3
La fugida dels seus
banthes els havia deixat atrapats sense mitjans de transport al palau d’en
Jabba, de manera que en Han va suggerir al Luke que investiguessin els hangars
de vehicles dels nivells inferiors. Treballant en equip, els dos potser fóssim
capaços d'usar peces i sistemes solts que encara funcionessin fins a muntar un
aerolliscador que els permetria allunyar-se ràpidament de les ruïnes. En Luke
es va mostrar d'acord, encara que en realitat no parava de pensar en la
veritable raó per la que havia volgut venir a Tatooine.
En Han va començar a
examinar els subsistemes mecànics dels vehicles danyats sota la claredat
parpellejant de vells panells lluminosos. Els motors i les parts del casc eren
tot el que quedava després del frenètic èxode massiu dels esbirros d’en Jabba.
Els rumors i la por supersticiosa havien fet que els Jawes i altres carronyers
de la ferralla no s'haguessin atrevit a navegar per robar el que quedava, de
manera que l'hangar de manteniment estava ple d’esquifs i aerolliscadors mig
desmantellats que havien anat sent utilitzats per obtenir peces de recanvi.
En Han i en Luke van
treballar colze a colze, i van anar extraient components i fent modificacions
amb el que tenien a mà. Quan hagueren acabat van obrir una sorollosa porta
mecànica lateral i van permetre que els raigs de la groga llum solar escombressin
el brut hangar. Després van pujar a dues velles i malmeses plataformes
monoplaça que van recordar al Luke les motos aèries que ell i la seva germana
Leia havien pilotat tan temeràriament a través del bosc d'Endor.
Luke es va
instal·lar al seient metàl·lic ple de bonys, intentant posar-se el més còmode
possible sobre l’encoixinat gairebé petrificat.
-Ha passat molt
temps des de l'última vegada que vaig fer aquest tipus de coses -va dir en Luke
-. Resulta molt agradable tornar a fer-ho.
-Igualet que en els
vells temps, noi. -En Han va connectar els feixos repulsors i aquests van
cobrar vida amb un suau brunzit -Tornem a l’espaiport de Mos Eisley per poder
fotre el camp d'aquí.
-Espera, Han -va dir
en Luke amb expressió pensativa -. Hi ha una cosa que he de fer abans. Hem de
fer un petit viatge als Erms de Jundlandia.
En Han el va mirar,
va arrufar els llavis i va acabar assentint.
-Ja. La teva forma
de comportar-te ja m'havia fet pensar que et portaves quelcom més entre mans.
Està relacionat amb la Callista?
En Luke va assentir,
però no va donar detalls.
-Suposo que a hores
d'ara ja hauria de saber que quan estic amb un Jedi tot acaba complicant-se més
del previst -va dir en Han.
Mentre els
esdeveniments continuaven produint al seu voltant, en Luke es va obligar a
seguir en moviment i a donar el següent pas, consolant-se amb l'esperança que
trobaria alguna pista en el seu pròxim destí. La revelació que els Hutts
estaven tramant un pla secret l’havia alarmat, però estar separat de la
Callista li resultava terriblement dolorós. En Luke anhelava estar amb ella i
poder ajudar-la.
Ell i la Callista
havien seguit els brins de la Força i havien establert una forta connexió entre
les seves respectives personalitats des del primer moment. Havien encaixat l'un
amb l'altre com dues peces d'un trencaclosques molt exacte. La Callista era la
dona ideal per al Luke, i en Luke era l'home ideal per a ella. Sent Jedi, tots
dos ho sabien d'una manera que molt pocs enamorats podien entendre-ho.
La Callista havia
nascut dècades abans que en Luke, però el seu esperit havia quedat atrapat dins
de l'ordinador del cuirassat automatitzat Ull d’en Palpatine. En Luke s'havia
enamorat de la lluminosa silueta de la Callista, fins que la jove Jedi va
tornar a la vida dins del cos d'una de les seves estudiants més brillants, que
s'havia sacrificat per destruir el cuirassat.
La Callista havia
recuperat la seva integritat física. Era una dona de carn i ossos, i era molt
bonica. Podien estar junts.
Però una devastadora
ironia del destí havia fet que la Callista perdés totes les seves capacitats
Jedi durant la transformació. Tornava a estar viva, però no de la mateixa
manera que abans: La Callista no estava del tot allà. Ja no podien establir
aquella connexió entre ells que havia unit les seves ments i els seus esperits.
Només els quedava el record d'aquells dies inoblidables i meravellosos durant
els quals havien estat atrapats junts a bord de l'Ull d’en Palpatine.
Però això era
suficient per galvanitzar el profund amor que existia entre tots dos i fer que
seguissin tractant de trobar una resposta. En Luke mai es rendiria fins que
trobés una manera de recuperar a la Callista del tot...
Luke estava immòbil
davant de la precària cabana mig enrunada que en temps llunyans havia estat la
llar de l’Obi-Wan Kenobi i la contemplava, sentint-se tan sol i nerviós com un
fill pròdig que per fi hagués tornat a la llar.
En Han esperava al
costat de la seva plataforma volant, bevent els últims glops d'aigua que els
quedava. En Luke havia renunciat a la seva ració, i havia anat augmentant la
seva energia mental a través de la concentració. Passés el que passés en les
ruïnes de l'estatge d’Obi-Wan, aviat estarien a l’espaiport de Mos Eisley.
Luke va empassar
saliva i va fer un pas cap endavant, sentint el cruixit dels seus peus en el
silenci. Havien passat molts anys des de l'última vegada que va estar allà. La
porta s'havia desprès de les seves frontisses, i una part del mur d'argila
davanter s'havia ensorrat. L'entrada estava mig obstruïda per penyals i restes
de tova. Un parell de diminuts i cridaners rosegadors del desert el van
amenaçar amb un sorollós espetegar de mandíbules i després van fugir a
corre-cuita a la recerca de refugi. En Luke els va ignorar.
Es va ajupir
cautelosament i va entrar a la llar del seu primer mentor.
Raigs de llum es
filtraven en una trajectòria diagonal per les esquerdes de les parets. Motes de
pols suraven com polsim d'or a través dels feixos de claredat. L'interior de la
cabana feia olor de floridura, ombres buides i fantasmes. Però a diferència del
que va passar al palau d’en Jabba, allà els saquejadors no havien vacil·lat a
netejar la casa d’Obi-Wan Kenobi de tot el que tingués el més mínim valor. Les
unitats de calefacció i de cuina havien desaparegut, deixant únicament buits en
els murs d'argila. El catre en què dormia Ben havia quedat reduït a un suport
estellat. Tires de tela, convertides ja feia molt de temps en nius per
rosegadors i insectes, s'amuntegaven en els racons.
Luke es va aturar al
centre de la cabana i va respirar profundament mentre anava girant en un lent
cercle, tractant de percebre la presència que tan desesperadament necessitava
veure. Aquell era el lloc on Obi-Wan Kenobi li havia parlat de la Força.
L'ancià li havia donat la seva primera espasa de llum en aquella cabana, i era
allà on havia murmurat les seves primeres al·lusions a la veritat sobre el seu
pare «des de cert punt de vista», dissipant l'engany protector que li havia
explicat l'oncle Owen al mateix temps que plantava les llavors dels seus propis
enganys.
Luke va treure la
seva espasa de llum dels plecs de la seva túnica i la va empunyar, però no la
va connectar. Després d'haver perdut l'arma del seu pare a la Ciutat dels
Núvols, en Luke havia construït una nova espasa de llum que li pertanyia
únicament a ell i a ningú més, i que ja no era un artefacte del passat. En Luke
havia anat forjant el seu propi camí en absència dels seus mestres.
Obi-Wan i Yoda
l’havien començat a preparar, cert, però després l'havien deixat sol amb tantes
preguntes, amb tant coneixement per aprendre..., i Joruus C'baoth, en la seva
bogeria, només podia transmetre perversions del que un veritable Jedi
necessitava saber. L'Emperador li havia mostrat els camins del costat fosc,
però en Luke necessitava entendre moltes coses que encara no podia comprendre.
Havia d’esbrinar com podia salvar la Callista.
-Ben... -Va dir.
