L’Espasa Fosca (V)

Anterior

5

Bevel Lemelisk tenia el nas arrufat mentre avançava pels passadissos de la nau de Mines Celestes Orko, esbufegant de l'esforç i de la irritació que li produïen les contínues exigències d’en Durga. Va entrar al turboascensor que portava a la coberta del pont parlant en veu baixa amb si mateix, remugant coses que mai s'atreviria a dir davant de l'enorme massa inflada del senyor del crim hutt. En Durga sempre volia l'impossible, i sempre el volia immediatament.

El turboascensor es va engegar amb una sacsejada, portant a Lemelisk cap amunt. El científic va ensopegar amb la paret i es va agafar a la barana i després va contemplar els controls amb el nas arrufat, com si aquests li haguessin fet perdre l'equilibri intencionadament.

Lemelisk es va donar uns copets a la seva rodona panxa mentre el seu estómac emetia uns grunyits. S'havia tornat a oblidar de menjar. Sempre se li estaven oblidant les coses. Es va passar les mans per les galtes i va sentir el pessigolleig d'una ja una mica llarga barba canosa, i va comprendre que també portava dos dies sense afaitar-se. Lemelisk va sospirar, renyant-se a si mateix. Normalment es recordava d’ocupar-se de la seva higiene personal abans de comparèixer davant d’en Durga, però l'insistent guàrdia gamorreà no li havia donat ocasió de pensar. Lemelisk va lliscar una mà per entre els tesos flocs de la seva blanca cabellera, assegurant-se que quedaven ben rectes. Era el seu pentinat favorit, encara que dubtava molt que el gros llimac al qual havia d'obeir es fixés mai en l'aspecte d'un humà.

El turboascensor es va aturar amb una altra sacsejada sobtada, però aquest cop Lemelisk estava preparat. El científic va anar alimentant la seva indignació mentre esperava que s'obrissin les portes. No suportava que li molestessin mentre s'estava concentrant. Havia donat ordres molt clares que ningú havia d'entrar a les seves habitacions, però aquell guàrdia tan groller havia fet precisament això: el gamorreà havia entrat amb el seu caminar maldestre i pesat justament quan Lemelisk estava donant els últims tocs a un trencaclosques cristal·lí tridimensional molt difícil de muntar. Tots els plànols d'en Lemelisk havien brillat amb una fugaç resplendor iridescent i s'havien dissolt, tornant-lo de cop al punt de partida.

Bevel Lemelisk es va jurar que aquest cop no seria el científic dòcil i servil de sempre. Va entrar al pont de comandament, i va respirar fondo perquè el seu pit semblés més gran que la panxa ni que fos durant uns moments.

- Què significa tot això, Durga? -Va preguntar, permetent que el menyspreu impregnés la seva veu.

Tot el personal del pont de comandament va girar en rodó sentint les seves paraules, i tots es van encongir sobre si mateixos com si acabessin de rebre una severa reprimenda. Lemelisk va veure que no hi havia ni un sol tècnic assegut en el seu lloc. Va captar l'olor de la carn cremada flotant en l'aire, com si a algú se li hagués anat la mà preparant les salsitxes de l'esmorzar, i el seu estómac buit va tornar a grunyir.

El general Sulamar es va inclinar cap endavant mentre anava cap en Lemelisk. Les medalles i insígnies que relluïen sobre el seu pit van tentinejar amb un enlluernador desplegament de reflexos i colors. El general imperial, amb tot el seu presumptuós discursejar sobre gestes militars com la Massacre de Mendicat, la subjugació de Sinton i la Càrrega de Rustibar, no era més que un fanfarró al qui no calia prendre’s seriosament. Després de tot, en Lemelisk havia supervisat la construcció de l'estació de combat coneguda com Estrella de la Mort. Què eren unes simples gestes militars en comparació amb això?

Quant va veure a l'enginyer d'armament, en Durga va deixar escapar un rugit inarticulat de pura fúria i irritació que semblava un encreuament entre un rot i l'explosió d'una gran caldera, en Lemelisk es va quedar immòbil en mig de la gambada plena de fermesa i decisió. Mai havia sentit una ira semblant a la veu del hutt.

Lemelisk va obrir i va tancar els ulls, d'un blau tan clar que era gairebé incolor, i la seva atenció va ser atreta pels finestrals del pont. Va veure les veloces òrbites circulars que traçaven les restes rocoses del cinturó d'asteroides, i un instant després els seus ulls es van posar en les restes dels dos Explotadors de Mineral Automatitzats que s'havien fet trossos l'un a l'altre, en Lemelisk va tenir la impressió que una mà invisible acabava d'omplir-li la gola amb duracret d'assecat ràpid.

-Oh, oh - va dir.

En Durga va dirigir la seva plataforma repulsora cap en Lemelisk, qui romania paralitzat per l'estupor mentre intentava trobar una excusa abans que el hutt pogués fer alguna cosa que en Lemelisk potser lamentés enormement.

-No estic gens content amb la teva feina, Lemelisk -va grunyir en Durga, amb la seva marca de naixement visiblement enfosquida i bategant en un batec molt amenaçador.

Lemelisk es va estremir violentament, i uns records tan terribles com nítids van tornar a la seva ment. L'Emperador havia dit exactament aquestes mateixes paraules abans que fes executar a Bevel Lemelisk per primera vegada...

Poc després del moment en què s'esperava que l'Estrella de la Mort aixafés la base rebel de Yavin IV, Bevel Lemelisk havia estat convocat davant la presència personal de l'Emperador Palpatine en les profunditats del palau imperial.

Lemelisk havia estat flanquejat per guàrdies imperials d'armadura que el van ficar en una llançadora especial d'alta velocitat i el van portar pels camins celestes de la ciutat que cobria tot el planeta. Les milions de finestres il·luminades parpellejaven com altres tantes gemmes corusques. Cada punt de llum semblava ser una altra torxa que celebrava el seu triomf.

Lemelisk es va fregar les galtes, i es va sentir molt complagut de comprovar que aquesta vegada sí que s'havia acordat d'afaitar-se. Els guàrdies imperials de l'armadura vermellosa no parlaven, i romanien en posició de ferms amb una immobilitat digna d'estàtues, en Lemelisk va cantussejar en veu baixa i va envoltar els seus protuberants genolls amb els dits mentre la llançadora s'aproximava a l'enorme piràmide del palau imperial.

Els guàrdies el van portar pel passadís tan de pressa que les seves grans capes carmesines s'arremolinaven al seu voltant. Quan el grup va arribar a la porta de les estances privades de l'Emperador, els guàrdies es van posar en posició de ferms amb les piques d'energia aixecades i els seus cascos de plastiacer no tenien trets ocultant qualsevol expressió que pogués haver en els seus rostres.

Lemelisk va entrar amb pas ràpid i decidit a la cambra de volta, i es va sentir complagut de veure la silueta embolicada en el mantell negre de l'Emperador esperant-lo. Palpatine estava encongit a la butaca, i els seus groguencs ullets de rèptil brillaven a través de les ombres olioses projectades pel seu caputxó. L'Emperador semblava estar tenint seriosos problemes de salut: la seva pell estava coberta de butllofes i s'anava replegant sobre si mateixa, arrugant-se com un tapís blanquinós llançat per sobre dels seus ossos, com si la podridura hagués arribat molt abans que la mort.

Però en aquells moments no hi havia cap pensament desagradable que fos capaç d'afectar en Lemelisk. El científic es va quedar immòbil sobre les lloses de pedra polida i va executar la inclinació d’obediència prescrita.

-El meu Emperador... -Va dir -. Confio que a hores d'ara ja haureu estat informat que la nostra Estrella de la Mort ha destruït la base secreta rebel.

-He estat informat -va dir en Palpatine, i va moure una mà de llargs dits que semblaven urpes.

Lemelisk alçà els ulls sentint una estranya repicadissa metàl·lica i va veure com una gàbia de filferros flexibles era deixada anar des de les voltes del sostre que es corbaven sobre ell. Va intentar esquivar-la, però la gàbia va caure just a sobre d'ell i es va posar a terra com si en Palpatine l'estigués dirigint mitjançant poders invisibles. La gàbia estava feta d'uns cables finíssims, i l'entramat formava una reixeta tan atapeïda que a penes li permetia ficar el dit petit pels buits.

-Disculpeu-me, Emperador, però... Hi ha res més del que desitgeu parlar amb mi? -Va preguntar en Lemelisk-. Un altre projecte, potser? Hi ha alguna altra cosa que pugui fer per vós?

Lemelisk va tornar a empassar saliva.

-Sí, servent meu -va dir en Palpatine -. Pots morir per mi.

-Oh -va murmurar en Lemelisk, no ocorrent-se-li res més a dir.

-La veritat és que m'esperava una altra cosa -va afegir, empal·lidit pel terror, en Palpatine li va fulminar amb la mirada.

-Acabo de saber que L’Estrella de la Mort ha estat destruïda a Yavin. Una insignificant banda de rebels que pilotaven uns quants caces antiquats van trobar un punt feble en el teu disseny..., un portell d'escapament tèrmic que va permetre que el pilot d'una ala X assestés un cop fatal. Un sol pilot va aniquilar tota una estació de combat!

Lemelisk va arrufar els llavis.

-Un portell d'escapament tèrmic, eh? Ja sabia que em devia haver oblidat alguna cosa. Hauré d’eliminar aquest defecte en el nou disseny.

-Sí, ho faràs -va dir en Palpatine amb veu gèlida -. Però abans moriràs per mi.

Lemelisk va obrir i va tancar ràpidament els seus aquosos ulls blaus i va allargar una mà per fregar els prims però resistents cables de la seva gàbia. Va mirar al seu voltant, i el nerviosisme va ballar al seu voltant com una tempesta invisible. S'havia afaitat, però va començar a sentir una ferotge picor al coll.

L'Emperador estava completament immòbil, però tot i així va haver de manipular uns controls perquè de sobte unes minúscules obertures van aparèixer a terra de pedra al costat dels peus d’en Lemelisk. Els orificis, que van sorgir del no-res amb un sec espetec, donaven accés a una negror desconeguda, en Lemelisk va sentir cruixits i nous espetecs, i les esgarrapades d'unes potes dures i esmolades.

-No estic gens content amb la teva feina, Lemelisk -va dir l'Emperador.

Bevel Lemelisk va intentar apartar-se a un costat quan alguna cosa petita però iridescent va sorgir d'una obertura, era alguna classe d'escarabat. L'insecte de vuit potes i dura closca va brillar amb uns centelleigs blau fosc emergint sota la llum, i després es va aturar per examinar l'aire amb una agitació d'antenes. Cinc escarabats idèntics van sorgir d'altres obertures. Els insectes van moure els seus èlitres i van emprendre el vol, brunzint veloçment per l'estret interior de la gàbia, en Lemelisk li va llançar una manotada a un, però l'escarabat va detectar el moviment i es va precipitar sobre ell, enfonsant unes mandíbules recobertes de dents de serra tan esmolades com navalles d'afaitar a la carn del seu palmell.

- Ai!

En Lemelisk va agitar frenèticament la mà d'un costat a un altre fins que l'escarabat va perdre la seva presa. El científic el trepitjà, esquerdant la seva closca. Però l'olor de la sang va atreure cap a ell els altres escarabats, en Lemelisk va contemplar amb horroritzada fascinació com una dotzena d'insectes més emergien dels forats del sòl, movien els seus èlitres en un ràpid aleteig i brunzien cap a ell.

-Són escarabats piranya -va dir l'Emperador, recolzant-se en la seva negra butaca giratòria -. Són nadius de Yavin 4, i els vaig considerar massa valuosos perquè s'extingissin quan s'esperava que la teva Estrella de la Mort destruís la lluna. Per això els vaig rescatar.

L’eixam d'escarabats ja estava voletejant al voltant d’en Lemelisk. El científic va començar a cridar i manotejar, i amb prou feines va prestar atenció a les paraules d’en Palpatine.

- Deteniu-los! -Va cridar.

-Encara no -va dir l'Emperador.

Els escarabats es van obrir pas a través de les seves robes i van arribar a la pell dels braços, les cuixes i el pit d’en Lemelisk, afegint les seves mossegades a les d'aquells que ja havien atacat les seves galtes. La sang va fluir sobre el seu cos, amarant la roba destrossada. El científic aviat va perdre el compte de les noves ferides que anava patint. Nous eixams d'escarabats, centenars d'ells, van sorgir dels orificis i aletejaren frenèticament d'un costat a un altre, xocant amb els filferros de la gàbia.

-Però aquests magnífics insectes no corren cap perill d'extingir-se després de tot -va dir en Palpatine -, atès que la teva Estrella de la Mort no ha fet el que s'esperava d'ella! M'has fallat, Bevel Lemelisk -va afegir, parlant molt a poc a poc. Els seus llavis ressecs i d'aparença gomosa van pujar per formar un somriure demoníac -. I ara vaig a contemplar com aquests escarabats et van devorant mos a mos. Estan molt famolencs, i no se satisfan amb facilitat. Però si el banquet que s'estan donant fa que comencin a calmar-se... Bé, no t'has de preocupar perquè tinc molts més.

L'Emperador va deixar anar una riallada glacial, però en Lemelisk ja no el podia sentir.

Els escarabats van brunzir dins de l'oïda, estripant la seva carn, els seus cabells i la roba, en Lemelisk es va colpejar a si mateix, i va llançar el seu cos contra els filferros de la gàbia. Això va fer que alguns dels escarabats quedessin atordits i que els seus companys es llancessin sobre ells, obrint-se pas a través de les closques iridescents per mastegar els tous òrgans que contenien.

Lemelisk va cridar i va suplicar..., sense que li servís de res. L'agonia va créixer i va créixer fins a anar més enllà de la seva comprensió i de la seva imaginació. El món es va tornar negre després que els escarabats piranya devoressin els seus ulls, però el dolor va seguir durant molt temps després d'això...

Lemelisk havia despertat una estona més tard, sentint-se completament desorientat. Va obrir i va tancar els seus ulls restaurats i es va trobar en la mateixa cambra voltada, vestit amb un impecable uniforme blanc. El seu cos era jove i fort, sense la panxa i els greixos, resultat d'haver passat massa temps treballant en projectes dins de la seva ment i dedicant un esforç massa reduït a mantenir un bon estat físic.

Lemelisk va plegar els braços i es va contemplar les mans, parpellejant d’atònita sorpresa i sense poder creure en el que veia. Va sentir un feble brunzit i uns sorollets metàl·lics, i va alçar la mirada per trobar-se amb la gàbia de filferros encara plena d'escarabats piranya que brunzien i cruixien mentre pujaven i baixaven veloçment pels cables fent espetegar les seves mandíbules. Taques de sang recent vessada formaven arcs al llarg de les parets de la gàbia. Dins d'ella en Lemelisk va veure les despulles d'un ésser humà que havia quedat reduït a ossos rosegats i tires de roba..., la roba que havia portat posada feia tan sols uns instants.

-T’acostumaràs al teu clon dins d'un moment -va dir l'Emperador, lliscant els seus dits marcits i nuosos per sobre d'un estrany artefacte d'aspecte molt antic -. Confio que tots els teus records hauran estat transferits correctament, naturalment... És un art difícil i una mica imprevisible fins i tot en les circumstàncies més favorables, i el Jedi al qui li vaig robar la tècnica no es va mostrar gens disposat a instruir-me en tots els seus misteris. Però sembla que funciona.

Lemelisk va assentir feblement, volent desmaiar-se però sabent que no s'atreviria a fer-ho.

-I ara no tornis a fallar-me, Lemelisk -va dir l'Emperador -. No m'agradaria gens haver de pensar en una execució encara pitjor per a la propera vegada.

I llavors, mentre s'enfrontava al Durga el Hutt i al general imperial Sulamar, en Lemelisk va trobar una reserva de fortalesa oculta en el més profund del seu ésser. Els Explotadors de Mineral s'havien destruït l'un a l'altre en un desastre horriblement compromès.

-No és una catàstrofe insuperable -es va afanyar a dir -. Sí, crec que puc alterar els nostres plans de manera que l'esquema general no sigui afectat.

En Durga es va inclinar cap enrere, obrint i tancant els seus enormes ulls color vermell coure.

- Com?

-Els altres dos Explotadors de Mineral Automatitzats ja gairebé estan acabats. És una pèrdua realment tràgica, per descomptat -va dir en Lemelisk, assenyalant el finestral -, però hem d'esperar uns quants entrebancs. Admeto que estem davant un cas molt clar de planificació inadequada, però puc programar a les altres màquines perquè mai es torni a produir una fallada d'aquestes característiques.

El general Sulamar va aixecar les espatlles i el va fulminar amb la mirada. -Té tota la raó -va dir -. Això no tornarà a passar!

Lemelisk va descartar la seva observació amb un gest de la mà, intentant mostrar una seguretat en si mateix molt superior a la que sentia en realitat.

 -Consideri’ls com dos prototips de prova -va dir -. Alfa i Beta podien ser sacrificats. Ara sabem en què consisteix l'error.

Però mentrestant en Lemelisk s'estava assestant ferotges puntades mentals a si mateix per haver permès que una falta de previsió tan estúpida estigués a punt de costar-li la vida. Va començar a tremolar i va controlar els seus músculs amb un terrible esforç de voluntat, obligant-se a romandre immòbil. No tenia cap desig de tornar a ser executat, això ja havia passat prou vegades, encara que estava convençut que en Durga el Hutt mai podria igualar la crueltat d’en Palpatine.

-Prometo rectificar el problema, noble Durga -va dir mentre li feia una reverència -. Però mentre jo faig això, vós heu de concentrar-vos en el nostre objectiu principal. Abans que comencem a pensar en els recursos de construcció, hem d'obtenir aquests plànols del Centre d'Informació Imperial i aquesta ha de ser la nostra primera prioritat.

En Durga va grunyir, emetent un prolongat so bombollejant.

-Vostè no és qui per dictar... -Va començar a dir el general Sulamar.

En Durga va interrompre al sempre pompós soldat imperial deixant caure una mà de grossos dits sobre la pitrera del seu uniforme.

-Ja he fet tots els preparatius necessaris per enviar una expedició a Coruscant, Lemelisk -va dir -. Aviat tindràs aquests plans que tant desitges.

Següent