L'honor dels Jedi (86)

86

Tol Ado és una cavitat en el teló estrellat de l'espai. És un món fosc i ombrívol soterrat per capes i capes de núvols negres com el carbó. És com un remolí d'absència negra on haurien de brillar els estels; és, en definitiva, l'autèntic cor de la foscor.

Sebastian Parnell ha triat bé el seu planeta presó. Els seus núvols són tan negres que absorbeixen la llum del feble sol taronja del sistema i l'assimilen igual que la planta fruitanegra digereix a l'insecte del nèctar. La visió del planeta presó succiona l'esperança i la força d'ànim igual que un forat negre succiona la llum. Com més a prop s'aventura un viatger, més tem que hagi aconseguit finalment aquest fosc lloc de llegenda... aquest lloc fosc del qual no escapa cap ànima.

A Luke Tol Ado li sembla adequadament sinistre. No espera menys de la crueltat de Parnell. L'Imperi atorga tal importància a aixafar els ànims, que el mer fet que semblant planeta negre existeixi garanteix que romangui sota control imperial. Però Luke ja s'ha enfrontat abans al cor fosc de l'Imperi, i sap que pot il·luminar-se. Si té una manera de fer-ho, no trigarà molt a obrir un forat en el mantell negre de Tol Ado.

Un sistema de més de 100 estacions orbitals regularment espaiades penja sobre el planeta. Petites boles amb un parell d'ales voleien d'estació en estació, amb els seus gasos d’escapament creant deixants que no recorden una altra cosa més que una tela d'aranya. Si no fos tan amenaçador, el sistema de satèl·lits contrastaria bellament contra els núvols de Tol Ado.

Gideon pilota la nau minera cap a la major de les estacions, situada just sobre el pol nord del planeta. Una veu rudement eficient els guia cap a una badia d'atracada en l'extrem més allunyat de l'estació. Quan finalment descendeixen la rampa d'entrada de la nau minera, un soldat d'assalt armat els rep.

—Formin una fila en l'entrada —diu, assenyalant una mampara. Una dotzena d'altres criatures ja estan allà, esperant nerviosament la següent visita. Tres “caps de calamar”, més correctament coneguts com quarren, estan els primers de la fila. Els quarren, humanoides, tenen pell corretjosa, ulls color turquesa, i dits amb ventoses. Els seus caps semblen calamars amb quatre tentacles... d'aquí el sobrenom que molts viatgers espacials prefereixen.

Després dels caps de calamar hi ha set membres d'una família stictex. Els stictex no són si més no remotament humanoides. Tenen vuit potes, i poden romandre sobre dues qualssevol d'elles. Una brillant closca cobreix la part posterior dels seus cossos cilíndrics, i un conjunt d'ales transparents sorgeix d'una ranura al centre de la seva closca. Per a un humà, els seus caps són desagradables... i simplement no hi ha una altra manera de descriure-les. Una dotzena de nervis òptics sobresurten en uns curts palps prènsils per tots els angles del crani. Sis escletxes de la grandària d'un dit serveixen com a nas, mentre que un parell de pinces completament articulades sobresurten d'una mandíbula dentada.

Un mascle i una femella twi’lek estan tres metres per darrere dels stictex, amb els seus tentacles cranials entrellaçats en una mostra d'afecte. Tots dos somriuen esperant ansiosament la visita.

Tan aviat com Luke i els seus amics assumeixen els seus llocs en la fila, la porta de la mampara s'obre. Un oficial imperial es dirigeix al grup.

—En nom del Governador-General Sebastian Parnell, salutacions. Aquesta mostra ha estat preparada per instruir als ciutadans sobre les conseqüències de les activitats criminals en aquest sector de l'Imperi. Sóc el Tinent Salva, el seu guia en aquesta visita. Segueixin-me.

Dirigeix al grup cap a una sala d'observació des de la qual es veia directament el planeta negre.

—Com poden haver observat, Tol Ado està enterrat en tot moment per una pesada cobertura de núvols. Aquests núvols contenen una mescla de fluorur d'hidrogen, sulfat d'hidrogen, clorur d'hidrogen, monòxid de carboni, diòxid de carboni, i altres compostos químics generalment letals per a la major part de les formes de vida. A part de la seva atmosfera verinosa, el planeta també posseeix una altra característica desagradable; una temperatura en la superfície d'aproximadament 477 graus Celsius. És prou calent com per fondre alguns metalls lleugers. A més, la pressió atmosfèrica és deu vegades la de la majoria dels planetes habitables; prou per aixafar a un individu de gairebé qualsevol espècie. No és necessari dir que escapar de les instal·lacions de la presó a la superfície del planeta és una impossibilitat. Segueixin-me.

Camina al següent expositor, que conté una imatge hologràfica del sistema de satèl·lits del planeta.

—El planeta està protegit per un sistema de 124 estacions sensores orbitals. Cada estació vigila un sector designat davant entrades o sortides no autoritzades. En cas que algú sigui prou estúpid com per penetrar aquesta pantalla, cada estació alberga un caça estel·lar TIE. Podem envoltar fàcilment un intent de bretxa en qualsevol punt. Segueixin-me.

El següent expositor és la reproducció d'una cel·la.

—Tol Ado està compost per 1.400.036 blocs de cel·les. Cada bloc de cel·les conté 4.000 cel·les idèntiques a aquesta —obre una porta de durador, i després activa una torxa de mà a l'interior—. Cada cel·la té exactament tres metres de llarg i dos metres d'ample. Conté una llitera com aquesta... —Dirigeix la llum a una làmina de metall que penja del mur—. Com poden veure, les instal·lacions sanitàries estan situades prop de la capçalera de la llitera. No malgastem valuosos recursos il·luminant les cel·les dels presoners. Per evitar la ceguesa, cada presoner pot obrir la cobertura d'aquesta reixeta de 50 centímetres quadrats durant dues hores de cada 20.

—Bonic detall —diu la femella twi’lek. Tant ella com el mascle deixen anar una rialleta.

El Tinent Salva ignora el comentari.

—A través d'aquest panell d'accés —assenyala una prima ranura a la base de la porta—, un droide serveix un menjar equilibrat al dia. Segueixin-me.

El següent expositor era un holograma d'una barcassa de subministraments en un moll d'atracada.

—Algun de vostès pot haver calculat ja que tenim prop de sis mil milions de cel·les en Tol Ado. Actualment, tenim una ocupació del 90%. Això requereix un gran esforç en suport logístic. En la superfície, tenim allotjament per més de 2.000.000 esquadrons de tropes d'assalt, 3.000 tendes d'equipament, 10.000 molls de subministraments per recollir els subministraments del nostre magatzem de Poe 76.995...

Salva continua recitant estadístiques dissenyades per impressionar al turista ocasional amb l'eficiència de l'empresonament imperial de Tol Ado.

Finalment, la visita acaba i el grup torna a la badia d'atracada. Els quarren semblen incòmodes; desil·lusionats, o possiblement espantats. Els twi’leks somriuen i riuen, aparentment ells han gaudit bastant, i qui pot dir què senten els stictex? Luke puja de nou a bord de la nau minera de Gideon.

—Què en penses? —pregunta Gideon.

—Ha d'haver-hi una manera d'entrar —diu Luke.

—Aconseguir entrar és fàcil —diu Gideon amb una rialleta—. Tan sols digues-los qui ets. Reconec que aconseguir sortir és la part difícil.

—Potser puguem colar-nos com a polissons en la barcassa de subministraments —suggereix Sidney—. Sabem on està el magatzem.

Gideon deixa anar un esbufec.

—I com vas a trobar a Erling una vegada que estiguis dins?

R2 xiula amb confiança.

Gideon mira al droide amb una barreja de malícia i sorpresa.

—D'acord, llavors. Fins i tot si el trobes, com vas a treure’l? Amb la teva nau, el millor seria que t'obrissis camí lluitant per arribar; almenys, si ho aconsegueixes, sabries que pots tornar a lluitar per obrir-te el camí de sortida.

—Que la Força ens protegeixi del boig assedegat de sang —murmura Sidney.

—Tens alguna idea millor? —pregunta el miner.

·         Si Luke s'obre camí a Tol Ado lluitant en el seu Ala-X, passa a la secció 79.

·         Si Luke es cola de polissó en la llançadora de subministraments, passa a la secció 104.

·         Si Luke deixa que li capturin, passa a la secció 74.