91
—Correu
quant pugueu! —crida Luke, llançant-se pel passadís a tota velocitat.
—Estàs
boig? —respon cridant Gideon, seguint-li.
Amb prou
feines han progressat una dotzena de metres quan un corrent elèctric corre per
les extremitats d’en Luke, enviant doloroses ones cap al seu cervell des dels
turmells i canells. Els seus músculs tiren dels ossos amb tanta força que es
redreça com una taula. Un moment més tard, es relaxen, però descobreix que ja
no té control sobre el seu cos. Els seus genolls es trontollen i s'esfondra
sobre el terra, deixant-se embolicar per l'atordiment com una gran ona caient
sobre la sorra de la platja. Gideon i Sidney cauen prop d'ell.
L'oficial
d'escorta camina cap al Luke, prement un petit botó en el seu cinturó.
—Ara saps
per què els hi diem grillons de commoció —activa el seu comunicador i crida a
les tropes d'assalt—. Oblideu el droide; només era una distracció.
Luke tracta
de respondre, però descobreix que el seu aparell vocal està tan paralitzat com
la resta del seu cos. Un fosc teló descendeix sobre els seus ulls i se sent
caure en un intranquil somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada