15
Surts ajupit del reservat just quan el rodià desintegra la
paret darrere d'on estava el teu cap fa tan sols un segon. No obstant això,
abans de tenir temps de disparar de nou, la dona del cabell ros platí apunta amb
el seu propi blàster al cap del rodià.
—No crec que fregir al nostre amiguet sigui una bona idea
—diu al rodià—. Si no podem portar-nos tots educadament, algú sortirà ferit...
El rodià deixa anar una feble rialleta i enfunda el blàster.
Encongint-se d'espatlles, surt del reservat, recelós del blàster de la dona que
li apuntava, i s'obre camí cap a la sortida entre la multitud de la cantina.
—Ets nou per aquí? —et pregunta la dona—. No, no m'ho
diguis, sóc bastant bona reconeixent als novençans. Vinga, per què no t'uneixes
a mi en la barra per fer un glop?
Sembla una bona oferta. Probablement no sigui perillosa,
especialment perquè t'ha salvat la vida. La dona torna al seu lloc en la barra,
i la segueixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada