L'honor dels Jedi (126)

126

Continuen recorrent el passadís sense fer comentaris durant dos quilòmetres. Finalment, Luke no pot contenir la seva ràbia per més temps.

—Comprenc com has de sentir-te per la teva família —diu—, però això ha estat la cosa més estúpida que li he vist fer a ningú, Erling.

—Què? —pregunta Erling a la defensiva.

—Què? —replica Luke amb un xiscle agut—. Gideon està mort!

—La Rebel·lió exigeix sacrificis.

—No saps gens de la Rebel·lió! —exclama Luke—. He vist homes i dones morir per milers en nom de la llibertat... però aquesta és la primera vegada que veig a algú morir en nom de l'estupidesa.

—Alguns de nosaltres no hem tingut el benefici d'un entrenament de l'Aliança —replica Erling—. I si ets un guerrer tan bo, per què no vas salvar a la meva família dels imperials?

—No creguis que no ho vaig intentar! —diu Luke, tractant de rebutjar la seva ira. Encara que la pregunta de l’Erling està lluny de ser justa, Luke comprèn que probablement sigui una conseqüència del pesar de l'aristòcrata. No obstant això, resulta dolorosa, perquè Luke no pot evitar sentir una mica de culpa per la destrucció de Tredway 24—. Tots ho vam fer... especialment l'home que vas fer que matessin.

—L'home està mort... ni tan sols jo puc portar-ho de tornada. Què és el que vols?

—Res —diu Luke—. Esperava més del fill d'un Jedi.

Erling esbufega.

—Què significa això?

—Ser un Jedi no va salvar al meu pare. La seva trista devoció a la “Força misteriosa” no va portar sinó dolor i mala sort... i va deixar a la meva mare sola per criar als seus fills.

—Culpes a la Força de la seva mort?

—No: a l'absència de la Força. No existeix.

—Com estàs tan segur? —pregunta Luke.

—Ho estic —no hi ha el menor rastre de dubte en la seva negació.

—Certament ens has donat moltes raons fins ara per confiar en el teu bon judici —respon Luke. L'atac de l’Erling als Jedi li toca molt de prop.

Erling respon amb un silenci ferit, la qual cosa a Luke li sembla perfecte. Però Sidney no es conforma amb deixar l'assumpte així.

—Erling, puc fer una pregunta?

—Per descomptat. Et conec, veritat?

—He assistit a moltes converses de la resistència. Quan vas disparar al Governador Parnell, pretenies matar-li, veritat?

Erling triga una estona a respondre.

—Sota certes condicions —diu finalment—, matar és justificable.

—Quines condicions? —pregunta Sidney—. Allà a Tredway, vaig matar en defensa pròpia i dels meus amics, i segueixo sense poder justificar-ho. Com pots justificar el teu atac? —La seva veu era desesperada, no acusadora.

Aparentment, Erling Tredway no està tan familiaritzat amb els seus deixebles com li agradaria aparentar. Luke fa una ganyota quan es dirigeix al pada per un nom incorrecte.

—Au vinga, Seymour! Aquest home va ordenar l'assassinat de tota la meva família!

—No comprenc com la seva maldat justifica la teva. Per ventura els teus discursos consisteixen en paraules buides? Creus en la violència?

—Com t'atreveixes? —exclama Erling—. No tinc per què justificar les meves accions davant teu... ni davant ningú, ja posats.

Continuen viatjant durant una altra mitja hora en un silenci intranquil. El passadís arriba a una intersecció amb quatre camins. Luke es deté. Aquí, la instal·lació subterrània passa de ser passadissos a túnels cavernosos. Estan replets de cables, tubs, trapes, reixetes, ventiladors, i altres formes fosques. Luke no aconsegueix imaginar com els enginyers i els droides de manteniment poden trobar el seu camí aquí a baix, per no parlar de localitzar un problema. Una retorçada xarxa d'equip ambiental s'estén en la foscor, un vast embull de mala herba artificial que rivalitza amb els mons selvàtics més inaccessibles de la galàxia.

Alguna cosa deixa anar un espetec sobre els seus caps.

Luke alça la mirada immediatament, però no veu gens. Observa durant diversos minuts, però no detecta cap indici que alguna cosa els estigui aguaitant des de dalt.

—Alguna idea d'on estem, R2?

El droide brunzeix per un instant, després deixa anar una xiuletada.

Luke mira als seus passatgers. Tots dos observen la penombra sobre els seus caps com si esperessin que una dotzena de soldats d'assalt caigués sobre ells en qualsevol moment.

—Alguna idea? —pregunta Luke.

—Shhhh! —insta Sidney. Les orelles del pada giren com antenes de radar localitzant una nau—. S'ha anat —diu un minut més tard—. Alguna cosa estava respirant sobre nosaltres.

Luke estudia el sostre fosc.

—Bona oïda —comenta—. Has escoltat alguna cosa que pugui ajudar-nos a sortir d'aquí?

Fos el que fos que estava sobre ells, Luke dubta que fos imperial.

Sidney nega amb el cap.

—No sóc molt bo sota terra.

—Hauríem de continuar recte cap endavant —diu Erling.

Luke li ignora i gira a l'esquerra. Cinquanta metres més enllà, un tret blàster es creua en el seu camí. Luke deté el carro, però no passa res més.

—Algú més ha vist això?

—Sssh! —Les orelles de Sidney estan girant de nou. Arrufa el musell per concentrar-se—. Ha tornat a anar-se’n —diu finalment.

—Què? —pregunta Luke. Està més que lleugerament impacient.

—Alguna cosa sobre nosaltres. És molt silenciós.

—I està armat —observa Luke. Torna a avançar pel passadís, però un altre tret es creua en el seu camí. Luke es deté immediatament, adonant-se que algú, o alguna cosa, no vol que vagin més enllà. R2 estén un curt apèndix i apunta una llum cap al sostre. Alguna cosa gran i corretjosa s'escapoleix.

Erling dispara al sostre en penombra. Abans que Luke pugui reprendre’l, trets blàster de tots els colors i intensitats cobreixen la zona. Luke salta fora del carro i gira pel terra. Es deté per enfrontar-se cara a cara amb un parell de ranures vermelles.

Erling crida furiós, i Sidney llança un crit semblat a un grall. Luke alça lentament les seves mans i després mira als seus companys. Sis criatures, negres com el buit i visibles només per la seva silueta, pengen del sostre per les seves llargues i estretes cues. Tenen orelles quadrades, com alerons. Els seus ulls vermells brillen quan els dóna la llum. Cadascun d'ells té un blàster a les seves mans amb arpes.

La criatura sobre Erling sosté el rifle blàster de l’Erling. Una altra penja amb la seva cara enfront de la d'un tremolós Sidney.

—Doneu-me una raó per la qual no hauríem de matar-vos a tots —diu la criatura sobre Erling.

—Sóc... sóc Erling Tredway —respon ell, amb el rostre blanc com l'armadura d'un soldat d'assalt.

La criatura sembla acceptar això de moment, després arrufa el rostre en el que ha de ser un gest d'autodesaprovació. Luke comença a deixar anar una rialleta. No pot evitar-ho, perquè siguin qui siguin aquestes criatures, Luke dubta que els importi qui sigui Erling Trewday.

La criatura que penja enfront de l’Erling xiuxiua rítmicament, tremolant amb tot el seu cos. La por de l’Erling deixa pas a la ràbia, i mira primer a Luke, després a l'horror infernal que penja davant seu.

—Què ets? —pregunta.

La criatura deixa de xiuxiuar, després s'inclina lentament cap endavant fins que les seves orelles freguen les galtes de l’Erling.

—Un gorum, i vaig a succionar-te el cervell per les orelles —acaricia el pont del nas de l’Erling amb una llengua bifurcada.

Els genolls de l’Erling cedeixen i cau sobre un seient. El seu rostre s'ha tornat d'un groc pàl·lid. La criatura gira sobre la seva cua per mirar a Luke.

—Succionar el seu cervell per les orelles, sí?

Les sis criatures van començar a xiuxiuar rítmicament.

Luke somriu.

—Ho tindria ben merescut —es posa dret i se sacseja la pols de la roba—. Estem una mica perduts.

—Llavors no ets un coronel? —Assenyala a la insígnia del coll d’en Luke.

Luke va examinar conscientment el seu uniforme.

—No. Només vaig prendre això prestat —comença a descordar-se el coll, dolorosament conscient que només podria causar-li problemes.

—No et preocupis. Un de nosaltres et va veure fugir de les closques blanques.

Luke deixa escapar un sospir d'alleujament.

—Gràcies a la Força. Podeu dir-nos com sortir d'aquí?

—A on? La instal·lació subterrània és l'únic lloc lliure de Tol Ado.

—Volem escapar de Tol Ado.

Les criatures esclaten en una nova sèrie de xiuxiuejos.

—Escapar? De debò?

—Sí —diu Luke.

—Veniu amb mi. Llavors tal vegada recobreu la raó.

·         Si no van amb el gorum, passa a la secció 110.

·         Si van amb el gorum, passa a la secció 142.