L'honor dels Jedi (60)

60

—La vostra programació us permetria conduir vehicles repulsors cap a l'ascensor? —pregunta Luke.

B-14 dubte.

—Clar, mentre no xoquem amb ningú. Si pensem que això pogués ocórrer, fondríem els nostres circuits.

—Ja veig.

—Però, probablement, sense tenir temps de detenir-nos —afegeix el droide—. I jo llançaria els meus circuits fosos contra qualsevol munt de ferralla imperial.

Luke admira la valentia del droide.

—M'agradaria poder ajudar-vos —diu Luke—. Però no puc. Hi ha un escamot de soldats d'assalt en la superfície, i més en camí. Mai aconseguiríem treure-us a temps.

—No importa —B-14 fa l'equivalent droide d'encongir-se d'espatlles—. Som droides.

Luke no pot evitar somriure davant l'altruisme de l'excavador.

—Llavors, droides, m'agradaria demanar-vos als sis que us sacrifiqueu conduint vehicles repulsors cap a l'ascensor quan jo doni l'ordre. Això evitarà que els imperials us capturin.

B-14 inclina el cap cap a un costat.

—Si això és el que vols. No veig a ningú més donant ordres.

Els droides trien els sis vehicles repulsors més pesats i després es posicionen en l'exterior de la porta del muntacàrregues de mineral. Un instant després, les portes massisses comencen a obrir-se amb un grinyol.

—Ara! —exclama Luke.

Els sis droides encenen els seus motors i els vehicles repulsors salten cap endavant. Per quan la porta s'obre completament, els droides estan avançant massa ràpid per detenir-se. Els soldats d'assalt nouvinguts criden alarmats i sorpresos i després comencen a disparar a cegues contra la maquinària pesada.

La primera voluta de fum sorgeix del centre motivador d'un droide.

—Ben fet, B-14! —exclama Luke.

Tot el túnel tremola quan els vehicles xoquen contra el muntacàrregues de mineral, un contra un altre, i contra la paret del buit de l'ascensor. Luke i Gideon disparen a la confusió. Un soldat cau.

La disciplina dels soldats d'assalt és massa forta perquè el xoc múltiple retardi a la unitat més d'uns pocs segons. Sis soldats d'assalt s'obren camí fora del caos de vehicles i retornen el foc als seus emboscadors. Luke i Gideon tomben un altre soldat cadascun, i llavors els imperials es deixen anar llançant torpedes de protons en miniatura. Una bola blanca de foc colpeja el bord exterior del túnel i explota amb un centelleig brillant. Una tremenda ona de xoc llança a Luke contra el terra.

Un instant després, un soldat d'assalt es troba dempeus sobre ell, amb el rifle blàster llest per disparar.

—Què ha passat? —pregunta Luke, tractant de llevar les teranyines de la seva ment.

El bugui de supervisió arrenca de sobte marxa enrere i colpeja a l'imperial. Aquest creua volant la caverna i pica contra la paret de l'ascensor. L'impacte li fa perdre fragments de la seva armadura abans de caure al terra amb un cop sec.

Sidney mira cap avall des del seient del conductor.

—Pugeu! —ordena.

Luke grimpa matusserament al banc posterior, on ja es troba assegut el miner barbut. Gideon sembla estar tan atordit i confús com Luke. Després de redirigir les toveres d'impuls, Sidney surt a tota velocitat pel túnel.

El brogit del motor de repulsió ressona en les parets del túnel, creant un baluern increïble. El món d’en Luke es redueix al cercle de llum que proporciona la llanterna del seu cap. Amb el tremend clam del bugui de supervisió, només pot sentir allò que veu. No és molt... monòtona roca grisa passant ràpidament pel cercle groc de dos metres de diàmetre que proporciona el seu llum de cap; tal vegada la cua del bugui o el genoll de Gideon apareixent ocasionalment en el seu camp de visió. La seva visió perifèrica només detecta foscor, i les coses fosques en les profunditats semblen inexistents.

Si Luke es concentra a mantenir la barbeta alta i el cap ferm, pot veure les parets del tub de l'ascensor disminuir fins a convertir-se en res. Les distàncies i les proporcions semblen exagerades sota terra. El final del túnel emmarca el tub en una màniga que es contreu cada vegada més. Tal vegada sigui per la foscor, o tal vegada sigui per la perspectiva del túnel, però sigui quina sigui la causa, les llums s'esvaeixen amb intranquil·litzadora rapidesa.

En reflexionar en el seu aïllament subterrani, a Luke se li ocorre que ha d'haver-hi una atmosfera aquí a baix. D'una altra manera, el túnel no seria tan sorollós i polsós.

No té oportunitat de preguntar a Gideon sobre el seu descobriment. El bugui de supervisió canvia sobtadament de direcció i descendeix per un passatge lateral. Sidney deté el vehicle i queda assegut immòbil en el seient del conductor.

—He matat! —panteixa, tornant-se per mirar als seus passatgers—. L'ésser al que he atropellat està mort!

El rostre del pada mostra el seu odi cap a si mateix. A un costat del seu musell, els seus llavis es torcen en una lletja ganyota de menyspreu. En l'altre costat, estan patèticament arrufats. Manté les seves orelles planes contra el seu crani amb forma de carabassa, i els seus ulls grocs alternen la lluentor de la ràbia amb la falta de llum de la desesperació.

—No tenies elecció —diu Luke—. M'hauria obert un forat de la grandària del meu puny.

Sidney nega amb el cap.

—El pada no mata sense raó. He tacat la meva ànima.

—Pot ser —diu Gideon—. Però ha estat un bon negoci.

—Hem de posar-nos en marxa —diu Luke—. No hem acabat amb tots, i estic segur que els supervivents voldran igualar el marcador.

Gideon assenteix, després baixa del banc d'un salt.

—Deixa'm conduir, Sidney. No tens molt bon aspecte.

Sidney baixa obedientment, amb el seu rostre encara mostrant una màscara d'autoretret.

—A on ens portaràs? —pregunta. Gairebé sona com si esperés que Gideon els hi prometés un lloc fosc del que no hi hauria sortida.

—Aquest droide va dir que ella va anar a l'Estació Mèdica U. Tret que hagin canviat moltes coses aquí sota des que vaig guanyar alguns crèdits amb els Tredway, estem sorprenentment prop d'allà.

·         Passa a la secció 46.