Els últims Jedi NJ (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

La Leia mai es va sentir tan devastada de veure el sol. La llum que es filtrava per les esquerdes de la porta només portava perdició. Aviat, milers de stormtroopers envairien el fort, i no hi hauria reforços que els salvessin. Ningú va contestar la seva crida.

La Primera Ordre ha guanyat.

—lluitarem fins a la fi —va dir la Leia als reunits al petit centre de comandament del fort—, però la galàxia va perdre la seva esperança. L'espurna s’ha apagat.

Les mirades de tothom van caure al terra, incloent la seva. Una Leia jove, aquesta princesa sense por, la hi hauria reprès per dir aquestes paraules. Però ara era gran, més sàvia i no estava encegada per les passions juvenils. Estava cansada. La guerra inacabable la va desgastar. Semblava que, sense importar el que fes, la galàxia li llevaria el que més estimava. Va donar una bona baralla, sí, però no va ser suficient.

Tal vegada aquesta era l'última lliçó de la seva vida: estimar significa perdre.

Es van escoltar uns passos en la caverna. Arribaven tan aviat els stormtroopers? La Leia va aixecar la vista.

Un home vestit en una túnica negra estava parat enfront d'ella.

La Leia va parpellejar diverses vegades, tement estar al·lucinant. En aquest cas, hauria de ser una al·lucinació massiva perquè tots els oficials de la Resistència al centre de comandament compartien la seva sorpresa. L'home es va llevar la caputxa revelant el rostre barbut del seu germà bessó.

—Luke —va sospirar.

—Mestre Luke —l'emoció de C-3PO gairebé destrueix el seu vocabulador.

Luke li va fer un gest amb el cap al droide i es va acostar a la seva germana. Es va asseure enfront d'ella.

—Ja sé el que vas a dir —va dir la Leia somrient—. Vaig canviar de pentinat.

—Se't veu bé —va dir ell, també somrient.

Ella no va comentar el seu cabell. Estava despentinat i necessitava un bany. Però això no importava en realitat.

—Leia..., ho sento.

Al llarg dels anys va haver-hi moments en els quals la Leia va voler cridar-li per desaparèixer quan ella i tota la galàxia més el necessitaven. Però ara no sentia aquest enuig, i estava massa cansada per cridar. Veure al seu germà una última vegada era suficient.

—Ho sé —va dir ella—. Sé que ho sents. Només m'alegra que estiguis aquí per al final.

Van entrar junts a la vida, com a bessons, i ara, com a bessons, sortirien d'ella. Però la reunió amb el seu germà li removia sentiments.

—Aquesta és la fi..., veritat? —va preguntar ella.

Els ulls d’en Luke tenien una lluentor estranya.

—Vaig venir a enfrontar-lo, Leia. No el puc salvar.

—Vaig mantenir l'esperança molt temps —la Leia va negar amb el cap—. El meu fill es va esvair.

La lluentor dels ulls d’en Luke es va fer encara més estrany.

—Ningú se’n va del tot —va contestar ell.

Aquestes eren paraules del Luke d'abans, el que veia fins a la llum més tènue en els cors més foscos. Ell va aconseguir el que ella mai va fer: redimir al seu pare. Si Luke no podia salvar a Ben, potser algú més podria.

La Leia va posar la seva mà sobre la d'ell, i la seva preocupació es va evaporar. Quan Luke va retirar la mà, ella tenia dos daus a la seva: els daus d'en Han, els que penjava en la cabina del Falcó Mil·lenari. Luke va haver de prendre'ls del Falcó, així que va haver de conèixer la Rey. Li va ensenyar alguna cosa? Podria la noia de Jakku ajudar-los a tots? Fins i tot a Ben?

La Leia va somriure. Potser la Resistència i la galàxia encara tenien oportunitat.

***

En la cabina de la seva nau de comandament, Kylo Ren observava l'exèrcit de la Primera Ordre travessar la plana de sal cap al fort rebel. El canó va colpejar la porta, on un raig de llum travessava el forat que va deixar l'atac.

Tot començava a encaixar. Va destruir al seu insofrible mestre i ara faria el mateix amb la Resistència.

Una figura solitària va sortir d'una esquerda en la paret. Primer va creure que era un missatger de la Resistència intentant fer una negociació que mai acceptaria. Però quan la figura es va acostar a la llum, Ren va veure que no era un missatger sinó el seu mestre... el seu antic mestre.

—Alto.

Al seu costat, el General Hux es veia confós per l'ordre, però els va dir als seus oficials que la transmetessin a totes les forces. Els caminants, els tancs i els soldats es van detenir encara lluny del fort.

Skywalker va caminar per la planícia vermella de sal amb les seves robes movent-se pel vent, semblava un rodamón embogit. Els centenars de rifles, armes i canons que li apuntaven no semblaven pertorbar-lo gens ni mica. Es va detenir sota la nau i, amb el vent movent-li la barba, va aixecar la vista cap a la cabina i va creuar mirades amb Ren.

Ren va tremolar i immediatament es reprengué per això. Per què hauria de témer a aquest boig? Skywalker estava vell i era molt feble. La seva influència en la galàxia va desaparèixer com un estel mort.

—Líder Suprem, avancem? —va preguntar el General Hux.

Ren li va sostenir la mirada a Skywalker.

—Vull que totes les armes que tenim apuntin cap a aquest home —com Hux dubtava, Ren va cridar—: Fes-ho!

Hux va assentir i va donar l'ordre. Una persona en un caminant AT-M6 va disparar primer, desencadenant una cascada de calibre sobre Skywalker.

—Més —va dir Ren.

Hux va aixecar una cella.

—Segurament ja...

—Més!

La nau va obrir foc, juntament amb totes les armes de sota, creant un cràter en el lloc on estava Skywalker. Quan el fum es va escampar i la sal va arriscar els sensors, Hux va prendre el comandament.

—Suficient, suficient!

Els oficials van repetir l'ordre i el foc es va detenir.

Hux va voltejar al comandant de la nau.

—Creus que li vam donar? —va preguntar amb sarcasme.

L'home va assentir, encara que era difícil obtenir confirmació visual amb tant fum. Ren es va deixar caure en el seu seient amb la respiració accelerada. La seva boca i els seus ulls estaven humitejats. Les mans li dolien de tibar els punys.

—Ara, si estem preparats per seguir, és hora d'acabar amb això —va dir Hux.

El comandant de la nau va empassar saliva.

—Senyor......

Va haver-hi un silenci petrificant en el pont. Ren va seguir la mirada incrèdula de Hux.

Luke Skywalker va sortir del cràter sense ferides. Es va netejar la pols de les seves robes i va aixecar la mirada per mirar a Ren.

La ira es va apoderar de Ren. Es va aixecar del seu seient.

—Portin-me davant seu. I no segueixin amb l'atac fins que jo ho digui.

—Líder Suprem, no hem de distreure'ns —va dir Hux, exasperat—. La nostra meta és acabar amb la Resistència. No tenen oportunitat en la mina, però cada moment que malgastem...

Ren va moure una mà i Hux va ser llançat a l'altre extrem de la cabina.

El comandant de la nau va empassar saliva de nou.

—Ara mateix, senyor.

Va fer que el pilot aterrés la nau en el camp de batalla. Ren va deixar la cabina i es va acostar a la comporta.

Va passar la mà per l'empunyadura del sabre abans de sortir. Encara que no sabia quin truc estava fent el seu antic mestre, Ren acabaria amb ell quan se li presentés l'oportunitat.

Skywalker va esperar a Ren en el camp de batalla. A la seva esquena el cràter brillava per les flames.

—Vell —va dir Ren—, vas venir a donar-me el teu perdó? A salvar la meva ànima, com vas salvar la del meu pare?

—No.

La franquesa de l’Skywalker no va sorprendre a Kylo Ren. Aquest no era l’Skywalker heroic al que tots admiraven. Era l’Skywalker malvat que va intentar assassinar a Ren mentre dormia.

Kylo Ren va encendre el seu sabre de llum.

***

Seguint ordres de la General Organa, Poe va passar mesos buscant pistes en la galàxia sobre el parador de Luke Skywalker. Es va convertir en una tasca frustrant, plena d'atzucacs. De vegades pensava que no trobaria res d'informació. Però ara, d'aquest treball dur, va sortir quelcom meravellós.

Luke Skywalker es va presentar en el camp de batalla.

Les forces de la Primera Ordre van desviar les seves armes de les trinxeres i les van dirigir a Luke. Poe sabia que seria una bogeria ajudar al jedi. Si Luke sobrevivia, seria pels poders que es rumorejava que tenia, no per res que Poe pogués fer. Però ara com ara la Primera Ordre estava distreta, i el fum del fuselatge els proporcionava una forma perfecta de retirar-se.

Poe va estacionar el seu skimmer i va sortir d'ell. Cridant tan fort com va poder, va ordenar a les tropes de la Resistència que sortissin de les trinxeres i tornessin a la mina. Una soldat estava massa ferida per córrer, així que Poe va envoltar les seves espatlles amb el seu braç i la va ajudar a caminar.

Abans d'entrar a la mina, Poe va girar-se cap al lloc on Finn i Rose van xocar. No podia veure més que una cortina de dens fum negre.

***

Finn va pelar un tros de cable del seu skimmer. El fum es va dissipar, així que podia respirar sense problemes. Els seus llavis pessigollejaven, potser per la sal de l'ambient.

O seria el petó de la Rose?

Ella estava sobre un tros de metall que va caure de l’skimmer. Ell va lligar la seva cintura i les seves cames perquè no es rellisqués. La resta del cable el va utilitzar per lligar els canons de l’skimmer als clots que va fer en el tros de metall. Llavors va aixecar els extrems dels canons i va començar a tirar de la Rose en un trineu improvisat.

El camí era pesat, el terra, relliscós. Finn havia de prendre una ruta més llarga de retorn a la mina per evitar el fum més dens. Com estaven tan indefensos, Finn temia els inevitables làsers. Però, per alguna raó, el caminant els va ignorar.

La revisava de tant en tant. De vegades ella gemegava com a senyal que seguia amb vida. Això el mantenia tirant. També pensar en la Rey. Si el Falcó Mil·lenari va arribar a Crait, segurament era perquè ella l'estava pilotant. I mentre ella pilotés aquesta nau, un rescat seguia sent possible.

Quan es van acostar a les trinxeres, Rose va balbotejar alguna cosa. Ell es va ajupir.

—Què vas dir?

El rostre d'ella es va il·luminar amb un somriure.

—Quan ens vam conèixer, jo t'arrossegava a tu —va murmurar—. Ara tu m'arrossegues a mi.

Ell rigué, recordant com aquesta tècnica de manteniment amb el seu caràcter fort el volia lliurar per desertor.

—Hem passat per moltes coses.

Al voltant de les torres turbolàser només quedaven cadàvers. Els soldats supervivents estaven fugint per l'esquerda de la porta. Finn i Rose aviat hi arribarien, només havien de travessar les trinxeres.

—Qui és aquesta persona?

Va assenyalar a l'altre costat de la plana. Els caminants de la Primera Ordre es van detenir davant una figura encaputxada. Sortia fum d'un cràter que hi havia darrere d'ell.

Finn sospitava qui podia ser la figura, però no tenia temps per confirmar-ho. La vida de la Rose depenia que arribessin a la mina a temps.

***

Després de portar a la soldat ferida a un metge, Poe es va trobar amb el petit búnquer dins de la base rebel. La General Organa estava perduda en els seus pensaments enfront d'una pantalla en blanc.

—General, tots els supervivents van tornar —va dir ell—. Aconsello que usem un canó pesat per atacar a qualsevol que entri per aquesta esquerda. Crec que el seu germà...

—Què hi ha dels teus amics?

—Finn? —Poe va empassar saliva. Només pronunciar el nom del seu amic (el nom que ell li va donar) se sentia com un cop en l'estómac—. Ell... no ho va aconseguir.

Ella va retirar la vista de la pantalla.

—Està segur d'això, Comandant Dameron?

Ell va parpellejar sense saber què contestar. Estava qüestionant el que va ocórrer? I li reinstaurava el seu vell rang?

Va seguir la mirada de la general cap a l'entrada de la mina, on va presenciar el segon miracle del dia.

—Finn!

El seu amic es va ficar per l'esquerda, carregant la Rose en una espècie de trineu.

—Metge! Necessito un metge! —va cridar Finn.

Uns soldats van arribar on estaven ells abans que Poe, llevant-li el trineu de les mans i carregant la Rose fins al búnquer. Finn va assenyalar l'esquerda i Poe va córrer cap a ell.

—És, és...?

—Sí, això crec —Poe va treure el cap pel periscopi. Dues figures vestides de negre es confrontaven en el camp de batalla, una tenia un sabre vermell, l'altra, un sabre blau. L'home del sabre blau era Luke, com sospitava. L'altre, no obstant això, era l'enemic brutal que va torturar a Poe en el Finalitzador—. Kylo Ren... Luke l’enfrontarà sol.

—L’hauríem d'ajudar —va insistir Finn—. Anem!

Poe va deixar de mirar pel periscopi. Els pocs soldats que quedaven van girar-se per mirar-lo, esperant ordres. Però Luke no va demanar ajuda.

—No, no, no. Som l'espurna que encén el foc que devastarà a la Primera Ordre. Luke només està guanyant temps perquè puguem escapar.

—Escapar? És un sol home contra un exèrcit! Hem d'ajudar-lo!

La Leia va sortir del búnquer amb C-3PO seguint-la a prop. Li va llançar una mirada a Poe sense dir res. Els seus ulls li van demanar que no es detingués.

—No —va dir Poe—. Luke està fent això perquè puguem sobreviure. Ha d'haver-hi una altra sortida d'aquesta mina. Com va entrar Luke?

C-3PO va oferir els seus coneixements:

—Senyor, és possible que hi hagi una obertura natural que no estigui en el mapa. Però aquest lloc és un laberint sense fi, les possibilitats de trobar la sortida són...

Poe va fer callar a l’androide:

—No ho diguis.

—... quinze mil quatre-centes vint-i-vuit...

—Calla!

—... a una —va acabar C-3PO.

Poe va començar a caminar per un dels túnels de la mina. No va veure res més que foscor, però sobretot no va escoltar res.

Finn va revelar el que Poe estava pensant:

—A on s’han anat les criatures de cristall?

Hi havia alguna cosa, un parell d'ulls vermells, mirant-los. La guineu es va introduir en el túnel amb les seves agulles sonant.

—Segueixin-me —va dir Poe.

Tots es van girar per mirar a la General Organa esperant una ordre.

—Per què em miren a mi? Segueixin-li —va dir ella.

Va caminar darrere de Poe; va ser la primera a seguir les seves instruccions.

 Següent