L'honor dels Jedi (129)

129

Malgrat les paraules de l’Erling, Luke sent escassa simpatia per ell. La mort de Sidney està massa fresca en la seva ment. No obstant això, no pot deixar que Erling mori... pels seus propis motius, a més dels de la Mon Mothma.

—Erling, no sé per què ets tan important per a Sebastian Parnell. Per descomptat, no ets un líder militar, i dubto que poguessis dirigir a un dewback cap a l'aigua. Però no puc deixar que moris.

Per un instant, sembla com si Erling fora a protestar, però com Luke no li aparta la mirada, roman en silenci. Luke es dirigeix a Warburton.

—Fins ara, només els meus companys han mort. Per tant, és el meu dret jutjar aquest home.

Warburton estudia a Luke per un llarg instant, després mira al twi’lek. Finalment, gruny una llarga resposta.

—Diu que si romaneu a la nostra ciutat, ell és el jutge del destí d'aquesta persona. Si us marxeu, pots jutjar tu.

—Llavors ens marxarem.

Tormey els hi retorna les armes, i després puja a bord del carro repulsor. Els escorta per un laberint de passadissos que Luke creu que, en general, s'allunyen de la ciutat. Finalment, els diu que parin.

—No torneu per aquí —adverteix. Un instant després, el gorum desapareix en la foscor.

—Ara cap a on, R2? —pregunta Luke.

El droide pita impotent.

—Jo ens trauré d'aquí —diu Erling.

—No podia ser d’altra manera —Luke respon amb la mateixa desesperança que solia sentir quan li demanava al seu oncle Owen que li deixés anar a l'Acadèmia. El pensament fa que tanqui els ulls per un instant. El seu testarrut i dogmàtic oncle hauria tingut molt en comú amb Erling Tredway... si haguessin arribat a conèixer-se.

—Ho faré. Confia en mi.

·         Passa a la secció 132.