104
—Anem de
polissons —diu Luke—. Estaríem bojos si lluitéssim a través d'aquesta xarxa per
entrar a la presó, i no vull deixar que m'atrapin.
—Perfectament,
això significa que ens dirigirem cap aquest dipòsit de subministraments del que
el guia estava tan orgullós.
El miner
condueix silenciosament al grup cap a la Galleda
de Roques, i desenganxen.
Colar-se a
bord de la llançadora de subministraments resulta ser més fàcil de l'esperat.
El tràfic a Poe 76.095 és tan pesat que Gideon aterra en un hangar abarrotat
sense problemes. Barcasses i llançadores de subministraments de totes les
grandàries reposen sense ordre aparent en una superfície d'1.000 acres. Després
de baixar la rampa ventral, un droide se'ls aproxima.
—Quina és
la seva càrrega? —pregunta.
—Peces de
TIE —respon Luke.
—Nombre de botiga?
Gideon
sacseja el cap.
—No ens han
donat cap. Només ens han dit que portéssim la càrrega fins aquí.
El droide
fa una pausa.
—El
procediment ha de seguir-se de forma adequada. La propera vegada, no acceptin
cap comanda sense un nombre de destí. Entès?
—Sí —respon
Luke.
—Tenen el
nombre de prioritat 607. Vagin a carregar al moll G-79 d’aquí a sis hores.
Confirmarem la seva ordre allà.
—Què fem
mentrestant? —pregunta Gideon.
—El que
vulguin —respon el droide—. La cantina de Poe està oberta a qualsevol hora...
però no arribin tard al seu moll. Perdran el seu nombre de prioritat.
—Per
descomptat —respon Gideon—. Això és massa fàcil —murmura a Luke.
Després que
el droide se’n vagi, desemboliquen els seus blàsters, tanquen la nau de Gideon,
i van al moll més proper. Una dotzena de treballadors estan carregant a mà els
continguts d'una petita llançadora en una immensa barcassa. Luke s'aproxima al
capatàs.
—Ens van
dir que necessitàveu ajuda.
—Qui ho va
dir? —exclama el capatàs, girant-se per estudiar el terra de l'hangar.
—No la
pagui amb mi —Luke assenyala a un droide semblat al que els va donar la
benvinguda—. Ha estat ell.
—Oh —respon
el capatàs—. Maleïts mecànics! Sempre dient-te una cosa i fent una altra.
D'acord, al treball.
Luke,
Gideon, i Sydney s'uneixen als treballadors que mouen caixes de la llançadora a
la barcassa. Per la seva banda, R2-D2 es puja a bord i s'estaciona al costat
d'una fila de més droides. Després de 20 minuts de treball, Luke s'obre camí a
l'interior de la barcassa i tria un amagatall entre dues files d'immensos
contenidors.
Tres hores més
tard, el capatàs segella la badia de càrrega i la barcassa desenganxa. En la
foscor, el viatge a Tol Ado transcorre lentament però sense incidents.
Finalment, la barcassa minora i aterra al planeta. Aquesta és la primera vegada
des de feia setmanes que Luke està en gravetat completa; els seus genolls se
senten febles i insegurs.
No obstant
això, quan les portes de la barcassa s'obren, surt a l'exterior per davant de
Gideon i Sydney. Cadascun dels polissons tracta de simular estupidesa mentre
porta una caixa. Deu sorpresos treballadors i dos soldats d'assalt els reben.
—Lliurament
especial del centre de comandament —diu Luke.
Els
treballadors els miren amb aspecte confós, però finalment un soldat els
increpa.
—Què és? —pregunta.
Luke
s'encongeix d'espatlles, esperant que el miner i el pada darrere d'ell tinguin
el mateix aspecte d'ignorància.
—No volien
que ho sabéssim. Qui va a recollir-ho?
El soldat
d'assalt mira a l'altre costat de la badia d'atracada.
—Doneu-lo
al cap de moll.
Els tres surten
caminant del moll de càrrega. Quan R2 els segueix, el soldat d'assalt apunta al
droide amb el seu rifle blàster. R2 xiula.
—És part
del paquet —diu Luke.
—Per què no
ho vas dir? —l'imperial deixa passar al droide.
Luke
presenta les tres caixes de cartró al cap de moll.
—On podem
esperar a una barcassa de retorn? —pregunta llavors.
Sense
aixecar la mirada, el cap de moll assenyala girant la cantonada.
—Aquí hi ha
una sala de pilots.
—Gràcies —diu
Luke. Lidera el camí fins a l'altre costat de la cantonada. Sydney sembla estar
a punt de parlar, però el jove rebel li fa un gest amb la mà perquè guardi
silenci. En lloc d'entrar a la sala de pilots, obre una porta que condueix a
l'exterior de la badia d'atracada. La porta dóna a un passadís llarg i blanc.
La creua, i fa gestos als altres perquè li segueixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada