130
Luke
dirigeix el carro cap a la paret fins a fregar-la. Les espurnes volen com en un
espectacle de pirotècnia. Malgrat els seus intents de seguir avançant a màxima
velocitat, la fricció els alenteix. Ha de lluitar per evitar que el morro giri
contra el mur.
—És que
tractes de matar-nos? —Pregunta Erling.
—No —replica
Luke—. Això és responsabilitat teva.
Dos trets
de blàster exploten sobre els seus caps, dutxant-los amb fragments de duracer i
plasticompost. Arriben a l'altura de la màquina panelladora. Supera en
grandària al carro com un buc de càrrega a un caça estel·lar. Una altra secció
de terra pica contra el terra, bloquejant tot el passadís per un instant.
Luke
s'allunya lleugerament de la paret, centrant la seva atenció en l'únic
centímetre entre la màquina i el seu carro. Comencen a accelerar, però subjecta
l'accelerador sense donar gas a fons. Dos trets de blàster més xiulen sobre els
seus caps. Una altra secció de terra es col·loca en el seu lloc i Luke
accelera. Avancen a la mastodòntica màquina just abans que deixi caure una
altra secció de terra.
—Vivim! —exclama
Sidney.
Luke torna
a la zona central del túnel. Un tronador so metàl·lic li indica que els
imperials ja no els perseguiran més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada