CAPÍTOL 13
Rose es va aferrar a les reixes de la cel·la on la policia
de Canto Bight els va llançar a ella i a Finn.
—Això és un error! No vam fer res!
El guàrdia que cuidava la porta només va ajustar els ulls.
—Van xocar una nau en una platja pública.
Li molestava que en això li digues xoc. Clar, va poder fer
un millor treball en ensenyar a Finn a aterrar, i van poder cavar un clot o
alguna cosa, però el transport estava intacte.
—Per ventura vam trencar la sorra? La sorra no es trenca! Escolta!
El guàrdia es va marxar pel passadís i els va deixar sols.
Es va allunyar de les reixes i va començar a caminar. Finn, mentrestant,
provava sort amb el pany de la cel·la. Va pressionar tecles a l'atzar, va colpejar
el mecanisme un parell de vegades i va intentar obrir el pany amb una ungla.
—Quin és el teu pla quan obris la porta? —va preguntar Rose.
El pany va vibrar i per un moment ella va pensar que ho
havia aconseguit. Però una placa de metall va cobrir el teclat. Finn es va
rendir.
—El nostre pla no va funcionar —va dir—. Sense un lladre que
ens ajudi a entrar al cuirassat, estem perduts. Fins i tot encara que ens
deixin sortir demà al matí i el trobem, a la nostra flota se li haurà acabat el
temps. Estem acabats.
Una veu ronca va parlar darrere d'ells.
—Hola. Jo sóc un lladre.
La cel·la era gran, d'una de les seves fosques cantonades
sortia la veu d'un estrany. Es va aixecar d'una llitera. Era un humà d'edat
mitjana, encara que també podia semblar-se a una de les rates gegantes que Rose
va veure camí a la cel·la. Portava una gavardina de pell rosegada sobre la seva
roba desmanegada. Es gratava el cos. Les seves botes estaven lligades pels
cordons i li penjaven del coll.
—Perdó, no vaig poder evitar escoltar totes les coses
avorrides que deien mentre intentava dormir. Lladre? Tallacodis? —Va aixecar
els seus dos bruts polzes assenyalant-se—. Hola.
—Sí, això no és precisament robar una cartera —va dir Finn.
El seu company de cel·la es rigué.
—No jutgis un llibre per la seva portada, amic. El codi de
la Primera Ordre i jo ens coneixem des de fa molt. Si la paga és bona, puc
entrar fins a les ha-habitacions de l’Snoke.
—Estem bé —va dir Rose.
L'home es va encongir d'espatlles.
—A més —va dir Finn—, si ets tan bon lladre, què estàs fent
aquí?
—Germà, aquest és l'únic lloc de la ciutat on puc dormir
sense haver de preocupar-me per la policia —va agafar una gorra del seu llit i se
la va posar. Tenia una banda platejada i una mica oxidada teixida en la tela.
En lletres grans es llegia «No t’uneixis»—. Deixa'm veure què puc fer amb
aquest pany.
Finn es va fer a un costat mentre l’autoproclamat lladre
jugava amb el pany i el movia. Després d'un cop, la porta es va obrir.
Va sortir de la cel·la com si no tingués res d'especial.
Rose va mirar a Finn sorpresa. Van sonar sirenes. Van creuar
la porta i, una vegada fora, no van trobar al lladre. Així que els dos van
fugir pel passadís.
Els altres presoners els hi cridaven en veure'ls passar.
Sonaven més alarmes. Es va sentir una veu per un altaveu:
—Tanquin les sortides!
Van veure rajos de llum que s'acostaven per davant i per
darrere d'ells. Els guàrdies els tenien envoltats.
Les botes de la Rose van tocar amb alguna cosa metàl·lica.
Sota ells hi havia un embornal. Ella i Finn van aconseguir afluixar-lo. Del
clot va sortir una olor molt desagradable, tant que van haver de cobrir-se el
nas i la boca. No tenien una altra opció. Si els atrapaven, anirien a un lloc
molt pitjor que els embornals de la ciutat.
Rose va agafar-se a la part superior d'una escala i es va
lliscar cap a la foscor. Abans de baixar amb ella, Finn va intentar tornar a
posar l'embornal en el seu lloc, però no podia moure’l. Així que va deixar el
clot descobert i es va apressar a baixar per l'escala.
Al principi van discutir sobre quin camí prendre, fins que
les veus que sonaven per sobre d'ells els van forçar a triar. En lloc de seguir
el flux de les canonades fins a on desemboquessin, van decidir pujar pel túnel.
Finn havia d'ajupir-se per no colpejar-se en el cap.
—Això em porta records, horribles records —va dir Finn
esquitxant aigua i brutícia a cada pas—. Vaig passar un cicle d'entrenament
netejant el sistema de deixalles de la base Starkiller.
Rose estava fent un enorme esforç per respirar per la boca.
—Fregaves terres, netejaves canonades... No eres
stormtrooper?
—Així és com la Primera Ordre ens entrena. Si no aprens lluitar,
et quedes netejant brutícia la resta de la teva curta vida.
Mentre més avançaven, més empitjorava l'olor. Aviat Rose va
sentir que anava a desmaiar-se. Era a punt de fer-ho quan per fi van trobar una
altra escala. Va pujar després de Finn, encantada de deixar les canonades. El cas
era que el lloc al qual van ascendir també feia mala olor.
Van sortir en els estables de les pistes de carrera, on els
magnífics fathiers tenien els seus diminuts i bruts estables. Un dels animals
va allargar la seva trompa entre els taulons que el tancaven per ensumar als
nouvinguts. Seguia ensellat després de la carrera d'aquella nit.
Ignorant l'olor, Rose es va acostar a ell amb intenció
d'acariciar-lo. Es va detenir quan va veure que un nen cansat i malnodrit la
mirava. El nen va deixar anar l'escombra que estava usant per netejar l'estable
i va posar la seva mà sobre un botó d'alarma en la paret.
—No! No! No! —va cridar Finn.
—Som de la Resistència —va dir Rose. Com a prova de la seva
lleialtat, va aixecar la palanca del seu anell. Aquest es va obrir i va revelar
la insígnia de la vella Aliança Rebel.
El nen va retirar la mà del botó d'alarma. A poc a poc, va
somriure i Rose li va tornar el somriure. Un escàndol que venia de fora dels
estables va fer que les presentacions fossin necessàriament breus. Els guàrdies
anaven darrere d'ells.
El nen de l'estable va obrir la porta i li va donar un cop
al fathier. L'animal va flexionar les seves potes posteriors. Rose es va pujar
i després Finn. Després d’un altre cop en el seu cul, el fathier estava
dempeus, dirigint-se a un parell de portes que portaven a la pista de carreres.
—Com vas saber que el nen ens ajudaria? —va preguntar Finn.
—Al meu planeta natal hi ha molts com ell. Les seves
famílies van ser destruïdes per la Primera Ordre. Gairebé tots recolzen a la
Resistència en secret.
Les portes es van obrir just quan escoltaven un soroll
darrere d'ells. La policia de Canto Bight va irrompre en l'estable.
—Aquí estan! —va cridar el capità.
Mentre li somreia a Rose, el nen va passar una clau per un
panell. Cada porta de l'estable es va obrir alliberant als fathiers, que van
sortir corrent i van bloquejar el pas de la policia.
El fathier de la Rose i de Finn va córrer per la pista. Ella
se sostenia del seu coll i Finn s'aferrava a la cintura de la Rose. La criatura
va accelerar amb tanta rapidesa que si s'ensopegava es trencaria el coll,
l'espina o seria aixafat pel grup de fathiers que els estava seguint.
Els speeders de la policia estaven damunt d'ells,
il·luminant el cel nocturn. Els speeders van ser dissenyats per maniobrar a les
ciutats. Els seus operadors es col·locaven en arnesos que estaven subjectats a
un tauler de control i quatre estabilitzadors horitzontals. Les armes els
apuntaven.
Però el fathier que Rose i Finn muntaven no era qualsevol
bèstia. Conscient del perill, es va sortir de la pista de carreres per una
finestra que donava al casino.
Rose es va cobrir el rostre quan van travessar el vidre. El
fathier va irrompre a la sala de còctels, va xocar contra un bar i guià
l'estampida pel casino. Les taules d'apostes van ser calcigades pels animals.
Les rodes de jubileu es van sortir dels seus eixos i van volar. Les màquines de
lugjack van deixar anar milers de crèdits de màquines. Els rics i famosos
corrien per les seves vides.
El fathier de la Rose i Finn els va portar fins a una altra
finestra que donava al capdavant del casino. Els mossos fugien mentre la bandada
corria en direcció al centre de la ciutat, esfondrant speeders luxosos, cadires
de cafeteria i qualsevol altra cosa que s'interposés en el seu camí. La policia
va continuar la cacera des de les altures, però les seves llums i els
repulsojets no aconseguien seguir el pas de les bèsties.
La bandada va girar i es va ficar per un carreró, després va
recórrer els sostres d'una part baixa de la ciutat. Les seves peülles van
polvoritzar el sostre d'un vehicle i després van trencar una sauna repleta
d'éssers suosos de diferents espècies, alguns d'ells en tovalloles. Després
d'això, els fathiers es van reunir i van sortir de l'edifici, perdent una mica
d'impuls en colpejar el paviment dels carrers.
Rose va inhalar i va gaudir el vent en la cara.
—Uaaaaau!
Era millor del que imaginava. A la seva germana li hauria
encantat.
Finn, no obstant això, va cridar pel terror quan el seu
fathier va córrer en línia recta cap a la tanca que donava al mar.
Abans d'una col·lisió imminent, el fathier capdavanter va saltar
la tanca i la bandada el va seguir. Van aterrar a la platja i van galopar al
costat de l'oceà immòbil, aixecant una mica de sorra.
Els speeders que els perseguien llançaven rajos d'energia.
Un va aconseguir engaltar-li a un fathier. Aquest va relliscar i va caure, però
l'estampida no es va detenir. Va accelerar.
La platja acabava en un cingle. Com amb la tanca, la bandada
va córrer cap a ell, però el cingle era massa alt per saltar. Els fathiers van
enterrar les peülles en el terra i van començar a grimpar. Rose subjectava el
coll del fathier amb força mentre Finn l'estrenyia amb tanta força que gairebé
li treia tot l'aire dels pulmons.
Quan van arribar a una cornisa, els fathiers van continuar
la seva carrera en fila, canviant de direcció. Però la pujada els va cansar i
els speeders estaven molt a prop. D'un en un, els fathiers van començar a
caure, ferits per les armes dels speeders.
—Els estan matant! —va dir Finn—. Treu-nos d'aquí!
Com les heroïnes de les holopel·lícules, Rose va tirar de la
suau cabellera del fathier per fer que girés cap a la dreta. L'animal la va
obeir i va pujar un camí inclinat i rocós que els va portar a un prat. El grup
de fathiers els seguia.
Els prats eren el terreny natural dels fathiers. De seguida
van aconseguir interposar distància entre ells i la policia. Però Rose no
tolerava que un altre fathier morís per la seva culpa. Va fer un soroll amb la
boca i va tornar a tirar de la cabellera de l'animal, esperant que els genets
de Cantonica usessin els mateixos gestos que usaven a Otomok.
Així era. Mentre la resta de la bandada s'anava, Rose i Finn
van tombar a la dreta. Just com Rose esperava, les llums dels speeders es van
quedar sobre ells, oblidant a la resta dels fathiers.
—Estan deixant escapar a la bandada! —va cridar Rose—. Si
poguéssim...
Finn va cridar amb totes les seves forces:
—Anem a caure!
El fathier es va detenir en sec, aixecant terra i deixant
caure als seus genets. Rose va sentir que la pastura esmorteïa la seva caiguda.
Quan Finn i ella es van posar dempeus, es van trobar en la vora d'un
penya-segat; el mar onejava a baix, a centenars de metres de distància. L'altra
vora, si és que existia, estava amagada en la foscor.
Els speeders de la policia s'acostaven, les seves llums
brillaven cada vegada més.
—Va valer la pena destruir la ciutat —va dir Finn—. Que els
dolgui.
Rose sabia que Finn només volia veure el costat positiu de
la situació terrible en la qual estaven. Però en aquest moment la seva única
preocupació era el fathier que els va portar fins aquí.
Li va llevar la cadira del llom.
—Gràcies —li va donar al fidel animal un cop subtil i aquest
va galopar per unir-se a la seva bandada—. Ara sí va valer la pena.
Alguna cosa sorollosa brunzí darrere d'ells. Rose va girar-se
a punt d'aixecar els braços per rendir-se, i va veure una nau que s'elevava pel
penya-segat. Era un prim iot de llum amb penells bessons en la proa, el tipus
de vehicle que només es veia en revistes de carreres, el somni d'una persona
rica. Només podia ser de...
—El mestre descodificador?
Es va obrir una comporta i va treure el cap un astromecànic.
—BB-8! —va dir Finn—. Tu estàs pilotant aquesta cosa?
El droide els va renyar en binari per abandonar-lo al
casino.
—No, ja anàvem a buscar-te —va dir Finn veient els speeders
més a prop—. Anem!
El seu antic company de cel·la amb gorra va sortir darrere
de BB-8.
—Necessiten una nau? Només diguin les paraules màgiques.
—Si us plau? —va quequejar Finn.
El lladre va arrufar les celles. Rose sabia que els modals
no eren el que motivaven als homes com ell.
—Et contractem —va dir.
Aquestes eren les paraules màgiques. L'home va baixar la
rampa i van abordar. Abans que la comporta es tanqués per complet, el iot es va
disparar a una altitud que els speeders no podien aconseguir: les estrelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada