Salvadora (i IV)

Anterior

Capítol Quatre

En Korsin havia jugat la seva basa.

Sabia que la mera existència de la Nida era part del joc de la Seelah per mantenir-se a si mateixa i a Jariad prop del tron del poder. La Seelah havia trobat "bondadosament" una sèrie, primer de mainaderes, i després de tutors keshiri perquè cuidessin de la nena, traslladant-la contínuament d'un poble a un altre. Oficialment, era un gest de la confiança dels Sith en els keshiri, en realitat, reflectia el buit que sempre havia sabut que existia en el cor de la seva esposa.

Era més que això. La Seelah no estava tan sols apartant la Nida del seu camí; en Korsin sabia que estava evitant que la seva filla obtingués alguna cosa més que un entrenament superficial en el camí dels Sith. La Seelah administrava el cens dels Sith a Kesh, sabia en tot moment on eren tots els mentors potencials.

Però Korsin tenia diversos membres lleials al seu equip, desitjosos de servir-lo de qualsevol manera. Amb l'ajuda d'en Gloyd, Korsin havia fingit les seves morts en àrees remotes de Kesh i va fer que s'ocultessin. Sempre durant la nit, en l'aparent exili de la Nida, la noia havia estat estudiant en secret els camins del costat fosc... mentre que, durant el dia, guanyava amics keshiri i construïa una xarxa d'informants. Tot això en el seu aparentment insignificant - però extremadament mòbil -paper com a ambaixadora aèria dels Sith.

Mentre la Seelah s'esforçava per presentar-se com el model dels Sith a Kesh, en Korsin estava modelant un líder, algú amb talent per lluitar i per governar. Una hereva... i avui, una salvadora.

La nit anterior, un dels keshiri coneguts de la Nida havia revelat el pla de robar els uvaks mentre els principals Sith estaven al cim de la muntanya. La Nida havia passat el matí assegurant-se que el que fessin els keshiri no fos més lluny, abans d'unir-se a Korsin allà... juntament amb els seus Rangers Celestials i diversos partidaris d’en Korsin. No molts, i no tan aviat com ell esperava... però suficient, i a temps. Hi havia acabat amb els seus enemics anant-hi, la seva sorpresa era completa.

La Nida va saltar a terra, amb el sabre de llum brillant, empalant mentre aterrava a un dels matons d’en Jariad. Un segon es va aproximar a la seva posició, només per ser partit per la meitat. Va llançar a un tercer contra la paret del temple, just rere d'ella. No hi havia molt terreny per lluitar al costat del penya-segat, però la Nida ja l’estava dominant. El mateix Jariad ja havia retrocedit davant aquestes morts, unint-se als seus Sables en la seva lluita.

Una explosió esmorteïda va provenir de la mansió de més amunt, al turó. En Gloyd, va pensar en Korsin. Serrant les dents, es va palpar el tall en el seu pit. Sabia que no anava a sortir d'aquesta. El sòl tremolava sota els seus peus. No quedava molt.

Però va alçar de nou la mirada cap a la Nida.

Tan forta. El seu futur dels Sith, lluitant contra el futur de la Seelah. I guanyant.

Amb una ganyota de dolor, en Korsin va tornar arrossegant-se des del precipici cap a la lluita.

- Tens raó, Jariad -va dir en Korsin, escopint sang-. És hora que me'n vagi... però no sense el meu últim acte oficial. I ja va amb retard.

L’Adari hauria d'haver estat més sorpresa. Per a la caiguda de la nit, més d'un miler de keshiri havien arribat als peus de l'Agulla, conduint a cinc vegades aquesta quantitat d’uvaks sense genets. El tropell de bèsties que donava voltes sobre la formació de fum li havia donat l'aparença d'un halo viu, com de cuir. Era commovedor, però decebedor: aquesta quantitat gairebé ompliria els estables d’uvaks dels turons sud.

L’Adari havia renunciat a continuar escanejant l'horitzó molt abans que els seus compatriotes. A mitjanit, un genet solitari va arribar des de Tahv, aterrit i sense alè. El seu informe confirmava les seves sospites. En Tona havia caigut sota l'encís de la Nida Korsin i li havia revelat tots els seus plans.

No hi havia hagut esperança des d'un principi: algú els trairia. En Tona havia resultat ser el més feble. L’Adari va donar mitja volta abans d'escoltar si la Nida havia recompensat a Tona, o si l’havia matat. Ja res importava.

El que havia sorprès a l’Adari va ser el que va succeir després. Esperava que tothom fugís. Que sortissin volant, alliberessin els seus uvaks, i es barregessin amb la societat keshiri abans que els Sith els trobessin. En lloc d'això, quan es va enlairar ombrívolament sobre Nink cap als núvols i es va dirigir a la fosca corrent d'aire, va descobrir que tot el seu seguici l'estava seguint.

Es va dormir, assumint que Nink acabaria rendint-se davant la gravetat al llarg de la nit. Molts altres ja havien caigut. El seu torn arribaria.

Però va despertar per trobar una altra cosa.

Des de dalt, el tros de terra era poc més que una llavor entre les ones, una cadena d'esculls envoltant una llardosa superfície amb prou feines més gran que el seu antic barri. Res en ell feia pensar en un refugi. Però el corrent d'aire s'havia esgotat... i Nink també. Dels genets que havien començat, quedaven menys de tres-cents. Era això, o gens.

I això és bastant proper a res, va pensar mentre caminava per la terra salobre de la platja. El continent havia proporcionat tot el que els keshiri necessitaven per prosperar. Aquí, haurien de lluitar per les necessitats més bàsiques. Les infreqüents pluges creaven petits estanys d'aigua fresca en esculls còncaus. Els uvaks, inútils en aquest estat, haurien de ser dramàticament sacrificats de manera selectiva per donar una oportunitat a l'escassa vegetació. La seva carn tot just era comestible, els seus esquelets proporcionaven els únics materials de construcció.

Per les seves recerques intel·lectuals, l'illa no oferia res en absolut. Només la mateixa roca volcànica des de la platja fins al turó més alt. Semblava que haver de passar anys en un purgatori que ella mateixa havia creat no era suficient: ara hauria d’avorrir-se fins a la mort. Tot el que havia trobat era un antic cadàver keshiri... una altra víctima solitària dels corrents d'aire oceànics.

Per què els Sith no haurien aterrat aquí?

Sabia la resposta. Els Sith havien quedat atrapats en un lloc similar. Per salvar-se a si mateixa - d'ells, i dels ancians -, els havia alliberat. En Korsin havia tingut raó, feia ja tants anys. Tots fem el que hem de fer.

Ho estaven fent ara. L’Adari mirà a Nink, moribund pel cansament, amb les seves potes amb forma de forqueta responent tot just a la carícia de l'onatge. No podria enterrar sense més quan arribés el moment, caldria fer ús d'ell, igual que amb la resta. Els uvaks eren part integral de la seva supervivència... però calia sacrificar algun quan era necessari.

Els Sith havien contemplat als keshiri exactament de la mateixa manera.

L’Adari va estudiar a la seva gent, treballant dur i en silenci a l'illa. No esperaven sobreviure més d'un any. Pitjor encara, qualsevol que vingués a buscar-los no seria un salvador.

Potser els Sith d’en Korsin estaven preocupats pel mateix. Potser les històries eren certes. Potser els veritables Celestials, els autèntics Protectors de la llegenda, estaven allà fora, en algun lloc, perseguint els Sith.

No creia que fos així.

Però, en realitat, mai ho havia fet.

La Seelah es va despertar sobre una llosa en la seva vella infermeria. No hi havia cap diferència entre els llits dels pacients i les lliteres de la morgue, tot era fred marbre, igual que tota la resta en aquest maleït temple.

Ara podia moure’s... només les seves cames no ho feien. Ho recordava tot. Segons després que arribés la Nida, en Gloyd va atreure el foc cap a la seva cambra. Gloyd sempre havia bravatejat amb què qui acabés amb ell no viuria per celebrar-ho. Efectivament, arraconat per la Seelah i els seus aliats, en Gloyd havia activat una cosa que havia d'haver tingut literalment ocult a la màniga des de l'accident: un detonador de protons. La pòlissa d'assegurances del Houk va fer que la sala s'esfondrés sobretot el grup.

La Força va ajudar la Seelah a alliberar-se de la runa que l'havien atrapat per sota dels genolls, però res aconseguiria que pogués tornar a caminar. No necessitava el seu entrenament mèdic per adonar-se'n. Havia treballat incansablement per arribar a ser el perfecte exemplar de la humanitat, cosa a la qual la Tribu pogués aspirar a imitar. Ara, tractant d'incorporar-se per examinar els seus talls i contusions, sabia que mai viuria per tornar a ser seu antic exemple.

-Estàs desperta -va dir una suau veu femenina -. Bé.

La Seelah va girar el coll per veure la seva filla a la porta, vestint el seu vestit del Dia de la Dedicació. Com la Nida no va fer cap moviment per entrar, la Seelah va utilitzar els seus adolorits braços per girar-se cap a ella per si mateixa.

- Hauràs de fer això moltes vegades -va dir la Nida, caminant cap a l'interior i introduint una copa en una tina d'aigua. Va beure un llarg glop i va respirar profundament -. Ei, quan la necessitis, l'aigua és aquí -va dir, apartant la mirada.

La Nida va explicar com havia descobert a través d’en Tona Vaal el pla per robar els uvaks dels Sith, programat just quan la major quantitat possible de Sith importants estaria a la muntanya. Li havia costat més temps de l'esperat, però hi havia arruïnat el complot a Tahv i després va sortir a l'auxili del seu pare.

- Suposo que pots sentir-ho... Pare ha mort.

La Seelah es va llepar els llavis, assaborint la seva pròpia sang seca.

-Sí. I Jariad?

-Pare va tractar de llançar-lo pel precipici amb la Força -va dir la Nida -. Ho va intentar... i quan va fracassar, jo ho vaig fer.

La Seelah mirà inexpressiva a la seva filla.

- Vaig odiar usar el pobre Tona d'aquesta manera -va dir la Nida -, però ell pensava que tenia alguna cosa que jo volia. - Va prendre un altre glop d'aigua i va deixar caure la copa -. Saps? Tenim alguna cosa en comú. Les nostres mares no trobaven de cap utilitat als nostres pares.

-En Tona em va revelar que els conspiradors anaven a endur-se els uvaks a l'Agulla Sessal, però no sabia res més.

- No hi ha rastre d'ells allà -va dir la Nida -. Suposem que es van llançar a si mateixos al pou de lava. Per despit... o per por. No importa.

Sith o keshiri, es van acabar els dissidents a Kesh. Havia estat un dia productiu.

- Vaig venir aquí perquè acabem de tenir la lectura del testament de Pare -va dir. Existia... i estava al seu càrrec-. Em passa a mi el seu llegat... i els tres summes Senyors supervivents l’han ratificat. Veus? Ets la mare del nou Gran Senyor. Enhorabona. -La Nida va somriure radiant. Amb la seva edat, era d'esperar que governés Kesh durant moltes dècades venidores -. O fins que els Sith vinguin a rescatar-nos.

La Seelah va fer una ganyota de desdeny.

-Ets una nena. - Va lliscar per la llosa, només per tornar a agafar-se amb les seves mans a ella quan els seus peus no la van sostenir -. Ningú vindrà a per nosaltres. El teu pare ho sabia.

- M'ho va dir. En realitat, d'una manera o altre, no m'importa.

- Hauria -va dir la Seelah, lluitant per posar-se dreta -. Si els ho expliqués a la gent, d’allà fora...

La Nida va tornar a deixar la copa al seu lloc amb aire despreocupat i va començar a avançar cap a la porta.

- No hi ha ningú, allà fora -va dir -. Potser hauries d’escoltar la resta de l'última voluntat del Pare. - D'ara endavant, va explicar, a la mort del Gran Senyor, el cònjuge i els criats d'aquesta persona haurien de ser també sacrificats -. Tècnicament, per honrar-lo... però tu i jo sabem de què es tracta en realitat. - Va recórrer el seu cabell amb els dits enguantats -. Suposo que això va a limitar molt la meva vida social, però ho superaré.

La Seelah va mantenir l'alè.

- Vols dir...?

- Tranquil·la -va dir la Nida -. D'ara endavant. No, he ordenat que tots els Sith es retirin d'aquesta muntanya, en honor a la mort del Pare. Mentre jo visqui, ningú tornarà aquí. Aquesta és la teva nova llar... de nou.

I dient això, va sortir al pati.

La Seelah va necessitar diversos dolorosos minuts per seguir-la, recolzant-se en les parets de pedra. La Nida estava pujant a l’estrep del seu uvak, envoltada per cistelles fabricades amb hejarbo, plenes de fruites i vegetals.

-Vols regulars d’uvak - les úniques criatures, salvatges o domesticades, a les quals se'ls permetria solcar l'espai aeri sobre el temple - deixaran caure més, -va dir la Nida. En la resta de llocs del complex, l'accés al Presagi havia estat tallat. Més avall, fins i tot ara, el camí a la muntanya havia estat bloquejat. Havia estat tallat laboriosament, però ara estaria bloquejat per sempre.

El que quedava, segons va poder veure la Seelah mirant al seu voltant, era el fred temple que havia arribat a avorrir com a llar. Una llar que només servia per a una deessa... per a l'eternitat. Una eternitat de solitud.

- Nida -va dir la Seelah entre tos mentre la Nida començava a enlairar-se -. Nida, ets la meva filla.

- Sí, això em solen dir. Adéu.

Continuarà…