27
El canó d'un blàster apareix de sobte just contra la templa
del rodià.
—Jo no torraria aquest jove, Tolga —diu la dona de cabell
ros platí, empenyent amb el blàster el cap del rodià—. Per què no tornes amb el
teu cap i li dius que no vas poder trobar en aquest noi? Millor encara, per què
no tornes a ficar-te en el fang podrit del que has sortit reptant?
El rodià deixa anar una feble rialleta i enfunda el seu blàster.
Encongint-se d'espatlles, surt del reservat, recelós del blàster de la dona que
li apuntava, i s'obre camí cap a la sortida entre la multitud de la cantina.
—Ets nou per aquí? —et pregunta la dona—. No, no m'ho
diguis, sóc bastant bona reconeixent als novençans. Anem, per què no t'uneixes
a mi en la barra per fer un glop?
Sembla una bona oferta. Probablement no sigui perillosa,
especialment perquè t'ha salvat la vida. La dona torna al seu lloc en la barra,
i la segueixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada