YAVIN IV
7
La Callista estava
sola a la jungla mentre la nit anava caient sobre Yavin IV. Una pàl·lida
resplendor procedent del gegant gasós que s'anava posant ràpidament tacava el
cel prop de l'horitzó. Els arbres massassi s'alçaven fins a aconseguir grans
altures, desplegant les seves siluetes de moltes branques sobre el teló de fons
del porpra que s'ennegria a poc a poc. Les estrelles no van trigar a fer-se
visibles, llumetes que parpellejaven sobre d'una capa de negror.
No s'havia allunyat
molt del Gran Temple en què en Luke Skywalker havia fundat la seva Acadèmia
Jedi. La piràmide de diversos nivells portava milers d'anys en peu, i s'elevava
cap al cel com un retallable negre de línies anguloses envoltat per la foscor
crepuscular.
La Callista estava
asseguda a terra, amb les seves llargues cames creuades davant d'una foguera
feta amb les branques seques que havia anat reunint, concentrant i sense
permetre’s cap distracció. La seva cabellera rossa estava despentinada i
revolta pel vent, però els seus ulls grisos romanien clavats en les flames. La
calor s'anava difonent en onades, suaus però insistents, que feien retrocedir
la humida frescor que s'estenia per les planes.
La Callista va
clavar la mirada en les flames i va empènyer la ment, però no va sentir res, ni
tan sols una espurna de les seves antigues capacitats. Llengües de foc
delicades com plomes llepaven els troncs, tenyint l'escorça amb una suau
resplendor ataronjada. Espurnes diminutes sortien disparades a l'aire per
navegar veloces espirals, com caces estel·lars embolicats en una lluminosa
incandescència que es perdessin en el no-res. La Callista va torçar el gest i
es va esforçar una mica més, intentant tocar les flames i moure les brases amb
la seva ment.
Però no va passar
res. La Callista no va sentir cap comunió amb el foc.
Els altres
estudiants Jedi d’en Luke podien fer ballar les flames, apartant-les del foc
com làmines flexibles per crear cares i imatges, retorçant-les fins a formar
trenes. Era un dels exercicis Jedi més senzills. La Callista havia après com
fer-ho molts anys abans, i en aquell moment ni tan sols havia tingut la
necessitat de concentrar-se. Però per molt que ho intentés en aquell moment,
les flames es negaven a respondre. Els seus poders Jedi l'havien abandonat.
Es va posar dreta
amb un llarg sospir de frustració i va separar els troncs a puntades perquè la
foguera fos morint a poc a poc. Un raig d'espurnes va sortir disparat cap al
cel, com si una nova batalla espacial acabés d'esclatar en el buit, i les
brases van lluitar per mantenir la seva brillantor.
La Callista va
tornar a la gran piràmide de pedra, caminant amb pas lent i pesat i
preguntant-se quan tornaria en Luke. El foc va emetre un últim cruixit darrere
d'ella i va morir, apagant-se amb un últim centelleig que no va trigar a extingir-se.
La Callista s'estava
preparant per anar a dormir quan va respondre a una trucada a la seva porta, i
es va sorprendre en veure la Tionne, una altra Jedi, immòbil al passadís.
-He trobat alguna
cosa en els arxius -va dir la Tionne, amb els seus ulls color mareperla
obrint-se i tancant-se ràpidament en el seu rostre ple de nerviosa impaciència.
Tenia les faccions esveltes i anguloses, el mentó punxegut, els pòmuls bastant
marcats i uns ulls molt grans, i tot això estava envoltat per una llarga cabellera
platejada que li donava l'aparença etèria d'un elf.- No és gran cosa, però vaig
pensar que t'agradaria saber-ho.
La seva veu posseïa
una delicada qualitat musical, i no tenia res de sorprenent que a la Tionne li
agradés molt cantar, acompanyant-se amb un instrument de corda que ella mateixa
havia dissenyat i construït.
La Tionne no era una
de les estudiants més poderoses d’en Luke, però havia demostrat ser el seu
ajudant més capaç i una de les millors mestres de l'Acadèmia Jedi. Sempre
s'havia sentit fascinada per les llegendes i tradicions dels Jedi, i havia
compilat una gran història de les mil generacions de Cavallers Jedi que havien
servit a l'Antiga República.
-Entra -va dir la
Callista, convidant-la a passar amb un gest de la mà -. De què es tracta?
La Tionne va enarcar
les celles, tan rosses que eren gairebé blanques.
-Potser t'agradarà
saber que almenys no estàs sola... No en la història, en qualsevol cas.
La Callista es va
aixecar i la va mirar amb més atenció.
- Altres Jedi en Han
perdut els seus poders abans?
-Sí, va haver-hi un
altre.
La Tionne es va
asseure sobre les mantes arrugades del catre on dormia la Callista, i els seus
misteriosos ulls d'un color perlí es van obrir una mica més. No hi havia res
que li agradés més que contar les llegendes Jedi que tan bé coneixia i tant
estimava.
