dijous, 21 de maig del 2020

Els últims Jedi NJ (i Ep)

Anterior


EPÍLEG

Hi havia una vegada un nen que va créixer i es va convertir en un Cavaller Jedi. Però no en qualsevol, sinó en un dels millors de la història. Un heroi, un guerrer, un acadèmic i un mestre.
El Jedi estava en el cim d'una muntanya solitària, amb les cames creuades sota ell, els ulls tancats i un anell de pedres surant al seu voltant. La seva ment tornava d'un altre món, on va lliurar una gran batalla, i ara es reunia amb el seu cos, que va romandre en aquest món, quiet i en silenci.
Per als éssers ordinaris, l'habilitat d'estar en dos llocs alhora sembla impossible. No obstant això, per a un mestre en la Força tot era possible. La seva ment no estava limitada pel seu cos, ni el seu cos per la seva ment. El cos podia fins i tot envellir i morir mentre que la ment i l'esperit sobrevivien.
Aquest Jedi no es movia des de l'alba. Durant aquest temps, la muntanya es va moure. Un penya-segat va caure. Els sols bessons començaven a posar-se. La lluna va aparèixer.
Fer el que va fer li va prendre totes les forces que tenia. Unes línies salades de llàgrimes en el seu rostre eren la prova del seu esforç. Ara que va acabar, podia gaudir el seu últim alè a l’illa que es va convertir en casa seva.
Luke Skywalker era a punt de morir. Però era una cosa que acceptava. La mort era inevitable en tots els éssers, fins i tot en les estrelles.
Una pedra va caure de l'anell. Després altra. I una altra. Algunes van caure per la muntanya. Unes altres es van quedar en la vora. El seu cos també va caure.
El vent va bufar la seva roba. Les fissures en el seu rostre es van relaxar. Els sols bessons es van posar sobre les aigües tranquil·les. Amb un últim alè, el seu cos es va esvair i la seva ment es va unir a la Força; el seu esperit es va marxar a recórrer els cels.
Així va passar la vida de Luke Skywalker. Però la mort no seria la fi. El seu nom, les seves accions, la seva llegenda viurien i tornarien a ser representades per nens en estables, o per nenes sense pares que buscaven trossos d'esperança en les escombraries.
Doncs tot és possible en la Força.

FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada