CAPÍTOL 1
—Ens han trobat! —va cridar un oficial tàctic.
En el pont del Raddus,
el creuer de la Resistència, estava Poe Dameron amb la General Leia Organa i el
seu androide de protocol, C-3PO, les seves peces de llautó relluïen amb la
lluentor d'un recent poliment. Però res brillava més que el que captava la seva
atenció. Sobre la taula de comunicacions resplendien els hologrames de tres
naus fosques, activant alarmes i causant pànic a l'altre costat del pont.
L'Almirall Ackbar, el geni militar mon calamari que va
dirigir la victòria de l'Aliança Rebel a Endor, manipulava els controls de la
taula amb les mans palmejades. Dues naus de guerra van ser identificades com a
destructors estel·lars de la Primera Ordre: Foc
Mortal[1]
i el Finalitzador, el vaixell
almirall del General Hux. La tercera era un Dreadnought gegant i molt ben
armat, el Fulminatrix.
—Bé, ja sabíem que això podia succeir —va murmurar Poe.
La Resistència es va assabentar feia poc, gràcies a uns
espies endurits per la batalla, de la flota de la Primera Ordre. La informació
no només incloïa esquemes detallats sobre el Dreadnought, també revelava que la
nau enemiga era molt més gran del que imaginaven. Anticipant un atac de la
Primera Ordre com a venjança per la destrucció de la base Starkiller, els
líders de la Resistència van començar a evacuar la seva caserna general secret de
D’Qar. Però ningú va anticipar com de ràpid que la Primera Ordre localitzaria
el seu amagatall.
Poe va pressionar el botó de transmissió sobre la taula.
—Connix, la base va ser evacuada?
La imatge de la Tinent Kaydel Ko Connix va aparèixer en una
pantalla. El seu cabell llarg i ros estava lligat en dos monyos als costats del
cap, i el seu habitual somriure flaquejava en estar sota pressió.
—Seguim carregant l'últim grup de transports —va respondre—.
Necessitem més temps!
Des del port es veien vaixells, transports i llançadores que
sortien de la bola verda que era D’Qar. Tots es dirigien cap al Raddus o cap a alguna de les altres tres
naus capitals que formaven l'escassa flota de la Resistència: la llarga fragata
mèdica Anodina, el creuer d'atac Ninka i la fragata de càrrega Vigília. Però estava clar que moltes
naus no aconseguirien posar-se fora de perill, ja que es trobaven dins del rang
de tret dels destructors estel·lars i el Dreadnought.
Poe va desitjar estar allà fora, en el seu Ala-X, defensant
als evacuats, en lloc d'estar en el pont com un simple espectador. Els mecànics
acabaven d'armar un elevador de potència en el seu caça estel·lar i aquell
semblava el moment perfecte per donar-li ús.
Poe va girar-se per mirar a la General Organa. Ella era
l'última princesa viva d’Alderaan; va presenciar l'anihilació del seu planeta a
les mans de l'Estrella de la Mort de
l'Imperi. Portava el cabell arreglat i recollit i una túnica reial sobre una
bata llisa de seda, ambdues negres. De no ser pel color del seu vestit, Poe mai
s'hauria assabentat que estava de dol per la mort del seu espòs, Han Solo. Poe
no podia imaginar el dolor que devia estar sentint sota la seva aparent
enteresa.
—Tens una idea, però no m’agradarà —va dir ella. No va fer
preguntes—. Vés.
Des del seu comunicador de canell, Poe li va donar
indicacions remotes al seu droide astromecànic, BB-8, i després es va dirigir a
l'hangar de la nau. Quan va arribar, BB-8 ja estava al sòcol de droide de l’Ala-X
de Poe, el Negre Un. Poe va donar un salt per pujar al seient del pilot.
—Som-hi!
El caça estel·lar va sortir disparat de l'hangar, amb els
seus alerons «S» plegats i les seves ales tancades per aconseguir major
velocitat. Poe va fer aparèixer la imatge del Fulminatrix en la pantalla del tauler. El Dreadnought era més gran
que les altres naus; semblava que algú va fondre tres destructors estel·lars,
un damunt d'un altre, fins que va prendre la forma d'una sinistra punta de
llança de tres nivells. En el seu casc superior i amb direcció a la flota de la
Resistència hi havia diversos turbolàsers, mentre que en el seu ventre
començaven a carregar-se d'energia uns autocanons gegantescos. El treball de
Poe era distreure al Dreadnought i retardar els trets que aquests autocanons
dirigirien a D’Qar fins que l'evacuació estigués completa.
Va volar directament cap a les naus de guerra. BB-8 va
xiular amb desgrat; la computadora de l’Ala-X va traduir el soroll com «Tinc un
mal pressentiment sobre això».
—Xiuletades felices, amic. Ja vam fer coses més boges que
aquesta —va dir Poe. I, encara que potser era cert, sabia que amb un tret d'un
turbolàser estarien acabats. Per calmar els seus nervis, va repetir—:
Xiuletades felices.
—Que quedi clar: en això estic d'acord amb el droide —va dir
la General Organa al seu canal de comunicació privada.
—Gràcies pel suport, general —va replicar Poe, divertit que
ella estigués escoltant la seva conversa enmig del vol. Per això era una
general excepcional. Tenia els ulls i les oïdes en tots els detalls, mai se li
passava res.
La xarxa de droides espies de C-3PO va reportar que el líder
de l'exèrcit de la Primera Ordre, el General Hux, va sobreviure a l'atac de la
base Starkiller. Ara era el moment d'esbrinar si aquesta informació era
correcta. Poe va parlar amb el Finalitzador
per la xarxa subespacial:
—Atenció! Aquí Poe Dameron, de la flota de la República.
Tinc un missatge urgent per al General Hugs —va dir pronunciant malament el nom
a propòsit.
No va haver-hi resposta. L’Ala-X va continuar acostant-se i
aviat estaria en el rang de tret de la nau enemiga. BB-8 feia sorolls estranys,
nerviós. Poe pensava que potser aquesta no era la millor idea quan una veu
pomposa va contestar la seva trucada:
—Aquí el General Hux, de la Primera Ordre. La República ja
no existeix. La seva «flota» són escombraries rebels. Digues-li a la teva
preuada princesa que no ens rendirem.
Poe va seguir amb el seu pla: va fingir no escoltar
l'amenaça.
—Sí, estic en espera per parlar amb el General Hugs.
—Aquí Hux! Tu i els teus amics estan perduts. Els eliminarem
de la galàxia!
Poe va continuar amb la seva broma:
—Està bé, espero.
Va esperar. Van sonar clics en la botzina.
—Pots esco...? Pot escoltar-me ell? —Poe va sentir que Hux
li preguntava a algú en el pont.
El Negre Un s'estava acostant i les naus de guerra seguien
sense disparar. El pla de Poe podria funcionar si aconseguia allargar la
conversa una mica més.
—Hugs, amb H. Prim. Pell pàl·lida.
—T'escolto. M'escoltes tu? —Hux sonava irritat.
El comptador de rang de Poe s'acostava al zero.
—No puc perdre tant temps. Si el veus, digues-li que la Leia
té un missatge urgent per a ell —va desitjar que Hux el pogués veure somriure—.
És sobre la seva mare.
BB-8 va fer un soroll d'alegria. Poe va haver de silenciar-lo
per poder escoltar la confusió del personal del Finalitzador.
—Em sembla que està jugant amb vostè, senyor —va dir un dels
consellers de Hux.
—Obrin foc! —va cridar Hux.
Poe va tallar la connexió i va prendre el control de la nau.
—BB-8, fes-ho!
Amb l'ajuda de l'accelerador de potència, el Negre Un va
depassar al Finalitzador amb direcció
al Fulminatrix, amb els alerons «S»
oberts en posició d'atac. Els turbolàsers del Dreadnought es van encendre immediatament.
Poe va maniobrar l’Ala-X a través del foc i va navegar prop del casc del Fulminatrix, convertint-se en un blanc
difícil de disparar.
Va canviar el seu comunicador a una freqüència més amigable
i va iniciar la segona part del seu pla semi improvisat.
—Desfent-me dels canons. Bombarders, comencin a acostar-se!
Vuit bombarders de la Resistència, amb una alineació
semblant a la forma d'un penell amb fuselatges tubulars, van accelerar en
direcció al Dreadnought, des de l'angle oposat al punt on s'acostava Poe. Un
munt d’Ales-X i Ales-A van envoltar als bombarders com a companys del caça
estel·lar.
—Bombarders, mantinguin la formació. Caces, protegeixin als
bombarders —va ordenar a través de l’altaveu Tallie Lintra, l'antiga aviadora
de fumigació que ara pilotava l'Ala-A principal—. Causem-los una mica de dany i
guanyem-hi temps.
Poe va passar el seu Ala-X sobre la superfície del
Dreadnought, disparant a canó rere canó per protegir als bombarders. A causa
que va volar sota l'arc d'armes, no van poder disparar-li. Poe ja havia
destruït tots els canons, a excepció d'un, quan BB-8 li va enviar un
advertiment.
Els sensors de proximitat de l’Ala-X mostraven caces TIE que
sortien del cuirassat amb direcció als bombarders. Els caces TIE reben el seu
nom dels seus motors iònics bessons, que a més els atorguen molta velocitat.
Aquests estaven pintats de negre amb dues primes ales verticals connectades a
una cabina circular. Encara que no tenien escuts i només comptaven amb dos
canons làser, els grans encerts dels caces TIE eren els seus pilots. No li
temien a res, ni tan sols a la mort. Per a la Primera Ordre, morir en batalla
era el major sacrifici que podia realitzar un pilot TIE.
Tres naus es van separar del grup per anar a l’encalç de
Negre Un.
—Aquí ve la desfilada —va dir Poe.
Els trets làser dels TIE van ressonar sota les ales del seu Ala-X,
on els seus escuts eren més febles. Un cop precís va haver de danyar un cable
d'electricitat als seus canons, perquè de sobte Poe no podia disparar en
defensa.
—BB-8, els meus sistemes d'armes estan danyats. Hem de
derrocar l'últim canó o els nostres bombarders estaran perduts! Fes màgia.
Poe va fer que l’Ala-X donés diverses virolles, esquivant
els trets enemics, per donar-li més temps a BB-8 de reparar el cable
d'electricitat. Els esquadrons estaven per derrotar als caces estel·lars de la
Resistència.
—Tallie, vigila! —va exclamar.
—Artillers, preparin-se —va ordenar Tallie.
Els Ales-A i els Ales-X es van enfrontar als TIE mentre els
bombarders disparaven. Diversos centelleigs de làser van aparèixer com boles de
foc. Dotzenes de TIE van tenir finals explosius, però la Primera Ordre encara
els superava en nombre.
—Estan pertot arreu, no puc —va dir un pilot moments abans
que la seva veu desaparegués.
Poe coneixia aquesta veu: pertanyia al vell Tubbs, que
sempre estava disposat a ser el mentor dels nous pilots de caça. Va desaparèixer,
igual que la gran pilot candovantiana Zizi Tlo. Els TIE van volar la seva nau.
—Aquí no tenim moltes oportunitats —va dir Tallie—. Dóna'm
bones notícies!
—Agafa't bé! —Poe va revisar l'estat dels seus làsers—.
BB-8, hem de desfer-nos d'aquest últim canó. Necessito les meves armes!
BB-8 va respondre que el problema estava en un circuit
difícil d'arribar-hi. Reparar-ho li prendria més temps.
Poe va esquivar un altre bombardeig enemic amb el canó
turbolàser en la mira. L'única cosa que havia de fer era derrocar-lo perquè els
bombarders poguessin descarregar sobre el Dreadnought, donant-li un cop
significatiu a la Primera Ordre.
Però el Fulminatrix
tenia la determinació de donar el primer cop. Els dos autocanons van escopir un
riu d'energia des del seu xassís en direcció a D’Qar. Va ocórrer una explosió
just en el lloc on estava la base de la Resistència. Poe només va desitjar que
no hi hagués ningú aquí.
L'Almirall Ackbar va apagar aquestes pors:
—Es va abordar fins a l'últim transport —va balbotejar el
mon calamari en una transmissió—. L'evacuació està completa!
Poe va sospirar alleujat. Ara l'única cosa que havia de fer
era destruir l'últim canó, així no haurien de seguir preocupant-se pel
Dreadnought.
La General Organa es va dirigir a ell pel canal privat:
—Poe, ho vas aconseguir. Ara torna amb tot el teu equip.
Necessitem treure a la flota d'aquí.
Poe no podia creure les paraules de la general.
—No! Podem acabar amb això! Quantes oportunitats tindrem
d'acabar amb un Dreadnought?
—Retira't ara. És una ordre!
Poe va fingir no escoltar la seva última ordre i va apagar
el transmissor. Ella el reprendria pel que era a punt de fer, però acabar amb
el Fulminatrix faria que qualsevol
càstig valgués la pena. Girà el Negre Un per enfrontar als TIE que el venien seguint,
va dirigir l'últim canó al seu objectiu.
—BB-8, és ara o mai.
Havia de ser ara.
Es va escoltar un cop sord al fons de l’Ala-X de Poe, però
era un cop bo. L'indicador d'armes en el tauler de la cabina es va il·luminar i
BB-8 va xiular en senyal de triomf. El petit droide ho va aconseguir. El cable
d'electricitat de l’Ala-X va ser soldat i estabilitzat.
Poe ni tan sols va esperar al fet que es carregués per
complet. Només va disparar.
Va explotar l'últim turbolàser del Dreadnought.
Sentint la pressió de les corretges del seu seient, Poe va
confrontar als seus perseguidors cara a cara. Els pilots TIE estaven tan
sorpresos de veure un Ala-X que cap va poder activar els seus làsers a temps.
Poe els va convertir en pols.
—Ja està buidat. Portin les bombes!
—Encantada! —va contestar Tallie pel transmissor.
Caces i bombarders es van dirigir al Dreadnought. Els
bombarders estaven reduïts a la meitat, però, així i tot, si un aconseguia
descarregar la seva magne-càrrega sobre el Dreadnought, el dany seria
devastador.
Amb els turbolàsers desactivats, la defensa del Fulminatrix depenia dels caces TIE, que
cada minut eren més. Els líders de la Primera Ordre els veien com a naus
prescindibles; estaven disposats a perdre'ls a tots si això significava
aclaparar a les naus de la Resistència.
L'estratègia de la Primera Ordre semblava funcionar. El
transmissor de Poe es va estremir amb un crit quan un altre bombarder va trobar
la seva fi. C’ai Threnalli, un abednedo que volava en l'esquadró, va cridar en
el seu idioma natal el que la computadora va traduir com «No podem
detenir-los».
Poe va tornar al seu Negre Un al combat.
—Sí podem! Queda't amb els bombarders.
Un bombarder en particular, la nau del qual era blau cobalt,
estava atacant als TIE amb tot el que tenia. Dels seus canons sortia bomba rere
bomba, aniquilant a tot TIE que s'acostava. Poe es va commoure davant la
determinació del pilot. Era més motivant que qualsevol discurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada