L'honor dels Jedi (98)

98

Luke estudia a l'oficial, amb una ganyota depredadora en els llavis.

L'oficial passa la mirada de Luke a Gideon i Sidney, i després torna a Luke.

—Ho havíeu planejat! —xiuxiua.

—Ara, Gideon!

L'oficial deixa caure la mà al seu cinturó. Luke ajunta les mans i colpeja a l'home en l'estómac. L'imperial es doblega sobre si mateix, agafant-se l'estómac amb ambdues mans. Gideon es col·loca darrere d'ell i li envolta la gola amb els grillons.

—No t'atreviràs! —panteixa l'oficial.

Gideon tira dels grillons. Una ganyota d'esforç es dibuixa en la boca del miner. Luke, que no veu una altra sortida que acabar amb l'oficial, li colpeja en la templa. El coll de l'home sona amb un espetec buit, i llavors deixa de debatre's.

—Sidney, acosta'm el meu farcell.

Sidney s'allibera i li apropa la bossa. Luke extreu el sabre de llum i l’activa, tallant llavors els seus grillons. Fa el mateix amb els de Sidney i Gideon.

A l'altre costat de la cantonada, el so de trepitjades cuirassades anuncia el retorn dels soldats d'assalt. Sidney comença a retrocedir cap als altres dos farcells, però Luke el deté subjectant-li de l'espatlla.

—No tenim temps —diu. Extreu el seu comunicador i el seu cronòmetre de la bossa que es troba als seus peus, i després surt corrent pel passadís tan ràpid com pot. Sidney i Gideon li segueixen.

Aviat arriben a una altra intersecció en forma de T. Luke pren la branca de l'esquerra. Un instant després, un crit d'alarma ressona pel passatge. Luke augmenta la seva velocitat; sap que si la seva fugida pretén ser permanent, han de posar la major distància possible entre ells i les tropes d'assalt.

Cinc minuts, quatre girs a l'esquerra i dos a la dreta més tard, Luke es deté davant una porta. Respira panteixant amb tanta força que sent com si les seves costelles fossin a punt de trencar-se en qualsevol moment. Els músculs li cremen de tal manera que se sent com un tub d’escapament, i els seus genolls tremolen com un parell de giroscopis defectuosos. Han passat diverses setmanes des de l'última vegada que va realitzar exercici en la gravetat completa d'un planeta, i el seu cos es ressent d'això. Gideon i Sidney no es mantenen dempeus tan bé com Luke. Com a miners d'asteroides, rarament tornen a la superfície dels planetes. Tant l'humà com el pada semblen estar a punt d'esfondrar-se si corren un pas més.

Luke col·loca el palmell de la mà en el mecanisme d'obertura i la porta s'obre fent-se a un costat. Un llum sobre els seus caps il·lumina automàticament la sala. Encara que la càmera està abarrotada amb mobles, Luke no es pren temps a examinar-los. Tot el que li importa és que no conté cap imperial. Sidney i Gideon s'uneixen a ell, i Luke tanca la porta.

Mentre cauen panteixant al terra, Luke estudia la sala. És algun tipus de sala de reunions o d'espera. Una gran taula negra domina el seu centre, mentre que còmodes cadires entapissades s'alineen en les parets. No conté cap indici que ningú l'hagi usat mai.

Després de reprendre l'alè, Luke activa el seu comunicador i crida a R2. Indubtablement, els soldats d'assalt s'han oblidat del droide després de descobrir que el seu oficial ha caigut. Luke indica a R2 com trobar-los, després desactiva el comunicador.

Deu minuts després, R2 pita en l'exterior de la porta, i Luke s'uneix a ell en el llindar. No hi ha soldats d'assalt a la vista. Fa senyals a Sidney i Gideon perquè li segueixin, i llavors avança 50 metres pel passadís. Un altre passadís s'obre a la dreta. Aquest continua recte com un tret blàster i tan lluny com li arriba la vista.

—Sembla com si aquest portés a algun lloc —diu Gideon.

Luke s'encongeix d'espatlles.

—Bé podríem provar-ho.

                                                          

·         Passa a la secció 85.