Va tancar els ulls,
i va cridar tant amb la seva ment com amb la seva veu. Va intentar travessar
els murs invisibles de la Força i arribar fins a l'ésser lluminós d'Obi-Wan
Kenobi, que havia visitat en Luke en nombroses ocasions abans de dir-li que mai
més podria tornar a parlar amb ell.
-Et necessito, Ben
-va dir en Luke.
Les circumstàncies
havien canviat. No se li acudia cap altra manera de superar els obstacles als
quals s'enfrontava. Obi-Wan havia de respondre-li. No es necessitaria massa
temps, però podia proporcionar-li la clau que en Luke desitjava amb tot el seu
cor.
Luke va esperar i va
escoltar i va percebre...
Però no va sentir
res. Si no podia invocar a l'esperit d’Obi-Wan allà, dins d'aquell estatge buit
en el qual l'ancià havia viscut durant tants anys a l'exili, en Luke no creia
que pogués tornar a establir contacte mai més amb el seu antic mestre.
Va repetir les
paraules que la Leia havia emprat feia més d'una dècada per cridar-lo.
-Ajudeu-me, Obi-Wan
Kenobi -va murmurar en Luke -. Ets la meva única esperança.
Va tornar a esperar,
tremolant d'una manera gairebé imperceptible. Hi havia utilitzat tots els
mètodes que coneixia. La Callista havia passat per un altre ensinistrament
durant els seus anys d'aprenentatge Jedi. Sabia coses que en Luke mai havia
arribat a imaginar, però ni tan sols ella coneixia una forma d'esquinçar la
manta invisible que l'oprimia, aquella ceguesa que li impedia utilitzar la Força.
- ¡Ben, si us plau!
-va cridar en Luke.
El seu cos
tremolava, tal era la intensitat de la desesperació que sentia de veure com les
seves esperances s'anaven esvaint. La barraca buida que només contenia records
va seguir immòbil i silenciosa al seu voltant.
Res.
Silenci.
Buit.
Obi-Wan no hi era.
L'ancià Mestre Jedi no vindria. En Luke es va agenollar sobre la pols que
cobria el terra i va enfonsar els dits en ell, buscant algun signe, algun altre
missatge, mentre la veritat s'anava obrint pas en la seva ment.
No obtindria cap
ajuda d’Obi-Wan.
Luke va empassar
saliva per desfer el nus de la seva desesperació, i es va jurar que mai es
rendiria. Després va aixecar la barbeta i va unir els llavis fins que van
formar una ombrívola línia plena de decisió.
Potser el missatge
fos precisament aquest: el silenci d’Obi-Wan, que li demostrava que en Luke era
un Cavaller Jedi. No podia confiar en Ben Kenobi, en Yoda o en altres perquè
l'ajudessin. En Luke controlava el seu propi destí. Ja no era un simple
estudiant. En Luke hauria de resoldre els seus propis problemes. La decisió que
havia pres es va anar tornant més ferma dins d'ell. No, no ho havia provat tot.
Recorreria la galàxia amb la Callista. Trobaria la resposta, d'una manera o
d'una altra.
Luke es va posar
dret i es va tornar a penjar l'espasa de llum del cinturó. No necessitava
empunyar-la. Va tornar a mirar al seu voltant amb una última punxada
d'esperança, confiant que veuria una silueta resplendent i l'ancià assentint,
confirmant que la resposta que acabava de donar-se a si mateix era la correcta.
Però no va percebre res.
Quan va sortir de la
cabana, l'encegadora llum dels sols bessons va caure sobre ell com un diluvi
purificador. En Luke va respirar profundament i va anar cap en Han.
En Han Solo estava
immòbil a l'ombra al costat de la seva plataforma volant i es netejava la suor
del front.
- I doncs, noi? -Va
preguntar -. Vas trobar el que anaves buscant?
-No... -Va respondre
en Luke -i sí.
En Han va moure el
cap.
-Molt típic d'un
Jedi: mai et donaran una resposta clara.
-En aquest cas, Han,
no hi ha cap resposta clara. Ja no tinc res a fer a Tatooine -va dir en Luke -.
Podem tornar a l’espaiport de Mos Eisley. Hem d'advertir a la Nova República
del que estan tramant els Hutts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada