Els últims Jedi NJ (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Kylo Ren va inspeccionar la càpsula que els caces TIE van portar a l'hangar del megadestructor. Estava etiquetada com a CÀPSULA DE SALVAMENT CLASSE A940 – FALCÓ MIL·LENARI sobre un text gargotejat que deia: «Propietat d'en Han Solo. Si us plau retornar».

A Ren li va divertir que ja res pogués ser-li retornat a Han Solo.

La comporta es va obrir enmig d'un núvol de vapor, de la qual va sortir Rey. Ren va prendre el seu braç i la va ajudar. Ella es va tibar, però no es va apartar. Ren la va deixar anar.

—T'estava esperant —va dir ell—. Com ara ets presonera de la Primera Ordre, hem de fer-te una inspecció.

—No tinc res per ocultar —va respondre.

Dos stormtroopers es van acostar i la van emmanillar. Després la van revisar i van obrir la seva bossa. D'ella va sortir un sabre de llum.

Ren va somriure.

—Res?

—Em vas dir que era teu.

—Sí, això vaig dir —Ren va prendre amb un somriure el sabre de l’stormtrooper—. Vine amb mi, Rey de Jakku.

La va acompanyar al turboascensor, els soldats anaven just darrere d'ella. Quan les portes de l'ascensor es van obrir, Ren li va indicar que entrés i als soldats que se n'anessin. Ja dins de l'elevador, Ren va pressionar un codi especial en el seleccionador de pis. Les portes es van tancar i l'ascensor es va elevar.

—Snoke? —va preguntar Rey.

Ren no va dir res, només examinava el sabre de llum. Portava anys buscant-lo. El seu avi el va fabricar, però Obi-Wan Kenobi el va robar i l'hi va donar a Luke. Per fi era seu.

—No has de fer-ho —va dir Rey—. Sento el conflicte en tu, creix des que vas matar a Han. T'està estripant.

Ell només rigué.

—Per això vas venir? Per parlar del meu conflicte?

—No. Mira'm —la seva veu es va suavitzar—. Ben.

Ell la va mirar. Rey es veia sense por, amb seguretat. Què li va ensenyar Luke? No gaire, va passar molt pocs dies amb ell.

—Quan ens vam tocar, vaig veure el teu futur —va dir Rey—. Només la seva forma, però sòlida i clara. No et doblegaràs davant Snoke. Tornaràs. Jo t'ajudaré. Ho vaig veure. És el teu destí.

—T'equivoques. Quan ens vam tocar, jo també vaig veure alguna cosa. No era el teu futur, sinó el teu passat. I, gràcies al que vaig veure, sé que quan sigui el moment tu estaràs al meu costat, Rey —va guardar la part més impactant per al final—: Vaig veure qui són els teus pares.

Les paraules la van copejar just com ell volia: en el cor. El temor li va esborrar la confiança dels ulls. Ren gairebé va sentir llàstima per ella.

Gairebé.

Les portes es van obrir. Ren va conduir a la noia pel passadís cavernós. Els guàrdies pretorians van mantenir les seves posicions: quatre a cada costat del tron que ocupava el Líder Suprem. Ren es va agenollar davant seu.

—Ben fet, el meu aprenent. La meva fe en tu està restaurada —Snoke li va somriure i va mirar a la Rey—. Jove Rey, benvinguda.

Kylo Ren només va sentir por a l'interior de la Rey.

***

Els conspiradors van cridar l'atenció de la Vicealmirall Holdo en l'hangar. Ella es va sorprendre en veure que Poe no estava en custòdia. Ell no va perdre el temps: li va informar que Rose i Finn intentaven desactivar el rastrejador hiperespacial del Supremacia.

—Estan fent què?

—Ens estan intentant salvar! —va dir Poe—. És la nostra única esperança d'escapar. Ha de donar-los tot el temps que pugui!

Holdo es va enfuriar.

—Van fer una mala aposta amb la supervivència de la Resistència només per convertir-se en herois? I tu també? —Es va dirigir a la tripulació, que corria cap a les naus de càrrega—. Carreguin els transports!

Les portes de l'hangar es van obrir en preparació per a l'enlairament. C’ai Threnalli li va llançar una mirada a Poe, aquest era el senyal.

—Em temia que diria això —li va dir Poe a Holdo. No volia fer el que era a punt de fer, però no tenia una altra opció. Va treure el seu blàster i el va dirigir a la vicealmirall. Threnalli, la Comandant Connix i la resta del grup van fer el mateix—. Vicealmirall Holdo, la degrado del seu càrrec pel bé de la nau, de la seva tripulació i de la Resistència.

Holdo va aixecar les mans, enutjada. El seu equip també es va rendir.

—Espero que entenguis el que estàs fent, Dameron —va dir ella.

Poe es va dirigir a Threnalli:

—Vaig al pont. Si es mouen, immobilitza'ls.

Mentre corria per l'hangar, semblava començar a pensar en la gravetat del que havia fet.

Va dur a terme un motí.

***

Finn va contenir l'alè mentre el Llibertí s'acostava al Supremacia. En qualsevol moment podien convertir-se en deixalles espacials. DJ no es veia preocupat. Abans de sortir de l’hiperespai, va inserir una eina en els controls del iot per tornar-ho imperceptible davant els radars de la Primera Ordre. Però Finn havia escoltat tantes històries sobre eines per ocultar naus que no funcionaven, que dubtava que aquesta servís d'alguna cosa. Si amagar una nau fos tan fàcil com deia DJ, tothom tindria un d'aquests aparells màgics. No obstant això, va passar un grup de TIE al costat del Llibertí sense detenir-se. Potser l'aparell de DJ no era tan inversemblant després de tot.

Finn va descansar quan el iot es va internar en els escuts del Supremacia. DJ potser no era el mestre descodificador que Maz va recomanar, però no ho feia tan malament. Es va infiltrar en el temporitzador de l'escut deflector del megadestructor estel·lar i va crear una obertura per poder entrar. Finn va recordar com Han Solo s'havia infiltrat a la base Starkiller utilitzant una obertura similar en els seus escuts, però Han quasi va destrossar el seu preuat Falcó Mil·lenari. Per sort, ells no anaven a una velocitat que pogués causar un accident. Rose va col·locar al Llibertí en el Supremacia sense ser detectat.

El seu pla estava funcionant... fins ara.

En baixar del iot, BB-8 va prendre la davantera i va començar a explorar l'àrea. Finn va avançar després del droide juntament amb Rose i DJ, encara que Rose aviat es va detenir enfront d'un conducte de ventilació. Va començar a desarmar la reixeta.

—Entrarem per aquí.

Una vegada que va llevar la reixeta, tots van entrar al conducte i van sortir a una cambra calenta que feia olor de sabó. Un droide d'extremitats calentes planxava uniformes oficials i els doblegava.

—La bugaderia? —va preguntar Finn, escèptic.

—És hora de disfressar-nos —va contestar Rose.

Tenia sentit. No haurien d'amagar-se tant si podien camuflar-se.

—Recordin faixar-se les camises —va dir Finn—. La Primera Ordre no tolera les arrugues.

Van prendre roba de la seva talla i es van canviar darrere d'unes banyeres. Finn estranyava la caçadora d’en Poe, que va deixar en el iot. L'uniforme que ara portava posat se sentia rígid i li donava picor. La gorra feia que li dolgués el cap i el cinturó li estrenyia. Per què la Primera Ordre tenia tant talent per incomodar?

Per disfressar a BB-8, Finn va agafar un cubell negre i el va voltejar damunt de l’astromecànic. Si ningú li parava esment, BB-8 podia passar per droide ratolí.

Per arribar a la secció d'enginyeria on Rose pogués desactivar el rastrejador, havien de pujar a un turboascensor a l'altre extrem del centre d'operacions. Van caminar amb el cap en alt per uns túnels de computadores, imatges hologràfiques i sistemes de focalització. Els oficials de la Primera Ordre vigilaven les estacions i donaven ordres als seus analistes. Un capità va posar un datapad enfront de la Rose.

—Capità, aprova això?

Ella va mirar el datapad del capità, va pronunciar un «ok» i va seguir caminant amb Finn i DJ com si tingués coses més importants a fer. BB-8 va rebre mirades d'uns droides ratolí que estaven per aquí, però només li van dedicar unes xiuletades curioses.

En acostar-se als turboascensors, un oficial d'alt rang els va observar amb desdeny.

—Això no està funcionant —va murmurar DJ.

Finn va mantenir la mirada al capdavant.

—Ja gairebé ho hem aconseguit.

En els elevadors, Rose va pressionar un botó i va aparèixer un ascensor. Les portes es van obrir, tots van entrar i es van unir a sis stormtroopers. L'oficial d'alt rang va començar a seguir-los amb pressa. Rose no entenia bé els controls. Dos stormtroopers van intercanviar mirades. Finn va començar a suar. Així acabaria tot? L'oficial estava a uns quants passos d'ells quan l'ascensor per fi va tancar les seves portes i va pujar.

Van veure passar diversos nivells per les finestres. Ningú va parlar, però un soldat va girar el casc cap a Finn i el va mirar. DJ tenia la mà sobre la seva arma enfundada. Finn havia de fer alguna cosa abans que el lladre cometés una bogeria.

Finn va mirar al soldat amb desfavor.

—Algun problema, soldat?

—FN2187? —El filtre de comunicació del soldat no va poder contenir la seva sorpresa.

Finn va reconèixer aquesta veu. Es tractava d'un vell company amb el qual va competir en una pràctica de tir al blanc. Però Finn va fingir no reconèixer-ho.

—No em recordes —el soldat sonava decebut—. 926, del campament de reclutes, lot vuit. Però jo sí et recordo.

Els altres soldats van girar-se per mirar a Finn i al seu «amic». Rose li va llançar una mirada nerviosa a DJ, qui ja estava llest per desenfundar.

Finn es va acostar al soldat i li va dir:

—926, si us plau... No ho facis.

—Ho sento, 2187 —va respondre el soldat—, sé que no haig d'iniciar contacte amb oficials. Però només mira't. Mai vaig pensar que arribaries a capità. Lot vuit, ben fet! —Li va donar una clatellada al cul, una cosa que els cadets solien fer per motivar-se durant els entrenaments.

Rose va allunyar la mà de DJ del seu blàster. L'ascensor es va detenir i les portes es van obrir.

Finn palmejà l'esquena del seu vell company.

—Lot vuit —va contestar en solidaritat.

Tots van sortir del turboascensor. Els soldats es van anar en una direcció, i Finn, Rose, DJ i BB-8 es van anar en una altra. Es van relaxar una vegada que van girar en una cantonada.

Finn es va alegrar de saber que l'arrogància de la Primera Ordre era el que els va salvar. Tot el que no tingués a veure amb combat i estratègia s'ocultava dels stormtroopers. A l'amic de Finn ningú li va dir que la Primera Ordre el va declarar un traïdor.

Aquest terrible cicle d'entrenament que Finn va passar netejant els terres del megadestructor per fi li era útil. Els guià a través del laberint de passadissos fins a una porta tancada.

—Aquí és. El rastrejador està just darrere d'aquesta porta.

DJ es va inclinar sobre la consola d'entrada. Va prendre el medalló de la Rose de la seva butxaca i el va pressionar sobre la consola. Abans que Rose pogués protestar, van sortir espurnes i en la consola es va produir un curtcircuit.

—El metall haysian és el millor conductor —va dir DJ. Li va tornar a Rose el seu medalló—. De res.

—Gràcies —va dir la Rose.

Finn reavaluà al lladre. Tal vegada DJ no era tan cobejós com pensava.

Mentre DJ continuava manipulant la consola, Rose esperava al costat d’en Finn.

—És bon moment per pensar com tornarem a la flota.

—Sé on estan els transports de salvament més propers —va dir Finn.

Rose es rigué.

—Clar que ho saps.

Finn es va avergonyir una mica. Ella mai el deixaria oblidar que el va descobrir intentant fugir.

DJ va pressionar uns botons en la consola.

—Gairebé...

La veu de Poe va ressonar per l'altaveu de BB-8.

—BB-8, si us plau, dóna'm bones notícies.

—Poe, gairebé ho hem aconseguit —va contestar Finn—. Prepara la nau per a velocitat de la llum.

—Estic en això, amic —va dir Poe—. Només apressa't.

—És ara o mai! —li va dir Finn a DJ.

El lladre va girar-se per mirar-los.

—Ara —va dir mentre les portes s'obrien.

La cambra que es va obrir davant d’ells estava ple de sistemes d’astronavegació. Una sèrie de circuits estava instal·lada en la paret del fons. Trencar-los significaria tallar el flux d'energia del rastrejador. El seu pla estava a segons de funcionar.

Però tot va resultar ser una seductora il·lusió. Un grup de stormtroopers va entrar per unes portes laterals guiats per l'oficial d'alt rang que els va veure al centre d'operacions.

Una soldat d'armadura cromada va avançar cap a ells.

—FN2187, quin gust tornar a veure't.

Finn va arrufar les celles. Hauria de saber que un triturador d'escombraries no podria acabar amb la seva antiga oficial al comandament: la Capitana Phasma.

 Següent