CAPÍTOL 2
La Paige va girar en el seient del bombarder Martell Cobalt, disparant als caces
enemics. Una gota de suor va caure sobre el medalló que penjava del seu coll.
Cada vegada era més difícil mantenir als TIE allunyats. Semblaven no acabar-se
mai.
—Gairebé ho hem aconseguit! Bombarders, iniciïn la
seqüència! —va dir Tallie en els altaveus dels bombarders.
Com a bombarder del Martell
Cobalt, Nix tenia la responsabilitat d'alliberar les magne-càrregues.
Estava en la part més alta del compartiment de bombes, mentre que la torreta de
la Paige es trobava al fons del fuselatge i d'esquena, per prevenir qualsevol
atac.
Paige va seguir disparant, acabant amb més TIE. No va gaudir
res d'allò, doncs sabia que cadascun estava operat per algú com ella.
El bombarder principal, el Cop Carmesí[1],
va passar al seu costat i va obrir el compartiment de les bombes.
—Seqüència iniciada —va anunciar el bombarder—. Càrrega
llesta per alli...
Mai va acabar la frase. Un TIE es va estavellar contra el Cop Carmesí i va generar una reacció en
cadena. Es van activar totes les magne-càrregues del bombarder, creant una ona
destructiva a l'espai.
Paige es va estremir en el seu seient; el seu rang de visió
es va tornar blanc. Una vegada que la lluentor es va reduir, va veure que l'ona
expansiva va consumir al bombarder vermell, a tots els TIE propers i a tots els
altres bombarders.
El Martell Cobalt
era l'únic que quedava.
A baix es veia el crom brillant del Dreadnought. Però Nix
havia de començar a alliberar la seva càrrega. Els sensors indicaven que els
autocanons del Dreadnought giraven cap al creuer de la Resistència, ja no cap a
D’Qar. La germana de la Paige, Rose, treballava en la nau com a tècnica. Ella i
milers d'altres persones moririen si els autocanons disparaven.
Un Ala-X negre va passar sota ells.
—Martell Cobalt,
per què no estan obertes les comportes per alliberar bombes? —Era la veu del
Comandant Poe Dameron—. Nix, vinga!
Com Nix no va contestar, Paige no va esperar més
instruccions de Fòssil, el seu comandant a bord el Raddus. Es va llevar el cinturó i es va dirigir cap a les bombes.
Encara no queia cap de les mil magne-càrregues. Totes seguien en els seus
prestatges, i les comportes seguien tancades.
Sortia fum de sota la nau. Paige es va ajupir. En la
confusió, va veure el cos d'un bombarder en la plataforma més alta.
—Nix? Nix?
El pilot no es va moure. Però va veure que parpellejava una
llum vermella en un objecte que tenia a la seva mà: el control remot que
activava les bombes.
—Allibera la càrrega —va cridar Poe en l'altaveu del
bombarder—. Ara!
Paige va pujar una escala cap a la plataforma. El pobre Nix
seguia aquí, sense vida. El tret al bombarder vermell va haver de caure en la
part superior del Martell Cobalt.
Ella li va agrair en silenci per deixar el control al seu abast.
La nau es va sacsejar amb violència i Paige va caure de
l'escala, colpejant-se amb una plataforma a mig nivell, deu metres per sota
d'on estava.
Un dolor agut va travessar el seu cos. Gairebé no podia
moure's. El fum es feia més dens. Ella respirava amb dificultat. Els TIE han
hagut de colpejar la nau de nou. Un altre tret segurament la destruiria.
Paige no podia deixar que això succeís. Hi havia molta gent
que depenia d'ella. Els seus amics. La seva família. La seva germana.
Rose moriria si Paige no alliberava les bombes.
Paige va girar-se cap amunt. En la vora de la plataforma, el
control remot brillava entre el fum com una estrella en una nit ennuvolada.
L'atac del TIE va haver d'alliberar-ho de la mà de Nix.
Paige li va fúmer una puntada a l'escala. La plataforma
superior es va moure, però el control va romandre en la vora. Va forçar els
seus músculs per donar una altra puntada. Les seves botes van provocar un so
metàl·lic contra l'escala. El control es va moure, però no va caure.
El fum començava a omplir-li els pulmons. No podia tossir.
—Ara! Ataca ara! —va cridar el Comandant Dameron.
Paige va donar una última puntada. Va tenir menys força que
en els últims dos intents, però va ser suficient per fer caure el control
remot.
Va rebotar sobre una bomba, després sobre una altra, i va
caure en la nau. Paige va esgotar tota la força que li quedava.
Va atrapar el control. La seva següent acció va ser gairebé
automàtica. El seu polze va pressionar el botó.
Va sonar una alarma i les comportes es van obrir. De baix a
dalt, els prestatges es van retractar i les magne-càrregues van caure de les
plataformes. Mil esferes negres queien per tota la nau, algunes amb dibuixos de
caretes felices o frases com «Hola, Snoke». Cadascuna contenia suficient poder
per destruir un llogaret. Van caure sobre el Dreadnought, explotant en fer
contacte i destruint part del seu casc. Pocs segons després, el Fulminatrix estava embolicat en flames,
així com el Martell Cobalt.
Mentre el foc consumia la nau, Paige es va aferrar al seu
medalló i va pensar en la Rose.
***
La General Leia Organa no va celebrar amb els altres en el
pont del Raddus quan el Dreadnought
va ser destruït. No podia celebrar els sacrificis innecessaris que Poe Dameron
els va obligar a fer. Van perdre els vuit bombarders que tenien, i gairebé tot
el cos de caces. La petita flota de la Resistència podria escapar, però no
podria defensar-se en el següent atac de la Primera Ordre. I tornaria a atacar,
això ho sabia. La Primera Ordre no es detindria fins apagar l'última flama de
la Resistència.
El seu treball consistia en assegurar-se que això mai
ocorregués.
—Velocitat de la llum —va dir.
La tripulació que estava sobre el pont aviat va tornar a les
seves tasques, i totes les naus restants van seguir les seves ordres.
***
—Rey?
Finn va despertar d'un salt i es va picar el cap contra
alguna cosa dura. Va fer un gest de dolor i es va trobar en un llit bombolla,
amb un vestit tou que li cobria del coll als peus. Es va llevar el dom de
damunt i va caure al terra fred.
Estava en la unitat mèdica de la nau, lluny dels boscos
nevats de la base Starkiller, on recordava que va estar lluitant contra Kylo
Ren, que formava part de la Primera Ordre, defensant a la seva amiga Rey. Finn
va fer ús del seu entrenament com stormtrooper per brandar el sabre de llum que
li va donar Maz Kanata i ferir a Kylo Ren en el braç. Enutjat, Ren va aixecar
el seu propi sabre i va esquinçar el cos de Finn. Després d'això, tot es va
tornar negre.
Finn va sentir dolor on va rebre el cop, però en general
semblava tenir bona salut. A més, si ell va sobreviure, probablement la seva
amiga també ho va fer.
—Rey! —va cridar. Però no hi havia senyal d'ella. Estava
sol.
La unitat mèdica es va estremir de sobte. L'equip mèdic va
caure dels prestatges. Alguns taulers de llum es van il·luminar. Finn es va
trontollar sobre les seves febles cames. Del seu vestit sortia bacta lluminós i
enganxifós. Aquesta medicina tenia propietats especials que acceleraven el
procés de curació, però era molt costosa, fins i tot més que la mescla
sintètica que va adquirir la Resistència. La seva ferida ha degut de ser molt
greu si la Resistència estava disposada a usar el preuat bacta en ell.
Va trontollar fins al passadís. En les parets, cobertes per
panells d'accés, brillaven llums blanques. Al fons sonaven uns motors. Finn va
pensar que devia estar en un creuer estel·lar.
—Rey? —va tornar a cridar.
Va treure el cap per un port i el marejant hiperespai
gairebé li fa vomitar. Es va voltejar quan un grup de soldats en uniformes de
la Resistència el van sobrepassar amb pressa, sense parar-li esment.
Finn no sabia què estava passant, però havia de trobar la Rey
abans que la situació empitjorés. També havia de trobar roba.
***
Després d'aterrar dins de l'hangar del Raddus, Poe va fer que BB-8 obrís un programa de diagnòstic. El
Negre Un va sofrir alguns danys en el combat, però res que no pogués
reparar-se. Poe recomanaria reemplaçar la caixa de connexions per si tornava a
fallar. Sabia que l'elevador de potència li va salvar la vida, així que ho
conservaria.
BB-8 va interrompre les seves proves i va balbotejar
emocionat, xiulant tan ràpid que Poe no va poder entendre.
—Finn nu? Bossa d'aigua? Estan bé els teus circuits? —va
preguntar Poe. Va girar-se i va veure per què el droide estava tan animat. Finn
entrava ensopegant-se per la porta de l'hangar, amb cara de perdut i en un
vestit de bacta translúcid.
Poe sortia del caça i es va apressar cap al seu amic.
—Amic! Quina alegria veure’t...!
Poe es va detenir abans d'abraçar a l’exstormtrooper. El
fluid gelatinós sortia del seu vestit i Finn va deixar un rastre sobre el terra.
—Anem a aconseguir-te roba. Has de tenir mil preguntes.
Finn només en tenia una:
—On està la Rey?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada