CAPÍTOL 4
Un turboascensor va portar a Kylo Ren a través dels molts
nivells del Supremacia, un cuirassat
estel·lar classe Mega. Vestit de negre, amb màscara, capa, casc i armadura, es
mostrava poderós. Però era el seu cor el que el seu mestre volia posar a prova.
Li bategava amb força, en un pit tan dur com una pedra.
El turboascensor es va detenir i les portes es van obrir.
Kylo Ren va caminar cap al tron del Líder Suprem Snoke.
Un pont ampli conduïa fins a l'espaiosa càmera amb una volta
amb suports d'acer. Unes cortines vermell fosc cobrien les parets i les
finestres. Estaven presents unes persones misterioses amb caputxes morades; els
seus ulls brillaven sota les seves robes i envoltaven un aparell que mostrava
diverses vistes de l'espai. Però el que més va cridar l'atenció de Ren va ser
el grup de guerrers silenciosos que es trobava al voltant de la cambra. Amb
armes, armadures i robes vermelles, semblaven vestits per a una cerimònia; no
obstant això, estaven preparats per lluitar d'un moment a un altre. Eren vuit i
constituïen els combatents d'elit de la Primera Ordre. Eren la Guàrdia
Pretoriana, i les seves múltiples armes (piques, armes d'asta, visarmes[1]
i electrofuets) podien travessar el metall més dur o electrocutar a qualsevol
d'un sol cop. Ren els respectava per les seves proeses, sabent que, com a grup,
el podrien sotmetre. Sentia poc respecte, d'altra banda, per un oficial ingrat
que va arribar primer. El manifasser General Hux es va quedar davant del tron,
on s'asseia el Líder Suprem de la Primera Ordre.
Encara que era alt, Snoke es veia més petit que en les seves
projeccions. Però no necessitava altura per imposar la seva voluntat. Tan sols
la seva presència era capaç de causar terror. Snoke era una criatura de pell i
cicatrius, una deformació de la vida mateixa. Una ferida li va partir el cap
feia molt temps, i la seva cara i el seu coll estaven fosos en una espiral de
turment perpetu. La seva cadavèrica figura estava embolicada en capes amb
fragments d'or i unes sabates daurades cobrien els seus peus. Quan estava
assegut, s'inclinava cap a endavant doblegant la seva esquena com la d'un
geperut. Però l'edat i l'aparença li importaven poc a Ren. L'única cosa que li
interessava era el poder que Snoke podia mostrar-li.
El General Hux va caminar cap a l'elevador, llançant-li un
somriure envanit. A Ren li va costar molta força de voluntat no penjar-lo aquí
mateix. Hux el va poder salvar de la mort a la base Starkiller, però va ser
només perquè el Líder Suprem li va donar l'ordre. Era culpa de Hux que la
Primera Ordre encara no tingués el control absolut de la galàxia. La seva falta
de lideratge els hi va costar la seva superarma i mereixia ser castigat.
—El pla de Hux sembla funcionar —va dir Snoke. Sempre feia
l'efecte de llegir la ment de Ren—. La Resistència aviat estarà a les nostres
mans.
Des del turboascensor, Hux va ampliar el seu somriure:
—Gràcies, Líder Suprem.
Ren va esbufegar dins de la seva màscara. Mentre Snoke
confiés en Hux, Ren no el podria tocar. Però quan això deixés de ser el cas,
Ren estaria aquí per abatre’l, una acció que gaudiria bastant.
Hux va entrar al turboascensor i les seves portes es van
tancar. Ren es va acostar i es va clavar davant del tron.
—Et preguntes per què tinc a un gos rabiós en una posició de
poder? —va preguntar el Líder Suprem—. Escolta'm bé: la feblesa d'un gos, ben
manipulada, pot ser una eina molt útil.
Ren no va dir res. Quan el seu mestre parlava, el millor era
només escoltar.
—Com està la teva ferida?
Snoke exigia una resposta i Ren no va dubtar a contestar.
—No és res —va dir amb la seva veu distorsionada.
Necessitava reparar el codificador electrònic de la seva màscara. Snoke rigué.
—El poderós Kylo Ren. Quan et vaig trobar, vaig veure el que
tots els mestres anhelen veure: un poder pur i desenfrenat. I, més enllà d'això,
alguna cosa realment especial: el potencial del teu llinatge. Un nou Vader.
L'afalac vigoritzava a Ren. Això era el que volia del seu
mestre. Era el respecte que mereixia.
—Ara temo que em vaig equivocar.
El cor de Ren va donar una bolcada. Per què estava dient
això el seu Líder Suprem? No sabia el que va aconseguir a la base Starkiller?
—Li vaig donar a vostè i al Costat Fosc tot el que tinc —va
parpellejar i se li van humitejar els ulls—. Tot.
La veu de l’Snoke es va endurir:
—Lleva't aquesta cosa ridícula. La màscara.
L'ordre va fer enutjar a Ren. Portava la màscara per
projectar el mateix terror que el seu avi, Darth Vader, inspirava durant els
dies gloriosos de l'Imperi. Però malgrat tots els esforços de Ren per
guanyar-se la confiança del seu mestre, només rebia burles de la seva part. I l’odiava
per això.
Així i tot, li obeïa.
Ren es va llevar el casc i la màscara. La seva pell estava
delicada, roent. Tenia sutures negres i gruixudes al llarg del rostre. Les hi
va causar la noia del bosc. No va rebre un tractament de bacta a temps per
restaurar la seva pell per complet. La cicatriu resultant seria un recordatori
constant i dolorós del que ella li va fer. Alimentaria el seu odi. Motivaria la
seva venjança.
Snoke es va inclinar, però no va reparar en la ferida de
Ren. El va tocar per sota de l'ull.
—Sí, aquí està —el seu dit llarg es va mullar amb una
llàgrima. Fastiguejat, es va netejar el dit en el rostre de Ren—. Tens molt del
teu pare en tu, Ren Solo.
Ren era a punt d'explotar.
—Jo vaig matar a Han Solo! Quan va ser el moment indicat, el
vaig travessar amb la meva arma. No vaig titubejar!
—I mira el que això et va ocasionar. Et va partir l'ànima en
dos. No tens balanç. Vas ser vençut per una noia que mai hi havia brandat un
sabre de llum. Vas fallar.
Ren no anava a suportar més escarn del seu mestre. Va
dirigir la seva mà lliure a l'empunyadura del seu sabre de llum.
Però no va arribar a acostar-se si més no.
De les mans de l’Snoke van sortir uns rajos d'electricitat
que van travessar el cos de Ren fent-lo caure traient fum.
Snoke es va allunyar i els seus Pretorians van envoltar a
Ren, brandant les seves armes.
—Skywalker viu. La llavor de l'Orde Jedi viu. I mentre visqui,
encara hi ha esperança en la galàxia.
Retorçant-se pel xoc elèctric, Ren es va aixecar i va agafar
el seu casc. El seu mestre el va seguir menyspreant:
—Vaig creure que series qui acabaria amb tot això. Però no
ets cap Vader. Només ets un nen amb una màscara.
Ren es va refusar a seguir escoltant. Va donar mitja volta,
va travessar el pont i va entrar al turboascensor. Podia sentir la mirada del
seu mestre en l'esquena, però no va girar-se.
Quan es van tancar les portes de l'elevador, Ren va
estavellar el casc contra la paret. Una vegada i una altra fins que el va
abonyegar i va aconseguir trencar-lo. Ren imaginava que es tractava del cap del
seu mestre, convertint-se en pasta. Així, aquest imbècil es penediria de
burlar-se d'ell.
L'ascensor es va detenir i les portes es van obrir. Dos
comandants de la Primera Ordre conversaven fora. En veure a Ren, es van
congelar.
En els seus ulls, Ren va veure la por que volia ocasionar.
No necessitava una màscara. Els oficials li temien a ell i a la seva fúria.
—Preparin el meu caça —va ordenar i els va sobrepassar deixant
trossos del seu casc als seus peus.
***
Els sols bessons d’Ahch-To xopaven el llogaret amb la llum
daurada de la tarda. Però aquesta tebiesa no tranquil·litzava a les tres
persones que estaven assegudes fora de les barraques, especialment a la Rey. La
història va començar amb la seva amistat amb Finn, nascuda a partir de la
tragèdia, quan ella li va revelar que Kylo Ren va assassinar al seu pare.
—Han Solo era el meu amic —va dir ella.
Era obvi que Han va ser un amic també per a Luke Skywalker,
encara que no es van veure durant molts anys. El Mestre Jedi es veia alterat.
Al seu costat, Chewbacca va gemegar.
Rey va tornar al propòsit de la seva visita:
—La Leia em va mostrar projeccions de l'exèrcit de la
Primera Ordre. És enorme i ara que la República està destruïda, no hi ha res
que els detingui. Controlaran els sistemes principals en qüestió de setmanes.
Destruiran a la Resistència, a Finn, a totes les persones que m'importen.
Podria ajudar-nos? Ha de fer-ho —va pregar—. Necessitem a l'Orde Jedi. Necessitem
a Luke Skywalker.
Luke va romandre immòbil. La tristesa envaïa el seu rostre,
però també ho feien la saviesa i la bondat. No era el tipus de persona que li
donava l'esquena a la gent en perill.
—No —va dir Luke.
Rey va pensar que escoltava malament.
—Què?
Ell es va aixecar del terra.
—No necessiten a Luke Skywalker.
Rey es va aixecar d'un salt amb ganes de cridar-li.
—Va escoltar el que vaig dir? De debò el necessitem!
La seva insistència no la portava enlloc amb Luke.
—Què creus? Que arribaré amb un làser i derrocaré a tota la
Primera Ordre? —va preguntar—. Si tornessin els jedi, què creus que farien uns
quants cavallers amb túniques?
Rey va recordar una frase de les llegendes jedi:
—Restaurar el balanç de...
Luke va negar amb el cap.
—Què vas creure que anava a passar aquí? Creus que no sé que
els meus amics estan sofrint? Que vaig venir al lloc més recòndit de la galàxia
sense raó alguna?
—Per què va venir? —va contestar Rey enutjada.
Luke va mirar a Chewbacca, que va romandre callat, com si ell
entengués alguna cosa sobre Luke que Rey no entenia. Llavors el jedi va
recollir la seva túnica, es va dirigir a la seva barraca i després va tornar a
col·locar la porta en el seu marc.
—No m'aniré sense vostè —va prometre ella.
[1] Arma ofensiva amb un ferro en
forma de coltell a l’extrem superior, antecedent de l’alabarda. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada