L’Espasa Fosca (IX)

Anterior

SISTEMES DEL NUCLI

9

La veritable nit era impossible en els Sistemes del Nucli. Les estrelles estaven tan a prop les unes de les altres que fins i tot les regions més negres de l'espai eren una simfonia de flamarades estel·lars i masses de gasos calents ionitzats que s'acumulaven en regions antigament considerades inhabitables. En un infern navegacional com aquell, les restes de l’Imperi s'amagaven entre els sistemes encara no cartografiats on podien esperar i recuperar-se..., i guerrejar entre ells.

L’almirall Daala caminava amb el cos molt dret, un orgullós exemple d'ensinistrament imperial que no necessitava la companyia de ningú mentre els guàrdies de les tropes d'assalt li proporcionaven una escorta armada durant la seva entrada a la fortalesa d’en Harrsk el Suprem Senyor de la Guerra. El seu rostre semblava haver estat cisellat a partir d'un bloc de pedra. Seguia sent bonic, però s'havia anat adobant a poc a poc de tal manera que els seus contorns van acabar d’adquirir una terrible agudesa. Massa anys de serrar les dents i massa mesos intentant unir els senyors de la guerra eternament enfrontats entre ells mentre es barallaven per les restes del poder militar de l'Imperi, com gossos nek fent miques les restes d'una presa, havien creat arruguetes gairebé imperceptibles al voltant de la seva boca.

Els ulls de la Daala estaven plens d'ombres, records del fracàs i un ardent desig de venjança gairebé apagat, però el verd dels seus iris flamejava amb reflexos de metall fos quan pensava en com de senzill que resultaria tornar a assestar un cop realment efectiu a la feble i maldestre Nova República. Els rebels encara no havien aconseguit consolidar el seu domini sobre la galàxia tot i que l'Imperi els havia donat molts anys per aconseguir-ho.

Els soldats de les tropes d'assalt van formar una atapeïda i reconfortant guàrdia d'honor al voltant de la Daala mentre avançava pels corredors oberts en el llit rocós. El Suprem Senyor de la Guerra Harrsk havia establert la seva fortalesa en un planeta rocós que es movia en una òrbita bastant pròxima a una gegant vermella. L'escorça superficial del planeta sempre estava tova i plena d'esquerdes, i traspuava lava com una ferida incapaç de guarir-se.

Les gegantines foses solars que orbitaven el planeta proporcionaven energia i processaven les matèries primeres per construir la flota personal de Destructors Estel·lars de la classe Imperial d’en Harrsk. Només arribar allà en Kratas, el lleial lloctinent de la Daala, havia pujat a l’Ona de Xoc, el navili insígnia, per inspeccionar l'armament. Fins ara Harrsk havia construït dotze Destructors Estel·lars, i per a això havia utilitzat tots els recursos que va poder arrencar als sistemes estel·lars que es trobaven dins del seu radi d'acció.

Daala va pensar en tota la fortalesa militar per explotar que hi havia oculta i protegida per les ombres del planeta d’en Harrsk, allà on els temibles raigs de la gegant vermella no podien danyar els sistemes de les naus. Quan se li va ordenar que protegís la Instal·lació de les Goles, la Daala només havia comptat amb quatre Destructors Estel·lars..., i havia perdut tres d'aquestes naus a la seva petita guerra privada amb els rebels.

Sí, la Daala podia consolar-se a si mateixa amb el record que havia destruït una colònia rebel, fet trossos un comboi que es dirigia a una nova base militar i, atacat i causat greus danys al món aquàtic de Calamari..., però en conjunt les seves tàctiques havien resultat lamentablement antiquades i pèssimament mal concebudes. La Daala havia permès que les tenebres de la ira la ceguessin i li impedissin veure els punts febles dels seus plans. També hi havia patit una sort diabòlicament dolenta, però no tenia cap intenció de permetre que la sort tornés a ser un factor a considerar.

Daala havia renunciat a tot per tornar arrossegant-se a l'Imperi, i havia aconseguit sobreviure dins el malmès casc mig destrossat per la batalla del seu últim Destructor Estel·lar, el Gorgona. Quan va arribar al santuari que estava buscant, va quedar molt poc impressionada davant els febles i infantils senyors de la guerra que havien passat a tenir el futur de l'Imperi a les mans. Les autoritats imperials li havien tret les tropes que li quedaven i les havien dispersat entre altres naus de les seves flotes. Després havien desmuntat el Gorgona, emportant-se els escassos components utilitzables per reconstruir altres naus.

Però la Daala no els havia donat ocasió que la reassignessin a un grup de combat, i havia preferit actuar com una espècie d'ambaixadora per compte propi, una pacificadora que visitava els senyors de la guerra dispersos per entre els Sistemes del Nucli. Cada un d'ells s'havia inventat un títol creixentment ridícul per a si mateix, intentant superar el seu competidor més proper. Els títols anaven des de Gran Almirall a Líder de Combat Omnipotent, passant per Súper Almirall i Comandant Suprem. L’almirall Daala havia conservat el seu senzill rang original, no necessitant noves medalles o títols. La seva missió unificadora encara no havia estat completada, i ella i el comandant Kratas viatjaven d'un sistema a un altre, utilitzant la seva reputació i parlant a les orelles que, malauradament, semblaven estar plenes de duracret.

L'aire va començar a escalfar al seu voltant i no va trigar a quedar impregnat per una olor sulfurosa que es filtrava a través dels túnels vitrificats. La cabellera vermellosa de la Daala fluïa darrere d'ella com la cua d'un cometa.

Hi havia intentat tallar-se els cabells per controlar-los, però no li agradava gens l'aparença severa que li donava portar el cabell curt. Una part del seu ésser necessitava seguir sent lliure, confinada únicament pels límits del que sabia era capaç d'arribar a aconseguir.

Els soldats de les tropes d'assalt d’en Harrsk estaven alineats al llarg dels corredors, formant un túnel de siluetes blanques pel qual la Daala havia d'avançar. Unes enormes portes de roca sintètica s'alçaven fins al sostre, i els seus panells estaven adornats amb complicats dibuixos que evocaven una antiga grandesa imperial. Un soldat va deixar caure el puny sobre un cercle d'estany incrustat a la roca i els amplificadors sònics van fer passar el seu cop a través d'una càmera d'ecos, reforçant-se de manera que va acabar retrunyint i reverberant com la crida d'una poderosa deïtat.

Daala va intentar ocultar la seva expressió de disgust. El cerimonial recarregat i les demostracions pomposes i exagerades d'un suposat poder eren un mal presagi. El Suprem Senyor de la Guerra Harrsk es considerava molt important..., i si es jutja per les experiències anteriors de la Daala, això probablement significava que no ho era.

Les portes de roca sintètica es van obrir amb un lent cruixir, i la Daala va avançar sense esperar a ser anunciada. Les seves botes negres van repicar sobre el sòl de roca fusionada, i la seva mà es va alçar en una salutació marcial.

-Salutació a Harrsk, Suprem Senyor de la Guerra.

El Suprem Senyor de la Guerra Harrsk havia instal·lat fileres de panells d'observació en una gran càmera. En Harrsk estava assegut en una petita butaca flotant que va oscil·lar en l'aire quan el seu ocupant va recolzar els peus en una estació d'observació i es va impulsar amb ells per anar d'un panell a un altre.

-Ah, almirall Daala... -Va respondre en Harrsk.

El somriure que es va allargar a través del seu rostre era horrible. Tota la meitat esquerra del seu cap estava cremada i socarrimada, i la calor només havia deixat una extensió de pell rosàcia coberta de bombolles i protuberàncies, una gruixuda massa de teixit cicatricial que mancava de tota sensibilitat. El seu ull havia perdut la visió, però en Harrsk l'havia substituït per un sensor òptic sintètic d’androide que feia que la seva conca ocular brillés amb una resplendor groga.

Harrsk havia estat a punt de morir a causa d'una explosió durant la batalla d'Endor. El seu Destructor Estel·lar va quedar inutilitzat, però en Harrsk va aconseguir escapar amb part de la flota i es va dirigir a un punt de trobada en els Sistemes del Nucli just després d'haver vist esclatar l'Estrella de la Mort. Harrsk podria haver reparat la seva pell mitjançant les tècniques mèdiques existents, però havia triat no fer-ho i conservar les horribles cicatrius com una mena de medalla de l'honor..., i la Daala va pensar que sens dubte també com un mitjà d'intimidació.

Harrsk es va remoure en el seu seient repulsor, i la butaca va pujar i va baixar lleument amb els seus moviments. Els cabells de la meitat del seu cap que no havia estat afectada per l'explosió eren negres i estaven pulcrament retallats i pentinats, i en Harrsk semblava equilibrar el desdeny amb què tractava a la part coberta de cicatrius amb una meticulosa atenció al costat intacte del seu rostre.

-La seva reputació l'ha precedit -va dir -. Tenir entre nosaltres a tan llegendària heroïna de la guerra és una cosa que m'honra enormement..., i em plau que per fi hagi vingut a veure’m després d'haver desaprofitat tant temps amb els meus rivals, que són molt més febles que jo.

Harrsk va assenyalar les pantalles de la seva paret amb un gest de la mà. La Daala va veure que tenia holocàmeres instal·lades a la infernal superfície planetària, així com unitats remotes en òrbita i més satèl·lits espia escampats en els llunyans límits del sistema. Una imatge mostrava una fissura que anava fent-se més gran per moments, i que estava enfonsant un cingle rocós mentre la lava d'un taronja carmesí es vessava en una cascada incandescent. Harrsk va assenyalar amb una inclinació de cap la pantalla central, que mostrava la seva dotzena de Destructors Estel·lars de la classe Imperial ocults entre les ombres allà on el planeta rocós eclipsava el sol.

-Estava parlant amb el seu comandant en Kratas -va dir -. Sembla que la meva Ona de Xoc l'ha deixat molt impressionat.

Harrsk va prémer un botó i l'escena va canviar per mostrar en Kratas, que estava inclinat sobre un dels llocs de control del pont de comandament d'un Destructor Estel·lar. Les seves fosques pupil·les brillaven, i les seves gruixudes celles estaven enarcades.

- Almirall! -Va exclamar en Kratas, posant-se en posició de ferms -. És magnífic tornar a estar en el pont... Aquesta nau és una màquina militar realment supèrbia. Després de tots els danys que patim a bord del Gorgona, ja havia oblidat com de veloç i maniobrable que pot arribar a ser un Destructor Estel·lar.

La Daala es va recordar a si mateixa que havia de donar-li una bona reprimenda per exhibir semblant alegria infantil. En Kratas havia de comportar-se d'una manera més professional. Però havia passat per proves terribles al seu costat. En Kratas havia estat un lloctinent molt eficient i responsable a qui podia exposar les seves idees per desenvolupar-les i donar-los forma..., encara que si hagués tingut més tremp i hagués estat disposat a mostrar una mica més de coratge i decisió, en Kratas potser hauria pogut convèncer-la que les tàctiques que la Daala emprava contra els rebels no eren les més adequades.

-M'alegra que estigui impressionat, comandant -va dir en Harrsk -. Pot prosseguir amb la seva inspecció. L’almirall Daala i jo hem de parlar d'unes quantes coses.

Kratas va iniciar una ràpida salutació militar, però en Harrsk va tallar la transmissió sense tornar-la-hi, de fet, sense ni tan sols donar-li temps a acabar-la. Després va girar sobre la seva butaca flotant fins a quedar de cara al seu visitant. La Daala el va mirar fixament, clavant la mirada en el seu únic ull fosc i el seu lluent sensor òptic. Va veure a través de les seves cicatrius i no va prestar cap atenció al seu rostre o el seu ull androide, fixant-se únicament en el cervell que dirigia i impulsava tota aquella col·lecció de sistemes que no estaven sent empleats amb tota l'eficiència desitjable.

-No prolonguem la discussió d'una manera innecessària -va dir en Harrsk -. Conec la seva missió. Ha dedicat l'últim any a parlar amb altres líders militars. Em sembla admirable. Jo també he acabat afartant-me d'aquesta interminable guerra civil..., però està utilitzant la tàctica equivocada. Aquestes tècniques podrien haver donat resultat sota la fràgil democràcia de l'Antiga República, però no tenen res a veure amb la manera d'actuar imperial.

Quan es va posar dret, la Daala va veure que el senyor de la guerra era bastant més baix que ella.

-Vostè és una heroïna, almirall Daala. La seva paraula té un pes considerable, i aquesta és l'única raó per la qual ha pogut recórrer els territoris hostils dels Sistemes del Nucli sense que li passés res. Però ha arribat el moment que posi punt final a aquest, joc. Ha d’unir-se al senyor de la guerra més poderós: jo, òbviament. Amb vostè com el meu lloctinent, tindré el poder que necessito per posar de genolls a tots aquests ridículs aspirants al tron ​​i convertir-los en una autèntica força de combat. Haurem de matar els traïdors, per descomptat, però sospito que molts dels seus lleials soldats agrairien que es produís aquest canvien la cadena de comandament. Tots ens sentim bastant frustrats, sap?,

La Daala va començar a enfurismar-se.

-Comprenc el que està dient, Suprem Senyor de la Guerra, i la seva flota és realment impressionant. -Daala va assenyalar la pantalla, que mostrava el grup de Destructors Estel·lars amagat entre les ombres del planeta -. Però encara no estic convençuda que pogués imposar-se amb tanta facilitat als seus competidors. Quan es torni més fort, els altres formaran una aliança, i les batalles seran més sagnants i aferrissades que mai.

» No, el que hem de fer és donar una meta comuna a totes les flotes. Actuï de manera independent, si vol, però reuniu-vos amb els altres líders i discuteixi una estratègia global perquè puguem seleccionar els objectius rebels més adequats i injectar el nostre verí allà on vagi a causar més mal. –la Daala va alçar un puny enguantat i va clavar els seus gèlids ulls verds en Harrsk-. Els imperials mai aconseguiran res mentre es dediquin a barallar-se entre ells.

Harrsk va deixar anar una rialleta, però el seu somriure es va estirar únicament a través de la part intacta del seu rostre mentre que la màscara de cicatrius romania immòbil.

-Ara comprenc per què totes les seves batalles van acabar amb fracassos tan lamentables, almirall -va dir -. És vostè una comandant molt ingènua... No m'estranya que el Gran Moff Tarkin la confinés allà on no pugui causar dany mentre els altres seguíem lliurant l'autèntica guerra en bé de l'Imperi.

La ràbia va esclatar com un volcà dins la Daala, però les pantalles supervisores van començar a emetre un dring d'alarmes abans que les seves paraules poguessin obrir-se pas a través de la barrera de les seves dents serrades. Una de les càmeres espies més llunyanes, que estava instal·lada sobre de l'eclíptica, havia detectat uns centelleigs molt intensos: eren les esteles d'uns motors que es movien per l'espai a tal velocitat que els sensors no podien centrar-se en elles.

Harrsk va anar ràpidament cap a les pantalles i va acostar la cara a una. Les holocàmeres de l'interior del sistema enfocades cap al sol gegant van mostrar més fileres de llum que s'aproximaven.

La pantalla central es va encendre de sobte, i el comandant Kratas hi va tornar a aparèixer.

-Almirall Daala... Eh... Disculpi’m, Senyor de la Guerra Harrsk... Hem detectat a un grup de naus que s'aproxima a gran velocitat. -Altres holocàmeres de l'exterior del sistema van fer sonar noves alarmes, aquest cop indicant l'aproximació d'una dotzena més de naus que arribaven per sota del pla orbital -. He detectat setanta naus -va dir en Kratas amb incredulitat.

- Feu sonar totes les alarmes! -Va cridar Harrsk.

Les botzines de combat van esquinçar el silenci dels túnels amb els seus estridents crits.

Les imatges es van anar tornant més nítides, i la Daala va contenir l'alè reconeixent les esveltes siluetes de setanta-tres Destructors Estel·lars de la classe Victòria, uns navilis de combat més petits que tenien la meitat de la mida d'un Destructor Estel·lar de la classe Imperial. Però aquelles naus eren ràpides i àgils, i els seus contorns estaven estarrufats d'armament. Els seus cascos estaven fets amb planxes d'un aliatge carmesí, de manera que els navilis de la classe Victòria semblaven ullals plens de sang que es disposessin a caure sobre els Destructors Estel·lars d’en Harrsk.

- És un exercici tàctic? -Va preguntar la Daala-. Està intentant impressionar-me?

- No! -Va replicar Harrsk, mirant-la tan fixament que fins i tot el costat cobert de cicatrius del seu rostre va onejar amb una ganyota de disgust -. Són les naus del Gran Almirall Teradoc. ¡Centrin les mires en qualsevol blanc visible i disparin! - Els va cridar als Destructors Estel·lars.

Llargues fileres de llums es van encendre de cop i volta, indicant l'activació dels sistemes en els cascos blancs com l'os dels Destructors Estel·lars eclipsats pel planeta d’en Harrsk. Els feixos verds de les bateries turbolàser van brollar d'ells per travessar les posicions dels objectius..., però els navilis de la classe Victòria es movien massa de pressa. Cinc naus carmesines van esclatar rebent severs impactes, però fins i tot aquestes pèrdues resultaven insignificants donada l'aclaparadora superioritat numèrica de la flota atacant.

-Teradoc està intentant fer-me quedar en ridícul -va dir en Harrsk.

La Daala va tornar la mirada cap a la pantalla i va poder veure en Kratas, que estava complint amb el seu deure com a oficial de més alta graduació del pont, reaccionant instintivament i començant a donar ordres. La Daala es va enorgullir de què el seu lloctinent hagués assumit el comandament a l'instant. L'havia ensinistrat bé.

-Concentrin tota la potència de foc -va dir en Kratas -. Seleccionin un blanc, destruïu-lo i passin a un altre blanc. Dispersar el foc no servirà de res.

Kratas va col·locar el navili insígnia d’en Harrsk a la punta d'una formació de falange. L’Ona de Xoc era més gran que els altres Destructors Estel·lars, i comptava amb un major nombre d'armes d'alta energia. L’Ona de Xoc va triar un altre objectiu i va disparar, destruint un sisè navili de la classe Victòria. El Destructor Estel·lar va tornar a apuntar el seu armament i va deixar greument danyat un nou objectiu, i la nau carmesí es va enfosquir i va començar a girar a la deriva.

I llavors la Daala, horroritzada, va veure que l’Ona de Xoc era l'objectiu principal de l'atac combinat d'un centenar de Destructors Estel·lars de la classe Victòria. Les naus carmesines estaven convergint sobre ell com llimadures de ferro atretes per un imant. disparant una vegada i una altra.

- Està intentant destruir el meu navili insígnia! -Va cridar en Harrsk, estrenyent els punys mentre seguia dret al costat de la seva butaca flotant -. Vol humiliar-me. Ja ho havia dit...

-Alto el foc -li va ordenar en Kratas a la dotació del pont -. Derivin tota l'energia cap als nostres escuts. Hem d'aguantar aquesta andanada.

Els destructors de la classe Victòria seguir avançant a tota velocitat. Els altres Destructors Estel·lars de la flota d'en Harrsk van disparar contra ells i es van anotar uns quants impactes, però les naus de combat carmesines havien emprès un atac suïcida, i ni tan sols van semblar notar la pèrdua dels seus camarades. Les naus de la classe Victòria van crear una gruixuda manta de foc turbolàser i van disparar una vegada i una altra, infligint un sever càstig als escuts de l’Ona de Xoc.

-No podrem aguantar gaire més temps -va dir en Kratas, amb la veu rogallosa per la tensió -. Els escuts estan començant a fallar. -Es va tornar per llançar una altra mirada a la pantalla. Els seus ulls foscos, desorbitats per la sobtada comprensió del que passaria. semblaven estar clavats en la Daala-. Almirall, jo...

La pantalla es va convertir en una massa d'estàtica gris. La imatge d'una de les càmeres espia va mostrar com l’Ona de Xoc es feia trossos mentre guèisers de foc roent blanc sorgien de les bretxes obertes al casc. El compartiment motriu va deixar escapar raigs de terrible energia incontrolada que es van escampar en totes direccions. El casc va ser incapaç de seguir mantenint la seva integritat.

Els Destructors Estel·lars de la classe Victòria seguir disparant fins que l’Ona de Xoc va quedar reduït a un núvol resplendent de restes i un record insuportable per a L’almirall Daala.

-Oh, Kratas -va murmurar -. Em sap greu.

Una vegada aniquilat el seu objectiu, els navilis de la classe Victòria supervivents, seixanta-dos, segons el recompte que mostraven les pantalles de dades, van invertir el curs i es van llançar a l'hiperespai en el mateix instant en què la resta de la flota de Destructors Estel·lars de la classe Imperial d’en Harrsk descarregava inútils andanades sobre la seva estela lumínica.

Daala va romandre totalment immòbil i va sentir com una fúria gelada s'anava apoderant d'ella. El comandant Kratas ni tan sols havia format part de la força de combat d’en Harrsk. Havia estat un mer espectador que s'havia vist atrapat per casualitat en una disputa infantil entre dos senyors de la guerra enfrontats. Els llavis de la Daala es van tensar mentre la ràbia s'anava acumulant dins d'ella, com a vapor a alta pressió que circulés per les venes.

-No ens quedarem de braços creuats -va grunyir en Harrsk -. Aquesta vegada ens venjarem, i disposo dels mitjans necessaris per a això..., mitjançant vostè, almirall Daala-va dir, alçant la mirada cap a ella amb el seu daurat ull androide fent espurnes.

Les seves paraules van arrencar a la Daala dels seus ombrívoles meditacions.

- Què?

Harrsk va seguir parlant amb veu entretallada.

- Hem d’aixafar a aquest covard obès amb tot el que tenim! He estat reunint i reforçant el meu poder militar per llançar precisament aquest tipus d'atac.

Daala el va fulminar amb la mirada.

-No tinc cap intenció d'ajudar-lo en aquesta ridícula disputa infantil, Harrsk. Acaba de fer-me perdre al millor comandant que he tingut mai. No vaig a perpetuar aquesta...

- Soldats! -Va cridar Harrsk, tornant-se cap a la porta -. Veniu aquí immediatament amb les armes preparades per fer foc.

El contingent de soldats de les tropes d'assalt va entrar a la gran sala d'observació. Les seves botes blanques van retrunyir sobre les lluents lloses del terra quan es van posar ferms. Els impenetrables visors negres i els cascos de plastiacer sense trets esborraven totes les expressions.

-Portin a l’almirall Daala a un dels meus Destructors Estel·lars - va ordenar en Harrsk-. Estarà al comandament del nostre atac de represàlia contra el Gran Almirall Teradoc. -Harrsk la va contemplar amb el nas arrufat -. Si es nega, l'executaran immediatament per traïció.

Daala estava cada vegada més furiosa.

-No permetré que em manegui d'aquesta manera.

- El meu rang és superior al seu, i ja ha sentit les meves ordres! -Va cridar en Harrsk -. Serveix a l'Imperi, o potser té els seus propis objectius ocults?

Els soldats de les tropes d'assalt van alçar els seus rifles i la van apuntar. Semblaven una mica nerviosos, però van obeir les ordres del seu senyor de la guerra. La Daala va poder sentir com els mecanismes de punteria se centraven en els punts més vulnerables del seu cos.

-Molt bé, Harrsk -va murmurar. Encara estava atordida per la pèrdua d’en Kratas i sota els efectes de l'anestèsia emocional produïda per aquella ira per a la qual no havia aconseguit trobar un blanc. La Daala li va negar intencionadament el títol de Suprem Senyor de la Guerra. Els seus verds ulls es van entretancar fins convertir-se en escletxes i van brillar amb una llum calculadora.

-Concediu-me el comandament d'un dels seus Destructors Estel·lars i dirigiré la seva flota.

Següent