-Es deia Ulic
Qel-Droma, i era un gran senyor de la guerra que va combatre en la Guerra del
Sith, lluitant al costat del mal juntament amb l’Exar Kun. Va trair a Kun i va
portar els Cavallers Jedi fins a aquest lloc, on empresonaren a l'esperit d’en
Kun en els temples i van devastar tota la lluna. Però tornant-se cap al costat
fosc l’Ulic Qel-Droma es va condemnar a si mateix per sempre, i va ser
despullat de les seves capacitats per utilitzar la Força en una última
confrontació.
-Però com? -Va
preguntar la Callista -. La Força està en totes les coses. Com és possible que
un Cavaller Jedi privi a un altre de la capacitat d'utilitzar-la?
-L’Ulic no va ser
privat de res -va replicar la Tionne.- Es podria dir que se li va col·locar una
bena que li impedia veure la Força. L’Ulic ja no tenia accés.
-Però com se’m pot
haver arribat a imposar aquesta mena de ceguesa? -Va preguntar la Callista -.
Va ser merament una conseqüència de què el meu esperit entrés en un altre cos?
-El cos de la Cray
-va dir la Tionne, i va sentir que se li formava un nus a la gola.
La Callista es va recordar que la Jedi dels cabells platejats havia conegut
molt bé la Cray i que havia estudiat amb ella en el passat..., i de sobte
l'esperit de la Callista habitava el mateix cos, mentre que la Cray havia mort
en una missió suïcida contra l'Ull d’en Palpatine.
-No puc explicar-ho -va seguir dient la Tionne amb un encongiment
d'espatlles -. L'únic que puc dir-te és el que he descobert. Cada petit fragment
d'informació ens permet avançar una mica més cap a la solució final. Algun
dia... -I la Tionne va posar els seus llargs i delicats dits sobre l'avantbraç
de la Callista -trobarem la resposta.
La Callista va assentir i es va posar dreta per acompanyar la Tionne fins a
la porta. El Gran Temple havia quedat sumit en el silenci amb l'arribada del
vespre, i els altres estudiants Jedi estaven dormint o meditant a les seves
habitacions. El petit androide astromecànic R2D2 avançava lentament sobre les
lloses del passadís, semblant perdut sense en Luke Skywalker.
La Callista es va jurar que seguiria intentant-ho i que seguiria buscant.
Havia d'haver alguna manera. Hi havia esperat durant molt de temps dins d’un
ordinador i per fi havia trobat l'amor de la seva vida en la persona d’en Luke,
i faria quant estigués a les seves mans per no perdre'l. Però no podria ser
part d'ell, tal com una autèntica Jedi podia arribar a ser part d'un autèntic
Jedi, fins que recuperés la seva capacitat per a usar la Força. Fins que
arribés aquest moment, la Callista no podria donar-li-ho tot.
Havien disposat de molt poc temps per estar junts abans de ser bruscament
separats i la separació els havia deixat sols amb la seva pèrdua, perquè
cadascú mirés als ulls de l'altre suportant la presència d'una barrera
invisible interposada entre ells que cap dels dos podia travessar.
La Callista va empassar saliva, però la seva gola va seguir estant resseca.
Malgrat totes les seves reserves, cremava en desitjos que en Luke Skywalker
tornés a estar al seu costat.
Quan en Luke va tornar diversos dies més tard, la Callista va saber a
l'instant que no havia tingut èxit en la seva recerca. No podia llegir la seva
ment de la manera que abans havia pogut captar emocions gràcies al seu
potencial Jedi, però la seva expressió abatuda i la seva manera de moure’s li
van indicar amb tota claredat que no havia trobat les respostes que buscava.
Va anar a rebre al Luke a la pista de descens que s'estenia davant de la
piràmide. Els altres estudiants van anar apareixent un a un per donar la
benvinguda a la llar al seu Mestre Jedi. La Callista va córrer cap a ell. En
Luke va anar ràpidament cap a ella, encantat de veure-la. La va envoltar amb
els seus braços i la va estrènyer contra el seu pit, però no va dir res.
La Callista li va besar i després li va parlar en murmuris amb els llavis
enganxats a la seva orella.
- El general Kenobi no va respondre a la teva crida? -Va preguntar.
Luke la va mirar amb cara d'incomprensió, obrint i tancant els seus ulls
blau gel, i després va somriure.
-Sempre se m'oblida que portes tant de temps sent una Jedi que vas conèixer
a Obi-Wan quan era un jove líder militar. -Després va desviar la mirada -. No,
no va respondre a la meva crida... Però això no significa res -es va apressar a
dir, com si volgués tranquil·litzar-la.-Vaig a seguir intentant-lo..., i tu
també.
-Pots apostar que ho faré -va assentir la Callista -. Faria qualsevol cosa
perquè poguéssim estar junts.
-Jo també -va dir en Luke -. Si almenys sabés què he de fer...
-Anem a saludar els altres. -La Callista va lliscar un braç voltant de la
cintura. En Luke li va tornar el gest, i els dos van anar cap al temple -.
Sento que no trobessis la resposta -va seguir dient la Callista -, però amb el
fet de tenir-te de tornada aquí ja n'hi ha prou per fer que em senti molt
feliç.
-Almenys això sí puc donar-t’ho -va dir en Luke -, però espero que puguem
tenir-ne més..., moltíssim més.
-Ho tindrem -va murmurar la Callista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada