dilluns, 11 de maig del 2020

L'honor dels Jedi (147)


147

—Dóna la volta —ordena Luke—. Vader està aquí!
—Com ho saps?
—La Força —explica Luke—. Puc sentir-ho.
—Jo no sento gens.
—Llavors confia en mi!
Erling torna obedientment una vegada més al magatzem on van descansar després d'escapar de la sub-instal·lació. Vint minuts després, el pessigolleig en la ment d’en Luke comença a remetre. Treuen el cap a la intersecció per fer un cop d'ull al passadís principal. Cinquanta metres més enllà, un únic carro repulsor avança cap al complex administratiu. En el seient del passatger es troba una gran figura proveïda d'una capa. L'armadura no només és negra: és la personificació de la falta de llum. Fins i tot des d'aquesta distància, la figura irradia un tangible núvol de maldat.
—Darth Vader! —murmura Erling.
El carro es deté de sobte i el cap cobert amb el casc mira lentament a un costat i a un altre. Luke fa un pas enrere, apartant també a Erling.
—Sent la meva presència!
Aquesta vegada, Erling no protesta.
En no veure aparèixer a Vader girant la cantonada, Luke s'atreveix a fer un altre cop d'ull al passadís. El carro ja no és més que un petit punt. Tornen a pujar al seu propi carro, i després tornen a l'estació de llançament. En acostar-se a les portes, Erling mira directament al capdavant, ignorant als guàrdies. Els guàrdies es llancen lleugeres mirades entre si, i després el de l'esquerra salta com amb un ressort per prémer l’activador. Les portes es llisquen obrint-se just quan el capó del carro arriba al llindar.
L'estació de llançament del personal de comandament és una petita badia d'atracada, amb espai per contenir una dotzena de llançadores. En aquest moment, sis llançadores s'alineen una al costat d'una altra en la primera filera. Un petit centre de control es troba elevat en el mur de l'esquerra. A la dreta, un camp de força selectiu protegeix la badia contra les tempestes càustiques de la fosca atmosfera de Tol Ado. Encara que l'atmosfera és negra com l'espai profund, sembla estar viva, girant i arremolinant-se... de la mateixa manera que una aranya immòbil sembla estar viva.
—Lord Vader! —Sebastian Parnell s'acosta per l'esquerra, amb tres soldats d'assalt darrere d'ell—. Em van dir que m'havia perdut la seva arribada.
Erling mira lentament al general.
—I així ha estat. Ja me n'anava.
Parnell sembla adonar-se per primera vegada de la presència d’en Luke.
—Però acaba d'arribar només fa uns minuts! Com...?
—El seu intel·lecte no pot comprendre el poder de la Força, general.
Parnell baixa la mirada i es mou nerviosament.
—Ens honrarà amb la seva companyia per unes hores? —pregunta, sense alçar la mirada.
—Ja tinc el que venia a buscar —diu impacient Erling.
Parnell alça la seva mirada i troba els foscos buits de les plaques oculars del casc de Erling.
—Per descomptat. Li preparo la seva llançadora?
—Immediatament.
Parnell es dirigeix a un soldat d'assalt.
—Fes que preparin la número sis —el soldat s'apressa cap a la llançadora més llunyana—. Només trigarà un instant. Digui'm, es troba bé l'Emperador?
—S'atreveix a posar-me a prova? —pregunta Erling.
—Per descomptat que no —diu Parnell sense canviar de to—. Veig que la seva llançadora està llesta, Lord Vader —sense respondre, Erling mou el carro repulsor cap a la llançadora. Amb prou feines han avançat poc més de dos metres quan Parnell torna a parlar—. Lord Vader, va a la llançadora equivocada —assenyala a una llançadora més propera—. Aquesta és la seva, no és així?
—Accelera! —ordena Luke, agafant el sabre de llum del cinturó de l’Erling. La prova de Parnell era més subtil del que havien pensat!
Erling trepitja a fons l'accelerador. El carro salta cap a la llançadora que Parnell havia ordenat preparar per a l'enlairament. Els guàrdies del general disparen. Els trets passen fregant el carro i s'estavellen contra el costat de la llançadora número dos. Erling els esquiva col·locant-se darrere de la llançadora número u. Continua cap a la número sis, a l'altre extrem de la fila, protegit del foc dels soldats.
En la número sis, l'únic soldat que Parnell havia enviat per preparar-la es troba entre ells i la rampa d'accés baixada. No es veu a la tripulació per enlloc. Erling dirigeix el carro directament cap a ella i accelera. El soldat manté la posició per uns instants, disparant un parell de vegades al carro. Erling no minora, i el carro topa contra el soldat enviant-lo deu metres volant per l'aire. Rebota sobre la llançadora i cau sorollosament al terra.
Desmunten a R2 del carro i corren a la rampa d'entrada. Per quan els soldats d'assalt de Parnell arriben a la llançadora, Luke ja ha tancat totes les escotilles i està assegut en la cabina. Activa els escuts d'energia i els seus trets reboten innòcuament en l'hangar. Luke activa el motor subllum i saluda a Parnell mentre s'escalfa. El general ignora a Luke i crida als seus guardaespatlles. Les seves amenaces no serveixen de res; els trets de blàster no poden penetrar els escuts pesats d'una nau espacial.
Luke retira el tren d'aterratge. Quan es gira per acomiadar-se de Parnell una última vegada, el general cau de genolls. Se subjecta la gola i es trontolla de manera inestable, com si s'estigués ofegant. Gairebé sembla com si una figura invisible li estigués aixafant la tràquea.
Una immensa figura vestida de negre es troba dempeus en la porta de l'hangar, amb la mà dreta estesa com si sostingués un gegantesc ceptre. Fins i tot a través dels escuts i el casc de la nau, Luke sent la calor de la ira de Vader. Gira la llançadora cap a l'escut atmosfèric i accelera cap als núvols negres de Tol Ado.
Deu turbulents minuts després, deixen enrere els núvols. Trenta boles amb dobles ales els envolten per davant, i Luke veu els punts de foc de més motors TIE acostant-se des de totes parts.
—Estem envoltats! —exclama Luke—. Haurem de tornar a entrar en els núvols.
El que no diu és que els TIE probablement puguin localitzar-los electrònicament, i després saltar sobre ells quan tractin d'escapar de nou. Tret que pugui pensar en un pla mentre estiguin en l'atmosfera, podrien igualment tractar de lluitar ara.
—No podem travessar-los? —pregunta Erling.
Els TIEs que es troben sobre ells descendeixen. Seixanta canons làser centellegen i una dotzena de trets donen en el blanc. Les llums de la cabina perden intensitat conforme els escuts dissipen els danys cap a l'espai.
—Clar —respon Luke—. Els nostres escuts aguantaran uns deu segons.
—Això és tot el que necessitem —diu Erling.
—Estàs boig? Ens costarà quatre o cinc minuts completar els càlculs de l’hiperespai. Fins llavors, som com aneguets de fira.
—Puc aconseguir coordenades en dos segons, si pots treure'ns d'aquest pou de gravetat.
—Ni parlar! —exclama Luke—. Un salt a cegues és una mort més segura que aquesta.
—No serà a cegues.
—Com pots fer això? —pregunta Luke.
—Simplement, puc. Has de confiar en mi.
Una altra andanada de trets de TIEs sacseja la llançadora. Aquesta vegada, les llums de la cabina romanen apagades tot un segon.


·         Si Luke torna a penetrar en els núvols, passa a la secció 145.
·         Si Luke s'obre pas, passa a la secció 150.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada