L'honor dels Jedi (69)

69

—Podríem estar millor si els imperials es dispersessin —respon Luke a Gideon—. Això igualaria les probabilitats. Atrapem aquesta llum.

Es gira per començar a caminar pel passadís.

—Espera, jove amic —diu el miner—. Si caminem, mai arribarem enlloc. Aquesta mina té més de 200 quilòmetres de galeries —grimpa al seient del conductor d'un petit tractor elevador de repulsió. Encara que només hi ha un seient en el sentit de la marxa, un banc corre a l'ample en la seva part posterior—. Ens emportarem aquest bugui de supervisió, si és que arrenca. Sidney, mira a veure si hi ha alguna llanterna de sobres per aquí.

Mentre Gideon trasteja en el bugui de supervisió, Luke usa el seu sabre de llum per fondre les caixes de control dels altres vehicles. Està agraït que la persona a l'altre extrem del túnel no hagi fet el mateix.

Un minut més tard, els repulsors del bugui de supervisió cobren vida amb un brogit. Sidney torna amb un grapat de llums planes muntades en cintes de sintoxarxa ajustables. Gideon es col·loca una cinta en el cap i un raig de llum sorgeix del llum. Luke examina el llum que Sidney li ofereix. Hi ha una petita cèl·lula d'energia al costat de la bombeta. Quan es col·loca la cinta de sintoxarxa sobre el cap, s'ajusta de forma suau i segura sense haver de fer res per la seva banda. Un poderós raig de llum brilla en la direcció en la qual giri el cap.

Gideon indica als seus passatgers que pugin a bord. Un moment després, acceleren pel túnel darrere de la llum esvaint-se. El brogit del motor de repulsió del bugui de supervisió ressona en les parets del túnel, creant un baluern increïble. El món d’en Luke es redueix al cercle de llum que proporciona la llanterna del seu cap. Amb el tremend clam del bugui de supervisió, només pot sentir allò que veu. No és molt... monòtona roca grisa passant ràpidament per un cercle groc de dos metres de diàmetre; tal vegada la cua del bugui o el genoll de Sidney apareixent ocasionalment en el seu camp de visió. La seva visió perifèrica només veu foscor, i les coses fosques en les profunditats semblen inexistents.

Si Luke es concentra a mantenir la barbeta alta i el cap ferm, pot veure les parets del tub de l'ascensor disminuir fins a convertir-se en res. Les distàncies i les proporcions semblen exagerades sota terra. El final del túnel emmarca el tub en una màniga que es contreu cada vegada més, i les llums que indiquen l'única sortida que el pilot rebel coneix s'esvaeixen amb intranquil·litzadora rapidesa.

En reflexionar en l'aïllament d'aquest forat sorollós, Luke pensa de sobte que ha d'haver-hi una atmosfera aquí a baix. D'una altra manera, el túnel no seria tan sorollós i polsós.

No té oportunitat de preguntar-li a Gideon sobre el seu descobriment. Quan es gira per mirar cap endavant, dos trets de blàster successius gairebé li enceguen. Apareixen de la negra foscor que Luke suposava que era la paret del túnel. Pel que ell sap, allà ben podia haver-hi un exèrcit aguaitant; no va tenir oportunitat d'il·luminar amb la llanterna del seu cap en direcció als centelleigs, i ara estava completament a les fosques. Es retira el llum del cap i salta del bugui de supervisió al terra.

·         Si Luke retorna el foc, passa a la secció 54.

·         Si Luke no dispara, passa a la secció 36.