L'honor dels Jedi (62)

62

Just abans d'arribar al focus de llum, un altre tret de blàster centelleja des del sostre. Luke salta i branda el sabre de llum.

Alguna cosa crida, i després una pistola blàster i una arpa colrada cauen al terra.

—Detingueu-vos! —crida Luke. Mira cap amunt, cap a quatre llums brillants; no pot veure en absolut a les criatures.

—Mata’l! —murmura una veu enfadada. L'imperial agafa el blàster i dispara a la foscor.

Luke escolta el so de les criatures en escapar, però no pot veure-les. Deixa de mirar i es relaxa. Té altres sentits a part de la vista. Alguna cosa espetega sobre el seu cap i Luke mou el seu sabre de llum sense pensar... detenint-se sense més on era necessari. Una criatura xiuxiua i s'allunya.

Luke dóna mitja volta i després es llança a la foscor. Un tret de blàster ressona en el passadís i una de les criatures fosques crida. Una altra forma fosca cau al terra, amb un líquid verd-blavós rajant de la ferida de sabre. Sobre el seu cap se senten murmuris i xiuxiuejos.

Luke s'acosta al cos sense vida.

—Allunyeu-vos abans que morin més de vosaltres.

Un tret de blàster explota a la seva esquerra, però l'instint de Luke li diu que romangui immòbil. Se sent un so d'alguna cosa movent-se. Luke salta cap amunt i agita la seva fulla. Un altre crit ressona en la foscor i un cos sense vida cau pesadament al terra.

No necessita tornar a advertir als supervivents. S'allunyen precipitadament, portant-se les seves llums amb ells.

—No entenc per què m'has ajudat, fugitiu, però tens la meva gratitud —diu l'imperial.

—Jo tampoc estic molt segur de per què ho he fet —diu Luke, mantenint el seu sabre de llum activat—. Però que no se t'ocorri pensar a lliurar-me.

L'imperial li mira detingudament.

—Et dec la meva vida, i no vaig a pagar el meu deute amb una traïció —mostra a Luke el seu índex dislocat. En la segona articulació, està tort noranta graus cap al polze—. T'importaria guardar això?

Luke desactiva el sabre de llum i el subjecta en el seu cinturó.

—M'ajudaràs a sortir de Tol Ado?

Luke agafa l'índex de l'oficial entre els seus dits.

L'oficial ho pensa un instant.

—Sí —diu finalment. Allunya la seva mà de Luke en un moviment ferm i constant. El dit es redreça lentament i torna a la seva posició amb un espetec. Deixa anar un gemec—. Això servirà de moment. Ara busquem-te una disfressa.

L'oficial dirigeix la marxa a través d'un laberint de passadissos. Durant el camí, explica que els presoners ocasionalment escapen a la instal·lació subterrània. Ningú sap quants hi ha, però la xifra ha de passar del miler. Molts oficials no s'atrevirien a entrar sols en la sub-instal·lació. Es negava a creure que la situació fos tan perillosa, de manera que quan li van demanar que comprovés uns danys en uns conductes de ventilació, va baixar sol. No tornaria a cometre aquest error.

A l'estona, l'oficial obre un panell d'accés en el sostre. Després d'assegurar-se que el camí està buidat, fa gestos a Luke perquè li segueixi. Ràpidament s'acosten a una de les 100 portes que s'alineen en un llarg passadís.

—El meu cubiculum —explica, pressionant el palmell de la seva mà contra el sensor del pany. La porta s'obre lliscant-se, revelant una petita habitació que conté un escriptori, un llit i un armari. Treu de l'armari un uniforme i l'hi dóna.

—Posa't això. Pot ser que no et quedi perfecte, però haurà de servir. Tornaré; no obris aquesta porta fins que torni.

Luke es posa l'uniforme i espera. Li està una mica gran pertot arreu, però en general tampoc li queda tan malament. Malgrat el fet d'haver salvat la vida d'aquest home, Luke no està segur que hagi de confiar en l'imperial. L'home sembla bastant sincer, però l'engany imperial és llegendari. D'altra banda, l'oficial fàcilment podia haver-li conduït sense més a un calabós. Finalment, Luke s'adona que la seva millor oportunitat d'escapar consisteix a confiar.

Una hora més tard, l'oficial torna. Li dóna a Luke un datavídeo amb un mapa, i després li dirigeix a un petit carro repulsor.

—Dirigeix-te a l'estació de llançadores del personal de comandament. El teu nombre d'autorització és 061960; això et portarà al dipòsit de subministraments imperial de Poe. Entesos?

Luke assenteix.

—Gràcies... Ni tan sols sé el teu nom.

—Deixem-ho així —diu l'oficial—. Per si de cas.

Luke somriu.

—Comprenc —se sent molt millor per haver confiat en l'home.

Dues hores més tard, arriba a les portes de l'estació de comandament. Dos soldats d'assalt munten guàrdia. Un oficial que escorta a un ithorià està detingut davant les portes. Conforme Luke s'acosta darrere d'ells, l’ithorià es torna i li mira fixament. Per un instant, tem que l’ithorià es doni compte que és un presoner.

L'alienígena es torna cap al conductor.

—Has pres la ruta turística? Gairebé hem arribat tard a la meva llançadora.

Luke respira amb signes d'alleujament. L'actitud de l’ithorià és simple arrogància.

—Tenim temps de sobres, Oosea, senyor —respon l'oficial, avançant cap a l'estació. Oosea no respon.

Luke avança. Amb el seu cor bategant salvatgement d’aprensió i por, recita als soldats d'assalt el seu codi d'autorització. Per a gran alleujament seu, li indiquen que passi a l'estació. Luke aparca el seu carro prop de l'entrada.

·         Passa a la secció 92.