110
—Si no
t'importa, tenim una mica de pressa —diu Luke.
—És la
vostra elecció, però us heu de mantenir allunyats de la ciutat si sabeu el que
us convé.
Els gorums
desapareixen de nou en la foscor sobre els seus caps.
—Ei! —exclama
Luke—. I la nostra direcció?
No arriba
cap resposta. Luke continua pel laberint, tractant de prendre el passatge de
l'esquerra sempre que fos possible. No obstant això, els seus intents de
recordar el seu camí no resulten massa reeixits. Aviat es troba més perdut del
que mai recorda haver estat.
Una hora
més tard, un mur d'enderrocs s'alça davant d’ells. El gamorreà més gran que
Luke hagi vist mai es troba davant un buit que condueix a l'altre costat del
mur. Sosté en els seus braços un canó blàster lleuger com si fos un rifle.
—Qui va?
—exclama.
Recordant
el seu uniforme, Luke sospira.
—Tant de bo
tinguéssim en aquest gorum amb nosaltres.
—Si feu
exactament el que us dic, podrem sortir d'aquesta...
—Silenci!
—diu Luke. Alguna cosa en la veu de l’Erling fa que el pilot rebel vulgui
escoltar-li. No obstant això, Erling gairebé havia aconseguit per dues vegades
que els matessin... Luke no tenia intenció de confiar en el seu bon judici.
El gamorreà
branda el canó blàster amenaçadorament.
—Responeu,
o disparo!
Alguna cosa
negra i amenaçadora cau en el capó del carro.
—Sóc
Tormey, amb uns fugitius. Els porto a la ciutat —és el gorum que havia molestat
a Erling abans. Es gira cap al Luke—. De manera que teníeu pressa, eh?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada