8
Un diluvi d'aigua calenta queia sobre la jungla i picava en les lluents
fulles de la vegetació. El Mestre Skywalker ho va ignorar, o ho va acceptar,
mentre guiava al seu grup d'estudiants al llarg dels senders xops que
travessaven l'espessor al voltant del Gran Temple. Gotetes d'aigua que
semblaven brillar ballaven sobre les seves túniques Jedi.
Kyp Durron va alçar la mirada cap als retalls de cel d'un color gris plom
que es podien albirar per entre les copes dels enormes arbres. La pluja va
acariciar el seu rostre amb dits perlins que van anar resseguint els contorns
del seu mentó i van lliscar pel buit de la seva gola. Altres podrien haver
considerat que la foscor i la tempesta eren un mal presagi, però la pluja
portava vida a la lluna de les jungles, i en Kyp considerava que suposava un
canvi beneficiós després de tanta calor humida.
Cilghal, la Jedi de Mon Calamari, caminava directament darrere del Mestre
Skywalker. Els plecs de la seva túnica color blau oceà ondaven al seu voltant,
ja xops, encara que semblava com si la tela hagués estat concebuda per estar
sempre mullada. La seva pell color rosa salmó relluïa i la calamariana obria i
tancava els seus grans ulls de peix, acollint la pluja amb visible satisfacció.
En Kyp caminava al costat d’en Dorsk 81, el clon alienígena, la llisa pell
olivada i trets arrodonits li donaven un aspecte curiosament suavitzat, com si
un procés inexplicable hagués esborrat tots els seus angles i contorns
esmolats. En Dorsk 81 tenia la pell d'un delicat color verd clar, grans ulls
grocs i un rostre franc i innocent. La còpia alienígena portava molt de temps
tractant d'adquirir una mica de seguretat i confiança en si mateix, i havia
hagut de lluitar amb generacions de predecessors de la seva línia que eren
absolutament idèntics i mancaven de tot talent. Durant l'últim any en Kyp i en
Dorsk 81 s'havien fet molt amics. Tenien personalitats totalment oposades i
això podria haver fet que es portessin malament, però cada un omplia d'alguna
manera inexplicable els buits de l'altre.
El Mestre Skywalker va guiar al grup d'estudiants per entre les silencioses
masses de mala herba, portant-los als llocs on fins i tot les aus i els
insectes estaven callats i s'amagaven sota gruixudes fulles per protegir-se del
xàfec.
Van acabar arribant a la vora d'un gran riu que s'obria pas a través de la
jungla, una ampla cinta d'aigua verdosa que bullia de vida. El corrent fluïa
molt de pressa, i milers de petites punxades puntuaven la seva superfície sent
colpejada per la pluja.
En Kyp va mirar més enllà del riu i a través de la pluja, i va poder veure
les ruïnes d'un altre temple massassi, l'enorme massa mig ensorrada del Temple
del Cúmul del Full Blau. La gran estació generadora instal·lada prop seu
brunzia i acomiadava núvols de vapor sota el diluvi d'aquell capvespre.
El Mestre Skywalker es va aturar a la vora. Els seus peus es van enfonsar
lleument en el fang i va estendre les mans als costats com si estigués
dibuixant línies de Força des de sota la superfície. En Luke Skywalker es va
treure el caputxó amb un encongiment d'espatlles. La seva cabellera d'un color
castany molt clar s'havia enfosquit a causa de la pluja, i els flocs xops
estaven enganxats al crani. Gotes de pluja van centellejar sobre les seves
galtes quan es va tornar cap als estudiants Jedi.
-Em complau poder commemorar aquest nou canvi -va dir -El riu flueix, igual
que ho fa la Força, que mai acaba i sempre està en moviment... Us vaig portar a
Yavin IV per iniciar la vostra instrucció. Ara l'únic que puc fer és
col·locar-vos en el començament del camí del costat de la llum i obrir les
vostres ments a les possibilitats de la Força. Tots haureu de completar el
vostre ensinistrament pel vostre compte. Cada un de vosaltres ha de decidir
quan ha arribat aquest moment.
» La Nova República necessita Cavallers Jedi perquè difonguin la pau i
l'estabilitat, pel que no podem romandre indefinidament en la nostra còmoda
Acadèmia Jedi. -El Mestre Skywalker va contemplar als xops candidats i després
va abaixar la mirada cap a la seva túnica, que també estava xopa -. Bé, potser
no sempre sigui molt còmoda... -Va afegir.
Els estudiants Jedi van riure en veu baixa.
En Kyp es va sentir sobtadament nerviós. Portava molt temps esperant amb
impaciència el moment de la seva graduació, però de sobte se sentia com si
estigués posant fi a una de les èpoques més importants de la seva vida...,
encara que això signifiqués que estava a punt d'iniciar una fase encara més
crucial o emocionant.
-Tres estudiants han decidit marxar del praxeum, l'Acadèmia Jedi en què
aprenem a actuar i anem descobrint els misteris de la Força.
En Kyp i en Dorsk 81 es van avançar per aturar-se al costat de la Cilghal,
i es van girar fins a quedar-se de cara als altres estudiants Jedi. La Cilghal
va alçar el cap cap al cel, permetent que la pluja llisqués sobre la seva cara.
-Han après totes i cadascuna de les lliçons que he preparat per a ells -va
dir en Luke Skywalker -. Han construït les seves espases de llum i han
completat el seu ensinistrament.
La Cilghal va treure l'empunyadura de la seva espasa de llum de la seva
túnica blau oceà. La seva arma era una delicada protuberància platejada amb
subtils protuberàncies i osques, com si fos una cosa que hagués crescut
orgànicament, i tenia un aspecte general molt semblant al dels colossals creuers
estel·lars de Mon Calamari. En Kyp i en Dorsk 81 també varen empunyar les seves
espases de llum, i els tres graduats van activar les seves armes a l'uníson. El
vapor va xiuxiuejar al seu voltant quan les gotes de pluja es van evaporar amb
un estrident espetec en caure sobre les fulles resplendents.
-Els tres heu de partir i convertir-vos en guardians de la galàxia,
protectors de la Nova República -va dir el Mestre Skywalker -. Heu
d’enfrontar-vos al costat fosc i combatre'l en totes les seves manifestacions.
Ara sou Cavallers Jedi.
La Cilghal va clavar els seus rodons ulls de peix al full que brunzia
davant d'ella.
-Tornaré al meu món natal, on exerceixi la doble funció d'ambaixadora i
protectora Jedi. Els habitants de Mon Calamari són una raça intel·ligent i molt
treballadora. Podem aportar els nostres recursos a la millora de l'estabilitat
de la Nova República.
En Dorsk 81 va obrir i va tancar els seus ulls grocs i va llançar una
mirada plena de nerviosisme cap al Kyp, qui el va animar a parlar amb una gairebé
imperceptible inclinació de cap.
-Jo també vull tornar al meu planeta natal -va dir el clon alienígena -.
Tornaré a Khomm, on la nostra societat ha romàs immutable durant segles.
Mostrar-los que he canviat, que m'he convertit en un Cavaller Jedi, suposarà
tota una commoció per a ells. -Els prims llavis que emmarcaven l'escletxa de la
seva boca es varen corbar cap amunt en un lleu somriure -Crec que necessiten
que algú torni per despertar-los.
Després el Mestre Skywalker va mirar en Kyp, qui es va aixecar fins a
semblar tan alt com en Dorsk 81.
-De moment aniré amb ell -va dir -. El seu món natal es troba a tocar del
centre de la galàxia, i està a poca distància dels Sistemes del Nucli. Em
preocupa molt que l'Imperi hagi estat tan poc actiu durant els dos últims anys.
Oh, naturalment, hem hagut d’enfrontar-nos a l’almirall renegada Daala i l'Ull
d’en Palpatine...
El Mestre Skywalker va torçar el gest d'una manera gairebé imperceptible i
va tornar la mirada cap a la Callista, que seguia irradiant afecte cap a ell
encara que estigués amarada i una mica farta de suportar el molest aiguat.
-Però segueixo pensant que els senyors de la guerra han d'estar planejant
alguna cosa -va dir en Kyp-. No puc imaginar cap servei més gran a la Nova
República que el fet d’esbrinar el que està passant. M’infiltraré en aquests
sistemes i espiaré l'Imperi.
En Kyp va mirar als altres i va veure inquietud o ferma determinació. La
Tionne va assentir plàcidament. Kam Solusar, el Jedi dur i implacable, romania
immòbil sota la pluja i ni tan sols parpellejava, com si res pogués afectar-lo.
la Kirana Ti, la guerrera de Dathomir, s'alçava orgullosa i segura de si
mateixa en la seva lluent armadura d'escates vermelles i verdes. Al costat
d'ella estava Streen, l'ermità mig boig de Bespin, que contemplava les gotes de
pluja que havien caigut a les mans i tornava veloçment la mirada d'un costat a
un altre. la Kirana Ti va posar una robusta mà sobre la seva espatlla, com si
fos sobtadament capaç de percebre els seus dubtes.
Els altres van reaccionar a la seva manera, mostrant-se d'acord o desviant
la vista. En Kyp coneixia molt bé al grup original d'estudiants d’en Luke.
Altres eren nouvinguts que venien per ser ensinistrats a mesura que la notícia
s'anava difonent d'un sistema a un altre i s'anaven trobant més Cavallers Jedi
en potència.
El Mestre Skywalker va deixar caure les mans als costats i es va relaxar.
En Kyp va apagar la seva espasa de llum, i l'empunyadura va engolir el full
d'energia platejada. La Cilghal i en Dorsk 81 també van extingir la resplendor
de les seves armes.
Luke els va somriure a tots.
-Crec que ja ens hem mullat prou -va dir -. Tornem al temple.
En Kyp va sentir com la tensió s'esvaïa sobtadament de l'atmosfera, i de
sobte va semblar com si fossin un grup de companys que estiguessin de passeig
en comptes d'estar assistint a una cerimònia tan important que afectaria a tota
la galàxia.
El Mestre Skywalker es va unir al grup d'estudiants i va buscar la
Callista. Li va agafar la mà, i els dos enamorats es van somriure l'un a
l'altre mentre guiaven als altres per un corriol mig amagat entre la mala herba
per tornar al Gran Temple.
En Dorsk 81 pilotava la petita nau espacial que la Nova República els havia
lliurat. Anaven cap a Khomm, i el clon alienígena contemplava com el punt
brillant que era el seu món natal anava creixent davant seu.
-Aproximació al llarg del vector estàndard -va dir en Kyp des del seient de
passatgers mentre connectava el sistema de comunicacions -. Kyp Durron i Dorsk
81 s'aproximen a Khomm i sol·liciten coordenades de descens.
Uns instants després la veu tranquil·la i pausada d'un controlador del
tràfic espacial va proporcionar al Kyp les dades que necessitava.
- Ens esperaven? -Va preguntar en Kyp, llançant una mirada plena de
curiositat a Dorsk 81.
L’alienígena de pell olivada va moure el cap.
-No. És només que rarament responen a cap esdeveniment d'una forma que se
surti de l'habitual.
En Kyp va contemplar al clon alienígena, i es va recordar d'una ocasió
anterior en què també havien viatjat junts. Mentre estava sota la influència
d’Exar Kun, l'antic Senyor Fosc del Sith, en Kyp i en Dorsk 81 havien anat a un
temple abandonat de la jungla que era la fortalesa privada de la soledat d’en
Kun. Un cop allà el negre esperit del mal havia intentat destruir Dorsk 81 per
pur caprici, merament per fer una demostració del poder del costat fosc. Kyp
l'havia salvat, encara que en Dorsk 81 ni tan sols ho havia sabut.
Després de la derrota d’en Kun, quan Dorsk 81 es va haver enfrontat als
seus temors i a les seves mancances, el clon alienígena s'havia anat tornant
més fort gràcies al fet d’haver acceptat les seves pròpies limitacions. En Kyp
mai l'havia pressionat, i havia permès que l'alienígena de llisa pell olivada
seguís el seu propi camí.
L'esfera verda i pàl·lida de Khomm es va anar fent més i més gran, i va
acabar omplint tot el visor. Vist des d'aquella distància el planeta semblava
tranquil, i borrosament uniforme, com si no tingués particularitats o accidents
geogràfics. No tenia satèl·lits naturals, i ni tan sols fases de la lluna que
poguessin produir un canvi regular. L'òrbita de Khomm era pràcticament circular
i la inclinació del seu eix inexistent, raó per la qual no creava cap canvi
d'estacions. Estant tan a prop del centre de la galàxia, el cel sense llunes
estava ple d'estrelles molt brillants.
- Tens moltes ganes de tornar a casa? -Va preguntar en Kyp mentre Dorsk 81
manipulava els controls de navegació per col·locar la seva nau en una òrbita de
baixa energia des de la qual podrien iniciar un lent descens cap a l’espaiport.
L’alienígena va assentir.
-Tinc grans desitjos de tornar a veure els meus duplicats -va dir.
Tots procedien de la mateixa sèrie de clons, per la qual cosa òbviament
Dorsk 81 no podia dir-los parents o familiars, ja que genèticament tots eren el
mateix ser. Tot i així, Dorsk 81 havia experimentat un canvi molt subtil:
aquesta alteració li havia proporcionat la capacitat de sentir la Força, una
peculiaritat que cap clon de la seva sèrie havia mostrat fins al moment.
-Ien particular tinc moltes ganes de veure Dorsk 82-va afegir -. Va créixer
a partir dels meus gens, i probablement ja haurà madurat durant el temps que he
estat fora.
En Kyp va parpellejar, bastant sorprès. No sabia que en Dorsk 81 tingués
un... nen, descendent, duplicat més jove o el que fos.
-Jo també tinc moltes ganes de conèixer-lo.
Mentre Dorsk 81 pilotava la nau durant la maniobra de descens, en Kyp va
alçar els ulls cap a les masses d'estrelles que creaven un gran riu de llum
estès a través de la nit de l'espai i es va jurar a si mateix que esbrinaria
què havia estat fent l'Imperi durant tot aquest temps.
Següent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada