L'honor dels Jedi (150)

150

—Espero que tinguis raó! —diu Luke, accelerant directament cap als caces TIE.

R2 xiula una estrident protesta.

—Limita't a deixar enrere aquestes bestioles —diu Erling, introduint instruccions en l'ordinador de navegació.

La maniobra d’en Luke pren per sorpresa als pilots imperials. Ni tan sols disparen fins que la llançadora està gairebé sobre ells. Quan finalment reaccionen, l'efecte és devastador. Deu trets d'energia exploten en l'escut davanter, i 20 més centellegen al voltant. La tempesta sacseja la llançadora en sis direccions diferents al mateix temps... alguna cosa que Luke considerava impossible abans d'experimentar-ho.

Advertiments de control de danys centellegen com les espurnes sortint d'un volcà. Erling llegeix amb aire casual un informe de danys:

—Escuts sobrecarregats, suport vital reduït al 20%, antenes sensores destruïdes, canons turbolàser inhabilitats...

—Tenim turbos? —exclama Luke.

—Ja no... Continuo?

—De què servirà? —pregunta Luke—. Quan es posin a la nostra cua, estem acabats.

—Llavors serà millor que passis a l’hiperespai.

—Si és que estem preparats! —Luke no espera a la resposta de l’Erling. Un instant després, les estrelles davant seu es tornen vermelles, i després es difuminen formant rajos distorsionats per l'efecte Doppler. De moment, estan fora de perill.

—Ara, abans que xoquem contra un quàsar o siguem absorbits per un forat negre, digues-me per què no hem hagut de calcular una ruta.

—De seguida —diu Erling—. Però abans, haig de dir alguna cosa important.

—Què pot ser més important que això? Podem convertir-nos en deu tones de pols còsmica abans d'adonar-nos que estem morts.

—Confia en mi... sobreviurem. Però en veure el que vas fer amb la Força abans...

—Què? Gairebé fer que ens matin en intentar presumir?

Erling deixa anar una rialleta.

—No, sentir a Darth Vader. En aquell moment, vaig comprendre moltes coses que m'han tingut confós tota la meva vida.

—No ets l'únic que ha après una lliçó aquí a baix —diu Luke, pensant en la seva cel·la solitària en el Bloc de la Mort.

—La Força realment existeix, veritat?

Luke assenteix.

—Està aquí. No pots convocar-la quan tu vols, però està aquí quan la necessites.

—Comprenc —diu Erling—. Finalment, ho comprenc.

—Què?

—El meu pare. Va lluitar al costat del teu en les Guerres Clon. Jo era prou jove com per pensar que tot era un joc gloriós. Però quan va tornar, tota l'alegria li havia abandonat. Era un home trist... no acabat, però el pes de la galàxia requeia sobre les seves espatlles. Nosaltres no vam comprendre... almenys Mare i jo no ho vam fer. Pensàvem que la pau li avorria.

»De manera que quan la guerra va arribar fins a nosaltres, li vam culpar. L'Imperi va començar a perseguir als Jedi... estic segur que ja coneixes aquesta part. Va abandonar el seu asteroide ancestral, però això no va impedir que els imperials seguissin molestant-nos. Arribaven cada cert temps, registrant la casa i amenaçant-nos amb portar-nos a la presó. Mare suplicava que ens deixessin tranquils, però ells li deien que tornarien fins que l’atrapessin. Va ser llavors quan Dena i jo vam aprendre a odiar als imperials. Però jo també vaig aprendre a odiar a algú més: al meu pare. Li culpava a ell dels nostres problemes; era massa jove per entendre contra què lluitava, i per què la seva “màgia” Jedi no podia fer que els imperials desapareguessin.

»En qualsevol cas, una vegada va tornar per visitar-nos, i li vaig dir el que pensava. No es va marxar. Quan els imperials van tornar, va lluitar contra ells... i va guanyar. Dies després, va arribar Darth Vader.

—Això explica moltes coses —diu Luke.

—Sí... però no serveix d'excusa. No puc fer desaparèixer el dolor que li vaig causar al meu pare, ni retornar la vida als teus amics.

Luke comença a explicar-li sobre el xip de missatge que va trobar, però decideix mossegar-se la llengua. Encara no sap per què Mon Mothma considera que Erling és tan important. Fins que ho sàpiga, seria temerari revelar-li el poc que sap.

—Crec que acabes de reconciliar-te amb el teu pare —diu.

Erling es neteja una llàgrima de la galta.

—Gràcies. Però a tu també et dec una disculpa. Quan et vaig parlar sobre el teu pare, pretenia ferir-te. El meu pare respectava a Anakin Skywalker per sobre dels altres Jedi, saps? Quan les coses es van posar lletges, jo esperava que el teu pare aparegués i fes que tot tornés a estar bé. Per descomptat, no ho va fer... de manera que vaig tractar d'igualar el marcador ferint-te.

—Probablement ja estigués mort —diu Luke.

—Estic segur que ja ho estava... o en cas contrari hauria vingut, ho sé. Pots perdonar-me per profanar la memòria del teu pare?

—Ja ho he fet —diu Luke—. Ara, em deus una explicació... —Abans de poder acabar la seva frase, la llançadora minora i surt de l’hiperespai. Un petit asteroide oblong flota davant el finestral davanter—. L'asteroide de l’Ire Eleazari? Com?

Erling assenteix.

—T'ho explicaré. Però, si us plau, donem-nos pressa, m'agradaria veure a la meva germana.

Luke condueix la llançadora cap al túnel que protegeix la llar de l’Ire. Ràpidament s'introdueixen en un parell de vestits de buit i es dirigeixen a la resclosa. Quan la porta interior s'obre, es troben mirant als canons de dos rifles blàster. Ire Eleazari sosté un, i Dena Tredway, ja vestida i sostinguda per les seves pròpies cames, sosté l'altre. Els ulls verds de la Dena apareixen gèlids, amenaçadors, i serra la seva elegant mandíbula amb determinació.

—Lleveu-vos aquests cascos —ordena—. I serà millor que reconegui a algun de vosaltres!

Luke i Erling obren obedientment els seus vestits. Tan aviat com Dena veu el rostre de l’Erling, deixa el seu rifle a un costat i l’envolta amb els braços.

—Estàs fora de perill!

Ire Eleazari també baixa la seva arma.

—M'alegro de tornar a veure't —murmura a Luke—. Has fet una bona obra.

Erling retorna calorosament l'abraçada de la Dena.

—Permet-me que et presenti al fill de l’Anakin Skywalker —diu, assenyalant a Luke.

Dena es torna cap al Luke, amb ulls càlids d'afecte.

—Ja ens coneixem —diu—. I m'alegra dir que fins i tot quan no estic commocionada, crec que ets més maco que el teu pare. Espero que puguis pensar alguna manera que pugui mostrar-te la meva estima per tot el que has fet.

Ire posa els ulls en blanc i Luke es ruboritza.

—Hi ha una coseta —diu.

—Digues-me —diu ella amb un ronc.

—Pots dir-me com Erling va seleccionar les nostres coordenades de salt? Teníem 30 caces TIE en la cua i estàvem a escassos instants de morir. Llavors treu del no-res un joc de coordenades, i aquí estem! I ara, no em vol dir com ho va fer!

Dena riu i posa una càlida mans sobre el braç d’en Luke.

—Això és perquè no ho sap —diu—. La meva família sempre ha tingut un do per saber coordenades, qualsevol coordenada, i ell és el millor de tots nosaltres.

—Tan sols visualitzo a on vull anar —aclareix Erling—, i llavors sé com arribar allà. No em demanis que ho expliqui; no puc.

—La Força no pot explicar-se —respon Luke.

—La Força? Realment ho creus?

La seva germana assenteix.

—Jo solia dir-ne “astrogació instintiva”, però ha de tractar-se de la Força.

Luke s'encongeix d'espatlles.

—És l'única explicació que conec. Suposo que no podries utilitzar el teu talent per ajudar-me a trobar un nou món per a la base rebel.

—De fet —diu Dena, mirant a Luke amb interès renovat—, sí que pot. Hem estat treballant en un petit projecte...

—Amb la Mon Mothma! —dedueix Luke.

—De debò? —pregunta Erling. Dena es queda bocabadada per la sorpresa.

—Jo vaig trobar el xip de missatge —explica Luke.

—Llavors saps per què Erling és tan valuós. Pot trobar cada planeta, lluna i roca solta en més d'un miler de sistemes, cartografiats o no, incloent instal·lacions imperials!

—Però jo pensava que estàvem expandint les nostres operacions! —protesta Erling, amb el seu rostre canviant lentament conforme va comprenent—. Hem estat treballant per a la rebel·lió tot aquest temps?

Gairebé sembla furiós.

—Ho sento —diu Dena—. Usar un droide era massa arriscat, però qui podria imaginar-se una base de dades humana?

—Ella no podia dir-t'ho —diu Ire amb la seva veu estereofònica—. Hi havia una gran probabilitat...

—Que fes una estupidesa! —completa Erling. Dena baixa la mirada, temorosa d'haver enfuriat al seu germà. En lloc de començar a cridar, aquest deixa anar una rialleta—. Estava animant a la resistència passiva perquè la rebel·lió no em reclutava —diu—. Pel sol fosc, què maldestre he estat! No m'estranya que ho mantinguessis en secret, Dena. I qui pot culpar a la Mon Mothma per no voler-me?

—Hi haurà un lloc tant per a tu com per a la teva germana en el Comandament d'Intel·ligència —diu Luke—. Segurament podré testificar al vostre favor —en aquest moment, se li ocorre una altra idea, i es torna cap a Ire Eleazari—. I estic segur que podrem trobar un lloc per a un bon doctor —diu.

—Gràcies —diu Ire—. Però la meva penitència encara no està completa.

—Penitència? —repeteix Luke, deixant que la seva curiositat superi als seus bons modals.

—Ire va ser bandejat del seu ramat per 30 estacions, però va ser Oosea... —comença a explicar Dena, i després es troba amb la mirada de l’ithorià.

Ire continua la història.

—Oosea traeix al ramat i trafica amb els imperials. Ha de ser detingut; descobert com el que realment és. Tot el ramat sofreix.

Silenciós de sobte, sembla com si Ire no estigués acostumat a discutir temes tan personals. Luke està impressionat que el doctor confiï en ell tant com per explicar-ho.

—Algun dia, veuràs al traïdor Oosea abandonar Tol Ado —diu Dena—. Fins llavors, que la Força t'acompanyi.

—I a tots vosaltres —respon Ire.

Dena pren al Luke del braç.

—Et veuré a la base principal, veritat? —pregunta.

FI