CAPÍTOL 7
L'illa estava encantada. Rey estava segura.
Estava parada enfront de la barraca d’en Luke i veia la
boirina travessant el llogaret. Era densa i tenia una lluentor esborronadora.
Tenia la vaga impressió que alguna cosa s'amagava en aquesta boirina, espectres
que murmuraven secrets d'un passat llunyà.
«Queda't aquí. Tornaré per tu. T'ho prometo».
La veu la va espantar. Aquestes paraules eren les mateixes
que escoltava en els seus somnis de Jakku. Però no estava a Jakku. I, mirant al
seu voltant, va notar que estava sola.
Poc abans de clarejar, la boira es va dissipar i Luke va
sortir de la seva barraca. Va caminar al costat de la Rey com si ella no
estigués aquí. En la seva esquena carregava una motxilla, una llança, una xarxa
i altres objectes. Ella no va preguntar a on anava. Només el va seguir.
Va pujar la muntanya darrere d'ell. Després va baixar arran
de mar, on una criatura adiposa i bovina reposava sobre les roques. Luke es va
pujar a ella i va treure una ampolla buida de la seva motxilla. Va prendre dos
mugrons que penjaven sota l'estómac de l'animal i els va munyir. Un líquid verd
va caure en l'ampolla.
La criatura va voltejar cap a la Rey. Sobre el seu nas
tubular, dos ulls negres la miraven fixament. Semblava gaudir que la munyissin.
Després d'omplir l'ampolla, Luke se la va acostar als llavis
i va beure. Li va caure una mica del líquid verd sobre la barba. No es va
netejar ni li va oferir llet a ella. Encara que ella no l'hagués acceptat.
Una vegada que es va refrescar, va tancar l'ampolla i va
tornar a la seva cabanya, tancant la porta darrere d'ell. Rey es va asseure en
un banc de fora. Va agafar la seva bossa, va moure el fanal que la Leia li va
donar i va treure un embalum amb una ració de menjar. Era una porció de sobres
que havia aconseguit amb el fastigós Unkar Plutt a canvi de metall a Jakku. El
menjar no tenia sabor, però era millor que la llet verda. Quan va acabar, es va
posar el seu mantell i es va dormir.
Abans de clarejar del següent dia, Luke va sortir, de nou
vestit per viatjar. Rey el va seguir fins a la vora del penya-segat. La badia
estava tranquil·la, encara que es veia una tempesta en l'horitzó.
Luke va agafar una vara de fusta que estava sobre el
sortint. Llarga i prima, arribava fins a l'aigua. Luke va comprovar la seva
resistència i, per a la sorpresa de la Rey, la va usar com a palanca per
llançar-se a la badia. Després d'aterrar a l'altre costat del penya-segat, va treure
la vara de l'aigua. En l'extrem tenia un pica metàl·lica.
Rey va veure que Luke vigilava les aigües. Sense advertiment
previ, va llançar la vara al mar. Quan la va treure, hi havia un peix més gran
que Rey atrapat en el seu extrem.
Luke va portar la vara a la platja, on el peix es va
estremir. Va recolzar el pal sobre el sortint i es va recolzar en ell per
caminar per la platja. Rey el va seguir des de les altures.
Per quan la Rey va arribar on estava el peix, la tempesta ja
estava propera. La pluja la colpejava i el vent rugia. El temps era tan dolent
que es va posar la caputxa del seu mantell. Només la usava durant les tempestes
de sorra de Jakku, mai va pensar utilitzar-la durant la pluja.
El temps inclement semblava refrescar a Luke. Va carregar el
peix gegantesc sobre les seves espatlles i va pujar pel camí que Rey va usar
per descendir. Com abans, la va ignorar. Però ella el va seguir sota la pluja,
amb la seva caputxa i un bastó en una mà.
Rey va passar la nit fora de la cabanya. Estava xopa i les
dents li petaven pel fred. Amb prou feines va aconseguir dormir una mica. Quan el
següent matí Luke va sortir de la seva cabanya, ella es va quedar en el tronc.
El seu cos volia seguir descansant.
En passar al seu costat, va fer una petita pausa. No va ser
llarga, però sí suficient. Ella va trobar la força per aixecar-se i seguir-lo.
La seva força escassejava mentre pujaven unes escales en
ruïnes. La pedra relliscosa feia que la gesta fora perillosa. Un pas en fals i
cauria del penya-segat, colpejant les roques.
Quan van arribar al final de l'escala, els murmuris van
començar a parlar-li de nou.
La boirina del matí es va dissipar, deixant al descobert els
arbustos i la molsa que adornaven el costat del penya-segat. No hi havia vent.
Però els murmuris es feien més sonors. No deien res comprensible. No hi havia
promeses com abans. Potser no eren res. Estava escoltant veus?
Va pujar uns passos més i va veure l'arbre.
Era una fortalesa natural. Tres branques suaus feien guàrdia
a un tronc central. Totes tenien una superfície esquinçada, com corones velles,
i cap tenia fulles. Només creixia molsa en l'escorça cendrosa. Hi havia una
obertura gran en el tronc que semblava un portal.
Rey es va acostar. Els murmuris van sonar més fort:
clarament procedien de l'arbre. Ja va veure aquest arbre abans en algun costat.
En somnis? O en la visió que va tenir quan va tocar el sabre de llum de Luke al
castell de la Maz Kanata? No estava segura. Aquests records eren confusos. Era
difícil saber què era real i què no ho era.
Va escoltar que Luke es detenia darrere d'ella, però ella no
li va dirigir la mirada. Es va ajupir en l'obertura i va entrar a l'arbre.
L'interior del tronc era buit, una espècie de cambra. Hi
havia dissenys complexos, fets d'escorça, en les parets. No hi havia cap indici
de putrefacció malgrat la humitat del lloc.
Una il·luminació estranya va cridar la seva atenció. En un
prestatge envoltat per un dibuix ornamental d'escorça en forma de raig hi havia
uns llibres coberts de pols. Semblaven brillar amb llum pròpia.
Els murmuris es van tornar un zumzeig, no de veus, sinó
d'energia. Els llibres l'estaven cridant.
Es va acostar a ells. No eren datapads ni carpetes
electròniques, sinó toms de cuir i paper teixits, com els diaris que tenia a
Jakku. Va voler tocar-ne un.
—Qui ets?
Va girar-se davant el so de la veu d’en Luke. Estava en
l'entrada d'aquest lloc, com si la veiés per primera vegada.
Una sèrie de records van inundar la seva ment i van guiar
les seves paraules:
—Jo conec aquest lloc —va dir—. És una biblioteca.
Luke es va acostar.
—Va ser construïda fa mil generacions per guardar els textos
jedi originals, els pilars de la fe antiga —va prendre un llibre del prestatge
i el va obrir—. Van ser el primer i ara, com jo, l'últim de la religió jedi.
Les complexes runes que decoraven les pàgines del llibre van
captivar-la. Eren misterioses i familiars al mateix temps.
—Coneixes aquest lloc —va dir Luke—. Ja vas veure aquests
llibres. Has vist aquesta illa.
—Només en somnis —va contestar.
Luke va entretancar els ulls.
—Qui ets?
Era una pregunta que ella es feia moltes vegades. L'única
cosa que podia dir amb certesa era el propòsit de la seva visita a Ahch-To.
—Em va enviar la Resistència.
—Què tens tu d'especial? Un llinatge jedi? De la reialesa?
Ella desitjava ser especial, o jedi o de la reialesa. Potser
així sí l'escoltaria. Però no es va atrevir a revelar la seva identitat.
—Òrfena —va dir Luke interpretant el seu silenci—. D'on ets?
—D’enlloc.
—Ningú és d’enlloc.
Rey va sospirar.
—Jakku.
En la boca de Luke es va dibuixar un lleuger somriure.
—Està bé, això és enlloc. Per què estàs aquí, Rey d’enlloc?
—La Resistència em va enviar. Necessitem la seva ajuda. La
Primera Ordre...
El somriure de Luke va desaparèixer.
—Per què estàs aquí?
Rey va desviar la mirada. Ja sabia a què es referia. Hi
havia una raó per la qual la Leia la va enviar a ella i no a Poe Dameron, o a
algú més qualificat per a les missions secretes. Leia va sentir les habilitats
extraordinàries de la Rey.
—Sempre va haver-hi alguna cosa dins meu, però ara està...
—Va fer una pausa, buscant la paraula correcta— desperta. I jo... tinc por. No
sé què és ni què fer. Necessito ajuda. Necessito que algú em mostri el meu lloc
en tot això.
—Vols un mestre —per un moment, les seves esperances van
tornar però, com una espurna, van desaparèixer quan Luke va tornar a parlar—.
No puc ensenyar-te.
—Per què no? Ja vaig veure la seva rutina diària. No està
molt ocupat.
—Mai tornaré a formar una altra generació jedi —va
respondre.
Ella va negar amb el cap. Era Luke Skywalker, la icona de la
Rebel·lió, el que va derrotar Estrelles de la Mort i un emperador, el que va
ressuscitar a l'Orde Jedi de les cendres. Com podia renunciar al que es va
dedicar a construir?
Luke va retrocedir cap a l'entrada i va repenjar una mà en
el tronc.
—Em vas preguntar per què vaig venir aquí. Vaig venir a
aquesta illa a morir i a assegurar-me que l'Orde Jedi mori amb mi —va desviar
la seva mirada a l’illa i després va girar-se per mirar-la a ella. Amb
convicció, va dir—: Només conec una veritat: És hora que tot acabi.
La seva actitud derrotada la va sorprendre.
—Per què?
—No ho entendries.
—Llavors ajudi'm a entendre. Leia em va enviar aquí amb
l'esperança que vostè torni. Si es va equivocar, mereix saber per què. Tots mereixem
saber-ho.
Luke va sortir de la biblioteca deixant-la sola. Rey tenia
raó. L'illa sí estava encantada. El gran Luke Skywalker, Mestre Jedi, no era
més que un fantasma de l'heroi que una vegada va ser.
***
Finn va recórrer el passadís del Raddus. La tripulació passava al seu costat, mirant-lo com si
pensessin que hauria d'estar fent alguna cosa. Però què podia fer? El creuer va
perdre els seus caces estel·lars, així que no necessitaven la seva poca
habilitat amb les armes. No sabia res sobre reparar naus. La Primera Ordre el
va entrenar per lluitar, no per ser un enginyer.
El fanal que tenia a la mà seguia emetent una lluentor
càlida. La llum significava que Rey seguia viva? La General Organa no li va
explicar els detalls. Finn només sabia que aquest aparell guiaria a la Rey cap
al creuer. I ara mateix, això era massa perillós. Segurament la capturarien o
la matarien. Encara que Skywalker tornés amb ella, Finn dubtava que algú pogués
sobreviure a un atac de trenta caces estel·lars (fins i tot un jedi).
Tot es veia perdut. L'única cosa que podia fer era mirar el
terra.
BB-8 va rodar pel passadís i es va detenir enfront de Finn.
El droide l’observava amb preocupació, però ell no va aixecar el cap. No tenia
ganes d'escoltar una xerrada de motivació, sobretot d'aquest astromecànic. Era
a punt de dir-li que se n'anés quan el projector del droide es va encendre i va
aparèixer un enregistrament hologràfic enfront d'ell.
Al centre mèdic de la Resistència en D’Qar, Rey estava
enfront de Finn, quan estava en coma. Ella el mirava, s'inclinava cap a ell i
li besava el front.
—Ens tornarem a veure. Estic segura —deia—. Gràcies, amic
meu.
L'holograma va desaparèixer. On va estar el rostre de la Rey
van surar motes de pols. Van passar uns segons abans que el cor de Finn tornés
a la normalitat.
—És rar que gravessis això, però...
La seva mirada va recaure en el braçalet de la seva mà.
Semblava brillar amb més força que abans.
—Gràcies —li va dir a BB-8—. Ja sé el que haig de fer.
El droide es va marxar. Finn no va perdre el temps. Es va
aixecar i va córrer pel passadís.
Si era massa perillós que Rey tornés, llavors ell buscaria
la manera de trobar-la primer.
***
Aquella tarda la meditació de Luke va fer que recorregués
els seus records fins a un temps previ al seu esforç per restaurar l'Orde Jedi.
Era un home jove, de poc més de vint anys, quan es va trobar a Dagobah amb un
altre arbre ple de secrets. D'ell emanava una energia que Luke no havia sentit
abans, com una esgarrifança en la Força. Era un lloc de maldat, o alguna cosa
així va dir el seu mestre.
—Què hi ha aquí? —va preguntar Luke.
—El que portes amb tu —va respondre el seu mestre.
Mentre Luke s'acostava a l'arbre, el seu mestre li va dir
que les seves armes no eren necessàries. Així i tot, Luke les va portar.
El tronc li va dirigir cap a una cova freda i amb olor de
mort. Serps, sargantanes i altres criatures s'escapolien entre les branques. Va
caminar i les va sobrepassar, entrant amb cura a les profunditats de la cova.
Després, de la foscor va emergir una figura armada i vestida de negre:
l'assassí del seu primer mestre, Obi-Wan Kenobi, i suposadament del seu pare,
Anakin Skywalker. El vilà conegut com Darth Vader.
Luke va encendre el seu sabre de llum. Vader va encendre el
seu, vermell, contra el blau d’en Luke. El Lord Fosc no va pronunciar ni una
sola paraula en la baralla, i Luke mai va oblidar el so de la respiració
mecànica de Vader. Luke va guanyar la batalla assestant-li un cop furiós en el
casc. Quan el casc va caure al llot, la màscara va explotar i va revelar un
rostre: el del propi Luke.
Després de la seva trobada en la cova, Luke va lluitar de
nou amb Vader, aquesta vegada en carn i os, a la Ciutat Núvol. Allí, el Lord
Fosc va pronunciar algunes paraules entre les seves respiracions mecàniques,
donant-li una resposta al misteri de la cova. Vader li va revelar que ell no va
matar al pare de Luke, com li va dir Obi-Wan.
Ell era el seu pare.
Luke va cridar en senyal de negació. No, no podia ser cert.
Era impossible.
Però sí era possible. Ho era. Era el secret que es va emportar
a la cova. Un que es va revelar quan Luke va veure el seu propi rostre en el
casc de Vader. Un secret sobre el seu pare, que, d'alguna manera, sempre va
saber, àdhuc si la veritat li va ser ocultada.
Els nens saben.
Rey també coneixia el secret dels seus pares, si tan sols
s'atrevís a admetre-ho. Però va amagar els seus secrets i es va protegir contra
ells. Era com si temés que aquests secrets la destruïssin.
Luke no podia ensenyar-li a algú amb tantes barreres com
ella. Ja ho havia intentat abans i va fallar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada