CAPÍTOL 17
Luke s'hauria confós amb la nit de no ser per la torxa que
portava en una mà. Aquesta li il·luminava el camí fins a l'arbre gegant, on
faria el que hauria d’haver fet molt abans.
Abans d'entrar al tronc, va sentir una presència del passat
darrere d'ell.
—Mestre Yoda —va dir Luke.
Petit i verd, amb orelles punxegudes, ulls juganers i flocs
de pèl blanc, el vell ésser es recolzava en un bastó de fusta i somreia.
—Jove Skywalker —va parlar, com si no haguessin passat
diverses dècades des de l'última vegada que el va veure a Dagobah.
Luke sabia que aquest temps no significava molt en la vida
de Yoda, però a ell li semblava una eternitat. I durant aquesta eternitat, Luke
va arribar a una conclusió desesperançadora. Yoda i Obi-Wan el van convertir en
una arma per vèncer a l'Emperador i a Darth Vader, però van fallar a donar-li
el coneixement per erradicar la foscor d'una vegada per sempre. Les seves
creences en el retorn dels jedi van portar a Luke a l'error i a produir un
altre Darth Vader: Kylo Ren.
—Acabaré amb tot això. Vaig a cremar-ho. No intentis
detenir-me —va dir Luke amb la torxa en alt.
Yoda no va intentar res. Es va fer a un costat.
Luke es va acostar a l'arbre, lluitant contra la idea del
que pensava fer. Només un petit contacte amb la flama faria cremar mil·lennis
d'estudis. La història dels jedi, el seu patrimoni secret i la seva saviesa
antiga desapareixerien. No a les mans d'un emperador malvat o un Lord Fosc,
sinó perquè ell, Luke Skywalker, va decidir que era millor que aquest
coneixement no s'aprengués més.
Es va preparar per això durant anys, però ara no podia
fer-ho.
Yoda va esbufegar molest, com quan, a Dagobah, Luke
fracassava en una de les seves lliçons. Va aixecar un dit cap a l'arbre. Un
raig va colpejar el tronc i va fer el que Luke no es va atrevir a fer.
La biblioteca va començar a cremar.
La culpa va envair el cor d’en Luke. Què va fer el seu vell
mestre? Va deixar la torxa i va intentar apagar el foc amb la seva túnica
mentre Yoda reia.
—Heee, heee, heee, amb tot estic acabant. Oh, Skywalker,
estranyat t'he.
Luke va córrer fins al buit on estaven els llibres en un
intent per rescatar alguna cosa. Però el foc es va alçar sobre ell impedint-li
entrar.
Va retrocedir. No podia fer res. I si Yoda ho va permetre,
potser Luke no estava equivocat després de tot.
—Llavors és temps que l'Orde Jedi s'acabi.
—Temps és —va dir Yoda— que aquests vells llibres oblidis.
—Però els textos sagrats...
Van caure unes branques de l'arbre, que cremava com una pira
funerària, consumint tot el que trobava al seu pas. Luke no esperava sentir-se
malament per perdre la biblioteca, però se sentia malament.
—Llegit els has? Avorrits eren —va dir Yoda.
Luke va girar-se cap a la criatura diminuta. Realment era el
fantasma del Mestre Jedi que una vegada va liderar el Consell i després es va
amagar per salvar l'Orde? O només era producte de la seva imaginació?
—Skywalker, Skywalker —va dir Yoda sospirant—, mirant a
l'horitzó segueixes. Mai aquí. Mai ara. Davant teu allò necessari està —va usar
el bastó per tustar el nas d’en Luke—. Saviesa tenien aquests llibres i bondat
l'Orde Jedi té, però el que necessitava Rey això no era. Un mestre ella
necessitava.
Luke odiava admetre-ho, però el petit Mestre Jedi tenia raó.
Luke va ser tan tossut, tan determinat en la seva idea d'acabar amb els jedi
d'una vegada per sempre, que no es va permetre ser un mentor per a ella com
Yoda ho va ser per a ell.
—Els jedi van fallar. Jo... vaig fallar, Mestre Yoda —va dir
tancant els ulls—. Vaig ser feble. Estúpid. No puc ser el que ella necessita.
—Cas a les meves paraules no has fet. «Comparteix el que has
après» —va dir Yoda, repetint les paraules que va pronunciar en el seu llit de
mort—. Saviesa, sí. Però també bogeria. Força i domini, clar, però feblesa i
fracàs, sí. Fracàs, sobretot. El millor mestre el fracàs és. Això no ho has
après.
Yoda bé podria estar parlant de si mateix. El fracàs de
l'Orde dels Jedi a detenir l'ascens de l'Imperi era la raó per la qual Yoda va
fugir a un planeta pantà en lloc de confrontar a l'Emperador? Si Yoda, amb tot
el seu talent en la Força, hagués liderat la batalla des del principi, hauria
pogut restablir als jedi i estalviar-li molt dolor a la galàxia.
Però Yoda no va incitar més guerra. Es va retirar, vençut.
«La guerra no fa a un grandiós», li va dir a Luke quan es van conèixer. El seu
exili va permetre que la galàxia —sota la forma del jove Luke Skywalker— fora a
ell.
Luke va seguir l'exemple de Yoda en recloure's en Ahch-To.
Va acceptar el fracàs i la derrota, però el que no va fer va ser perdonar-se.
Es va equivocar en l'entrenament de Ben Solo, però això no significava que els
seus ensenyaments estiguessin malament ni que Rey fos igual que Ben. Els bons
mestres no eren tirans. No podien controlar com els seus alumnes usaven el
coneixement que els donaven. Després de tot, Yoda va ser el seu mestre sabent
els pecats del seu pare, Anakin Skywalker. El Mestre Jedi mai va renunciar a
l'esperança que cada estudiant, sense importar el seu passat, pogués aplicar el
seu aprenentatge per portar llum a l'univers.
—Som el que ells més enllà fan créixer —nou segles
d'arrugues es van arrufar en el gest de Yoda—. Aquesta és la veritable càrrega
de tots els mestres.
La calor de les flames va cremar la pell d’en Luke, però ell
no es va apartar. Quan va arribar el matí i el foc ja estava consumit, Luke va
observar com onejava el fum des de l'escorça de l'arbre i després es dissolia.
Es va quedar allà aturat, sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada