Els últims Jedi NJ (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Ahch-To tenia dos sols, però només una lluna. Aquesta nit, la lluna brillava, plena i enorme, en el cel; la seva llum fantasmal travessava la pluja i queia sobre la cornisa de la muntanya on Luke estava parat.

Va col·locar les seves mans sobre la pedra de meditació en la qual Rey es va asseure unes hores abans. Encara podia sentir-la aquí, motes i flocs de la seva presència anaven a la deriva en els corrents del passat. Però no estava preocupat per ella. Tenia una altra cosa en ment.

Luke va tancar els ulls i va inhalar. El so de la pluja i de les ones el tranquil·litzava. Va deixar que la Força el portés on necessitava anar.

L'ull de la seva ment es va obrir i va veure a la Leia estirada en un llit d'un creuer estel·lar, connectada a aparells mèdics. Estava prop de la mort, la seva vida s'aferrava per força. El seu contacte la va despertar.

—Luke?

La presència de la Leia brillava en la Força. Les lectures dels aparells mèdics mostraven un increment en la seva activitat. Luke es va esforçar per mantenir la connexió. No es va comunicar amb la seva germana en molt temps, i es van distanciar no només com a germans, sinó també en la Força.

—Leia —va cridar, i li va oferir tanta Força de la qual posseïa abans de perdre la connexió de manera definitiva.

Quan Luke va obrir els ulls va veure una claredat nova. No era la galàxia la que el necessitava. Era la seva germana. Estava ferida.

Va córrer cap al llogaret amb la seva roba xopada per la pluja.

—Rey, tenies raó. Vaig amb tu —va afirmar—. Rey?

No va haver-hi resposta, però va veure que la llum de la barraca de la Rey estava encesa. Va escoltar veus.

Luke es va acostar a la porta i va treure el cap. Ella estava asseguda en el terra parlant amb algú a qui Luke no veia.

—Tots aquests anys en el desert de Jakku, tot aquest temps, mai em vaig sentir tan sola —va dir ella.

—No estàs sola.

Luke es va sorprendre en sentir la segona veu. L'escoltava a través de la Força. Ben Solo (o Kylo Ren, com es feia dir ara) estava comunicant-se amb la Rey.

—Tu tampoc estàs sol —va contestar Rey—. No és tard.

Va estendre la seva mà i va doblegar els dits com si estigués prenent la mà d'algú més.

Luke va entrar a la cabanya interrompent la visió. La Força li va revelar que el seu aprenent caigut en desgràcia estava encaixant la mà de la Rey. Semblaven estar lligats.

—Alto! —Luke va aixecar els braços cap a les parets i el sostre de la barraca. Tots els blocs de pedra van sortir projectats com si hi hagués hagut una explosió. Ben va mirar a Luke i va desaparèixer. On va estar la mà de Ben ara només hi havia aire.

Rey es va aixecar, ara estava mullada per la pluja, doncs la cabanya es va quedar sense sostre.

—És veritat? Vostè el va intentar assassinar?

—Vés-te’n de l’illa. Ara —Luke va començar a caminar. Ja trobaria una altra forma d'ajudar la Leia. No podia confiar en aquesta noia.

—No! Contesti'm! Digui'm la veritat!

Luke no es va detenir. Aquesta nena tenia la descaradura d'insinuar...

Luke va caure, sentia un dolor agut en la part posterior del clatell. Rey el va copejar. Des del llot, Luke va girar-se per mirar-la. Ella sostenia la seva llança.

—Va ser vostè? Vostè va crear a Kylo Ren en intentar matar a Ben?

Luke va controlar el seu dolor i es va posar dempeus. Va intentar retirar-se, encara que amb dificultat. Ella va tornar a atacar.

Però aquesta vegada Luke estava preparat.

Amb l'ajuda de la Força, va arrencar un parallamps del sostre d'una barraca i el va prendre a les seves mans. Ho va usar per bloquejar el cop de la Rey i després derrocar-la. Ella es va aixecar, decidida a tornar a atacar-lo. Les seves armes xocaven amb ritme. L'agressivitat de la Rey li va sorprendre, així com el seu talent. El va fer retrocedir. Però això no significava que l’hagués vençut.

Luke va bloquejar els seus atacs i va usar un extrem del seu parallamps per atacar-la. La seva llança va sortir volant. Rey es va quedar sense arma.

Però no per molt temps.

Va atreure el sabre de llum que tenia en la seva bossa, el d’en Luke. El va activar i va atacar. El tall va partir en dos el parallamps i Luke va caure al terra.

Tenia el sabre de llum damunt d'ell. S'escoltava com la pluja colpejava el raig d'energia. Però no va atacar. Va apagar el sabre.

—Digui'm la veritat.

Luke panteixava després de la baralla. Sabia que no podia seguir fugint del passat. No era Obi-Wan. No podia explicar les coses a mig fer, des de «cert punt de vista», com va fer el seu vell Mestre Jedi quan es va excusar per mentir sobre la identitat del seu pare. Ell no podia fer-ho.

—Vaig veure la foscor —va dir Luke. Va fixar els seus pensaments en un record que mai es va dissipar, aquest moment en el qual va entrar a la cambra de Ben.

Recordava tenir una mà aixecada sobre el seu nebot, que dormia. Després tancava els ulls i buscava en la ment de Ben.

—Vaig sentir la foscor erigint-se en ell. Ho vaig notar per moments en el seu entrenament. Però quan vaig veure la seva ment, era més del que vaig imaginar.

La ment de Luke es va omplir de pensaments horribles que no eren seus, com la lava sortint d'un volcà: Ben cridava, matava, canviava. Un sabre de llum vermell reemplaçava a un de blau. No obstant això, Luke es va mantenir arrelat en aquest record, encara que li causés molt dolor.

—Snoke ja l’havia convertit. Portaria destrucció, dolor i mort, seria el final de tot el que jo estimava per culpa de la persona en la qual ell es convertiria. Per un moment breu em vaig deixar portar per l'instint. Vaig pensar que podria detenir-ho.

En aquest record, Luke treia el seu sabre de llum del cinturó. L’activava i veia la seva lluentor verda, però no l’aixecava per agredir. No obstant això, per un moment va contemplar aquesta possibilitat. Ben era absolutament vulnerable.

—Va passar com una ombra momentània. Només em va quedar la vergonya.

Ben va despertar i va trobar a Luke empunyant el seu sabre de llum. La seva mirada es va enterbolir en endevinar el que Luke estava considerant fer-li.

—L'últim que vaig veure van ser els ulls d'un nen espantat, un nen el mestre del qual li va fallar.

Ben va atreure el seu sabre de llum i va iniciar un atac. Luke va aixecar el seu per defensar-se, i ambdues espases es van trobar i van xocar.

—No, Ben!

Però no hi havia res que Luke pogués dir per recuperar la confiança del seu nebot. El noi va aixecar una mà i el sostre va col·lapsar sobre el seu oncle.

Una mà tèbia en la seva espatlla va fer que Luke tornés del seu record. Es trobava de nou en Ahch-To, en el llot i amb Rey al seu costat.

—Li vas fallar en pensar que la seva decisió estava presa —va assenyalar—. No ho estava. Encara hi ha conflicte en ell. Si torna del Costat Fosc, podríem canviar les coses. Aquesta podria ser la nostra forma de guanyar.

Luke va negar amb el cap.

—Això no resultarà de la manera que creus.

—Sí, resultarà. Quan vaig tocar la seva mà, jo vaig veure el seu futur. Ho vaig veure tan sòlid com l'estic veient a vostè —va dir Rey.

—Jo vaig matar a Ben Solo aquella nit, si no en cos, sí en esperit. Ara només queda Kylo Ren, i és més fort del que creus, Rey —Luke la va mirar als ulls, pregant-li que li escoltés—. No ho facis.

Rey es va aixecar i li va donar el seu sabre de llum, com la primera vegada en què es van veure sobre el penya-segat. Ell va admetre la seva persistència, però sabia que ella sola no seria suficient. Una sola persona mai és suficient, segons semblava, per dissipar la foscor. Luke va tornar al seu pare a la llum, però la maldat de Darth Vader va tornar per posseir al seu nebot. El cicle de llum i foscor era inevitable, tant com la sortida de la lluna en Ahch-To.

Es va negar a acceptar el sabre de llum.

—Llavors ell és la nostra única esperança —va dir Rey. Es va allunyar en direcció al Falcó.

Luke es va aixecar, netejant-se el llot i oblidant-se del dolor. Aquesta vegada ell la va seguir a ella per la muntanya. Si ella es va adonar, va fingir no fer-ho.

Luke es va detenir al peu de l'escala. Veia a Chewbacca en la cabina del Falcó. Ell va veure a Luke i li va fer senyals que pugés. Luke va negar amb el cap. Temia que el wookiee corregués i es barallés amb ell per pujar-ho a la nau, però Chewbacca només va mostrar els ullals i va desviar la mirada, ocupant-se dels controls del seient de copilot.

El Falcó va vibrar preparant-se per a l'enlairament. En els seus costats es formaven rierols com a conseqüència de la pluja. R2-D2, protegint-se de la pluja sota la nau, esperava a Rey prop de la rampa. Ella va ignorar les seves preguntes i va pujar al vehicle sense parlar. Uns porgs obstinats es trontollaven darrere d'ella.

Luke volia portar-la de retorn, però sabia que no tindria sentit. No va fer ell el mateix quan va interrompre el seu entrenament jedi a Dagobah per salvar als seus amics? Rey havia d'aprendre pel seu compte, com ell.

R2-D2 va rodar darrere de la Rey. Però, a la base de la rampa, el droide es va detenir, va girar el seu dom i va concentrar el seu ull radar en Luke.

«Bip?».

Luke va aconseguir somriure.

—Gràcies per tot, vell amic. Vas fer bé en ensenyar-me aquest missatge. Envia els meus millors desitjos a C-3PO.

La rampa va començar a elevar-se. R2-D2 es movia d'un costat a un altre. El droide hauria caigut de no ser per que Luke va aixecar una mà.

—Has de quedar-te amb ella. Assegura't que arribi amb bé.

La rampa va seguir aixecant-se. R2-D2 va seguir movent-se. Luke va tenir dificultats per mantenir el componiment.

—Que la Força t'acompanyi, R2.

L'últim que va veure Luke del seu fidel company va ser la llum vermella en el dom de l’astromecànic sota la pluja.

Mentre es tancava la comporta, un so trist va penetrar el baluern dels motors.

«Miiip».

Luke va inclinar el cap i va pujar les escales. Des d'un lloc elevat va veure com el Falcó Mil·lenari es perdia entre els núvols. La pluja queia de la seva barba, el seu gest i fins i tot dels seus ulls.

Va escapar dels enderrocs del temple que va construir, però el seu pes seguia sobre ell.

 Següent