Els últims Jedi NJ (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Després que l'impacte elèctric es va esvair, Poe va rebre un altre tipus de xoc. Es trobava en la càrrega d'un transport. A través d'una finestra va veure que el Raddus retrocedia. Això només podia significar que el seu intent de fer que la nau saltés a la velocitat de la llum va fallar. Holdo va guanyar. I la Resistència estava perduda.

—Poe, mira —la General Organa estava dempeus al costat de la Comandant D’Acy en una altra finestra. Ella li va fer senyals a Poe perquè s'acostés.

Poe es va aixecar i va caminar cap a ells, prenent la mà de la general. El gest d'ella li va fer saber que no li guardava rancor.

A través del cristall, una esfera blanca brillava amb molta intensitat.

—Què és això? —va preguntar Poe—. No hi ha sistemes prop de nosaltres.

—Oficialment no —va dir la General Organa—. Però hi ha alguns planetes ombra en les profunditats de l'espai. En els dies de la Rebel·lió els usàvem com amagatalls.

—El planeta mineral Crait —va dir D’Acy.

Poe va notar una variació en la topografia del planeta. No hi havia mars ni llacs.

—Allà hi ha una base rebel?

—És remot, però està ben armat, amb suficient energia per enviar un senyal als nostres aliats en la Vora Exterior —va dir D’Acy.

La xerrada el va confondre. Es van oblidar de la tropa del destructor estel·lar?

La general va contestar la seva pregunta abans que Poe pogués plantejar-la:

—La Primera Ordre està rastrejant la nostra nau principal. No estan monitorant els transports.

Poe va començar a unir els punts.

—Llavors estarem en la superfície sense que s'adonin i ens ocultarem —va pensar en veu alta abans d'adonar-se—. Funcionarà! —Va veure el planeta i els altres transports de la Resistència que anaven cap a ell—. Per què no m'ho va dir la vicealmirall?

La General Organa va prendre el braçalet que penjava del canell de Poe. Amb tot el que va succeir, va oblidar que el portava posat.

—Mentre menys sabessin, millor. Protegir la llum era més important per a ella que ser l'heroïna de la història.

Poe va mirar per l'altra finestra. El Raddus s'encongia en grandària, guiant al megadestructor i el seu exèrcit lluny del planeta.

Holdo i la seva tripulació estaven donant les seves vides per la Resistència.

Poe es va sentir avergonyit de qüestionar la seva lleialtat. No només actuava com a heroïna, la Vicealmirall Holdo era una heroïna.

El megadestructor va alliberar una tempesta d'energia adreçada no a la nau, sinó més enllà d'ella, als transports. Els panells es van enfosquir automàticament per reduir l'impacte de l'explosió.

D’Acy es va quedar sense alè. La General Organa va sospirar. Poe va caure sobre la cabina del pilot quan va rebre les ones d'energia de més explosions. La Primera Ordre va descobrir el pla de Holdo. Els canons del megadestructor tenien abast per colpejar els transports i rastrejar la nau principal.

Per quan Poe va caure en la cabina, quinze dels trenta transports de la Resistència ja havien estat destruïts.

—Tota la potència! Màxima velocitat!

El rostre del pilot estava vermell per l'estrès.

—Això faig, senyor, això faig.

Poe sabia que el pilot no podia fer més. Els transports estaven dissenyats per ser de càrrega, no per a batalla. Seria un miracle que un transport aconseguís aterrar al planeta.

***

Kylo Ren va desviar la mirada de la tortura mental que Snoke infligia a la Rey. Però seguia escoltant els seus crits. Coneixia l'angoixa d'una ment forçada a obrir-se, a vessar tots els seus secrets. Va realitzar aquesta tortura moltes vegades, fins i tot en Rey, quan la va capturar a Takodana.

Quan el seu mestre va aconseguir el que desitjava, Rey va caure al terra amb un soroll sec al costat de Ren. Es va donar la volta amb un gemec.

—Vaja, vaja, vaja —va dir Snoke—. No vaig imaginar que Skywalker fos tan savi. Li donarem la mort que tant anhela. Una vegada que desapareguin els rebels, anirem al seu planeta i destruirem tota l'illa.

Aquesta revelació va sorprendre a Ren. Luke Skywalker era un covard, sí, però no algú que anhelés la mort. Si realment volgués això, per què no ho feia ell mateix?

Queixant-se del dolor, Rey es va retorçar en el terra i va aixecar la mà cap a Snoke. El sabre de llum va volar del tron cap a ella.

Amb un gir del canell, Snoke va fer que el sabre fes un gir i la bastonegés en el clatell, com si la castigués per un mal comportament infantil. L'empunyadura va tornar al tron i es va col·locar de nou sobre el braç.

—Quanta valentia. Necessito que vegis això —Snoke va fer un gest i Rey va relliscar cap a l'ull oval que s'obria entre les cortines vermelles, deixant passar als guàrdies pretorians. Ren va mirar per la pantalla. El que va veure la va destrossar.

Els canons del megadestructor arribaven als transports de la Resistència i els estaven massacrant. La nau enemiga estava darrere d'ells.

—Tota la Resistència està en aquests transports. Aviat estaran morts —va dir Snoke—. Tot està perdut per a tu.

Però Rey no es va deixar enfonsar per la derrota. La noia del desert tenia més que valentia. Els seus ulls cremaven amb un foc silenciós.

Encara mantenia l'esperança.

La noia va aixecar la seva mà de nou. Ren estava tan sorprès per l'actitud desafiadora d’ella que no va notar que aquesta vegada ella no buscava el sabre de llum d’en Luke, sinó el seu. Aquest va sortir del seu cinturó i va arribar fins a la seva mà amb la fulla encesa.

Era un imbècil per baixar la guàrdia, i ara ella l’avergonyia davant del seu mestre. Ren va avançar juntament amb els guàrdies.

Snoke rigué aixecant una mà per detenir-los.

—Tens l'esperit d'un veritable jedi —li va dir. Amb un moviment de mà, la va enviar a l'altre costat de l'habitació—. I per això has de morir.

El sabre de llum va sortir de la mà de la Rey, tancant la seva llum i aterrant prop de Ren. Ell no el va aixecar. En comptes d'això, va esperar el seu càstig per la seva falta de consciència.

Però no va haver-hi tal, ni tan sols un reny.

—El meu gran aprenent —va dir el Líder Suprem amb alguna cosa que s'assemblava a la calidesa—, fill de la foscor, hereu aparent de Lord Vader. On abans hi havia conflicte, ara veig fermesa. On hi havia feblesa, força. Completa el teu entrenament. Segueix el teu destí.

Ren va mirar el seu sabre de llum. Això era. Aquell era el moment que tant va esperar. Estava equivocat en pensar que va acabar el seu entrenament en matar al seu pare. Només matant a la noia podria aconseguir el destí que el seu mestre va veure.

Va prendre el sabre de llum i va caminar cap a la Rey. Només necessitava un cop. Fins i tot podria considerar-se clemència: estava lliurant a la noia de la tortura del seu mestre.

Snoke va inclinar un dit. Els braços de la noia es van doblegar darrere de la seva esquena, Snoke la va forçar a agenollar-se.

—Ben —va dir ella.

—Sé el que haig de fer —va replicar ell.

En mirar-la als ulls, Ren va dubtar. Va dubtar com quan no va poder llançar els torpedes que anaven a matar a la seva mare. Va haver-hi una ona d'emocions en el seu interior: cops de por i culpa dels quals no podia desfer-se. Li van recordar la part d'ell que pensava que ja havia destruït: un altre destí en el qual una vegada va creure, un destí que li va explicar un altre mestre.

—Encara creus que el pots convertir? Nena patètica —li va dir Snoke —. No seré traït. No seré vençut. Puc veure la seva ment. Puc veure les seves intencions.

Ren va aixecar l'empunyadura a l'altura del pit de la Rey. No necessitava veure-la morir. Només havia d'encendre l'arma i tot s'acabaria.

Snoke va tancar els ulls i va somriure.

—Sí. Puc veure’l girar el sabre per donar un cop.

En aquest instant, Kylo Ren va percebre el seu veritable destí. Era un destí que no profetitzà cap mestre. Era un destí que ell va triar.

Amb la seva mà lliure, va fer un moviment darrere de la seva esquena. El sabre de llum en el braç del tron va fer un gir de quaranta-cinc graus.

Els ulls de l’Snoke van seguir tancats, el seu somriure cada vegada més ampli.

—I ara, nena beneita —va dir—, ell haurà de matar al seu veritable enemic.

La venjança se li donava millor del que imaginava. Amb un moviment de la seva mà podia venjar tots els càstigs que va rebre en els últims anys.

En el reposa-braços, el sabre blau d’en Luke es va activar amb un xiuxiueig i va travessar a Snoke per la cintura. El Líder Suprem va deixar anar l'aire i va mirar al seu aprenent als ulls. Ren va tornar a invocar la Força, fent que el sabre es mogués i partís al seu mestre en dos.

Snoke ja hauria de saber que mai havia de baixar la guàrdia.

Les meitats d’Snoke van caure al terra, i Ren va sentir gratificació. El que va haver de fer-li a Skywalker l'hi va fer a Snoke.

Ara ell era el seu propi mestre.

Els guàrdies pretorians van avançar amb les seves armes desenfundades. Ren va enviar a Rey el sabre d’en Luke. Ella el va agafar per l'empunyadura i li va llançar una mirada. Ara l'esperança brillava en els seus ulls amb major intensitat.

Es van donar les esquenes i van lluitar com un.

***

El Supremacia s'estremia amb cada tret dels seus megalàsers. A través del portal magnèticament protegit de l'hangar, es veien uns petits punts que desapareixien: transports de la Resistència que cessaven d'existir.

—Assassí!

Encara que Finn estava en mans dels stormtroopers, dirigia el seu insult a DJ. El lladre prenia les piles de crèdits sense ofendre's ni una mica.

—Tranquil, F. Avui ataquen ells, demà ataquen vostès. És un negoci.

—T'equivoques —va escopir Finn.

DJ es va encongir d'espatlles.

—Tal vegada.

Amb l'aspecte d'estar satisfet amb el progrés de l'atac, el General Hux va girar des del portal cap als seus presoners. El collaret de la Rose va captar la seva atenció. Va prendre el medalló en forma de mitja lluna.

—El sistema Otomok. Això em porta molts records —va dir amb dolçor—. Potser ens treguin sang de tant en tant, però nosaltres sempre guanyarem.

Inspirada pel seu petit discurs, Rose es va acostar i li va mossegar la mà, arrencant-li la pell. Ell va cridar com un cadell mentre un grup de stormtroopers la separaven d'ell. Tenia sang en les dents.

—Executa'ls a tots dos! —li va cridar Hux a Phasma. Es va tocar la ferida i es va marxar.

A un senyal de Phasma, els soldats van obligar a Finn i a Rose a agenollar-se.

—Morir per blàster és massa bo per a ells. Fem que sofreixin.

Els soldats van treure destrals làser d'un armari. Els caps de les seves armes vibraven a gran velocitat. Finn i Rose van intentar pairar-se, però no ho van aconseguir. Finn va buscar a BB-8, però no el va trobar per cap banda. Tal vegada va fugir per explicar a Poe el que havia succeït.

—Esperin la meva ordre —va dir Phasma.

Finn va sentir una connexió sobtada amb els vilatans als quals va conèixer a Jakku. Aquestes persones no significaven cap amenaça per a la Primera Ordre, però així i tot Phasma va obeir les ordres de Kylo Ren d'acabar amb tots. La decisió de Finn de no disparar va ser la que va canviar la seva vida. Va vèncer el rentat de cervell de la Primera Ordre i va trencar amb aquesta violència descoratjada. Allà va començar el seu camí protegint als innocents, en lloc de preservar la tirania. Aquest camí el va portar a Poe, Rey i ara a Rose, els primers amics veritables que tenia.

Si Finn havia de morir ara, almenys podia estar tranquil pensant que va ajudar als seus amics a fer una diferència en la galàxia.

Només es penedia d'una cosa: Desitjava haver convençut a uns altres soldats de fer el mateix.

 Següent