L’Espasa Fosca (XXIV)

Anterior

24

Nal Hutta era un pantà, una plana enfonsada i tan líquida com un dipòsit de reciclatge d'aigües residuals esquitxada de petites llacunes i plantes dels aiguamolls que tenien un malaltís color grisenc. Era un paisatge horrible que els Hutts aconseguien trobar atractiu d'alguna manera inexplicable. La Leia va comprendre que hauria d’haver-ho imaginat.

Una barcassa hutt va anar cap a ells mentre la llançadora diplomàtica es posava sobre una pista de descens propera al complex d’en Durga el Hutt. Quan la Leia va veure aproximar la lenta embarcació de luxe, les veles direccionals s'inflaven sota la brisa pudent, el record del seu últim i terrible viatge al Gran Pou de Carkoon amb en Jabba va fer que sentís un calfred.

La Leia, en Han i C3PO es van allunyar de la nau diplomàtica juntament amb la seva escorta de la Nova República, i van esperar a ser rebuts per la barcassa. El cel estava ple de núvols d'un color gris fosc que s'estenien sobre els seus caps. La Leia i en Han van romandre immòbils dins dels seus vestits de recepció mentre una pluja greixosa començava a caure sobre ells, ruixant-los amb gotetes d'aigua freda impregnades pels residus de les colossals operacions de mineria dutes a terme en sectors industrials molt allunyats dels luxosos palaus en els quals vivien els senyors del crim Hutts.

-No hi ha dubte que és un lloc molt lúgubre i fosc, oi? -Va comentar C3PO-. Si no trobem algun lloc on refugiar-nos d'aquesta horrible pluja, no em sorprendria gens ni mica que les meves noves planxes daurades acabessin corroïdes. -L’androide de protocol va tornar els seus lluents sensors òptics grocs cap als filets d'aigua que començaven a baixar pels seus braços-. Tant de bo m'hagués deixat a Coruscant, mestressa Leia... Estic segur que hauria estat molt més útil quedant-me allà i cuidant dels nens.

- És que no t'ho havíem dit, C3PO? -Va preguntar en Han amb un somriure malèvol-. Seràs el nostre present especial per a Durga el Hutt. Raons d'estat, ja saps... En Durga serà el teu nou amo.

- Com? -Va cridar C3PO, alçant els braços amb sobtat horror-. Oh, no! Ha d'estar fent broma. Estic perdut! Li constrenyo que ho reconsideri, mestressa Leia.

La Leia va clavar un cop de colze a les costelles al seu espòs.

- No siguis dolent, Han!

-Només feia broma, Lingot d’Or -va dir en Han, i li va donar un copet a l'androide de protocol en una dura espatlla metàl·lica.

- Feia broma? -C3PO va emetre un esbufec ​​de perplexa irritació-. Doncs no ha tingut cap gràcia!

El palau d’en Durga s'alçava l'altra banda de l’espaiport de Nal Hutta. Tot i la boirina marró formada per la pol·lució i l'espessa atmosfera plena de residus, els seus murs brillaven amb una resplendor de neta blancor. Quan la Leia va entretancar els seus ulls castanys, va poder distingir les diminutes siluetes d'esclaus que pujaven i baixaven per les façanes plenes de talles i escultures, netejant les gàrgoles i baluards sota aquella pluja que tot ho tornava perillosament relliscós.

La barcassa va seguir aproximant-se. Un grup de guàrdies romania immòbil sobre la coberta mirant en totes direccions amb el nas arrufat. Un hutt bastant prim va lliscar sobre el nivell superior de la coberta, movent-se pels seus propis mitjans en comptes de fer-ho sobre d'una plataforma repulsora. La Leia va reconèixer el rostre estret i amagrit de la criatura amb la qual havia discutit pel sistema de comunicacions. Aquell ésser era alarmantment diferent a qualsevol hutt que hagués vist amb anterioritat, ja que estava tan prim que semblava una cinta de cuir verda clapejada de taques més fosques, suspesa sobre una flexible columna vertebral. No tenia molt bon aspecte.

-Salutacions, cap d'Estat Leia Organa Solo. Els dono la benvinguda en nom de la seva Gran Obesitat, el noble Durga, que per desgràcia no pot estar amb nosaltres en aquest moment.

La Leia li va tornar la salutació amb una lleugera inclinació.

-Gràcies. Però vull veure al noble Durga. Ens va convidar a venir aquí.

-Ah, sí, senyora presidenta. Ja li he informat de la seva arribada, i arribarà el més aviat possible.

El prim enviat hutt es va inclinar sobre la barana de la barcassa.

-Fantàstic -va murmurar en Han -. No és que m'entusiasmi excessivament la idea de passar molt de temps aquí, sap?

-Sóc Korrda, enviat especial i esclau del noble Durga. No sóc digne d'això, però m'ha correspost el deure d'atendre'ls fins que ell pugui venir aquí.

-Oh, quina manera tan bonica d'expressar-ho -va dir C3PO. Korrda va semblar complagut.

-Espero que trobin acceptable el meu bàsic. El noble Durga insisteix que tot el seu seguici aprengui el llenguatge perquè puguem treballar més eficientment amb la Nova República. Puc oferir-los una hospitalitat adequada mentrestant?

-Mai pots estar completament segur a què s'està referint un hutt quan parla de «hospitalitat»-va murmurar en Han -. Que jo recordi, ja he tingut algunes petites experiències pròpies.

Korrda va emetre una barreja de xiuxiueig i grinyol que la Leia va identificar com una riallada bastant forçada.

-Ah, sí, Han Solo... Estic al corrent de la seva antiga relació amb el derrotat Jabba, el nom tant de bo sempre pugui ser pronunciat amb menyspreu. No era més que un miserable cuc. Cap hutt respecta el record d'algú que ha caigut del seu imperi. Els satisfarà observar que els Hutts han retirat l'oferta de recompensa per vostès com a gest inicial de pau.

-Què... reconfortant -va replicar la Leia amb un somriure curosament equilibrat entre l'acidesa i la dolçor-. I ara, hem de pujar a aquesta barcassa, o planeja tenir-nos dempeus sota la pluja i cridant-nos els uns als altres durant tot el dia?

- Ah, certament!

Korrda es va fer enrere, movent les seves nerviüdes mans d'un costat a un altre mentre una ampla rampa s'estenia cap a terra.

Van anar per la rampa i van pujar a la barcassa. Les seves estoiques escortes de la Nova República van seguir amb les cares tan pètriament impassibles com els guàrdies de la barcassa. Korrda va fer el que va poder per mostrar-se obsequiós, i va procurar donar-los conversa mentre la barcassa s'alçava del sòl per a allunyar-se de l’espaiport i començar a creuar les planes fangoses en direcció al palau.

Eixams de petits insectes voladors i aranyes s'agitaven entre l'herba per sota d'ells. Tolles més o menys circulars puntuaven el paisatge, amb les seves aigües cobertes per una prima capa d’escumeta verdosa. Bandades de grans aus d'aspecte bastant maldestre clacaven mentre solcaven el cel entre el plugim, perseguides per sorollosos esbirros que disparaven rifles desintegradors de llarg abast des dels seus aerolliscadors. Les restes fumejants de les aus assolides queien del cel per enfonsar-se en els aiguamolls amb un sorollós clapoteig.

El palau d’en Durga es va anar alçant d'una manera cada vegada més imponent davant seu a mesura que s'aproximaven: era un malson de torres i merlets, proveït d'enormes portes que semblaven goles, i també comptava amb una xarxa de masmorres subterrànies tan vasta que havia arribat a ser coneguda en tota la galàxia.

-Ah, no sé quant de temps trigarà a tornar en Durga -va dir Korrda mentre la barcassa entrava al cavernós hangar d'atracada-, però com que sóc el responsable de mantenir-los entretinguts, els agradaria visitar els nivells de les masmorres? Els trobaran d'allò més fascinant.

-Res de masmorres -va replicar la Leia-. Gràcies de totes maneres.

-No m'interessen -va dir en Han, donant suport a la seva dona-. Ja hem vist masmorres més que suficients per a tot un segle.

-Oh -va dir en Korrda, òbviament decebut i sense tenir cap pla de reserva que pogués treure’l d'aquell compromís.

La Leia no havia pogut obtenir cap dada de l'opaca ment d’en Durga el Hutt. Korrda era molt més feble, però l'únic que podia percebre era una preocupada incertesa, un elevat grau de frustració i nerviosisme i cap rastre d'engany. Korrda no sabia què estava passant, però temia que el seu coll pogués córrer perill.

Els poders Jedi de la Leia també li van permetre captar moltes impressions desagradables procedents del mateix palau: ecos de dolor i empresonament que havien perdurat al llarg del temps, pensaments d'assassinat i traïció que semblaven traspuar de les pedres... La barreja resultava aclaparadora, i la Leia va tornar a tancar ràpidament els seus sentits a ella.

-Ah, potser hauríem de sopar -va suggerir en Korrda-. Sempre tenim animals recentment sacrificats i suculentes delicadeses culinàries. Altres membres de la família d’en Durga assistiran al sopar. Potser és bo conèixer-los.

-Sí, em sembla una idea acceptable -va dir la Leia, inclinant el cap en un majestuós assentiment.

-No sé, no sé... -Va murmurar en Han -. Sopar amb una colla de Hutts no em sembla una perspectiva molt més agradable que visitar les cambres de tortura.

Al menjador hi havia aus carronyeres posades en les llindes de pedra que miraven fixament cap avall per localitzar qualsevol tros de menjar que fos llançat a les lloses del sòl, a punt per baixar en picat i capturar qualsevol porció del sopar que intentés escapar abans que pogués ser introduïda en una gegantina boca hutt.

Els altres convidats, els cosins adolescents d’en Durga, semblaven anguiles de grans boques. Eren prims i musculosos, però alguns ja començaven a acumular capes de greix com a preparació per a l'obesitat de l'edat madura. Els seus gruixuts llavis feien ganyotes i els seus ulls grocs es movien ràpidament d'un costat a un altre, però estava clar que aquells Hutts gaudien de bona salut mentre que en Korrda es trobava amagrit per alguna malaltia. Els joves Hutts, esvelts com fuets, feien molt soroll i estaven pèssimament educats. Tot just eren capaços de pronunciar una frase coherent en bàsic, i no sentien cap interès pel que fes en Durga.

Korrda va fer de servent i va anar portant plats plens de menjar d'aspecte gelatinós: insectes estofats; paràsits recoberts de mel calenta, i cucs del cereal rostits, la major part dels quals havien quedat reduïts a munts de carn mig cremada immòbil en els seus plats, mentre que altres encara s'agitaven en una desesperada lluita per sobreviure.

La Leia va tractar de fer els honors al sopar, encara que tant ella com en Han van descobrir que no tenien molta gana. Es va dedicar a moure el menjar d'un costat del plat a un altre, i va suportar el sopar el millor que va poder. En Han feia el mateix al costat d'ella, amb els tendons del seu coll posant-se rígids cada vegada que tibava les mandíbules. C3PO, l'únic que no tenia problemes a l'hora de parlar, intentava desxifrar l'origen dels diferents components del sopar.

Però Korrda va patir encara més que en Han i la Leia. Els Hutts larvals van demostrar ser excessivament toscos i grollers, i li donaven cops de mà cada vegada que s'acostava prou. Korrda no menjava del seu propi plat, sinó que anava agafant sobres dels plats que anaven sent deixats de banda i se les posava a la boca. Al final del sopar va mirar en Han i la Leia amb els ulls plens de gratitud, potser creient que no havien menjat perquè ell pogués devorar els aliments que no havien tocat.

-Disculpi’m, però... -Va dir la Leia en veu baixa quan en Korrda es va presentar per recollir els seus plats-. Bé, per què no se senta i menja amb nosaltres, ja que és l'ajudant nomenat per en Durga?

-No, sóc el més ínfim dels seus servents -va respondre en Korrda-. Miri. -Va assenyalar el seu cos prim com una cinta i el color malaltís de la seva pell-. Només mereixo la humiliació i el desdeny. Sóc menyspreat perquè pateixo una rara malaltia consumptiva. Ser un hutt tan mancat de pes em converteix en el blanc de totes les burles. Qui pot respectar a un cuc tan consumit i indigne com jo?

-Bé, i llavors per què en Durga segueix tenint-lo al seu servei? -Va preguntar en Han -. Sembla que li permet ocupar una posició molt important durant la seva absència, no?

-Ah, en Durga em detesta -va dir en Korrda, obrint i tancant els ulls injectats en sang mentre inclinava el seu estret cap-. Em manté a prop seu precisament perquè sóc tan menyspreable... Em fa avergonyir col·locant-me en situacions en les que he de fer veure que sóc important, encara que qualsevol que tingui ulls pot veure que no valc res. Això fa que em senti encara més tristament abatut..., la qual cosa fa que en Durga se senti feliç i, per tant, jo estic content.

Aquella lògica tan retorçada va fer que la Leia sentís que li donava voltes el cap, però no va intentar discutir.

Les aus carronyeres immòbils en els seus llindars contemplaven a Korrda, mirant-lo tan fixament com si pogués ser el seu proper sopar. Les criatures van grallar quan un worrt de grans dimensions, una criatura de llarga llengua i aspecte general de batraci, va entrar fent salts al menjador procedent d'un dels passadissos exteriors. Membranes espinoses es van alçar al voltant dels ulls del worrt, i la criatura va pujar i va baixar el cap en un obedient balanceig mentre s'asseia a esperar amb una placa de missatge subjecta en la seva gran boca desproveïda de dents.

Korrda va anar corrent cap al worrt per agafar la placa, i després li va donar uns copets al cap ple de berrugues mentre llegia ràpidament el missatge de la pantalla. El prim hutt es va alçar amb visible delit, i les taquetes que esquitxaven la seva pell es van tornar més fosques.

- Ah, no hi ha dubte que són bones notícies! -Va exclamar-. El meu amo, el noble Durga, ja ve cap aquí i no hauria de trigar molt a arribar. Insisteix que els mostri els plaers dels seus banys privats mentre esperen. Estic segur que els trobaran molt agradables.

El concepte d'uns banys hutt va fer que la Leia sentís una preocupant agitació en l'estómac, però es va obligar a somriure. En Han va aixecar una cella en un gest ple d'escepticisme, i li va agafar la mà per sota la taula.

-És per la Nova República -va dir la Leia en un to de màrtir resignada.

En Korrda resplendia d'orgull mentre assenyalava el laberint ocult sota del palau, que contenia quilòmetres i quilòmetres d'aigua fumejant tan immòbil que gairebé semblava entollada. Els murs estaven recoberts de floridura i fongs bulbosos. Una feble claredat es filtrava a través d’estretes escletxes en els murs, fent que tot adquirís un aspecte granulós i opac.

-Aquests banys privats són l'orgull i l'alegria del noble Durga -va dir.

-No em sorprèn gens ni mica -va murmurar en Han, intentant ser cortès.

El laberint de canals era una catacumba subterrània amb voltes i columnes de sustentació cobertes d'algues que se submergien en les no molt profundes aigües. Criatures invisibles xipollejaven i nedaven en els canals serpentejants, perdudes entre les filagarses de boira.

-Aquesta aigua fresca és portada directament dels aiguamolls mitjançant bombes -va explicar Korrda, com si els hi estigués confiant un gran secret comercial-. Les bombes són tan eficaces que l'aigua no perd ni una sola de les seves partícules i residus.

Els canals bombollejaven, i una capa d'algues verdoses d'aspecte curiosament vellut surava a la deriva sobre la superfície de les aigües. La Leia, embolicada en el cenyit barnús que Korrda li havia proporcionat, es va envoltar el cos amb els braços.

- Espera que nedem en això? -Va preguntar.

- Oh, no! -Korrda va retrocedir en una aparatosa demostració d'horror i va agitar la seva sinuosa columna vertebral d'un costat a un altre-. Aquests canals són per al noble Durga i els altres Hutts. Mai podríem permetre que un..., humà contaminés l'aigua.

-No volem ofendre en Durga, per descomptat -va dir en Han amb alleujament.

-Ah, no... Disposem d'una secció segregada per a altres espècies que fem servir amb alguns dels nostres més distingits visitants. Lamento que no puguem allotjar-los com es mereixen: per desgràcia aquesta secció només compta amb aigua pura, sense cap dels additius especials que proporcionen una textura tan agradable a la pell dels Hutts.

Korrda els va conduir fins a una piscina d'aigua calenta tan nítida com el vidre en la qual uns toscos esglaons de pedra anaven descendint cap al fons, de manera que podrien submergir-se fins a les espatlles, a l’aigua amb bombolles.

-Serà més que suficient, gràcies -va dir la Leia, i la seva gratitud no podia ser més sincera.

-Sempre que la inspeccionem abans per veure si hi ha trampes -va suggerir en Han.

-Oh, per descomptat, amo Han -va dir C3PO-. He mantingut un estat d'alerta màxima durant tota aquesta missió, i no detecto cap traïció aquí. Els hi asseguro que poden banyar-se sense temor. Jo muntaré guàrdia.

-Excel·lent, excel·lent -va dir en Han en un to bastant sarcàstic-. Llavors podré relaxar-me i gaudir de l'aigua.

La Leia es va anar introduint lentament en les aigües calentes i suaument escumoses, i va deixar escapar un sospir de satisfacció quan la calor líquida es va arremolinar al voltant de les seves adolorides articulacions.

-Vaja, crec que això podria acabar agradant-me -va dir.

-Els prego que es relaxin -va dir en Korrda-. He d’ocupar-me de l'arribada del noble Durga.

-Endavant, endavant -va dir en Han, acomiadant-lo amb un gest de la mà-. C3PO es quedarà aquí per muntar guàrdia, i la nostra escorta de la Nova República està al passadís.

Mentre Korrda s'allunyava amb el seu sinuós caminar, en Han i la Leia es van submergir a la piscina i va escoltar els sons de les altres criatures que es removien en els canals reservats per als banys dels Hutts. El laberint era tan vast que podien sentir-se sols en el seu petit racó, encara que nombrosos visitants Hutts i els sempre temeraris joves nedaven en altres seccions.

- Hauríem de parlar? -Va murmurar en Han.

La Leia va lliscar un braç voltant de la cintura.

-No -va dir-. No tenim cap tema important que discutir en aquests instants, i no hi ha forma de saber si en Durga està escoltant. Limitem-nos a gaudir d'un moment de relaxació..., per variar.

La Leia es va anar adormint, encara que va romandre en guàrdia i va seguir vigilant els canals plens de la mandrosa aigua dels aiguamolls amb els ulls entretancats. A poc a poc es va anar adonant d'unes ondulacions que agitaven la peluda capa d'algues verdoses: alguna cosa bastant gran s'estava movent per sota de la superfície, i venia cap a ells. La Leia es va aixecar a la piscina i es va encarcarar.

- Ai mare! -Va exclamar C3PO-. Crec que alguna cosa s'aproxima.

L’androide de protocol va assenyalar amb una mà daurada en el mateix instant en què un gran cos sorgia de les aigües fangoses prop del canal divisori que es bifurcava davant d’en Han i la Leia.

El monticle arrodonit que degotava aigua i algues va obrir i va tancar dos enormes ulls color vermell coure.

-Oh, oh, oh –va retrunyir una veu hutt-. Benvinguda, Leia Organa Solo. Em plau molt tornar a veure-la tan aviat.

La Leia va retrocedir, però va aconseguir ocultar la seva sorpresa. Va recolzar l'esquena a la paret de la piscina i va mantenir les seves fredes maneres diplomàtiques mentre reconeixia la fosca taca de naixement a la cara mullada del hutt.

-Benvingut a casa, noble Durga.

-La seva visita és tota una sorpresa -va dir en Durga, emergint una mica més del canal de tal manera que les algues van lliscar per les corbes del seu cap i van caure en els canals fumejants -. No esperava que vinguessin tan aviat. Vol dir això que volen formar una aliança amb el sindicat hutt?

-No tregui conclusions massa precipitades -va dir en Han.

-Deixa que jo m'encarregui d'això, Han -va dir la Leia, i li va estrènyer suaument el braç-. La nostra visita és un gest de bona fe per part nostra, noble Durga. Estic segura que ja sap com de pressa que pot arribar a actuar la Nova República en quant ha pres una decisió. -En Han va deixar anar un esbufec ​​al seu costat, perquè la Leia s'havia queixat en moltes ocasions de com d’interminables que arribaven a tornar-se fins i tot els processos més senzills. Però en Durga no podia saber-ho -. Si decidim que és aconsellable arribar a un acord amb els Hutts, pot apostar que actuarem de pressa -va afegir la Leia, emprant un to el més despreocupat i neutral possible -. Posposar l'obtenció dels beneficis no tindria cap sentit, oi?

Però en Durga semblava sorprès i una mica inquiet.

-No hi ha cap necessitat que ens afanyem a prendre una decisió tan important -va dir-. Hem d'assegurar-nos que tots queden satisfets amb la nostra aliança.

La Leia va arrufar els llavis.

-Comprenc -va dir.

Ja s'havia adonat que en Durga es limitava a tractar de guanyar temps per confondre'ls. L'oferta inicial que li havia dirigit a Coruscant havia estat un simple truc per accedir al Centre d'Informació Imperial i aconseguir fer-se amb els plànols de l'Estrella de la Mort. Estava molt clar que en Durga no volia un acord: l'únic que desitjava era que continuessin perseguint pistes falses mentre es construïa la superarma hutt. La Leia estava decidida a esbrinar la localització del projecte secret i quins progressos havien aconseguit fer fins ara.

-He vist que la seva flota de combat es troba a tocar del nostre sistema, senyora presidenta -va dir en Durga-. No puc evitar expressar la meva preocupació davant...

La Leia va treure la mà de la piscina amb un lleu clapoteig, i els filets d'aigua van córrer pel seu canell.

-Oh, no es preocupi per això: només són uns exercicis militars rutinaris. Suposo que podrien entrenar-se en qualsevol lloc, però volien acompanyar-me. Ja sap com de súper protectors que poden arribar a ser les guàrdies personals... -Va sospirar-. No hi ha cap motiu de preocupació. Serem aliats, recorda? Si aconseguim arribar a un acord, naturalment... Jo mai permetria que una cosa tan insignificant com unes quantes naus de guerra que lliuren combats simulats pogués arribar a inquietar-me.

En Durga va deixar anar una rialleta i va treure les seves rabassudes mans de l'aigua fangosa.

- Inquietar-me? No, no... No m'ha entès bé. És només que jo pensava que deu haver algunes crisis polítiques crucials en mons recalcitrants de la seva Nova República. Em sorprèn que disposin d'un excés de naus de guerra que pot ser desaprofitat en simples jocs.

-No hem tingut cap problema amb l'Imperi en general durant els dos últims anys -va replicar la Leia-. Així i tot, la nostra flota ha de mantenir-se en forma.

En Durga va obrir molt els ulls i va riure.

-Ooooh, l'Imperi potser estigui fent més del que vostès creuen. -La seva veu va retrunyir en els opressius recintes de les catacumbes -. Per demostrar-li les meves bones intencions, permeteu-me que m’ofereixi a prestar un servei..., una raó per la qual els Hutts són justament famosos.

- I en què consisteix aquest servei? -Va preguntar la Leia, no especialment interessada.

-La nostra xarxa té moltes fonts d'informació de gran qualitat, i posseïm certes dades que podrien resultar bastant valuoses per a la seva Nova República. Aprofitant l'estada a Nal Hutta, permeteu-me que li ofereixi els serveis d'un dels meus traficants d'informació. Li donaré instruccions perquè esbrini què ha estat tramant l'Imperi últimament. Penso que potser es portin una sorpresa.

En Han es va tensar sobtadament al costat de la Leia, i les seves mans es van tancar fins a esdevenir punys per sota l'aigua. La Leia ja havia donat per fet que tota aquella oferta no era més que una altra maniobra de diversió, un truc per distreure'ls, però així i tot li va agafar una mà i va assentir.

-Accepto la seva oferta amb gratitud, noble Durga. Tot el funcionament de la galàxia reposa sobre la base d'un servei d'intel·ligència que proporcioni dades precises i en les quals es pugui confiar.

Després es va aixecar, deixant que els filets d'aigua rellisquessin pel seu cos per caure dins de la piscina.

-Però per ara crec que ja porto massa estona al bany -va dir.

C3PO es va afanyar a anar a la recerca de tovalloles.

Següent