavaller Jedi. Aquest... -Es va tornar cap la imatge més anciana de si
mateix -és Dorsk 80, el meu predecessor, i aquest... -Va posar la mà sobre
l'espatlla del clon més jove i el va estrènyer suaument -és Dorsk 82, el meu
successor.
Totes aquelles
còpies genèticament idèntiques van fer que en Kyp se sentís una mica
desorientat, però havia vist moltes coses estranyes a la galàxia. Va mirar al
seu voltant i va contemplar el lloc on vivia la família Dorsk, i va veure un
mobiliari bastant còmode i totes les habitacions esperades.
- Algú de vosaltres
té dona? -Va preguntar, no veient a ningú més.
Els tres clons el
van mirar parpellejant, i Dorsk 81 va acabar deixant escapar una breu rialla.
La pell del seu front es va arrugar una mica.
-Aquí ningú té dona,
Kyp -va dir -. Tots els habitants de Khomm no tenen sexe. Per això utilitzem
les instal·lacions de clonació, entens? Fa milers d'anys que el sexe és una
cosa desconeguda en aquest planeta.
En Kyp va deixar
anar una rialleta per ocultar la seva incomoditat.
-Bé, és només que
vaig donar per fet que... Eh... Bé, naturalment que m'he equivocat.
-Tots cometem errors
-va dir Dorsk 80, dirigint un ràpid i significatiu arrufament de celles a
Dorsk. En Kyp ho va captar, però el seu amic va fingir no fer-ho.
Una estona després
Dorsk 81 el va ajudar a fer el llit a la seva petita habitació extra, i en Kyp va
aprofitar aquell moment d'intimitat per fer-li una pregunta que li havia estat
donant voltes pel cap.
-Escolta, Dorsk
81-va començar dient -. Ara que he vist el... -En Kyp va buscar la paraula
adequada -, com és d’estable i resistent al canvi que és el vostre món, no
entenc com t'ho penses arreglar per ser un sentinella Jedi. Què penses fer
aquí?
Un pànic sobtat es
va estendre pels ulls grocs d’en Dorsk 81.
- No ho sé! -Va
murmurar amb veu rogallosa -. No ho sé...
Va repetir les
paraules per si mateix i després va deixar sol al Kyp per tornar a les
habitacions exteriors.
Durant algun temps
en Kyp no va poder dormir. Es va dedicar a mirar per la finestra i va
contemplar una nit que relluïa amb la resplendor de mil milions d'estrelles.
Khomm es trobava molt a prop del nucli galàctic, pròxim als temuts Sistemes del
Nucli on s'havien amagat els supervivents de l'Imperi. Les estrelles formaven
una illa borrosa en l'espai, dibuixant una lent que s'estenia fins a cobrir la
meitat del cel.
En Kyp va clavar la
mirada en els Sistemes del Nucli, tement el que podien amagar però, alhora,
anhelant descobrir-ho.
El jove Dorsk 82 va
passar el matí següent ensenyant-los la feina que duia a terme en els bancs de
clons. La instal·lació de clonatge era més alta que els altres edificis i tenia
un disseny general diferent: era l'única estructura inusual que en Kyp havia
vist en tota la complexa graella de la metròpoli. En comptes d'estar construïda
amb la ubiqua pedra verdosa solcada per vetes mes clares, les parets exteriors
eren gegantines làmines rectangulars de vidre transparent unides mitjançant
bigues cromades que reflectien la boirosa claredat solar. Els finestrals de
vidre estaven tan nets que en Kyp podia mirar cap a dins des del nivell del
carrer i veure tota l’acurada i organitzada activitat que es desenvolupava a
l'interior.
-Ho hem mantingut
tot exactament tal com estava quan tu te’n vas anar -va dir Dorsk 82, alçant la
mirada per dirigir un somriure radiant al seu «pare».
A l'interior l'aire
estava impregnat d'humitat i saturat per tota una barreja d'olors químiques i
orgàniques que no eren tan desagradables com exòtiques i inusuals. Dorsk 80 els
va anar acompanyant com un adust mestre d'escola, dirigint assentiments de cap
plens d'orgull a Dorsk 82, el seu protegit, i tornant el cap d'un costat a un
altre, fregant controls i inspeccionant-los quan passaven al costat d'ells.
-No sabia que fessis
aquesta classe de treball abans de marxar -va dir en kyp.
El seu amic va
assentir.
-Doncs sí. La base
de dades de l'ordinador conté els plànols genètics de les principals línies
familiars. Quan arriba el moment de produir un nou descendent, traiem les
seqüències d'ADN dels bancs de dades i produïm una altra còpia del codi que
s'hagi triat i després...
-Normalment cada
clon és idèntic -va dir en Dorsk 80, interrompent-lo.
En Kyp sabia que
Dorsk 81 era una anomalia que, en contra de totes les probabilitats, havia
resultat posseir una elevada sensibilitat per la Força quan hauria d'haver
estat idèntica a totes les encarnacions anteriors del seu model clònic. Però
alguna cosa inexplicable havia canviat en el seu cas.
Files i més files
d’incubadores metàl·liques s'estenien formant fileres minuciosament numerades i
controlades en les quals els embrions anaven creixent fins a deixar enrere
l'edat infantil per ser accelerats fins aproximar-se a l'adolescència, moment
en què eren trets de les màquines i educats per les seves unitats familiars,
que anirien ensenyant-los els deures i obligacions de la seva seqüència
genètica.
El xiuxiueig dels
fluids en moviment, el murmuri dels generadors de boira i l'incessant espetegar
dels operadors que treballaven en els teclats dels ordinadors feia que la
instal·lació de clonatge fos un constant rusc d'activitat, però la tensió va
anar creixent al voltant d’en Dorsk 81 com una manta de silenci.
Dorsk 82, que
resplendia d'orgull, els va portar al seu lloc de treball. Les pantalles de les
terminals mostraven la situació actual de milers de tancs d'embrions.
-Aquí és on solies
asseure't -va dir Dorsk 82-. Tot segueix estant en condicions d'operar, i jo he
seguit els passos de la nostra família... Però ara que has tornat, et cedeixo
el meu lloc amb molta alegria perquè pugui continuar la meva formació i així,
algun dia, arribar a convertir-me en el teu veritable successor.
Dorsk 81 va
empal·lidir.
-Però jo no he
tornat per això. No ho enteneu... -Va mirar al Kyp, com demanant-li ajuda -.
Segueix complint amb els teus deures en la instal·lació de clonatge, Dorsk 82.
No tinc intenció de tornar a assumir-los.
La còpia més jove va
parpellejar.
- Però ho has de
fer!
El rostre d’en Dorsk
80 es va enfosquir.
-Ets el meu
successor, Dorsk 81-va dir. Sempre has sabut quin era el teu lloc.
Dorsk 81 va girar
sobre els seus talons per mirar fixament al seu predecessor. - No. Sóc un
Cavaller Jedi i he de trobar el meu lloc..., el meu nou lloc.
Kyp desitjava ajudar
el seu amic i donar suport a Dorsk 81 d’alguna manera. Però allò era una
discussió personal, i si interferia només aconseguiria empitjorar la situació.
Dorsk 80, que estava
molt seriós, va clavar la mirada en Dorsk 81.
-No tens elecció.
-Sí -va dir Dorsk
81, amb la cara plena d'angoixa -. Sí, tinc una elecció... Això és el que no
enteneu.
Els ulls plens de
llàgrimes d’en Dorsk 81 van anar de la seva versió més jove a la més anciana.
Kyp va seguir contemplant en silenci als clons, i les expressions d'aquells
tres rostres van omplir de dolor el seu cor afligit.
La família d’en
Dorsk 81 va estar molt distant i silenciosa durant la resta del dia, defugint visiblement
la seva companyia. La còpia alienígena, que estava molt afectada, va acabar
anant a veure en Kyp, que s'havia retirat a la cambra de convidats. En Kyp es
va compadir del seu amic. Aquell breu contacte amb la forma de vida estancada i
immutable que s'havia imposat en Khomm li havia fet veure amb tota claredat que
els altres clons no podien comprendre qui era Dorsk 81 o el que havia fet.
Dorsk 81 es va
asseure al seu costat. Els seus ulls grocs eren molt expressius, però Dorsk 81
va haver de deixar transcórrer alguns moments abans de poder reunir el valor
necessari per parlar.
-No m'atreveixo a
quedar-me aquí -va dir per fi -. Encara que intenti ser fort, sé que si visc en
aquest món, en aquesta ciutat, amb els membres de la meva família... Sé que acabaré
cedint. Oblidaré el que era ser un Jedi. Fallaré al jurament que li vaig fer al
Mestre Skywalker. Tot s'anirà perdent a poc a poc, i la meva vida s'esvairà i
al final no seré més que una petita i insignificant desviació dins de la
història de Khomm.
» Què faré ara? Quan
em vaig convertir en un Jedi tot semblava estar tan clar... Tornaria a Khomm i
seria el guardià d'aquest sistema. Però aquest sistema ni necessita ni vol
tenir a un Cavaller Jedi perquè el protegeixi. Quina missió tinc ara?
En Kyp el va agafar
del braç, sentint que el seu cor bategava a tota velocitat.
-Pots venir amb mi
-va dir -. Vull que ho facis.
El rostre d’en Dorsk
81 va esdevenir una finestra a través de la qual va brillar una esperança tan
radiantment lluminosa com els raigs del sol. En Kyp va entretancar els ulls, i
va sentir agitar-se en el seu interior les flames abrasadores del seu vell
desig de venjar-se de l'Imperi.
-Pujarem a la nostra
nau i entrarem en els Sistemes del Nucli que encara no han estat cartografiats
-va dir -. Junts, tu i jo descobrirem què ha estat de l'Imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada