CAPÍTOL 11
Amb l'ajuda de Poe, Finn i Rose pilotaren un transport i es
van allunyar del Raddus sense ser
detectats per la Vicealmirall Holdo. La grandària de la nau, molt petita, la
feia indetectable al rastrejador actiu de la Primera Ordre. Això els permetia
donar salts en l’hiperespai sense cridar l'atenció. Van arribar al sistema
Cantonica segons el pla, a excepció d'un detall. Finn va trobar un polissó.
—BB-8! Què fas aquí?
El droide va sortir del bany rodant cap a la cabina
principal emetent xiuletades innocents.
En el marc de la porta, Rose va aixecar una cella per la
incredulitat.
—Cuidant-nos? —Va girar-se per mirar a Finn—. Estem molt a
prop.
Finn es girà per mirar al droide.
—Com es diu «Poe em matarà» en xiuletades?
BB-8 havia d'estar assistint a Poe en el Raddus i no fent de mainadera d'aquests
dos.
El droide va contestar alguna cosa que Finn sabia que era
millor no traduir.
Finn va seguir a Rose cap a la cabina de pilot. Podien veure
l'òrbita de Cantonica per la galeria. Un oceà mitjà li donava un toc blau al
planeta, que d'altra banda era desèrtic i apagat. Al llarg de la vora creixent
de l'oceà s'estenia la seva destinació: les llums brillants de Canto Bight.
—És un lloc terrible, ple de les pitjors persones de la
galàxia —li va informar Rose. No va explicar com ho sabia i va passar la resta
del descens explicant-li la tècnica d'aterratge d'un transport. El resultat va
ser més aviat un xoc i no un aterratge. Per sort, Finn va arribar a una platja
i la sorra va absorbir la major part de l'impacte.
Quan van desembarcar, un abednedo amb túnica blanca va
començar a dir-los que van aterrar en una platja pública. El van ignorar i es
van dirigir a la ciutat.
Finn va veure que Rose estava equivocada sobre la capital de
Cantonica. La ciutat no li semblava per res terrible. De fet, era un dels llocs
més impressionants que havia visitat.
Hi havia bots i iots en la badia, surant sobre el capvespre.
Hi havia lliscants terrestres passejant per les autopistes costaneres. Els
hotels a la riba de la platja oferien retirs romàntics per als rics i
influents. Els que no podien pagar una vista a l'oceà podien guanyar-se la
fortuna necessària en una quadra. El carrer principal dels famosos casinos de
Canto Bight brillava com un bagul de pedres precioses. Cada establiment
intentava enfosquir als altres en extravagància.
Maz no els va dir exactament on podrien trobar al mestre descodificador,
així que van entrar al casino més gran que van trobar: el Canto Casino. Era un
palau per a apostes altes, s'apostaven milions de crèdits en rodes de jubileu i
tornejos de zinbiddle, cartes pongobungo i carreres de blobs. Uns músics
tocaven els èxits del moment en un escenari lateral. Els cambrers creuaven el
casino oferint begudes gratis. Tots els presents estaven vestits a l'últim crit
de la moda. Finn estava extasiat.
—Aquest lloc és genial!
Rose no compartia el seu entusiasme.
—Maz va dir que el mestre descodificador tindria una flor
vermella de plom en la jaqueta. Anem a buscar-lo i sortim d'aquí.
Finn la va seguir, notant que BB-8 es quedava enrere. Un
amfibi amb monocle i esmòquing, borratxo del que sigui que estigués prenent, va
confondre al droide amb una màquina escurabutxaques, així que va començar a
inserir-li monedes a l'entrada de dades de BB-8.
Finn no es va preocupar. BB-8 ja els atraparia. El droide ja
havia acabat amb coses més greus que un jugador intoxicat.
En el casino Rose va mantenir un pas accelerat, mirant les
solapes de totes les persones. Finn es va demorar més observant a les persones.
Encara que el seu coneixement de cultura popular era mínim, fins i tot ell va
poder reconèixer que aquests éssers eren els rics i famosos en la galàxia.
Un so, semblat a un bram, el va distreure. El retruny que li
va seguir va ser suficient perquè ell i Rose es fessin a un costat. Un grup de
criatures d'orelles i extremitats llargues galopaven fora de la finestra, per a
alegria dels clients.
Rose va obrir els ulls amb sorpresa.
—Són el que crec que són? —Sense explicació alguna, es va
apressar sota un arc deixant enrere el pis del casino.
Finn es va unir a ella en la balconada on estava. Sota ells,
les bèsties de quatre potes corrien en una pista circular. Hi havia genets en
les seves esquenes i espectadors en les graderies.
—Què són aquestes coses?
Rose va mirar bocabadada a les criatures.
—Són fathiers. Eren els animals favorits de la meva germana
quan érem nenes. Mai va poder veure un en persona. Són bells.
Finn els va contemplar per uns electrobinoculars instal·lats
a la riba de la balconada. L'aparell li va mostrar com de majestuosos eren els
fathiers. Portaven el cap en alt i corrien amb un orgull gairebé noble, fins i
tot quan els genets els bastonejaven amb electrofuets.
Si ella podia apreciar la bellesa d'aquests animals, Finn es
va preguntar per què no podia veure la bellesa de Canto Bight.
—Aquest lloc és bell. Per què l’odies tant? —va preguntar.
Rose va arrufar les celles.
—La meva germana i jo vam créixer en una mina molt pobra. La
Primera Ordre va robar tot l'or per finançar al seu exèrcit, després ens van
bombardejar per provar les seves armes. Es van emportar tot el que teníem —Rose
va passar la mirada sobre els espectadors, tots ben vestits—. I qui creus que
són aquestes persones? Només hi ha un negoci en la galàxia que pot fer-te així
de ric.
—La guerra —va dir Finn amb tristesa.
Rose va assentir.
—Són venedors d'armes per a la Primera Ordre, es fan rics
amb el sofriment aliè. Com a casa... —Va prendre entre els seus dits el medalló
que li penjava del coll—. M'encantaria destruir aquesta bella i terrible
ciutat.
BB-8 va arribar fins a ells, fent soroll amb totes les
monedes que portava dins del seu cos de metall. Es va estacionar enfront de la Rose
i va emetre una sèrie de xiuletades ràpides.
—Flor vermella de plom? —Rose va mirar cap a tots costats—.
On? Ai!
Finn li va donar un petit cop amb el colze per assenyalar a
un humà amb el cabell greixós en una de les taules d'apostes altes. Tenia
posada una flor de pètals vermells en la solapa del seu sac blanc.
—El mestre descodificador —va dir Rose en veu baixa.
Finn va entendre per què Maz estava encantada amb ell. Era
el que tenia més estil en tot el casino, una aura amb càrrega electromagnètica.
Estava envoltat d'admiradores que l’abraçaven i es ruboritzaven cada vegada que
els hi picava l’ullet. Transpirava confiança en si mateix, com un hutt en zel.
Tirava els daus sobre la taula com si es tractés d'una formalitat, com si ja
tingués la victòria garantida.
L’abednedo de la platja es va interposar en el seu camí.
—Són ells! —va dir.
Un raig d'alt voltatge que Finn va rebre en l'esquena li va
impedir fer qualsevol pregunta. Aviat estava sent arrestat per la policia de
Canto Bight.
Mentre l’emmanillaven, Finn va veure al mestre descodificador.
Però l'home es girava per llançar els daus davant l'alegria del seu públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada