L'honor dels Jedi (138)

138

Luke fa girar el carro. Una hora més tard, envolten una suau corba i el brogit incrementa sobtadament el seu volum.

—Espero que aquest camí no faci que ens matin —diu Luke.

—No sé què és el que està causant aquest soroll —diu Erling—, però si que sé que per aquí s’hi va a les estacions de llançament.

El brogit continua, fent-se més fort conforme avancen. Una gran canonada groga d'un metre de diàmetre apareix sobre ells. Luke i Erling han d'ajupir-se per evitar copejar-se els caps. Cinc quilòmetres més endavant, el passatge s'eixampla i la canonada entra en una gran caixa. Tan aviat passen de llarg la caixa, el brogit desapareix.

Dues hores més tard, aconsegueixen arribar a una intersecció. Erling li indica que girin a la dreta. El passadís aviat comença a ascendir i acaba en unes portes activades per sensors. Luke avança cap als sensors, nerviós davant el que puguin trobar-se a l'altre costat. Les portes s'obren amb un xiuxiueig.

Un breu passadís s'estén uns 20 metres davant d’ells, abans de formar un encreuament amb forma de T amb un altre passadís. Hi ha una porta tancada a cada costat del breu passadís. Al contrari dels túnels de la instal·lació subterrània, aquests passadissos estan tan ben il·luminats que li fan mal en els ulls. Les portes es tanquen amb un cop darrere d'ells. Luke aparca el carro al costat de la porta de la dreta.

—No podem seguir viatjant així —diu Luke—. Si ens topem amb algú abans que els nostres ulls s'acostumin, estarem en serioses dificultats.

Descàrrega a R2 i ho col·loca davant de la porta.

—Obre-la.

El droide estén obedientment un apèndix i desactiva el forrellat. Luke entra dins tan aviat com la porta es fa a un costat amb un xiuxiueig.

La llum és menys brillant a l'interior. La sala està repleta d'equip confiscat; blàsters de totes les formes i grandàries, un parell de canons làser i d'ions, vibro-destrals, piques de força, i armadures personals. Una armadura en concret atreu l'atenció de Luke. És negra com la pols de nebulosa, amb una capa i un casc acampanat. Encara que no és una rèplica exacta del vestit de Darth Vader, és prou semblat com per enganyar a algú que només conegués de sentides al Senyor Fosc. Luke no té el menor dubte que el propietari d'aquesta armadura va ser arrestat per fer-se passar per Vader. De tots els crims que un ser pogués cometre, Luke no pot pensar en res més estúpid.

Erling s'acosta a Luke.

—M'agradaria que acceptessis el meu agraïment —diu. Fins i tot quan intenta ser humil, Erling construeix les seves frases en funció dels seus propis desitjos i voluntats.

—Per què?

—Per salvar-me la vida, malgrat els problemes que pugui haver causat.

—Que vas causar —corregeix Luke. Encara no està disposat a perdonar-lo—. Bones persones van morir.

—Llavors accepta també les meves disculpes. Ho compensaré.

—Com? —salta Luke—. Han mort! No pots retornar-los la vida —Erling baixa la mirada i lluita per no donar una resposta airada—. Oblida-ho —diu Luke un instant després. Els ressentiments no servirien de res—. Gideon va venir perquè volia fer-ho. Accepto el teu agraïment, però no mereixo cap disculpa.

El rostre de l’Erling se suavitza. Pren el casc negre a les seves mans.

—Terrorífic, veritat?

—No és tan dolent comparat amb el de debò. Alguna vegada has vist a Darth Vader?

—Vader! —Erling panteixa, deixant caure el casc—. Ell va matar al meu pare!

—Al meu també —diu Luke. Retorna el casc al seu lloc adequat.

—De debò? El teu pare era un Jedi?

Luke assenteix. Encara que no se sent còmode revelant la seva identitat, continua tenint l'esperança de trobar una altra arma que hagi sofert dolors similars.

—Anakin Skywalker. El vas conèixer?

Erling assenteix.

—Sí. Era un home alt, fort com un bantha i ràpid com un dewback. El meu pare li admirava molt.

—Explica'm més.

—No recordo molt. Era petit quan ens visitava. Era orgullós en excés, tremendament intel·ligent i inusualment reservat. Recordo al meu pare comparant-lo amb una central geotèrmica; temperat en l'exterior, però bullint en el seu interior amb energia amb prou feines controlable. Era tan devot com el meu pare cap aquesta equivocada mitologia Jedi.

—Equivocada mitologia? —repeteix Luke de forma tallant.

—Creia en moltes filosofies fantasioses.

—Vols dir “filosofies fantasioses” com la Força?

—Exactament. Si us plau, no pensis que deixo que les seves pintoresques creences entelin la seva memòria...

Luke li talla.

—Els meus ulls ja s'han adaptat —lluitant per mantenir la calma, obre la marxa fora de la sala.

No gaire més tard, arriben a una altra intersecció en forma de T. A l'esquerra, el passadís acaba en una gegantesca porta doble sense vigilància. A la dreta, el passadís acaba en una porta més petita vigilada per dos soldats d'assalt.

—El camí a la dreta condueix a l'estació de llançadores del personal de comandament —li informa Erling—, i el de l'esquerra a un moll de subministraments.

—Com saps tot això? —pregunta Luke.

—Simplement confia en el que et dic —replica Erling.

Luke considera les seves opcions. Probablement sigui més fàcil entrar en el moll de subministraments... però aquesta mateixa facilitat li preocupa. La falta de guàrdies indica com de segurs que se senten davant les possibilitats d'un presoner de colar-se de polissó en una barcassa de subministraments.

Les portes que condueixen a l'estació de llançadores de comandament semblen més accessibles. Si poden passar els guàrdies sense aixecar l'alarma, probablement puguin marxar-se sense incidents. Però passar al costat dels guàrdies serà un problema... tret que pugui usar la Força per persuadir als soldats d'assalt que els deixin passar. És un truc que una vegada va veure usar a Ben Kenobi. Amb una mica de sort, pot imitar-ho ara... i provar a Erling que la Força és més que només una “filosofia fantasiosa”.

·         Si Luke va al moll de subministraments, passa a la secció 146.

·         Si Luke va a l'estació de llançadores de comandament, passa a la secció 148.