L'honor dels Jedi (43)

43

—Continuarem cap al castellet —diu Luke.

Sidney no sembla complagut.

Luke dirigeix la marxa entrant en un flexipassadís. Segueixen travessant el “assecador” abarrotat de cadàvers fins a una sèrie de ramificacions que es dirigeixen cap als castellets. En cada intersecció hi ha col·locats sistemes de mapes hologràfics per ajudar als novençans a trobar el seu camí. Poc temps després, hi arriben al castellet principal. Per sort, ara manca d'escut.

Quan Luke intenta obrir la porta del mur, obté una sensació de buit en el seu estómac.

—Està segellada des de l'altre costat —informa. Està segur que el seu sabre de llum no pot penetrar ràpidament en el mur massís.

—Puc obrir la porta des de l'altre costat? —pregunta Sidney.

Luke assenteix.

—Això ens vindria molt bé.

Sidney descobreix una fila d'incisius dentats, després diu:

—Espereu aquí; la porta estarà oberta en cinc minuts.

Sense esperar una possible objecció, retrocedeix part del camí fins a l'obertura del flexipassadís més propera i surt a l'exterior. Luke i Gideon esperen obedientment davant de la porta.

En pocs minuts, el castellet comença a vibrar amb l'impacte d'un tret blàster. Li segueixen diversos trets més. Luke i Gideon s'apressen a anar al forat pel qual Sidney havia sortit i veuen una dotzena de soldats d'assalt disparant a alguna cosa a mig camí de l'ascens.

—Què està passant? —pregunta Luke.

—Sidney deu estar en el castellet —diu Gideon—. Els pades grimpen com les aranyes.

—Què? Això és una bogeria!

—No... només està tractant de demostrar que no és cap covard —respon Gideon.

Luke desenfunda la pistola blàster. Està temptat de córrer a la cantonada del castellet i oferir foc de cobertura. Però això només alertaria als imperials de la seva presència i no ajudaria a Sidney. En lloc d'això, serra ansiosament les dents i espera el moment en el qual el cos del pada caigui al terra.

Aquest moment mai arriba. De cop, la constant pluja de trets d'energia que martellejava el castellet cessa. Un instant després, Luke aconsegueix veure un esquadró de soldats d'assalt caminant cap al castellet.

—On s'ha ficat aquesta feristela? —pregunta Gideon, apuntant el rifle blàster al soldat que lidera el grup—. Un pensaria que hauria de descendir més ràpid del que grimpa.

Luke no respon, però els seus pensaments discorren per camins semblants. Si Sidney no obre el mur ràpid, estaran atrapats. Quan l'esquadró s'acosta a 25 metres, Luke fa un gest a Gideon.

—Donem-los una cosa del que preocupar-se —diu. Encara que s'enfronten a un esquadró sencer de tropes d'assalt, cadascun dels quals superant en potència de foc tant a Luke com a Gideon, la seva única esperança és atacar i alentir el progrés de l'esquadró fins que Sidney obri la porta.

Un llampec blau sorgeix del rifle de Gideon. El soldat al comandament surt volant, amb un forat fumejant al centre de la seva placa pectoral. Luke dispara, i un altre soldat cau.

Els imperials es llancen a posar-se a cobert i disparen simultàniament. El flexipassadís es desfà en qüestió d'instants en ser copejat per torpedes de protons, trets blàster i armes de commoció. Luke se sent com si estigués nu en el costat equivocat d'un camp de tir.

Es llança de cap per avall al terra i dispara salvatgement, desitjant mantenir almenys a un imperial immobilitzat. Gideon roda cap al mur, llançant trets i cridant malediccions.

La porta s'obre de sobte i Gideon repta al seu interior. Luke gateja cap a l'entrada fosca amb mans i genolls.

A l'interior, Sidney panteixa exhaust.

—Ho sento —diu—. Aquest lloc és més gran del que pensava.

—Estàs aquí ara —diu Luke, tancant la porta i fonent el pany. No detindria a un torpede de protons, però els faria guanyar una mica de temps si els soldats d'assalt estan interessats a mantenir un castellet funcional.

Gideon dirigeix la marxa cap al pou, després obre la porta d'una petita gàbia. A l'interior hi ha una petita sala amb forma de caixa.

—Això d'aquí és un elevador de personal propulsat per repulsors —explica—. Funciona just igual que un lliscant... només que únicament es mou en vertical —pitja dos botons vermells, i després sona una botzina d'advertiment. La gàbia cau cap a la foscor—. La gran gàbia, amb els cables de muntacàrregues, és per al mineral. És més barat alçar tot aquest pes amb l’energia de fissió passada de moda.

Dos foscos minuts més tard, l'elevador de personal es deté i Gideon obre la gàbia. Luke camina a una gran caverna realitzada per la mà de l'home. La coberta de l'ascensor -un mur circular de duracer que protegeix la vora del buit de l'ascensor- domina el centre de la caverna des del terra fins al sostre. Té uns 15 metres de diàmetre. Un únic túnel, d'uns dos metres d'alt i set d'ample, condueix fora de la caverna. Se sent un so ressonant provinent del túnel, i un llunyà conjunt de llums parpelleja al fons del passadís. Luke, que no està familiaritzat amb els entorns subterranis, no pot ni endevinar a quina distància estan les llums... però sembla molta.

Gideon entretanca els ulls mentre sembla fer càlculs mentals.

—Només és un bugui —mormola per a si mateix.

Un tremend rugit sorgeix del pou de l'ascensor quan el muntacàrregues de mineral s'activa.

—Els imperials ens segueixen —diu Sidney—. Ens hem de moure ràpid.

—No tan ràpid —replica Gideon—. No tornarem a tenir una oportunitat com aquesta. Podem atrapar aquestes sangoneres quan surtin. Si no els matem ben morts aquí, s'escamparan per aquesta mina com a tèrmits en un museu.

—Estàs boig? —El pelatge del clatell de Sidney s'estarrufa—. Ens superen en nombre en una proporció de quatre a un! A més, com anem a trobar mai als supervivents si no seguim aquest vehicle?

·         Si Luke segueix la llum, passa a la secció 69.

·         Si Luke tendeix una emboscada als soldats d'assalt, passa a la secció 53.