L'honor dels Jedi (112)

112

Luke entra al Bloc de la Mort. El bloc sencer està construït amb brillant metall negre dissenyat per infondre por i desesperació en els cors dels detinguts. Un breu passadís s'obre directament a la sala d'interrogacions. Dispositius de retenció abarroten el centre de la càmera, però cadascun d'ells està acuradament posicionat perquè l’interrogador pugui accedir a la víctima des de tots els angles.

Pels murs, aparells de tortura manuals i robòtics aguaiten en les ombres sota la balustrada del segon pis. Encara que la llum és massa tènue per veure amb claredat, els llargs i retorçats apèndixs que sobresurten de les màquines sense ànima provoquen que una esgarrifança recorri l'esquena d’en Luke.

A la seva dreta, un ascensor personal s'alça cap a les tenebroses profunditats sobre ell. En alguna part de la foscor, aquí a dalt, 50 soldats d'assalt esperen sense res millor a fer que observar-li. A causa de la semi foscor del bloc, no fan res per evitar que Luke arribi a la cel·la de l’Erling. Però escapar serà un altre problema; el bloc té la llum suficient com per mostrar dues siluetes sortint en lloc d'una.

Luke pren l'ascensor al segon nivell. Mentre camina per la balustrada, aquesta retruny a cada pas. S'obliga a caminar prop del passamans malgrat el seu desig d'ocultar-se en les ombres al costat del mur. Luke està aterrit; no seria humà si aquest sinistre ambient no li espantés. No pot imaginar-se romandre assegut en una cel·la fosca mentre els angoixats crits d'un altre presoner ressonaven en els murs de duracer del bloc.

Luke es deté davant la cel·la 205 i ordena a R2 que l'obri.

Sona un suau brunzit en la porta i Luke l'obre amb una lleu empenta. L'interior de la cel·la és tan negre com el propi Tol Ado.

—Erling Tredway? —Luke passa a l'interior.

—Qui si no, llimac imperial?

Luke admira la rebel·lia de l’Erling.

—No sóc imperial —respon—. He vingut a rescatar-te.

—Rescatar-me?

La sorpresa de l’Erling desconcerta a Luke.

—Abans que Parnell et mati... o alguna cosa pitjor.

—Quina mala sort. Em temo que has fet tot aquest esforç en va.

—Quin és el problema? —pregunta Luke—. Estàs emmanillat a la paret, o ferit?

Erling riu entre dents.

—Res d'això. No desitjo ser rescatat.

Luke no dóna crèdit a les seves oïdes.

—Acabes de dir que no vols que et rescatin?

—És correcte —replica Erling—. Així que marxa't. No vull cap vessament de sang en el meu nom.

No tenen temps per a aquesta discussió!

—Això és molt noble —diu Luke, amb una veu que traeix la seva impaciència—, però no entens el que Parnell et té reservat.

—Ja ha començat. Amb tots els crits d'aquí fora, no he pogut dormir més de quatre hores seguides.

—Arribarà el teu torn, ho saps.

—Llavors resistiré en nom de la llibertat i la dignitat. Quan el Senat sàpiga que m'han empresonat...

—El Senat! —exclama Luke—. L'Emperador Palpatine va dissoldre el Senat fa mesos!

Erling manté la seva determinació.

—Llavors els meus turments inspiraran als nadius de Sil'Lume. S'alçaran en rebel·lió.

—És aquesta la teva idea de rebel·lió? —murmura Luke, agitant els braços en un gest inadvertit per assenyalar els invisibles murs—. Quedar-te assegut en la foscor esperant a ser torturat fins a morir? La Rebel·lió pot passar sense aquesta classe de lideratge —encara que Luke no pot evitar respectar el coratge de l’Erling, està començant a cansar-se de la insensatesa de l'home—. Et farà parlar. Ningú pot evitar-ho sota tortura.

—No sé res que sigui de valor per a Sebastian... ni tan sols els noms dels meus seguidors.

Luke sospira frustrat.

—Llavors Sebastian Parnell sap alguna cosa que tu no saps. No et va arrestar per evitar problemes; un màrtir és un problema el doble de greu que un predicador.

—Aquesta és precisament la meva postura. Ara, per què no te’n vas?

—Per què estàs tan decidit a morir? —exclama Luke.

—Jo no estic decidit a morir —respon Erling—. Sebastian està decidit a matar-me.

La resposta de l'aristòcrata del cinturó d'asteroides és tan petulant que Luke perd completament el control del seu geni.

—Què estic fent? —gruny—. El General Dodonna em tallarà les ales per això!

—Dodonna! —balboteja Erling—. T'envia l'Aliança?

Luke albira el seu primer centelleig d'esperança, però no s'atreveix a arriscar-se revelant la seva afiliació amb l'Aliança a un home que està decidit a deixar-se torturar. De fet, deixar caure el nom de Dodonna va ser un error.

—He vingut —diu sense comprometre's.

—Per què? —La veu de l’Erling indica un polsim de ressentiment.

—Vaig creure que necessitaries ajuda —diu Luke—. Lamento si he interferit en els plans del teu funeral —el comunicador d’en Luke xiula dues vegades; és el senyal de perill de l’R2—. Haig d'anar-me’n. Si us plau, evita parlar-li de mi a Parnell el major temps possible. Em va a costar una eternitat trobar l'asteroide amb el meu Ala-X.

—Puc ajudar-te —diu Erling—. On el vas deixar?

—No puc dir-ho —respon Luke—. Parnell ho esbrinarà de la teva boca.

—Probablement —admet Erling—. Però puc dir-te exactament on trobar cada asteroide del Cinturó. El meu interrogatori no serà precipitat. Per quan trenqui les meves defenses, pots haver escapat fora de perill.

Luke dubta.

—Pot ser que no lluitem de la mateixa manera —diu Erling—, però lluitem pel mateix objectiu.

El jove pilot rebel ha d'admetre la veritat que hi ha en aquesta frase.

—D'acord.

·         Si Luke va deixar el seu Ala-X en l'asteroide Milton, passa a la secció 101.

·         Si Luke va deixar el seu Ala-X en qualsevol altra part, passa a la secció 97.