CORPORACIÓ MULAKO
PEDRERA D'AIGUA PRIMORDIAL
15
Estaven en
l'hiperespai i anaven cap a un destí que en Luke Skywalker esperava
fervorosament es convertiria en el lloc on es descobririen a si mateixos,
dirigint-se cap un moment en què potser tornaria a trobar aquell compartir
interior que havia experimentat amb la Callista.
Luke es va recolzar
en el seient de pilotatge del iot espacial amb el que havien sortit de
Coruscant. Va deixar escapar un sospir de tranquil·la satisfacció, feliç
d'estar tot sol amb la Callista sense preocupacions, sense pressions i sense
més missió que la de tornar a trobar la seva capacitat per emprar la Força. Va
tornar la mirada cap a la Callista, que estava asseguda al seu costat, i la
Callista la hi va tornar amb els seus impenetrables ulls grisos. Unes portes
invisibles s'havien tancat de sobte i només li permetien veure la Callista tal
com la veien els altres, sense les claus i misteris afegits de la Força.
La Callista va
somriure, i en Luke va sentir desitjos de besar-la.. Els seus curts cabells rossos
mostraven franges d'un color més fosc, com un castanyer tenyit de malt, que
donaven una nova i salvatge bellesa a la seva aparença.
-He triat un lloc especial -va dir
en Luke -. És un lloc magnífic. Crec que t'agradarà.
La Callista va arronsar les
espatlles.
-Tu ets el Mestre Jedi. Guia’m i et
seguiré. En Luke va arquejar les celles.
-Això no sona molt propi de la
Callista de la qual em vaig enamorar.
La Callista li va estrènyer la mà.
-Doncs llavors anem a la recerca
d'aquesta Callista i tornem amb ella.
La nau seguia avançant a través de
l'hiperespai, seguint el seu curs automatitzat. En Luke es va aixecar del seu
seient i va estendre la mà. La Callista es va aixecar. Era alta. tenia les
cames molt llargues i era molt atractiva. En Luke es va inclinar cap endavant i
va envoltar delicadament les seves galtes amb els palmells de les mans,
sostenint el rostre de la Callista entre elles mentre la mirava als ulls.
La Callista li va tornar la mirada
sense parpellejar.
- Estàs intentant sondejar-me amb la
Força?
Luke va moure el cap en una negativa
gairebé imperceptible, però no va apartar els ulls del seu rostre.
-No -va dir -. Només volia mirar-te.
Però el moment ja s'havia esfumat.
En Luke li va prendre la mà i la va portar a la petita sala que hi havia
darrere del compartiment de pilotatge.
-Anem a provar unes quantes coses
-va dir -Vull utilitzar algunes tècniques d'aprenentatge que van donar molt bon
resultat amb els altres estudiants Jedi.
-Però ja les hem provat -va dir la
Callista amb visible frustració.
-No d'aquesta manera -va respondre
Luke -. Ets diferent dels meus altres estudiants..., deixant de banda el fet
que t'estimo, naturalment -va afegir amb un maliciós somriure -. Ja has rebut
l'ensinistrament dels Cavallers Jedi. Coneixes les tècniques, i l'únic que
passa és que ja no pots usar-les. Però hi ha una cosa que encara pots
utilitzar.
- Quina? -Va preguntar la Callista,
no entenent què podia haver planejat per a ella.
Luke va anar fins al compartiment
mural rectangular on guardava els seus objectes personals i va treure dos
cilindres. Va llançar-ne un a la Callista, i la jove el va enganxar destrament
al vol.
-Anem a fer una mica d'esgrima amb
les espases de llum -va dir -. Això farà que tornis a moure't i a pensar com
una Jedi. Potser això sigui un començament.
Luke va connectar la seva arma, i el
full d'energia verdosa va sorgir de l'empunyadura.
La Callista va abaixar la mirada cap
a la seva espasa de llum, sentint-se una mica intimidada.
Luke va somriure per donar-li ànims.
-Apa, apa... No estic demanant que
desviïs raigs desintegradors amb els ulls tancats. Vigila’m, i anticipa't als
meus moviments. No has de fer servir la Força: només cal que utilitzis els teus
ulls i teus reflexos.
La Callista va respirar
profundament. Els seus ulls van brillar amb una espurna de determinació, i va
connectar la seva arma. La barreja d’espetec i xiuxiueig de les dues fulles va
crepitar en el petit recinte de la sala. L'espasa de llum de la Callista
brillava amb el lluminós resplendor groc solar del topazi, i la seva mirada va
anar més enllà del full resplendent per posar-se en el rostre d’en Luke.
-Ja saps que això és perillós, no?
-Va dir.
Luke va creuar el seu full amb el
d'ella, posant-la a prova i pressionant-la fins a unir les dues espases de llum
amb un espurneig d'energia bruscament alliberada. Quan li va respondre, el seu
rostre ja estava molt seriós.
-Sé que és perillós, Callista...,
però hem de córrer aquest risc. Podríem descobrir alguna pista que ens permeti
tornar-te a nosaltres.
Luke va retrocedir, va aixecar el
full i va atacar. La Callista va alçar la seva espasa de llum per bloquejar el
cop, començant a deixar-se absorbir per l'enfrontament.
-Són armes mortíferes -va dir en
Luke -, però també són la millor manera de posar a prova la teva habilitat.
La Callista va atacar al seu torn, i
un somriure entremaliat va il·luminar el seu rostre quan va acceptar el
desafiament. En Luke va haver d'actuar molt de pressa per aturar els seus cops.
Va riure i va augmentar la intensitat de la seva ofensiva. La Callista la va
igualar moviment per moviment.
Aquella sessió d'esgrima amb la
Callista també suposava un desafiament per en Luke, ja que amb qualsevol altre
enemic hauria pogut utilitzar la Força per percebre els estats emocionals i
detectar els subtils canvis que anunciaven moviments imminents, atacs inesperats
i trucs bruts. Però la Callista era un desconcertant buit per a ell, un lloc en
el que no hi havia absolutament res..., i això la convertia en una digna
oponent. La Callista no podia percebre els moviments o els plans d’en Luke,
però ell tampoc podia percebre els seus.
Van seguir lliurant el seu duel,
sentint com els seus músculs vibraven amb l'esforç, el sobtat alliberament
d'energies i emocions i l'alegria de posar-se a prova l'un a l'altre. En Luke
va riure i van seguir lluitant, amb llampades lluminoses omplint l'aire i les
espases de llum xiuxiuejant cada vegada que ell i la Callista s'atacaven. El
simulacre de batalla va prosseguir durant gairebé una hora.
El rostre de la Callista estava
il·luminat per una expressió d'oberta fascinació, i mostrava amb tota claredat
la immensa alegria que sentia de poder trobar de nou una porció de la seva
antiga identitat Jedi. La Callista no havia fet servir una espasa de llum des
que va tornar a la vida dins d'aquell nou cos, i en aquell instant -encara que en
Luke seguia sense poder percebre cap contacte entre ella i la Força -estava
recobrant una part molt important de la confiança en si mateixa que havia
perdut.
Els fulls d'energia es van creuar i
la Callista i en Luke es van mirar als ulls i van empènyer amb totes les seves
forces, sense que cap d’ells cedís ni un mil·límetre: havien arribat a una
situació de taules impossible de trencar. Gotetes de suor brollaven del front
d’en Luke fins que va acabar apartant la mirada dels ulls de la Callista, va
retrocedir i va apagar la seva espasa de llum. La Callista també va apagar la
seva.
I després, rient, van anar l'un cap
a l'altre i van romandre abraçats durant una estona.
La Callista es va asseure a la
butaca de pilotatge per fer el seu torn en els controls, i els dos es van posar
l'arnès de seguretat i van contemplar les dades de les pantalles. En Luke no
parava de girar el cap cap a ella.
-Estem a punt de sortir de
l’hiperespai -va dir.
La Callista va lliscar la punta d'un
dit al llarg de la seva barbeta.
-Em moro d'impaciència per veure
aquest lloc tan misteriós on m'estàs portant.
El compte enrere de l'ordinador de
navegació va arribar a la seva fi, i els remolins de colors van cobrar una
sobtada nitidesa cristal·lina i es van precipitar ràpidament per un gegantí
embut de negror per esdevenir lluminoses estrelles suspeses sobre el negre teló
de l'espai. Un sol ataronjat de grandària mitjana surava a prop seu. Les
brillants esferes de diversos planetes avançaven pels seus senders orbitals
dins del pou de gravetat.
-Aquí -va dir Luke, assenyalant amb
un dit.
Va contemplar l'expressió de la
Callista mentre detectava la forma inflada d'un cometa periòdic amb els seus
gasos evaporant-se en l'espai, desprenent una llarga cua borrosa com una coma a
mesura que s'anava aproximant al sol.
- Un estel? -Va preguntar la
Callista -. Estem terriblement a prop. En Luke va assentir i va intentar amagar
un somriure.
-Sí, Callista -va respondre -. Aquí
és on anem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada