L’Espasa Fosca (XII)

Anterior

CORUSCANT

12

Luke va partir de l’acadèmia Jedi i va anar amb la Callista a Coruscant, on havia concertat una audiència privada amb la seva germana. Es va reunir amb la Leia només arribar i li va transmetre la informació que li havia portat la Mara Jade. Afegit al que havien esbrinat en les ruïnes del palau d’en Jabba, feia que els rumors sobre un pla secret dels Hutts es tornessin més amenaçadors. La Leia ja havia reforçat la seva xarxa d'espies amb l'esperança que això li permetria descobrir més pistes i detalls.

La Callista estava asseguda al costat d’en Luke a l'opulenta sala de recepcions presidencials i mantenia els tous dels seus dits sobre el seu avantbraç, però en Luke no podia sentir el vincle de la seva presència al seu voltant. Era com si la Callista no tingués existència dins la Força.

En Luke va clavar la mirada en els ulls castanys de la seva germana i va anar resseguint el traçat de les gairebé imperceptibles arruguetes de cansament que havien començat a formar-se-li al voltant d'ells. El pes del lideratge suposava una càrrega terrible per a ella. La Nova República era molt gran i es trobava molt dispersa, i estava assetjada per centenars de problemes, petites disputes internes i creixents amenaces..., i a més la Leia tenia tres nens dels quals ocupar-se, així com d’un espòs.

-Tinc una petició a fer-te, Leia -va dir en Luke -. He de demanar-te un favor molt important.

La Leia es va aixecar en el seu seient i va mirar primer la Callista i després al seu germà.

-L'última vegada que em vas demanar un favor volies que permetés que en Kyp Durron destruís el Triturador de Sols. -La Leia es va mossegar el llavi inferior -. Però suposo que al final tot va sortir bé, no?

Luke es va relaxar una mica.

-Aquest cop no es tracta de res tan monumental -va dir.- La Callista i jo tenim molts assumptes pendents a resoldre entre nosaltres. Necessitem estar algun temps sols per poder consagrar tota la nostra atenció a reanimar els seus poders Jedi. Si recupera la seva capacitat d'emprar la Força, la Callista podria ser una de les nostres Jedi més poderoses. Podria ensenyar-me moltes coses, Leia... Crec que l’única manera que puguem obrir una bretxa en aquesta muralla que l'envolta és que la Callista i jo treballem junts, i amb la màxima intensitat. -Li va agafar la mà -. Necessitem estar una setmana tots sols per concentrar-nos en la recuperació dels seus poders sense haver d'estar pensant contínuament en un miler de problemes més. Sense distraccions, entens?

La Leia va somriure melangiosament.

- Sé molt bé com et sents... -Després es va posar seriosa -. No puc donar-te ordres, Luke. No hi ha cap necessitat que sol·licitis el meu permís.

La Leia va mirar la Callista, i en Luke va poder veure que el seu rostre contenia tot un conflicte d'emocions trobades: la necessitat de veure feliç al seu germà. el desig que la Callista tornés a ser el seu igual, i la seva pròpia necessitat de mantenir concentrada l'atenció d’en Luke en la dura tasca d'ensinistrar nous Cavallers Jedi perquè protegissin a la Nova República i l’enfortissin.

Però la Leia estimava moltíssim al seu germà, i la seva elecció era clara.

-Preneu-vos tot el temps que necessiteu. Us desitjo el major dels èxits. -La Leia va alçar la mirada -. Encara que potser hauria de dir «Que la Força us acompanyi», no?

Una estona més tard, encara agafats de la mà. En Luke i la Callista van anar a la plataforma d'atracada de la zona superior oest de l'antic palau imperial. Estar tan per sobre del nivell del terra feia que l'atmosfera fos molt tènue, i la brisa era freda i tallava la pell.

Luke va donar una suau encaixada a la mà de la Callista, i aquesta es va tornar amb el doble de força. En Luke no podia captar les emocions de la Callista mitjançant els seus sentits Jedi, però tot i així va percebre la seva clara impaciència barrejada amb una mica de reluctància. La Callista compartia les grans esperances que en Luke havia posat en aquell viatge en solitari, però també temia que poguessin fracassar.

La Leia, amb els plecs de la seva túnica de gala ondulant i fent-les petar al seu voltant, havia vingut a acomiadar-se d’en Luke i tenia agafats de les mans al Jacen i la Jaina, mentre que en Han sostenia al petit Ànakin sobre del seu maluc. El nen de cabells foscos va obrir i va tancar els seus ulls blau gel, absorbint àvidament tot el que l'envoltava.

C3PO i R2 també estaven apropant-se a la plataforma, movent-se no excessivament de pressa encara que el pelut wookiee els constrenyia a què fossin més ràpid.

-Tingues paciència, Chewbacca -va dir C3PO-. No puc anar més ràpid, comprens? Si haguessis substituït els servomotors de les meves cames la setmana passada, tal com vaig suggerir, podria desplaçar-me d'una manera molt més eficient.

El wookiee es va girar cap a l’androide daurat i li va respondre amb un grunyit intraduïble.

La Callista esperava al costat d’en Luke sobre la rampa d'accés a un iot espacial d'un model molt corrent i sense res de particular. En Luke la veia de perfil: el seu rostre esvelt i allargat i els seus generosos llavis, els cabells rossos de lluminosos reflexos que havien estat salvatgement retallats i que encara estaven creixent després que va ser sotmesa al pentinat reglamentari per esdevenir soldat de les tropes d'assalt a bord de l'Ull d’en Palpatine... En una ocasió en Han l'havia anomenat «la rossa de les cames interminables», i en Luke havia d'admetre que aquesta descripció no podia ser més encertada.

La Callista li semblava tan bonica... Però això no era tot. Moltes dones eren boniques. Amb la Força, en Luke havia pogut veure l'interior de la Callista. La coneixia d'una manera en què resultava impossible conèixer a la immensa majoria de les dones. S'havien enamorat fins i tot abans de trobar-se, quan la Callista no havia estat més que una presència errant i fugitiva. La Callista havia passat a habitar un altre cos i el cos era molt bonic, per descomptat, però en Luke l'hauria estimat de qualsevol manera. Els dos havien viscut moments meravellosos en els somnis d’en Luke abans que la Callista es manifestés dins el cos d'una de les antigues estudiants d’en Luke.

I mentre esperaven davant del iot espacial, en Luke contemplava la Callista i veia com observava amb un anhel malenconiós als fills de la Leia i en Han. Els llavis de la Callista no tremolaven i els seus ulls seguien estant molt oberts i límpids, però en Luke sabia amb tota exactitud què estava pensant.

Els nens... En Luke i la Callista havien parlat de tenir fills si arribaven a casar-se. La Callista insistia que en Luke, sent el primer Mestre Jedi de la seva època, havia de tenir fills poderosos que fessin florir l'autèntic llinatge dels Jedi..., suposant que estigués disposat a enfocar l'amor des d'un punt de vista tan fred i imperial, naturalment.

La Callista trobava aterridora la mera idea que els seus descendents poguessin patir la mateixa ceguesa a la Força si tenien fills mentre ella no tingués accés als seus poders. Però al Luke tant li feia: volia la Callista i la desitjava, encara que ella es negués a escoltar-lo quan intentava tranquil·litzar-la al respecte. La seva única possibilitat consistia a trencar les cadenes invisibles que l'envoltaven i obrir-se pas a través d'aquell horrible mur transparent.

La Leia va anar cap al Luke per abraçar-lo. El vent va començar a bufar amb més força en les altures, i les brises van caure sobre els ulls blaus d’en Luke per omplir-los de llàgrimes i van regirar la seva cabellera, empenyent-la en totes direccions. En Luke es va inclinar i va estrènyer els nens contra el seu pit en una afectuosa abraçada.

-I ara, puc abraçar la Callista? -Va preguntar en Han, i va anar cap a ella per donar-li una breu abraçada mentre la Leia reia. Chewbacca va deixar anar un bel wookiee i en Han va agitar la mà en una ràpida negativa -. No, Chewie... Si vols, pots abraçar C3PO.

- Oh, quina idea tan espantosament inconcebible! -Va exclamar C3PO.

Luke va posar els peus sobre la plataforma d'accés amb la Callista al seu costat.

R2D2 va deixar escapar una xiulada gemegosa, i el seu receptor òptic va passar del vermell al blau.

-No et preocupis, R2-va dir en Luke -. Gaudeix d'aquests dies que passaràs amb C3PO. La Callista i jo hem d'estar sols durant algun temps.

R2D2 va respondre amb un toc de botzina electrònic, i C3PO va posar una mà sobre la cúpula de l’androide astromecànic.

- Bah! -Va exclamar després amb indignació -. Doncs puc assegurar-te que jo no veig cap necessitat que una parella d'enamorats rebutgi la companyia d'un fidel androide. No aconsegueixo imaginar-me per què necessiten estar totalment sols. -C3PO va donar uns copets sobre la cúpula del seu company mecànic -. Anem, R2. Ja trobarem alguna cosa útil a fer.

Els androides van anar cap al turboascensor, i en Luke i la Callista van tornar a moure les mans en un darrer comiat i es van preparar per al llançament.

C3PO i R2 van passar per nou controls de seguretat a mesura que el turboascensor anava descendint cap a les profunditats de l'escorça de Coruscant.

-Resulta obvi que som androides, no? -Va murmurar C3PO-. Sóc senzillament incapaç d'entendre per què han de sotmetre'ns a semblant sèrie d’indignitats per arribar fins aquí. ¡Detecció de virus, ni més ni menys!

Les portes van acabar obrint-se amb una xiulada, i C3PO i R2 van entrar a les cambres esterilitzades que albergaven els palpitants ordinadors gegants del Centre d'Informació Imperial.

- Te'n recordes de quan tu i jo vam estar aquí tractant de trobar candidats Jedi per l'amo Luke, R2?

R2 respondre amb un breu xiulet. Ho recordava, naturalment.

-Em temo que aquesta vegada no es tracta de res tan terriblement emocionant, però mentre estava estudiant fitxers de seguretat per la mestressa Leia, vaig descobrir algunes errades d'ordinador bastant inquietants per als que no aconsegueixo trobar cap explicació. No s'ha trobat cap rastre d'ells anterior al dia en què aquest horrible hutt anomenat Durga va venir a visitar-nos i el caos es va apoderar del palau. Al principi em preocupava la possibilitat de què els nostres esforços mitigadors poguessin haver causat algun dany en els nuclis de dades, però els diagnòstics habituals no van mostrar cap problema. No he volgut parlar de l'assumpte a la mestressa Leia perquè estic segur que encara està preocupada per aquesta catàstrofe.

R2 va rodar sobre les lluents lloses del sòl. Els androides assassins van dirigir els desintegradors instal·lats en els seus cossos cap als dos nouvinguts quan els seus sistemes de punteria van detectar un moviment prou important com per reaccionar a ell. Una bateria de càmeres d'observació va estudiar amb freda objectivitat C3PO i R2 des de la unió del mur i el sostre.

-Aquest lloc em produeix calfreds... O, més ben dit, em produiria calfreds si tingués la capacitat física de sentir-los -va dir C3PO-. Atesa la meva naturalesa, sento una mera... d’incomoditat en els meus circuits, però... Resumint, R2, si poguessis ajudar-me d'alguna manera t’estaria considerablement agraït.

L’androide astromecànic ja estava accedint a una terminal i havia començat a sol·licitar més detalls. La presa de dades de l’R2 es va introduir a la sortida principal i va girar veloçment. C3PO anava d'un costat a un altre amb el seu habitual caminar encarcarat i maldestre, sentint-se visiblement incòmode. Els androides assassins els miraven fixament. Els androides descodificadors no els van prestar la més mínima atenció.

- T'agradaria que t'expliqués una història per passar l'estona, R2? -Va preguntar C3PO.

R2 va respondre amb un emfàtic trompeteig de negativa.

- Vaja, això és realment inaudit! -C3PO es va inclinar sobre un teclat i va detectar una cosa del més sorprenent. L’androide de protocol va posar les daurades puntes dels seus dits sobre el teclat i les va apartar sostenint un petit floc de pèls grisencs -. Ai mare, em pregunto com hauran arribat fins aquí... Se suposa que aquesta sala sempre es manté meticulosament neta.

C3PO va examinar el terra i va inspeccionar la paret. Els seus sensors òptics van acabar sent atrets cap a una petita obertura de ventilació emprada pels gegantins ventiladors que feien circular l'aire súper refrigerat i l’impulsaven fins als nivells inferiors del Centre d'Informació. La placa protectora estava separada del marc, però l'obertura era massa petita perquè cap criatura intel·ligent hagués pogut passar per ella. C3PO es va preguntar si el Centre d'Informació Imperial podria estar habitat per alguna classe de rosegador.

R2 va deixar anar un xiulet d'alarma, i C3PO va anar fins a la pantalla en la qual l'androide astromecànic havia començat a repassar les gravacions de vídeo de les càmeres de seguretat. La data de les imatges va indicar a C3PO que el metratge havia estat gravat mentre el seguici d’en Durga era rebut per la cap d'Estat en les sales que es trobaven molt per sobre d'ells. Però els sistemes del Centre d'Informació Imperial no havien registrat cap infracció de les regles de seguretat, de manera que ningú s'havia pres la molèstia de fer més que un ràpid repàs rutinari dels enregistraments.

R2 va manipular les imatges, millorant la seva qualitat i amplificant-les mentre eliminava les ombres mitjançant un procés de saturació amb llum virtual.

-Però si aquestes criatures em són familiars! -Va dir C3PO.

Un moviment situat just a la vora de la imatge va delatar la presència de tres taurills peluts de múltiples braços que sortien veloçment dels conductes de ventilació i començaven a pujar per les consoles dels ordinadors.

- Què fan? -Va exclamar C3PO-. Com se les han arreglat per arribar fins aquí baix? Vàrem recuperar totes les mascotes, no?

R2 va deixar anar un raig de xerrameca electrònica, i després va congelar una altra imatge que mostrava als taurills introduint deliberadament ordres en un teclat.

-Això és altament sospitós -va dir C3PO.

Els androides van contemplar com els tres taurills completaven les seves seqüències d'ordres i copiaven un arxiu en un cilindre de dades, que després van amagar entre el seu pelatge abans de tornar als pous de ventilació movent-se amb la velocitat del llamp.

-Sembla que han copiat alguna cosa dels nostres arxius. Què podien voler? -Va murmurar C3PO-. I tant que m'agradaria que ho esbrinessis! -Va replicar després de sentir la rèplica musical de l’R2-. Per quina altra raó havia de portar-te aquí, ximpleta galleda d'escombraries xiuladora?

R2 va tornar a passar les imatges a càmera lenta per registrar les seqüències d'ordres dels taurills, i després les va introduir en el sistema. Els fitxers protegits mitjançant aquelles contrasenyes van començar a desfilar per la pantalla, i van resultar immediatament recognoscibles. De fet, en una ocasió R2 havia transportat aquells complexos diagrames dins la seva estructura.

- Hem d'advertir immediatament a la mestressa Leia! -Va gemegar C3PO.

L’androide de protocol va córrer cap a les portes del turboascensor fent sonar una estrident alarma. R2 el va seguir sobre les seves rodes. Els androides assassins s'alçaren i van dirigir les seves armes cap a ells.

- Truqueu a Organa Solo! ¡Aviseu la cap d'Estat! -Va cridar C3PO-. Això és una emergència. El destí de tota la galàxia està en joc.

Els androides assassins no van semblar res impressionats, i C3PO va incrementar el volum dels seus circuits vocals.

- És que no ho enteneu? Han robat els plànols de l'Estrella de la Mort!

Següent