Els últims Jedi NJ (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Rey va allunyar a un porg del telescopi mentre Chewbacca conduïa el Falcó Mil·lenari sobre una glacera de cristall. En la cabina volaven diversos porgs, però ella els va ignorar. En el radar topogràfic hi havia un punt que brillava, indicant que estaven prop del braçalet que estava connectat al que ella portava al canell. Però la superfície de Crait estava buida, només hi havia dipòsits de sal i minerals.

—El braçalet està a baix, han d'estar per aquí —li va dir a R2-D2. El droide estava connectat als sistemes de sensors del Falcó i no detectava éssers biològics més enllà dels porgs que intentaven fer un niu sobre el sostre.

—Segueix buscant formes de vida —Rey va desitjar poder buscar ella mateixa. Però la lluita va deixar el seu cos exhaust i la seva ment ennuvolada. La seva connexió amb la Força se sentia distant, desenfocada, com si hagués excedit els seus límits.

Tenia una cosa clara: no anava a deixar als seus amics de la Resistència, onsevulla que estiguessin. Ells necessitaven la seva ajuda. Això ho podia sentir.

El Falcó va tornar a escanejar la glacera. Rey va seguir un tall en la superfície de la cresta muntanyenca, buscant, esperant. Un porg es penjava del tauler i buscava juntament amb ella.

R2-D2 va fer sorolls i xiuletades, espantant a alguns porgs. El que estava sobre el tauler va xisclar amb tanta força que a Rey li van doldre les oïdes. Però llavors va veure la raó de l'emoció d’R2-D2.

—Chewie, aquí!

Va assenyalar al cim de la muntanya, on unes criatures semblants a guineus sortien en grups. Les espines que cobrien els seus cossos brillaven sota el sol crepuscular.

Malgrat no veure als seus amics, Rey estava convençuda que estaven allà. Chewbacca va aterrar el Falcó i Rey va sortir de la nau. No estava fixant-se en el seu camí, així que va caure, relliscant per un pujol. Les últimes criatures van passar per sobre d'ella per reunir-se amb la resta del seu grup.

El forat pel qual van sortir les guineus era molt petit, no més gran que la mà d’ella. No era una esquerda a la muntanya, sinó un espai entre diverses roques.

Rey no podria moure una muntanya, però unes quantes roques... En això tenia molta experiència.

Va tancar els ulls, va exhalar, va inhalar i va tornar a exhalar. La Força es va moure gairebé de forma imperceptible, però ella no es va preocupar. Sabia que estava allí, com sempre. I confiava a formar part d'ella.

***

La saviesa jedi deia que els mestres aprenien i els estudiants ensenyaven. En enfrontar-se al seu antic aprenent, Luke va entendre quant cert era això.

Al voltant del seu nebot hi havia un cicló d'ira. Hi havia un enuig motivat per la desconfiança i la decepció, les expectatives i la sensació de merèixer una cosa millor. Ben Solo va ser un nen nascut del privilegi: fill d'una princesa i d'un lladre notable, dotat amb un gran talent en la Força. No obstant això, amb totes aquestes coses, volia alguna cosa pròpia: un nom. Ho va aconseguir rebutjant als seus pares i al seu oncle, acollint el seu enuig i ferint-se a si mateix i a tots els que l’envoltaven.

En Kylo Ren, Luke veia l'ombra del seu pare i també veia el que ell va poder ser si no hagués crescut com a granger a Tatooine.

El jove va canviar el seu pes d'un peu a un altre, amb els seus ulls enfonsats i foscos. La seva mirada era feroç, estava reptant a Luke a donar el primer cop.

Luke no es va deixar seduir. La paciència era una altra virtut que va aprendre dels seus alumnes.

El seu nebot va atacar. Luke es va fer a un costat i va girar. Tots dos tenien els peus ben ancorats al terra, i es miraven als ulls. Sortien sal i cendres cap a les seves espases.

En les aigües fosques dels ulls del seu nebot, Luke es va sorprendre de veure el seu propi reflex: un home vell, ombrívol, cansat i trist.

—Et vaig fallar, Ben. Ho sento.

—Has de sentir-ho. La Resistència està extinta. La guerra, acabada. I quan et mati, hauré matat a l'últim jedi.

Però els reflexos són només reflexos, no són necessàriament la realitat. Luke va veure més enllà del seu reflex, més enllà d'aquests ulls foscos, i va veure la Força.

—Impressionant. Cada paraula que acabes de dir està equivocada —li va dir —. La Rebel·lió reneix avui.

La Força li va mostrar una visió de la Rey, que estava parada al fons d'una esquerda, meditant com ell li va ensenyar. La seva mà es va elevar i amb ella es van elevar un munt de pedres que cobrien un forat en la muntanya.

—La guerra amb prou feines comença —va dir Luke.

La mà de la Rey va tremolar. La seva respiració va canviar. Luke va sentir que ella sabia que ell estava allà amb ella. Ell sempre estaria allà.

—I no seré l'últim jedi —va dir Luke.

***

Finn va veure com s'aixecaven les pedres del túnel i revelaven a la Rey, parada a l'altre costat sota l'última llum de l'ocàs.

Ella va obrir els ulls, estava tremolant. Les pedres van caure al terra. Finn va córrer cap a ella i la va prendre en els seus braços. La va estrènyer amb força. Ella va somriure.

Rey! Per fi la va trobar! Era la Rey!

Però quan els seus ulls es van trobar, ell va veure que ella no era la mateixa Rey que coneixia.

***

—Rey —va dir Kylo Ren escopint el nom—. Ella va prendre una decisió. Es va alinear amb el vell ordre, així que ha de morir. La destruiré a ella, a tu i a tot. Vull que ho sàpigues.

Va intentar atacar, però Skywalker no va xocar la seva espasa contra la seva. L'antic mestre seguia ajupint-se, evadint, eludint. Ren grunyí amb frustració. Però estava clar que Skywalker l’havia d'evitar perquè la seva força no era suficient per enfrontar-se al poder de Ren. Aviat s'equivocaria. I quan això succeís, Ren ho acabaria just com va acabar amb Snoke.

—Colpeja'm amb enuig —va dir Skywalker—, i sempre estaré amb tu. Igual que el teu pare.

Va fer un pas enrere i va desactivar el seu sabre de llum.

Així era Skywalker: sempre volia donar una lliçó, sempre impartint contrasentits. Però aquesta lliçó seria l'última.

Ren va enfonsar la seva espasa en el mestre amb totes les seves forces, amb tota la seva ira.

El seu sabre de llum només va tallar l'aire.

Va atacar una vegada i una altra, però el seu sabre només va travessar un fantasma. El seu vell mestre va tremolar com si no estigués aquí, com si fos només un holograma, un fantasma, una projecció en la ment de Kylo Ren. Quina classe de truc jedi era aquest?

—Ens veiem, nen —va dir Skywalker i va desaparèixer.

Ren estava furiós. Va lluitar amb un fantasma. I ara no hi havia ningú en les trinxeres. Els soldats de la Resistència van fugir a les mines. Skywalker només el volia distreure, donar-los temps per fugir.

Ren no permetria que això passés.

Va manar portar a un esquadró de soldats al seu costat per destruir la porta del fort rebel. Els soldats de la Resistència tampoc estaven dins de la mina. El lloc estava buit.

La mà de Ren va començar a tremolar. Els stormtroopers es van allunyar d'ell mentre observava les antigues consoles de comandament.

Va aixecar dos petits objectes del terra. Un parell de daus de la sort units. Ren coneixia bé aquests daus. Van pertànyer a Han, penjaven de la cabina de...

El Falcó Mil·lenari. Ren va veure la nau a través de la Força. Rey i Leia l’estaven abordant. Ambdues es veien inquietes.

Rey va voltejar cap a ell i el va veure. Estava enutjada. Pensava que estava traint a la persona que podia ser.

Però estava equivocada. Ella el va trair a ell.

La rampa del Falcó es va elevar i la comunicació entre tots dos va acabar. Estava sol al centre de controls, tremolant de ràbia. Els daus van desaparèixer: només eren part del truc de l’Skywalker.

***

Aquesta vegada la Leia no va interrompre les reunions felices. Es va unir a elles: va entrar a la sala del Falcó, on estaven gairebé tots els supervivents de la Resistència. Li va fer a Chewbacca l'abraçada més gran del que va ser capaç, i el wookiee va reunir a tots els que va poder en els seus braços, traient-li l'aire a Poe.

Alguns no podien formar part de les celebracions. Rose estava en una llitera, ferida però descansat. Finn estava sota, en un compartiment. Entre les moltes coses que va treure d'allà, hi havia una col·lecció de toms en pell. Es veien molt vells, i la Leia es va preguntar com van arribar al Falcó. En Han no era molt lector.

Finn va trobar una manta i la va posar sobre la Rose. La Leia va notar que Rey es veia confosa davant l'atenció que Finn li donava a una altra noia. Es distreia mirant dues peces de crom a la seva mà.

La Leia caminava amb un somriure. Rey l’hi va tornar breument, i li va mostrar els trossos del sabre d’en Luke.

—Luke Skywalker s’ha anat. Ho vaig sentir —va dir intentant reunir els trossos de l'empunyadura—. Però no va haver-hi tristesa ni dolor, sinó pau i propòsit.

—Jo també ho vaig sentir —la Leia va sentir la mort d’en Luke, però no la mateixa sorpresa ni el mateix pes que el que li va causar la mort del seu espòs. La Leia sentia que el seu germà estava, com la Rey ho va dir, en pau.

Rey va deixar de jugar amb el sabre de llum i va mirar-la.

—Kylo és més fort que mai. Com fem una rebel·lió després d'això?

La Leia va prendre la mà de la Rey.

—Tenim tot el que necessitem.

Era cert. Els herois que envoltaven a la Leia havien renovat la seva fe. Amb o sense ella, defensarien la bondat en la galàxia, com ella va intentar fer durant tants anys.

La seva lluita (i la seva vida) no van ser en va.

 Següent