CAPÍTOL 14
—Chewie, prepara't per fer enlairar aquesta cosa. Ens anem.
Rey va parlar en el seu comunicador mentre seguia el mateix
camí que la va portar fins al Luke el dia de la seva arribada. Ara el camí la
guiaria al Falcó Mil·lenari i a la
Resistència. Ja no intentaria persuadir al tossut Skywalker. Era una causa
perduda.
Una presència fosca es va apoderar de la seva ment, com ja
havia passat en dues ocasions. Va serrar la mandíbula.
—Preferiria no fer això ara.
—Jo també —va contestar Ren.
Ella es va donar la volta en escoltar la seva veu.
—Per què odiaves al teu pare?
—Perquè era un babau de ment feble —va protestar Ren. Ella
el podia veure en el seu cau del destructor estel·lar, sense camisa, amb el seu
tors pàl·lid, color os.
Rey va desviar la mirada per la vergonya, encara que la seva
visió depenia de la Força.
—Vull una resposta sincera. Tenies un pare que t'estimava.
—No l’odiava.
La seva mentida la va incendiar.
—Llavors per què el vas matar? No entenc.
—No? —va dir Ren rient-se—. Els teus propis pares et van
rebutjar com les escombraries.
—No és cert —va objectar Rey.
—Sí ho és, i no deixes de necessitar-los. És la teva major
feblesa. Els cerques a tot arreu. En Han Solo, ara en Skywalker.
Rey volia protestar, però no tenia res a dir. Per primera
vegada, Kylo Ren va dir la veritat. Després de conèixer a Finn, a Han Solo i a
Chewbacca, Rey no va tornar a Jakku, com va dir, a esperar als seus pares. Es
va quedar amb Han perquè ell la va acceptar com la seva protegida. Fins i tot després
que Kylo Ren l’assassinés, ella no va tornar. Es va anar a Ahch-To, deixant a
amics com Finn, per buscar-se un altre mentor.
El que volia era un pare o una mare.
Els llavis de Ren van dibuixar un somriure. Va tornar al
tema de Luke.
—Et va explicar el que va passar aquella nit?
—Sí —va dir. Però ella dubtava que Luke li hagués explicat
tots els detalls i sabia que Ren sentia el seu dubte.
—No, no t’ho va explicar —va dir Ren.
Rey va tenir una nova visió: percebia l'habitació de Kylo
Ren en el Temple Jedi. Ren dormia sobre una taula. Brillava una tènue llum
verda.
Luke Skywalker, en una túnica negra, estava dempeus mirant-lo,
amb el sabre de llum a la mà. El rostre del Mestre Jedi no es veia tan cansat
ni envellit com el qual Rey coneixia, es veia pervers i turmentat. Era
l'expressió d'un monstre.
Luke va baixar el sabre per matar al jove.
Però Ren ja estava despert i va atreure el seu propi sabre
de llum cap a ell. La seva espasa blava es va enfrontar a la verda d’en Luke.
Les armes crepitaren. Van sortir espurnes d'energia. Ren va estendre el braç
cap al sostre. Aquest es va moure, es va fracturar i va caure sobre Luke
Skywalker.
—Menteixes —va dir Rey interrompent la visió. Luke va poder
no dir-li la veritat, però mai seria un assassí.
—Deixa anar el passat —va dir Kylo Ren—. Destrueix-lo si has
de fer-ho. Només així et convertiràs en qui has de ser.
La seva imatge i la seva presència van desaparèixer de la
seva ment. Les seves paraules van romandre, com la sal en una ferida.
Va sentir un altre impuls en la Força, sota el penya-segat
però en direcció oposada al Falcó. No
es va resistir. Es va acostar a ell. Mentre seguís en aquest món, estava
decidida a aprendre tots els secrets que Luke es refusava a ensenyar-li.
Va arribar al clot immens en el terra. En la seva vora creixia
una molsa fosca. Era el mateix que va veure durant el seu entrenament amb Luke.
Un lloc de foscor.
Es va ajupir i va tocar la molsa. Estava humit i se sentia
com una esponja, però no oferia cap pista sobre el que hi havia sota. Mirà al
seu voltant. Poques coses sobrevivien en aquesta plana de pedra.
El seu peu va relliscar. No va poder recuperar l'equilibri.
La molsa es va trencar sota ella, i va caure a la foscor dins del clot.
Es va enfonsar en una massa d'aigua. Amb la respiració
entretallada, va nedar cap a un aflorament de roca. Va tenir sort de no
ofegar-se. Les classes de natació no van ser la seva prioritat a Jakku.
Va nedar fins a la vora i va descobrir que estava en una
caverna, probablement sota l'oceà. Dempeus enfront d'ella, xopada i amb el
cabell desarreglat per la caiguda, estava ella mateixa.
Li va prendre un moment adonar-se que el seu doble era només
un reflex. L'obsidiana de la paret de la caverna actuava com un mirall corbat i
llis després de segles d'erosió. En la seva superfície veia reflexos infinits
d'ella mateixa, apuntant a un centre.
Quan va girar-se, els reflexos van fer el mateix un moment
després, com seguint la seva indicació. Va fer petar els dits i els reflexos la
van imitar, un després de l'altre. Reproduïen amb exactitud cadascun dels seus
moviments només que demorats per uns instants. Dins del mirall, en totes les
seves imatges, Rey semblava la mateixa físicament. Era com si estigués feta
d'un nombre indeterminat de peces, al mateix temps que era un tot individual.
Potser a això es referia Luke quan va parlar de la Força.
Era com un mirall que reflectia cap a fora i cap a dins, connectant-ho tot amb
si mateix en una paradoxa.
Però allí hi havia una altra cosa. En algun lloc de la
cadena de reflexos estava amagat un secret del seu passat, el dels seus pares.
Ho va veure en els seus malsons. Ara havia de mirar en el seu interior.
—Mostra'm —va demanar—. Mostra'm qui són. Si us plau.
Va estendre una mà cap al cristall fosc. Una boirina es va
escampar per la superfície, dissipant tots els seus reflexos excepte un. La mà
del reflex de la Rey va seguir a la seva mà física. Els seus dits gairebé
podien tocar-se, l'hi impedia la pedra.
Rey va deixar caure la seva mà. Mil reflexos van tornar a
aparèixer en l'obsidiana com fantasmes, i van deixar caure la seva mà com ella.
L'únic secret que va revelar el mirall va ser que, malgrat el nombre infinit de
reflexos, estava sola.
Va tancar els ulls. Encara que no podia veure'ls, es va
imaginar que els seus reflexos feien el mateix.
Però les seves llàgrimes sí eren reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada