L’Espasa Fosca (XVIII)

Anterior

SISTEMES DEL NUCLI

18

Daala va disminuir la potència dels escuts del Tempesta de Foc just el suficient per permetre que la llançadora del vicealmirall Pellaeon s'aproximés al seu Destructor Estel·lar. El recompte d'autodestrucció seguia avançant cap al zero com una allau de nombres en contínua disminució.

Daala va contemplar amb expressió ombrívola a la dotació del seu pont. La compadia, però admirava el seu estoïcisme. També respectava la gèlida i incommovible bravura que donava mostra Pellaeon, o potser la seva temeritat, aproximant-se a una nau que probablement li esclataria a la cara.

Es va tornar cap a l'oficial de comunicacions.

- Ha anat informant al Suprem Senyor de la Guerra Harrsk sobre la situació del recompte d'autodestrucció?

L'oficial de comunicacions, que s'havia posat molt blanc, va empassar saliva.

-Sí, almirall, però no he rebut cap resposta.

-Llàstima -va dir la Daala sense immutar-se -. Espero que Harrsk no pensi que em limito a amenaçar-lo amb una cosa que no tindré el valor de dur a terme.

-Li he assegurat que no és així, almirall -va dir l'oficial de comunicacions, i després va desviar la mirada mentre els seus tibants llavis formaven una pàl·lida línia exsangüe.

- Quant de temps ens queda? -Va preguntar la Daala.

-Set minuts.

-El vicealmirall Pellaeon acaba d'entrar a l'hangar de llançadores va dir l'oficial tàctic.

Daala va romandre immòbil en el lloc de control amb les mans juntes darrera l'esquena. Els navilis de combat carmesí de la classe Victòria envoltaven a la flota d’en Harrsk com una manada de depredadors famolencs. La Daala no entenia del tot el que pretenia Pellaeon, però el fet que molts dels seus creuers de combat seguissin les ordres aparentment suïcides que havia donat feia que sentís una gran confiança en la capacitat de lideratge del vicealmirall.

-Escoltin-lo immediatament fins aquí -va dir -. Vull una guàrdia d'honor de soldats de les tropes d'assalt, i assegureu-vos que Pellaeon entén que no està presoner. Tractin-lo com un negociador cap al que sentim el màxim respecte.

- Hi ha temps, almirall? -Va preguntar el cap de coberta -. Només ens queden sis minuts.

-Llavors hauran de córrer, no li sembla? Hem de ser optimistes -va dir la Daala, i els seus llavis es varen corbar en un somriure ple d'amargor -. Encara que l'optimisme és una emoció difícil d'experimentar quan estàs tractant amb un parell de nens estúpids com Teradoc i Harrsk.

Quan la guàrdia d'honor va arribar al pont del Destructor Estel·lar, només faltava un minut i quaranta-cinc segons perquè el rellotge arribés al final del compte enrere.

Sis soldats de les tropes d'assalt van entrar amb pas ràpid i decidit en el pont, acompanyant un home d'edat madura, esvelt i amb un abundant bigoti i una cabellera canosa impecablement retallada. Els seus ulls brillaven amb el viu fulgor de la intel·ligència i el seu cos era nerviüt i flexible.

-El vicealmirall Pellaeon, suposo -va dir la Daala amb veu ferma i tranquil·la -. Em complau que hagi pogut venir aquí per estar amb mi en el moment de la nostra mort.

Pellaeon va empassar saliva.

-He sentit parlar molt de vostè, almirall Daala, i sóc conscient que ja ha donat àmplies mostres de la seva decisió i la seva devoció a l'Imperi. Estic convençut que té intenció de fer exactament el que ha dit que faria. Però... Bé, voldria que en Harrsk també estigués convençut.

- Un minut, almirall!

La veu de l'oficial tot just era un grall ofegat.

- Han fet els preparatius necessaris per llançar el mòdul de dades? -Va preguntar la Daala -. Encara que no serveixi per res més, potser el nostre acte de desesperació faci que els altres senyors de la guerra comprenguin que s'han estat comportant com una colla d'idiotes.

La imatge granulosa d’en Harrsk va aparèixer a la pantalla abans que l'oficial de comunicacions pogués respondre.

- Molt bé! Prou, prou! Atureu el compte enrere. Ordeno el cessament immediat de totes les hostilitats. Daala, maleïda siguis... ¡Atura la seqüència d'autodestrucció!

El cap de coberta semblava haver quedat paralitzat. La dotació del pont va deixar anar un sorollós sospir col·lectiu d'alleujament. Pellaeon estava contemplant la Daala amb les celles enarcades.

Daala va romandre immòbil on estava, sense fer res per negar les seves ordres encara que el seu cor bategava a tota velocitat amb l'emoció del triomf. Va seguir immòbil durant uns moments més mentre el compte enrere arribava als trenta segons. Després va fer que les seves faccions es convertissin en una màscara de desil·lusió acuradament reprimida per convèncer als que l'estaven observant que realment havia tingut intenció de volar el Tempesta de Foc, i el Remolí amb ell, si les seves exigències no haguessin estat acceptades.

-Preferiria negociar amb vostè, almirall..., si disposa de temps per a això -va dir Pellaeon en un to cautelós però persuasiu.

La seva veu era suau, i les seves meticuloses inflexions demostraven la gran intel·ligència que s'amagava darrere d'ella.

Daala va allargar la mà en un gest gairebé casual i va connectar el dispositiu de PAUSA del compte enrere d'autodestrucció.

-Molt bé, vicealmirall. Jo també prefereixo recórrer a les solucions alternatives.

Després va dir al navegant i va recitar de memòria una llista de coordenades.

-Portarem el Tempesta de Foc a una zona aïllada per celebrar una conferència privada -va afegir -. De tota manera, vicealmirall Pellaeon, i per dissipar qualsevol impressió que poguéssim estar segrestant-lo, convido a dos dels seus navilis de la classe Victòria a acompanyar-nos.

Daala el va mirar amb les celles aixecades en un enarcament d'interrogació.

-Penso que és preferible estar lluny de qualsevol possible traïció d’en Teradoc o Harrsk -va seguir dient -. No confio en cap dels dos i temo que puguin tractar d'explotar en el seu propi benefici la situació actual.

-Hi estic d'acord, almirall -va dir Pellaeon amb una seca inclinació de cap. Les potes de gall que hi havia al voltant dels seus ulls es van arrufar lleument, i de sobte la Daala va tenir la impressió que la meta final que aquell home havia pensat per a l'Imperi potser fos la mateixa que ella intentava assolir -. Si em permet utilitzar el seu sistema de comunicacions, codificaré les ordres necessàries per al meu navili insígnia i una nau d'acompanyament.

Daala es va tornar cap al seu timoner.

-Quan l'ordinador de navegació hagi calculat el millor rumb hiperespacial, abaixi els escuts i procedeixi al nostre objectiu. Dos Destructors Estel·lars de la classe Victòria ens seguiran.

-Però almirall... -Va protestar el segon de bord -. Això deixaria el Remolí indefens i envoltat per les naus de combat del Suprem Almirall Teradoc. Després de l'andanada que els va llançar amb el canó iònic...

-Crec que Teradoc no voldrà obrir foc contra ells. Però si m'equivoco... -Va baixar la mirada cap el cronòmetre -. Segons els meus càlculs, el Remolí ha disposat de temps suficient per acabar les reparacions. De fet, Harrsk ja ha disposat de sis minuts addicionals. Si he interpretat de manera incorrecta el significat de les accions d’en Teradoc, i si he sobreestimat a la tripulació del Remolí... Bé, en aquest cas ja presentaré les meves disculpes després -va afegir amb un somriure sarcàstic.

-Llavors estem d'acord, almirall -va dir Pellaeon des del lloc de comunicacions -. Dos de les meves naus estan preparades per seguir-nos. -Pellaeon va inclinar el cap -. Confiem que no ens portarà a una emboscada.

Daala va assentir, intentant romandre encara més rígidament dreta que Pellaeon.

-Comprenc el risc que està corrent, vicealmirall, però ha de creure’m: li asseguro que mai no hauria pres tantes molèsties només per eliminar a dos Destructors Estel·lars de petit tonatge. La flota del Senyor de la Guerra Harrsk podria haver-les destruït sense cap dificultat.

Els escuts del Tempesta de Foc van desaparèixer, deixant al Destructor Estel·lar inutilitzat d’en Harrsk suspès en la foscor de l'espai.

Flanquejat per dos navilis carmesí de la classe Victòria, el Tempesta de Foc es va elevar fins a sortir del pla anul·lar i va avançar a través de les restes espacials que flotaven al voltant de l'esfera groga del planeta gasós com un collaret centellejant. Les tres naus van entrar en l'hiperespai.

Tres Destructors Estel·lars, un de gran i dos de petits, suraven en un erm de l'espai. L'estrella més propera brillava amb una tènue resplendor a dotze pàrsecs de distància. Un difús núvol molecular desplegava el seu fred vel a través del buit. La Daala havia descobert aquell desert estel·lar quan ella i el Gorgona, la nau seriosament avariada que manava, intentaven tornar a l'Imperi després d'haver lliurat una devastadora batalla pel control de la Instal·lació de les Goles.

Pellaeon estava assegut davant de la Daala a la sala privada annexa al pont. El vicealmirall prenia lents glops d'un refresc, fent obvis esforços per no deixar-se seduir per aquelles comoditats i no sucumbir a la temptació de la xerrada cortès. La Daala l'hi agraïa. Es va treure els seus guants negres, va allisar la seva flamejant cabellera i va ajuntar les mans sobre la taula. Després es va inclinar cap endavant per poder mirar-lo als ulls.

-Vicealmirall Pellaeon, li prego que em cregi quan li dic que no tinc cap intenció d’amotinar-me contra els legítims hereus de l'Imperi -va dir la Daala -. No vull convertir-me en una gran líder de l'estil del seu Gran Almirall Thrawn. He llegit molts informes sobre les seves gestes, i no només no puc substituir-lo sinó que em molesta enormement qualsevol intent de comparar-me amb ell. Som persones diferents amb diferents objectius a curt termini..., però crec que les seves esperances a llarg termini són les mateixes que les meves.

- I quines són aquestes esperances, almirall? -Va preguntar Pellaeon, com si volgués creure-la, com si necessités creure-la..., però se sentís obligat a formular la pregunta.

Daala va assentir amb una lenta inclinació de cap.

-Encara estimo l'ideal de l'Imperi. La galàxia era un lloc molt més ordenat, i no patia el caos d'il·legalitat que s'ha apoderat d'ella durant els últims temps. Els ciutadans sabien amb tota claredat quin era el seu lloc. L'Emperador els va donar una destinació. Els rebels han destruït això, i no ens han proporcionat res amb què omplir el buit. Parlen, intenten convèncer i fingeixen governar, però encara no han mostrat cap autèntica capacitat de lideratge. És aquesta l'única alternativa a aquells que servim a l'Emperador? No ho crec.

» D'altra banda, quan penso en tot el mal que aquesta colla de fanfarrons que s'han nomenat a si mateixos senyors de la guerra ha causat a les nostres forces de combat, només puc sentir menyspreu cap a ells. Sí, l'Imperi ha patit moltes derrotes durant els últims vuit anys, però no hauríem de permetre que aquestes pèrdues ens convencessin que l'Imperi ja no compta amb una força de combat realment significativa. Això és absurd. Si formem una flota amb totes les naus disponibles, el nostre poder militar resultaria com a mínim comparable al de la flota improvisada que els rebels han aconseguit reunir.

Pellaeon va assentir, i va tornar a prendre un cautelós glop del seu refresc.

-Però aquests nens que només saben barallar-se entre ells han causat tants danys a l'Imperi com l'Aliança Rebel -va seguir dient la Daala -. Si col·laboressin i decidissin triar un líder entre ells, llavors podríem començar a tornar els cops.

-Estic totalment d'acord amb vostè, almirall -va dir Pellaeon -. Però com aconseguir-ho? Aquestes tàctiques seves basades en l'ús de la força pot ser que hagin enxampat desprevinguts a Harrsk i Teradoc, però els altres no cediran amb tanta facilitat.

Daala va lliscar les puntes dels dits sobre la vora del seu got, i Pellaeon la va observar en silenci i va veure com tornava la mirada cap a la finestreta per contemplar aquell buit negre desproveït d'estrelles.

-No he pensat ni per un instant que Teradoc o Harrsk s'hagin rendit. Estan planejant com destruir-me..., i ara també volen destruir-lo a vostè perquè ha vingut fins aquí per mantenir aquesta conversa amb mi. No, cal obligar-los a enfrontar-se amb la realitat.

El rostre de la Daala va adquirir una expressió malenconiosa mentre donava l'esquena a la finestreta i clavava la mirada a la paret i al seu passat.

-Vaig ser ensinistrada a l'acadèmia militar imperial de Càrida. Era una dona, i per això no se’m va permetre anar progressant juntament amb els meus companys de classe tot i que posseïa les mateixes capacitats que ells..., si és que no més grans.

» Vaig destacar en tots els exercicis de l'acadèmia. Sempre ocupava els primers llocs de la meva classe, i no obstant això els que estaven per sota meu seguien sent ascendits i em sobrepassaven. M’assignaven deures insignificants, i em vaig veure obligada a fer treballs més propis d'una criada que d'un soldat. Mentre que aquells als quals havia aixafat en els combats simulats anaven ascendint fins enviar les seves pròpies naus, jo em vaig convertir en una operària d'ordinadors, i després vaig passar a ser supervisora ​​de cantina i vaig haver d’encarregar-me de preparar les racions per al seu enviament a les flotes de Destructors Estel·lars.

» Vaig suportar tot això -va dir, tabalejant amb els dits sobre la taula -perquè era un soldat imperial i perquè se’ns ensenya a obeir les ordres..., però tot i així tenia la ferma convicció que si permetia que els meus estúpids i miops superiors ignoressin les coses que podia arribar a fer estaria faltant als meus deures envers l'Imperi. L'Emperador mai va poder suportar ni a les dones ni a les espècies no humanes, i aquesta és una de les poques coses en les que sempre vaig estar en desacord amb ell.

-El Gran Almirall Thrawn era un alienígena -va dir en Pellaeon.

-Sí -va dir la Daala -, i segons els registres que he examinat, l'Emperador va exiliar al Gran Almirall als Territoris Desconeguts tot i que en Thrawn era un dels millors comandants militars de la flota.

Pellaeon va assentir.

-L’entenc molt bé. Gairebé vaig embogir d'alegria quan en Thrawn va tornar i per fi vaig trobar un comandant al qual podia seguir amb una autèntica esperança d'obtenir la victòria, en lloc de patir una interminable successió de derrotes.

Es va acabar el seu refresc i va deixar el got buit sobre la taula. No en va demanar un altre.

-Bé, i què va fer? -Va preguntar després -. Com va aconseguir el seu rang d’almirall?

-Em vaig crear una falsa identitat -va respondre la Daala -. Vaig començar a desenvolupar simulacions remotes en les xarxes d'ordinadors de Càrida. Vaig derrotar una vegada i una altra als millors oponents. Algunes de les meves tàctiques eren realment revolucionàries, ja que consistien en variacions sobre les maniobres espacials i rutines de combat en condicions de gravetat zero desenvolupades pel mateix general Dodonna. Totes les naus de l'Armada imperial van rebre còpies de les meves batalles perquè les estudiessin. La guerra espacial va canviar a causa dels grans salts intuïtius que jo havia dut a terme..., tot això sota un nom fals, naturalment.

» Les meves habilitats van acabar atraient l'atenció del Gran Moff Tarkin, que va venir a Càrida per poder conèixer al misteriós individu que havia desenvolupat unes tàctiques tan innovadores. En Tarkin va necessitar diversos mesos i dos descodificadors del mercat negre per treure’m de l'amagatall que m'havia fabricat en les xarxes. Quan va saber que era una dona va quedar sorprès, i després va quedar encara més sorprès de veure que era una simple caporal que treballava a les cuines.

» Els oficials de Càrida es van escandalitzar, i es van sentir terriblement avergonyits quan va resultar que la seva gran estrella de les tàctiques espacials era una dona a qui havien enterrat en les cuines... Però quan Tarkin va saber que no només no em pensaven recompensar per la meva excepcional intuïció, sinó que els oficials de Càrida pretenien enviar-me a una remota estació meteorològica al casquet polar del sud, em va transferir al seu seguici personal, em va ascendir a almirall i em va treure de Càrida.

Daala va somriure, delectant-se amb un record que portava força temps sense permetre evocar.

-En una ocasió vaig sentir com un jove tinent murmurava que jo havia aconseguit el meu rang únicament perquè em ficava al llit amb Tarkin. -Daala va sospirar -. Per què cada vegada que una dona competent és recompensada sempre hi ha qui dóna per fet que se la recompensa únicament i exclusivament perquè s'està ficant al llit amb un home?

Pellaeon no va respondre, i la Daala tampoc esperava que ho fes.

-En Tarkin va arrestar al tinent -va seguir dient la Daala -i el va ficar dins d'un vestit ambiental amb un subministrament d'un dia d'aire, i el va llançar a l'espai en una òrbita baixa. Els dos vam fer els càlculs necessaris, i vàrem estimar que el tinent recorreria una vintena d’òrbites abans que baixés prou per consumir-se a l'atmosfera. Cap dels dos sabia si acabaria morint incinerat, o si se li acabaria l'aire abans. Qualsevol d'aquestes dues circumstàncies seria un càstig excel·lent, i suposaria un terrible exemple per a les dotacions del Moff Tarkin. Que deixés connectat el sistema de comunicacions del tinent va resultar particularment efectiu, doncs això va permetre que durant un dia sencer tot el personal de bord pogués sentir les seves paraules per l'intercomunicador de la nau mentre suplicava, maleïa, cridava...

Daala va acabar el seu refresc i va deixar el got buit al costat del d’en Pellaeon.

-Després d'allò, ningú va suggerir mai que hagués rebut el meu rang únicament perquè en Tarkin fos el meu amant.

Pellaeon va empal·lidir, però no va fer cap comentari.

-Però m'estic apartant del tema principal -va dir la Daala-. Vostè i jo hauríem d'adoptar alguna mena de decisió conjunta i tornar abans que les nostres respectives flotes s'impacientin massa.

-Hi estic d'acord, almirall. Quins objectius vol assolir?

-Vull unificar l'Imperi -es va limitar a dir la Daala -. Vull que algú manegi el timó en qualitat de líder..., però no pretenc ser jo. No m'he fet cap estúpida il·lusió d'arribar a la glòria política, cregui’m. Només vull tenir l'ocasió de causar el major dany possible als rebels.

-Bé, i per què no convoquem un consell de pacificació? -Va preguntar en Pellaeon-. Potser podríem reunir els senyors de la guerra, fer que s'asseguessin a la mateixa taula i parlessin... Encara que es neguin a unir-se sota el comandament d'un sol líder, potser podrien recordar una estratègia comuna. Cada un d'ells podria atacar diferents objectius en la Nova República, utilitzant les seves pròpies tàctiques i mètodes per posar de genolls als rebels. Després podríem recuperar aquests territoris que sempre han estat legítimament nostres.

Els ulls del vicealmirall havien començat a brillar d'excitació mentre les idees anaven sorgint de la seva ment.

Daala va assentir.

-És un suggeriment excepcionalment bo, vicealmirall, i molt similar a les meves idees. Vostè potser es trobi en millor situació que jo per enviar aquestes invitacions, encara que faré tot el que pugui. No obstant això -va afegir, anant cap a una caixa forta dotada de pany cibernètic instal·lada al costat del seu escriptori personal -, i per si això no dóna resultat, vull que se’n dugui això.

Va obrir la caixa forta i va treure d'ella una membrana respiratòria de la mida del palmell de la mà que li va donar a Pellaeon.

- Per a què em dóna això? -Va preguntar Pellaeon.

-Espero que mai necessiti arribar a utilitzar-lo -va replicar la Daala -. Però si tota la resta falla, llavors sabrà què ha de fer amb ella.

Següent