Salvadora (III)

Anterior

Capítol Tres

No va ser tant la multitud de cossos, sinó la seva procedència, el que va sorprendre a Korsin. Sith vestits de negre van descendir sobre la plaça des dels allotjaments - portes, finestres superiors, teulades - i des de les muralles del temple multinivell del Presagi. En Korsin va activar el seu sabre de llum i es va afirmar en el terreny conforme els invasors s'acostaven. Eren els Sabres d’en Jariad, el mateix equip del matí anterior.

En Korsin va intercanviar una mirada amb Gloyd. El seu guardaespatlles estava flanquejant-lo, creant un grup defensiu de cara a l'exterior. Quatre a un.

- No ens separem.

En Korsin va observar com Jariad sortia avançant amb pas resolt i l'arma encesa per la porta del temple.

- No em sembla que això sigui l'Extrem del Nord, Jariad.

El seu nebot no va dir res. Tornava a tenir aquesta mirada salvatge. La mirada d'en Devori.

- Vaig consentir la creació del teu petit grup perquè tinguessis alguna cosa a fer -va exclamar en Korsin. Es va dirigir als companys d’en Jariad -. Hauríeu d'estar avergonyits. Torneu a Tahv.

- Jo no sóc com la Nida -va dir en Jariad, sense deixar d'acostar-se -. No necessito hobbys. Ja s'ha malgastat massa temps. - Va envoltar als seus socis, que ara formaven un perímetre de sabres encesos al voltant del grup d’en Korsin -. És hora que ajustem comptes, Comandant Korsin. Tu mateix ens ho vas dir. Ha aparegut una nova era. És hora que acabi l'autoritat militar. Es tracta de la successió... de qui dirigirà millor la Tribu.

- Qui? Tu? -En Korsin va tractar de fer-se el sorprès... i va deixar anar una rialleta -. Au, Jariad... a mi no m'ho sembla. Vés-te’n a casa.

En Jariad es va quedar immòbil, evidentment conscient de l'atenta mirada dels seus propis homes. Gloyd, que semblava haver captat la idea, va esclatar en riallades.

- Comandant, jo no posaria a aquest ni a càrrec de netejar de fems dels estables d’uvaks.

- Sóc el futur! -va esclatar en Jariad -. Sóc el més jove dels nascuts a la part alta. Tots els Sith després de mi són nascuts a Kesh. - Va alçar el seu sabre de llum -. El líder dels Sith ha de ser especial.

En Korsin el va mirar... i va deixar anar un grunyit.

-Tu no ets especial. Ja n’he vist abans gent com tu.

Una veu de dona va ressonar llavors.

- Explica-li-ho!

Seelah. L'havia oblidat. Es trobava en un extrem de la plaça, acompanyada per diversos dels seus lleials criats. Tots ells armats.

- Digues com vas veure morir al seu pare, Yaru. Digues com el vas matar i vas tirar el seu cos a les roques, només per mantenir el teu poder sobre nosaltres!

En Korsin va començar a respondre, només per veure com Jariad feia un pas enrere. Els Sables es van acostar. Clarament, Jariad anava a deixar que ells rebessin els primers cops abans d'entrar a matar. En Korsin es va armar de valor... i va mirar als núvols. Migdia.

Tot d'una, figures ombrívoles van cobrir el cel del sector. Cinc, deu... dotzenes de criatures van ocupar el cel, alçant-se des de darrere del temple. Uvaks.

Els seus.

- Què dimonis! -En Jariad va mirar a la seva mare. La Seelah semblava no tenir molta més idea que ell del que passava.

Finalment va arribar una resposta per part d'un dels seus ajudants que pujava precipitadament i sense alè l'escalinata fins a la plaça.

- Els mossos de quadra... els keshiri! Estan robant els uvaks!

Diversos dels Sabres d’en Jariad van alçar la mirada, atordits. En Korsin va veure la seva oportunitat. Ell i Gloyd es van llançar contra els homes vestits de negre del seu costat, obrint-se letalment camí cap a l'edifici més proper. Els seus guardaespatlles els seguien de prop, bloquejant la persecució el millor que podien.

Korsin i Gloyd van córrer per l'edifici, seguits per una multitud de Sables. En Korsin va aconseguir arribar a l'escala, indicant a Gloyd que li seguís.

- Bon truc, comandant -va dir en Gloyd -. Però ens hauria anat bé quelcom més que això!

-No és cosa meva -va dir en Korsin, arribant a una finestra -. I tens raó!

Mirà amb ansietat al cel i va sondejar la Força en va. Havia estat alliberat de la muntanya anys enrere. Però podia sentir que ara la seva alliberadora estava molt lluny.

La seva habilitat per a muntar havia millorat des del seu primer vol desesperat, anys enrere. Ara l’Adari guiava hàbilment a Nink en el seu planatge, seguint el dentat litoral sota ells. Darrere d'ella volaven més d'un centenar d’uvaks, la població sencera dels estables del temple de la muntanya, cavalcats per mossos de quadra, criats i obrers keshiri. Tots ells agents del moviment de l’Adari, tots ells acuradament ubicats allà per a aquest dia. Si hi havia quedat alguna muntura per als Sith al temple, ningú l'estava utilitzant per seguir-los.

L'esbart que s'acostava des de la llunyania, a l'est, era una dels seus. Hi hauria d’altres. En diferents pobles per tot el continent, estava passant el mateix: els conspiradors Neshtovar que, en teoria, únicament tenien cura dels uvaks, en lloc d'això sortirien volant amb ells, sense deixar-ne ni un enrere.

No hi hauria prou genets, però això no importava. Encara que no eren uns animals gregaris per naturalesa, fins i tot els uvaks salvatges eren fortament suggestionables pels estridents bels dels mascles de més edat... precisament els exemplars que estaven en atenció pels Neshtovar. S'explicaven històries de marrades aèries, amb genets conduint núvols sencers d'aquests rèptils pel cel. La de l’Adari seria un gran front tempestuós, escombrant tots els animals de la zona en grans i successives onades. Havien traçat les seves rutes per conduir a tot uvak que no estigués lligat fins a l'Agulla Sessal, que s'alçava davant seu amb la seva fumejant majestuositat.

Allà, a una distància segura del cràter, els genets principals posarien les seves bèsties el temps just per desmuntar. Encara en l'aire, l’Adari ordenaria a Nink que llancés un crit d'implantació: una poderosa ordre que compel·lia a seguir-lo a qualsevol uvak que l'escoltés. Als seus quaranta anys, ben cuidat, Nink era l’uvak més gran que recordés. Tots els uvaks obeirien cegament la seva ordre... per un breu espai de temps. Però prou, esperava l’Adari, perquè ella planegés cap als núvols a la part alta sobre el cràter fumejant... i desaparegués.

No seria un suïcidi. Seria un alliberament.

Els Sith havien viatjat molt a lloms dels uvaks, però els Neshtovar eren els receptors de generacions de coneixement dels corrents d'aire de Kesh. Coneixien les coses estranyes que el corrent d'aire feia quan l'Agulla Sessal actuava. Els genets que volaven prou alt, simplement desapareixien, precipitant-se més enllà de l'horitzó del matí, a les llunyanies de la mar gran oriental. Ella ascendiria a munt... i el vent la reclamaria a ella i a qualsevol uvak que la seguís.

Tot i que al principi li disgustaven els uvaks, s'estremia pensant en el que anava a passar. L'esbart frenètic lluitaria contra el remolí, però a semblant alçada, Kesh estava al comandament. Potser un fenomen semblant havia incapacitat la nau Sith, l’Adari no ho sabia. Però per quan els vents es debilitessin, ella - i tots els uvaks que fos capaç de convèncer -, estarien destinats a un final passat per aigua. Just igual que el meu marit, va murmurar.

Els seus co-conspiradors estimaven els uvaks, però odiaven més els Sith. Sovint havien discutit sobre el que passaria després. Els líders Sith descendirien pel camí de servei, però els portaria un temps... temps durant el qual els aliats de l’Adari atacarien als principals simpatitzants Sith de cada poble. No hi hauria a penes resistència. Serien fulles shikkar a la nit. Els Sith podrien estar orgullosos.

En realitat, per descomptat, els Sith contraatacarien. Tahv segurament sentiria la seva ira. Però els Sith haurien de fer el seu linxament a peu. Els seus transports haurien desaparegut del mapa... literalment. I els keshiri trobarien més fàcil matar els uvaks endarrerits que quedessin que als Sith.

Els Sith tenien ara als seus propis joves que protegir; podrien simplement reclamar un tros de territori per a ells i deixar aquí l'assumpte. O, encara millor, podrien retirar-se definitivament al seu refugi de la muntanya. La majoria dels keshiri encara idolatrava als seus Protectors... però mentre alguns d'ells estiguessin disposats a enverinar als seus amos, seguirien sent una amenaça, suposant que el verí servís realment per matar els Sith. L’Adari realment mai havia compartit l'entusiasme dels seus aliats sobre el resultat de l'acció. Sabia del que eren capaços els Sith. Caldria un miler de keshiri per matar a un de sol. Però, encara que així fora? Ara mateix, les probabilitats seguien afavorint als keshiri. No seria així més endavant. Per això, això s'ha de fer avui, va pensar.

Kesh bullia de vida. Que una de les seves espècies fora a pagar un preu per la seva utilitat era tràgic. Però els keshiri ja havien pagat un preu per resultar ells mateixos d'utilitat als Sith. Totes dues coses anaven a acabar.

El seu grup es va ajuntar amb els que venien volant de l'est, i l’Adari va fer donar la volta a Nink, mirant en direcció a Tahv. Aquesta seria la gran onada.

Quan hi arribés.

On eren?

La Seelah va creuar corrent la teulada de la seva antiga llar. Durant mitja vida, s'havia despertat amb la mateixa vista del mar que s'havia empassat a Devori. Ara, mirant avall, veia les forces que es tancaven sobre l'home que l'havia enviat allà.

No havia vist com, però Korsin i Gloyd s'havien separat. El maldestre Houk seguia amb vida, ho sabia... els seus lleials ajudants l'havien perseguit cap a una altra part del complex. Però en Korsin era la clau. Hi havia triat bé als seus guardaespatlles. Dos seguien amb vida, ferits però eficients en la seva equivocada defensa.

L'equip de Sables d’en Jariad, mentrestant, havia demostrat falta d'entrenament formal. Ell havia insistit a ser el seu únic mentor, però només havia començat un entrenament en combat seriós en les últimes setmanes, després que la Seelah prengués la decisió d'atacar. En Jariad li recordava cada dia més al seu pare. No hi havia drecera que Devori Korsin no prengués.

La desaparició dels uvaks era un problema imprevist, però els afectava a tots per igual, eliminant l'escapatòria per a tothom. Els keshiri s'havien emportat a tots els animals. És que en Jariad havia preparat allò sense dir-li-ho a ella? Improbable. Però semblava haver afectat les esperances d’en Korsin. Allà, en el pendent reforçat al costat del temple del Presagi, continuava mirant a munt. La Seelah estava segura que no la mirava a ella.

Va assaborir les vistes. En Jariad ja tenia a Korsin. Entrenats o no, els Sables eren superiors en nombre. Conforme els seus guardaespatlles es quedaven enrere, Korsin va retrocedir cap al precipici, al mateix lloc on Devori havia caigut. A Jariad li agradaria això. Semblava estar gaudint de cada moment: llançant espassada rere espassada contra Korsin, amb la seva fulla trobant ocasionalment el seu objectiu. Ara en Korsin estava ferit... sagnant greument. En Jariad l’empenyia amb més ímpetu, fent retrocedir al seu oncle.

I, malgrat tot, Korsin seguia mirant cap amunt.

Què estava esperant?

Un soroll a la seva esquena va cridar la seva atenció. La forma inerta d'un dels seus ajudants va sortir disparada per una claraboia i va desaparèixer de la seva vista caient d'una banda. De manera que aquí està en Gloyd. Calia contenir-lo, apartar-lo de l'acció que tenia lloc a baix. Furiosa perquè li negaven l'ocasió de veure morir a Korsin, es va girar cap a la destrossada claraboia...

... només per perdre l'equilibri quan un furiós batre d'ales va passar a tota velocitat creuant la teulada. La Seelah es va tirar rodant cap a un costat, evitant els cops de les potes proveïdes de grapes. Els uvak havien tornat!

Llançant-se pel forat obert, la Seelah va colpejar el terra de pedra aterrant sobre les seves quatre extremitats. La batalla d’en Gloyd estava a l'habitació del costat, però va córrer cap a la finestra de totes maneres. Havia de veure-ho. És que els keshiri havien tornat amb els uvaks? O es tractava d'algú amb qui mai havia comptat, que mai havia tingut en compte?

Mirant a l'exterior, la va veure.

La Nida.

Següent