L'honor dels Jedi (123)

123

—Encara no! —murmura Luke—. Torna aquí!

—Què? —pregunta Erling.

Els soldats d'assalt es detenen. El soldat en el seient del copilot activa un focus. Sidney empeny a Erling, que queda tombat en el terra, i després llança el seu rifle i es llança per l'estret passatge. Dos blàsters centellegen. Els trets fereixen al pada, llançant-lo diversos metres més enllà.

Luke es mossega la llengua per no cridar. Només pot esperar que Sidney sobrevisqui a les ferides que ha rebut, i que no sigui la segona vida que es cobri Erling. Jura que no hi haurà una tercera.

Els dos soldats de la part posterior salten del carro. Cobreixen els flancs mentre el copilot il·lumina amb el focus el desordre que envolta el passadís. Encara que la llum passa sobre diversos gorums, el soldat no s’adona d'ells. Finalment, un dels guàrdies de l'escorta apunta amb una llanterna al cos immòbil de Sidney.

—Era tan sols un ressagat —informa—. Ni tan sols estava armat.

Continuen el seu camí. Luke deixa anar l'aire que havia estat contenint mentre esperava que els soldats no seguissin disparant al cos del pada.

La columna principal arriba uns instants després. Consisteix en un escamot de soldats d'assalt muntats en 15 carros repulsors. Quan l'últim dels carros entra en el passadís, 20 blàsters disparen. Els ocupants dels carros a tots dos extrems de la columna cauen al terra, amb l'armadura fragmentada i fumejant. El carro final explota, banyant el passadís amb desenes de fragments de metall.

Els soldats d'assalt restants salten dels seus vehicles i disparen a cegues cap als foscos embulls. Luke comprèn de sobte per què els gorums patrullen l'exterior de la ciutat. Es pengen en el més alt del bosc de metall, molt per sobre del rang efectiu dels soldats d'assalt. Disparen de nou i més soldats d'assalt cauen.

Els supervivents es refugien ràpidament a l'abric de la jungla d'equipament. Un soldat aterra entre Luke i Erling. Erling crida de terror. Luke activa el sabre de llum i després travessa amb la seva fulla el costat del soldat. L'armadura s'obre com la closca d'un crustaci. Diversos trets imperials responen al crit del soldat d'assalt, atrets perillosament a prop per la lluentor de la fulla d’en Luke. Desactiva la fulla i es posa a cobert darrere d'una caixa de ventilació coberta de cables.

La batalla es converteix en un patró entreteixit de centelleigs i lluentors. Luke avança i veu una forma blanca jaient sobre el seu costat. Dos trets sorgeixen de la seva arma i un gorum crida, i després cau inert al terra. Luke activa el sabre de llum i llança un tall al tronc del soldat. Un clapoteig electrònic sorgeix del vocalitzador.

Luke desactiva la seva fulla i busca un altre enemic. No obstant això, ja no centellegen més trets. Amb cura, avança cap al cos immòbil de Sidney. Un quarren ha aixecat amb cura al miner.

—Està viu? —pregunta Luke bruscament.

—Amb prou feines. Tenim una mica d'equip; aquest és valent. Pot ser-nos d'utilitat.

Diversos gorums recullen les armes dels imperials morts. Luke admira l'eficiència de la seva emboscada. Passarà molt temps abans que Parnell netegi la instal·lació subterrània de presoners escapolits.

Tormey -almenys el pilot rebel creu que és Tormey- està dempeus al costat de la forma agenollada de l’Erling. Sosté una pistola contra el cap de l’Erling. Luke subjecta el sabre de llum en el seu cinturó.

—Aquí estàs —diu Tormey—. Has lluitat bé. Warburton et donarà la benvinguda a les seves files. Però aquest... —diu, assenyalant amb desdeny a Erling— ...aquest és imprudent. Ho sento, ha de morir.

El rostre de l’Erling no revela cap emoció. Només mira fixament al terra.

Luke es dirigeix a Erling.

—No entenc per què Sebastian Parnell té tant interès en tu —diu, afegint per a si mateix el nom de la Mon Mothma al costat del de Parnell—. Per descomptat, no ets material militar. I encara que dónes una bona primera impressió, no crec que siguis capaç de dirigir a un bantha per sortir d'un corral cremant.

Erling no retorna la mirada a Luke.

—Estic d'acord —diu—. Ara entenc per què la Mon Mothma va rebutjar la meva petició.

—Vols fer-ho tu? —pregunta Tormey.

Luke nega amb el cap.

—No. I no puc permetre que el mateu.

Tormey s'encongeix d'espatlles.

—No tens elecció.

Erling mira a Luke als ulls.

—No tinc por de morir —diu—. L'única cosa que temo és fracassar, i això ja ho he fet.

Malgrat el canvi d'actitud de l’Erling, Luke sent poca simpatia per ell. La mort de Sidney és una possibilitat massa real. Però no pot deixar que Erling mori... per les seves pròpies raons a més de les de Mon Mothma.

—Erling, encara que sigui per una vegada calla i fes el que se't diu. D'acord?

Per un instant, sembla que Erling va a protestar. Però quan la mirada de Luke no s'aparta, l'altre home assenteix.

—Us proposo un tracte, Tormey. A canvi de la vida de l’Erling, us diré com van trobar la vostra ciutat els soldats d'assalt.

Tormey ho pensa per un instant, agitant lentament les orelles.

—Tracte fet; estic segur que no us van seguir a vosaltres.

Luke li explica a Tormey la seva anterior trobada amb el twi'lek que havia vist a la sala del consell de Warburton. Va amb compte de presentar únicament el fet que havia vist al twi'lek amb el grup de treball de la sub-instal·lació. No extreu cap conclusió, perquè és probable que estigui equivocat.

Tormey deixa anar un panteix de sorpresa.

—Renoi! Això explica moltes coses. Enviaré a algú amb tu per mostrar-vos un camí de sortida.

—Jo puc trobar el camí —diu Erling.

Tormey li mira amb aire dubitatiu.

—Si us perdeu i torneu per aquí a prop, et matarem.

—Puc trobar el camí —repeteix obstinat Erling—. Confia en mi —insisteix a Luke.

·         Passa a la secció 132.